Tablilla de fanc
Les tablillas de fanc són (a voltes també tablilla de fanc ) es varen utilisar a lo manco des de 3500 a. C. (tablillas de Tărtăria de la cultura de Vinča). Estes tablillas de la cultura de Vinča podrien ser inclús més antigues ya que segons anàlisis de carbono-14 daten de 3000 a. C., pero no hi ha consens sobre la seua interpretació.
Com a mig d'escritura es varen usar tablillas d'argila des del quart mileni a. C. en les civilisacions sumerio, mesopotámica, hitita, minoica i micénica.
Els caràcters sumerio cuneïformes eren gravats en tablillas usant un estilet (gr. stylós). Es deixaven secar a l'aire o eren cuites en un forn. Els primers archius eren coleccions d'estos documents d'argila. Varen ser l'inici de les primeres bibliotecas.
En les cultures minoica i micénica, l'escritura en tablillas es llimitava a registrar la contabilitat.
En l'estiu de 2010, en el jaciment arqueològic grec d'Íklaina es va descobrir la tablilla micénica més antiga trobada fins ara i la més antiga del continent europeu. El text, en llineal B, referit a algun tipo de fabricació per davant i una llista de noms en uns números per la cara posterior, pugues haver-se escrit entre 1450 a. C. i 1350 a. C. [1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Descobrixen en Iklaina la tablilla escrita més antiga de l'época micénica. Notícia del 2 d'abril de 2011 en La Grècia clàssica i el seu llegat. Consultat el 10 de març de 2012.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tablilla de barro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.