Estilet
.png){kind=link}
Un estilet o estil (del llatí stilus, plural: stili) és un instrument d'escritura. El terme s'ampra també per a ajudar un accessori de computadores, generalment una PDA o teléfon inteligent. Normalment fa referència a una vara allargada i estreta o punzón estilisat, similar a un bolígraf modern, que permet, per eixemple, ajudar a navegar o alcançar una major precisió en senyalar en pantalles tàctils. Atres estilets són marcadament curvos per a facilitar el seu maneig.
Orige
.jpg)
Els estilets varen ser amprats per primera volta pels antics mesopotámicos per a escriure en cuneïforme, habitualment fabricats en canyes que creixien en les vores dels rius Tigris i Éufrates i en marismas. L'escritura cuneïforme es basava en la marca en forma de falca que feya l'extrem d'una canya tallada quan es pressionava sobre una tablilla d'argila, d'ahí el nom «cuneïforme» del llatí cuneus = ‘falca’.
Els antics egipcíacs també usaven estilets fets en canyes tallades en punta esmolada, aixina com en atres materials com a os o metal. Els minoicos de Creta es varen valdre aixina mateix d'estils per a les seues escritures llineals (llineal A i llineal B) en la primera mitat del segon mileni a. C.
Els estilets varen ser usats des de temps clàssics fins al XIX per a escriure sobre tablillas de cera (tabulae), que s'ampraven en diferents propòsits, des de notes de secretaris fins al registre de contes. Algunes tablillas de cera s'han conservat en depòsits anegados d'aigua, per eixemple, en el fort romà de Vindolanda sobre el Mur d'Adriano. Un extrem de dits estils era puntagut per a poder escriure i l'atre es feya esclafat i ampli per a borrar.
Etimologia
La paraula estilet junt en la paraula estil procedixen de la paraula llatina stilus que significa: «una estaca, punzón, instrument puntagut, usat pels romans, per a escriure sobre tablillas de cera».[1] La pronunciació va ser influenciada per la paraula grega στυλος que significa columna o pilar. Segons el Diccionari de Londres d'Antiguetats Gregues i Romanes de 1875 un stylus (en anglés) és «un objecte que aprima gradualment com una columna arquitectònica; un instrument de metal que s'assembla a un llapis en tamany i forma, usat per a escriure o gravar impressions sobre tablillas de cera. Significa: Un instrument de ferro (Ov. Met. IX.521; Martial, XIV.21), que s'assembla a un llapis en tamany i forma, usat per a escriure sobre tablillas de cera (Plaut. Bacch. IV.4.63; Plin. H.N. XXXIV.14). En un extrem era esmolat fins a conseguir una punta que facilitara el dibuix dels caràcters sobre la cera (Quintil. i.1 §27), mentres que l'atre extrem, era pla i circular, per a permetre tornar a alisar la superfície de les tablillas, borrant lo que prèviament estava escrit. Per tant, vertere stilum significa borrar, i per tant corregir, com en el famós precepte saepe stilum vertas (Hor. Sat. 1.10.72; Cic. Verr. II.41)».
Vore també
Referències
- ↑ Pres del Diccionari en llínea de llatí de la University of Notre Dona'm (en anglés). [1] archivat en Wayback Machine. Consultat el 29 de juliol de 2012.
Bibliografia
- Alonso, J.;Sapient Gonzalez. Instruments d'escritura en Augusta Emerita. Els stili o estilets,Revista d'Estudis Extremenys Volume 68, Num 3, pp. 1001-1024. ISSN 0210-2854.
- Harris, W.V. (1989). Ancient literacy. Cambridge.
- Sabio Gonzalez; Alonso, J. (En prensa). Instruments d'escritura en les coleccions del Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida: Estilets i espátulas, Mèrida. Excavacions Arqueològiques Volume 11. ISSN 1577-2853.
- Schaltenbrand-Obrecht, V. (1998). Wie wurden eisenrne Stili in römischer Zeit hergestellt und verziert?, Mille Fiori, Festschrift für Ludwig Berger, pp. 201-205.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Estilete» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.