Anar al contingut

Teléfon inteligent

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Teléfon inteligent
Erro al crear miniatura:
Dos teléfons inteligents: un Samsung Galaxy J5 (esquerra) i un iPhone 6s (dreta).

El teléfon inteligent (calc del anglés smartphone) és un dispositiu mòvil que combina les funcions d'un teléfon mòvil i d'un PDA. Estos dispositius funcionen sobre una plataforma informàtica mòvil, en major capacitat d'almagasenar i capaç de realisar tasques simultàneament, tasques que realisa una computadora, i en una major conectivitat que un teléfon convencional. Debido a ello, estos teléfons reben el nom de «inteligent», que s'utilisa més be en fins comercials per a distinguir dels teléfons mòvils o celars bàsics. L'antecedent més propenc d'estos dispositius són els PDA. Per una atra part, els teléfons inteligents moderns tenen els seus orígens a fins de la década dels 2000 i es varen popularisar ràpidament en el transcurs de la década de 2010. A principis de 2013 els teléfons inteligents superen en venda als teléfons celars bàsics/convencionals, revolucionant per a sempre la telefonia mòvil/celar des de llavors.[1] Els sistemes operatius mòvils més utilisats al 2021 són Android i iOS, i les marques més populars són Xiaomi, Samsung, Apple, Huawei, Oppo, Realme, Motorola i Viu. Una de les principals característiques d'estos teléfons és la pantalla tàctil capacitiva, que reemplaça als botons i a la pantalla visual chicoteta dels teléfons anteriors. Entre atres traces comunes està la funció multitarea, el soport complet al correu electrònic, l'accés a Internet via Wifi o rets LTE, 2G, 3G, 4G, 5G; funcions multimèdia (cambra i reproductor d'àudio/vídeo en sò HD), programes d'agenda, administració de contactes, accelerómetro, Bluetooth, GPS i alguns programes de navegació, aixina com ocasionalment la capacitat de llegir documents en varietat de formats com PDF, HTML, CHT i documents ofimáticos. Casi tots els teléfons inteligents també permeten a l'usuari instalar aplicacions adicionals, habitualment inclús des de tercers, fet que dota a estos teléfons de moltíssimes funcions en diferents àmbits.


Història

[editar | editar còdic]

Precursor

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
IBM Simon de 1993

El lBM Simon va ser el primer dispositiu disponible comercialment que podria denominar-se correctament com "teléfon inteligent".[2][3][4] Va començar com un prototip cridat "Angler" desenrollat per Frank Canova en 1992 mentres estava en IBM, encara que el terme de teléfon d'inteligent d'aquella época no s'aplique als estàndarts actuals.[5] Ademés, va ser mostrat en novembre d'eixe any en la fira comercial de l'indústria informàtica COMDEX.[6][7] BellSouth va comercialisar una versió refinada per a consumidors en 1994 baix el nom de "Simon Personal Communicator".[8] Ademés de fer i rebre cridades celars, el Simon equipat en pantalla tàctil podria enviar i rebre faxs i correus electrònics. Incloïa una llibreta de direccions, un calendari, un programador de cites, una calculadora, un rellonge d'hora mundial i un bloc de notes, aixina com atres aplicacions mòvils visionàries com a mapes, informes bossístics i notícies.[9][10][11]


El terme "teléfon inteligent" no es va falcar fins a un any despuix de l'introducció del Simon, que va aparéixer imprés a partir de 1995, descrivint el comunicador PhoneWriter d'AT&T.[12][13]

Integració de senyals de senyes en telefonia

[editar | editar còdic]

La primera integració de senyals de senyes en telefonia va ser conceptualizada per Nikola Tesla en 1909 i va ser iniciada per Theodore Paraskevakos a partir de 1968 en el seu treball en la transmissió de senyes electrònics a través de llínees telefòniques. En 1971, mentres treballava en Boeing en Huntsville, Alabama, Paraskevakos va conseguir que un transmissor i un receptor, que proporcionaven formes adicionals de comunicar-se, es comunicaren en equips remots. Açò va formar la base original per a lo que ara es coneix com identificació de cridades.[14] El primer equip d'identificació de cridades es va instalar en Peoples' Telephone Company en Leesburg, Alabama, i es va mostrar a vàries companyies telefòniques.


PDA o teléfons híbrits

[editar | editar còdic]

A mitan de la década de 1990, moltes persones que tenien teléfons mòvils duyen un dispositiu PDA dedicat i separat, eixecutant versions anteriors de sistemes operatius com Palm VOS, Newton VOS, Symbian o Windows CE / Pocket PC. Estos sistemes operatius després evolucionaran cap als primers sistemes operatius mòvils. La majoria dels "teléfons inteligents" en esta era eren dispositius híbrits que combinaven estos sistemes operatius PDA familiars existents en l'hardware bàsic del teléfon. Els resultats varen ser dispositius més voluminosos que els teléfons mòvils dedicats o els PDA, pero varen permetre una cantitat llimitada d'accés a Internet mòvil. No obstant, la tendència en eixe moment en que els fabricants varen competir tant en teléfons mòvils com en PDA era fer que els dispositius anaren més chicotets i prims. La major part d'estos teléfons inteligents combinats en els seus costosos plans de senyes, més atres inconvenients, com les llimitacions d'expansió i la duració de la bateria en comparació als dispositius independents separats, generalment llimitaven la seua popularitat als "primers usuaris" i els usuaris empresarials que necessitaven conectivitat portàtil. En març de 1996, Hewlett-Packard va llançar el HP OmniGo 700LX, una espècie de computadora de bojaca era una HP 200LX modificada en un teléfon mòvil Nokia 2110, i software basat en ROM per a admetre-ho. Tenia una pantalla LCD d'escala de grises de quatre tons, compatible en CGA i resolució 640 × 200, i es podia usar per a fer i rebre cridades, crear i rebre mensages de text, correus electrònics i faxs. També era 100% compatible en DOS 5.0, lo que li permet eixecutar mils de títuls de software existents, incloses les versions anteriors de Windows.


Erro al crear miniatura:
Nokia 9000 Communicator de 1996

En agost de 1996, Nokia va llançar el Nokia 9000 Communicator, una PDA digital celar basada en el Nokia 2110 en un sistema integrat basat en el sistema operatiu PEN / GEOS 3.0 de Geoworks. Els dos components es varen unir per mig d'una frontiça en lo que es va conéixer com a disseny de coberta, en la pantalla superior i un teclat QWERTY físic davall. La PDA va proporcionar correu electrònic; aplicacions d'agenda, agenda, calculadora i notebook; navegació web basada en text; i podria enviar i rebre faxs. Quan està tancat, el dispositiu podria ser utilisat com un teléfon celar digital.[15][16][17]

En juny de 1999, Qualcomm va llançar el "pdQ Smartphone", un teléfon inteligent CDMA digital PCS en una PDA Palm integrada i conectivitat a Internet.[18]

En novembre de 2000, Ericsson va llançar el Ericsson R380, un teléfon mòvil GSM, en funcionalitat de PDA. Va ser el primer teléfon mòvil al que se li va cridar "smartphone".[19][20][21]


Teléfons redactors

[editar | editar còdic]

En 1999, el proveïdor inalàmbric japonés NTT DoCoMo va llançar i-mode, una nova plataforma d'Internet mòvil que proporcionava velocitats de transmissió de senyes de fins a 9.6 kilobits per segon, i accés a servicis web disponibles a través de la plataforma, com a compres en llínea. L'i-mode de NTT DoCoMo usava CHTML, un llenguage que restringia alguns aspectes del HTML tradicional en favor d'aumentar la velocitat de senyes dels dispositius. La funcionalitat llimitada, les pantalles chicotetes i l'ample de banda llimitat permeten que els teléfons utilisen les velocitats de senyes més llentes disponibles. L'aument d'i-mode va ajudar a NTT DoCoMo a acumular un estimat de 40 millons de subscriptors a finals de 2001, i va ocupar el primer lloc en capitalisació de mercat en Japó i el segon a nivell mundial. Més vesprada, este poder disminuiria davant l'auge dels teléfons 3G i nous en capacitats alvançades de ret inalàmbrica. Els teléfons celars redactors es varen separar cada volta més dels estàndarts i tendències globals per a oferir atres formes de servicis i funcionalitats alvançades, com a pagaments mòvils, comunicació de camp propenc (NFC) i televisió mòvil d'1 segment.[22][23][24]

Anys 2000: Primers inicis

[editar | editar còdic]

Els teléfons inteligents encara eren poc freqüents anara de Japó fins a l'introducció del Danger Hiptop en 2002, que va tindre un èxit moderat entre els consumidors dels Estats Units com el T-Mobile Sidekick. No obstant, fins a llavors els teléfons celars convencionals encara dominaven el mercat dels celars pel cost d'estos; i l'accés a Internet pràcticament es relegava solament a través de les computadores.


Erro al crear miniatura:
BlackBerry 7230

En Europa, Nokia estava veent l'èxit en els seus primers teléfons inteligents basats en Symbian, originalment desenrollats per Psion per als seus organisadors personals, i va anar el sistema operatiu per a teléfons inteligents més popular en Europa des de mediats fins a finals de la década de 2000. Inicialment, els teléfons inteligents Symbian de Nokia s'enfocaven en els negocis en Eseries,[25] similars als dispositius Windows Mobile i BlackBerry en eixe moment. A partir de 2006, Nokia va començar a produir teléfons inteligents enfocats en el consumidor, popularisats pels enfocaments a l'entreteniment. A la seua volta els usuaris comercials dels Estats Units varen començar a adoptar dispositius BlackBerry de Research In Motion. Els usuaris nortamericans varen popularisar el terme "CrackBerry" en 2006 per la naturalea adictiva de BlackBerry. En 2005, Casio va llançar el Casio Canu 502S, el primer teléfon resistent a l'aigua de l'història.[26][27] En Japó va ser comercialisat com Casio G'zOne Type-R,[28] i en atres mercats com a LG Canu 502.[29][30]

Erro al crear miniatura:
iPhone de 2007

En 2007, Apple llança el primer IPHONE de l'història, canviant aixina els estàndarts de l'us de telefonia celar per a sempre. Va ser nomenat «Invent de l'any» per la revista Clave en 2007. Va tindre un preu d'eixida de $499, solament disponible en l'operadora AT&T en EE. UU. Per això, en l'eixida del primer IPHONE, dona a llum al sistema operatiu mòvil IOS, i un any despuix –en 2008– l'eixida a la llum d'Android; sent estos últims sistemes operatius mòvils els que enlluernarien en la pròxima década. Fins a 2010, Symbian era el sistema operatiu per a teléfons celars més utilisat del món, tant celars convencionals com "inteligents" (lo que hui dia es consideraria teléfons en funcions).[31] Paral a tots estos moviments, s'estaven desenrollant dos sistemes operatius clau i funcionals en el món: Android i iOS. Estos dos sistemes guanyaven cada volta més força a lo llarc del territori mundial. Fent que estos dos evolucionen i destaquen en l'época de 2010 fins a l'actualitat.

Anys 2010 fins a l'actualitat

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Persones usant teléfons mòvils en 2020

A inicis dels anys 2010 els teléfons inteligents varen superar en vendes als teléfons mòvils convencionals, canviant d'esta manera les relacions socials per a sempre, multiplicant-se l'accés a Internet a través d'estos dispositius en gran part del món, puix bàsicament estos teléfons equivaldrien a una computadora de bojaca. Inclús els teléfons inteligents de gama baixa posseïxen conectivitat a Internet, entre atres funcions que equiparen o superen a qualsevol teléfon celar convencional de l'época. En 2010, Symbian encara seguia com el sistema operatiu mòvil més popular del món (junt a Nokia com a insígnia del producte), encara que en els anys següents, varen dominar el mercat tant iOS com Android, aixina com el sistema operatiu de BlackBerry i Windows Phone (estos dos últims fòra de vigència actualment). En 2010 també, Samsung presenta la seua llínea S de teléfons mòvils, llançant per primera volta el Samsung Galaxy S, buc insígnia de l'empresa fins a hui dia. En 2011 es va presentar el primer teléfon inteligent en llector d'huella dactilar, el Motorola Atrix 4G.[32] A fins de 2013, QSAlpha va començar la producció d'un teléfon inteligent dissenyat exclusivament per a la seguritat, el sifrat i la protecció d'identitat.[33] També algunes companyies com Samsung i LG, varen llançar dispositius telefònics en pantalles curvades.[34]


Per a 2014, les pantalles de 1440p varen començar a aparéixer en els teléfons inteligents de gama alta.[35]

En 2015, Sony va llançar el Sony Xperia Z5 Premium, va anar el primer teléfon en pantalla de resolució 4K del món,[36][37][38][39][40][41] encara que solament les imàgens i els videos podrien processar-se a eixa resolució[42](el restant del software s'eleva a 1080p).[43]


En 2016, LG i Motorola varen presentar teléfons inteligents en una forma llimitada de modularidad per a accessoris; El LG G5 va permetre l'instalació d'accessoris per mig de l'extracció de la seua compartimiento de la bateria, mentres que el Moto Z utilisa accessoris units magnéticamente en la part posterior del dispositiu.[44] També va haver una inclusió en l'enfocament de la realitat virtual i les experiències de realitat aumentada[45] dirigides als teléfons inteligents, el conector USB-C recent introduït i la millora de les tecnologies LTE.[46]

En 2017, es varen implantar noves característiques, com el notch o muesca, un espai en la part superior de la pantalla per a albergar la cambra que conseguix minimisar l'espai no utilisat per la pròpia pantalla,[47] ademés de pantalles en 16:9[48] aixina com el sistema de reconeiximent facial de la cambra, una característica presentada pel iPhone X en el nom de Face ANEU.[49]

En 2018, es varen anunciar els primers teléfons inteligents en llectors de chafades digitals integrats en pantalles OLOREU.[50]


En 2019, varen aparéixer teléfons en pantalla plegable, 5G, configuració de més de dos cambres com a norma i cambres de temps de vol (clave of flight, TOF) en detecció de profunditat. També es va reduir al mínim el tamany del notch.[51]

Matèries primeres per als principals components d'un teléfon inteligent

[editar | editar còdic]
Or
Degut a que és un bon conductor elèctric i un bon resistent a la corrosió, s'utilisa per a recobrir els conectors dels components electrònics, cables de conexió, contactes d'interruptors i tires de conexió.[52]
Estany i indi
El òxit d'estany i el òxit d'indi s'utilisen per a recobrir les pantalles de cristal d'un fi i transparent conductor que li otorga la conductivitat necessària per a una pantalla tàctil.[53][54]
Tungsteno o wolframio
Donada la seua alta densitat, s'utilisa per al pes dels motors que permeten la vibració dels teléfons mòvils.[55][56]
Tantalio
El tantalio s'utilisa per a fer els condensadores de tantalio, molt comuns en els aparats electrònics moderns.[57]Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;

les referencies sense nom deuen de tindre contingut


Cobalt
El cobalt s'utilisa per a les bateries recargables d'ions de liti, basades en òxit de cobalt i liti, que es troben en els teléfons mòvils i computadores portàtils.[58][59]
Coure
S'utilisa per a circuits integrats i plaques en circuits impresos, substituyendo a l'alumini per la seua superior conductivitat elèctrica. També s'utilisa per a disipadores i bescanviadors de calor gràcies a la seua bona malbarat de calor.

Coltán

S'utilisa per a la bateria, per a les cambres i en el microprocessador.
Gali
S'utilisa per a circuits integrats.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;

les referencies sense nom deuen de tindre contingut LEDs[60] i transistors.

Alumini
S'utilisa per a fer les carcassas dels teléfons, és més llauger que el ferro i més dur i fiable que el plàstic.[61]
Argent
S'utilisa en contactes elèctrics i bateries. Per una atra part, els fils d'argent s'utilisen per als guants que permeten conectivitat en les pantalles tàctils.[62][63]
Silici
Liti
Coltán
Níquel
Grafeno

Soport de bandes

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Dissenye de Lanix

Quantes més bandes de ràdio puga soportar un teléfon mòvil, més freqüències podrà usar. Els teléfons tribanda soporten quatre freqüències. Per lo tant i en teoria, proporcionen una millor cobertura en comparació a qualsevol atre teléfon mòvil, banda dual o banda simple. A estos teléfons de quatre bandes també se'ls ha cridat teléfons inteligents mundials, ya que són compatibles en les quatre freqüències GSM prevalecientes en casi tot lo món. Per lo tant poden funcionar en qualsevol part. No obstant, es recomana a l'usuari consultar sempre al seu operador de servici per a saber la compatibilitat de l'equip.


Disseny

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Dissenye del Samsung Galaxy note 9
Erro al crear miniatura:
iPhone
Erro al crear miniatura:
HP Elite x3
Erro al crear miniatura:
Motorola RAZR XT910

En l'actualitat, el disseny dels teléfons inteligents és molt similar entre ells: rectangular, en una o dos cambres (tant frontal com a posterior) i alguns botons (generalment 3, +volum, -volum i un botó per al bloqueig/encés/apagat del dispositiu) ya que és totalment tàctil. Alguns eixemples de teléfons denominats inteligents són: Xiaomi El meu i Redmi, Série Galaxy S de Samsung, Série Moto Z4 i Motorola One de Lenovo (Motorola Mobility), Série Mat 30 i P30 d'Huawei, Série iPhone d'Apple, Oppo, Realme, Série 7 d'OnePlus, Série V15 de Viu, Serie G i V ThinQ de LG, Série 20 d'Honor, Série Infinity H12 d'Hisense, Serie T7 de TCL, Série ZenFone d'ASUS, Série Idol d'Alcatel, Série One d'HTC, Série Grand de ZTE, Nubia Technology, Série Pixel de Google, Serie K10 Heli de Keiphone, Palm, Inc., Hyundai, Aiwa, RCA, Coolpad, Série Xperia de Sony, Série Fun de Öwn, Serie GM7 de Gear, Serie G9 de BLU, Brightstar Corporation, POC, Cubot, iQOO, Lanix, Kyocera, Nokia, Infinix Mobile, Sky Electronics, Tesla Pi Phone, BQ, Amazon Fire Phone, Cat phones, etc.

Sistemes operatius

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Sistema operatiu mòvil.


Els sistemes operatius mòvils més freqüents utilisats pels teléfons inteligents són Android (de Google), iOS (d'Apple), ColorOS (d'OPPO), OxygenOS (d'OnePlus), HarmonyOS (d'Huawei). Atres sistemes operatius de menor us són KaiOS, Ubuntu Touch, Windows 10 Mobile (de Microsoft), etc. Segons senyes de Kantar[64] d'agost de 2016 sobre us de sistemes operatius mòvils en teléfons inteligents en Espanya, estos varen ser els resultats de la quota d'usuaris:[65]

BAIX mòvil Percentage (%)
Android 91,8
iOS 7,5
Windows 10 Mobile 0,7

En sistemes operatius, Android de Google domina el mercat en 86,8%, mentres iOS d'Apple registra 12,5%, i Windows 10 Mobile de Microsoft, un 0,7%.[66] El sistema mòvil de Microsoft té baixa quota d'usuaris per la falta de dispositius mòvils en el sistema operatiu inclós. Aixina i tot, es pot trobar una série de teléfons en el sistema operatiu de Microsoft com el HP Elite x3, el Microsoft Lumia 950, el HTC One M8, el Samsung ATIV S o el Microsoft Lumia 650.[67][68]

Marques

[editar | editar còdic]

Des de juny de 2021, Xiaomi és el major fabricant de mòvils del món despuix de superar a Samsung i Apple, segons Counterpoint Research. Entre les marques més venudes, en el primer trimestre de 2015 es varen vendre 298 millons d'unitats, en el segon trimestre la sifra va aumentar en un 1,9%, superant els 300 millons d'unitats, en el tercer trimestre varen créixer 15,5%, fins als 353 millons d'unitats,[69] gràcies a l'espente en els mercats emergents, segons les senyes de la consultora tecnològica Gartner.[70][71] Samsung, Apple i Huawei són les marques més venudes.[72]

En 2016 Huawei va alvançar a grans passos, conseguint un 11,3% de quota de mercat, retallant-li a Apple 5% en poc temps, inclús de juliol a setembre la companyia va créixer un 70%, sent la marca de major creiximent en eixe any[67] Una atra en creiximent és Xiaomi, que en el primer trimestre se situava sexta en el rànquing, i ara és quarta, en un 5,9% de quota de mercat.[73] Els teléfons chinencs escalen vendes en Europa[74] i Àsia.[75]


Segons proyeccions de la firma digital eMarketer el número d'usuaris de teléfons inteligents que es va poder haver registrat durant 2018 va ser de 2530 millons. Gartner enlistó a Samsung com a marca principal en vendes en 19%, seguida d'Huawei, en un 13.4%, Apple en 11.8% i Xiaomi en 8.5% en el mercat mundial.

Vendes a nivell mundial
Font Any Samsung Huawei Apple Xiaomi Oppo Uns atres Referència
Gartner 2018 19.3% 13.3% 11.9% 8.8% 7.6% 39.0% [42]
IDC 2018 21.0% 15.9% 12.1% 9.5% 8.6% 32.9% [76]

Conseqüències

[editar | editar còdic]

Per la popularitat dels teléfons inteligents, es masificó l'us del Internet en el món, especialment en les regions subdesenrollades a on l'Internet seguia sent un lux o escàs fins a principis dels anys 2010, per la falta de computadores en llars. Aixina mateix, açò comporte a conseqüències negatives, com l'us indegut d'Internet en menors d'edat. També s'han multiplicat els casos de delictes informàtics, com a estafes per cridades i internet, ciberacosos i diversos tipos d'extorsió, com la sextorsión, en que les persones són induïdes a enviar imàgens i/o vídeos íntims baix enganys, en fins extorsivos.[77]


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «archive. org/web/20130801114353/http://www.3news. co. nz/Smartphones-now-outsell-dumb-phones/tabid/412/articleID/295878/Default. aspx Smartphones now outsell 'dumb' phones» (en anglés). 3news. MediaWorks TV. Archivat des d'el co. nz/Smartphones-now-outsell-dumb-phones/tabid/412/articleID/295878/Default. aspx original, el 1 d'agost de 2013. Consultat el 27 de juny de 2021.
  2. ↑ «bbc. com/news/technology-28802053 ». Consultat el 2026-02-01 (en en-GB).
  3. ↑ «archive. org/web/20260105161703/https://www. mobilephonemuseum. com/phone-detail/ibm-simon IBM - Simon» (en en). www. mobilephonemuseum. com. Archivat des d'el mobilephonemuseum. com/phone-detail/ibm-simon original, el 2026-01-05. Consultat el 2026-02-01.
  4. ↑ «archive. org/web/20250729083931/https://www. historyofinformation. com/detail. php? id=4176 The IBM Simon Personal Communicator, the First Smartphone, Introduced : History of Information» (en en). www. historyofinformation. com. Archivat des d'el historyofinformation. com/detail. php? id=4176 original, el 2025-07-29. Consultat el 2026-02-01.
  5. ↑ «digitaltrends. com/celar/telefono-inteligente-simon-ibm/ ». Consultat el 2026-02-01 (en és-ÉS).
  6. ↑ «androidauthority. com/ibm-simon-birthday-134255/ ». Consultat el 2026-02-01 (en en-US).
  7. ↑ «com/3137005/first-smartphone-ibm-simon/ ». Consultat el 2026-02-01 (en en).
  8. ↑ «fastcompany. com/91140250/how-ibm-invented-the-smartphone-then-abandoned-it ». Consultat el 2026-02-01 (en en-US).
  9. ↑ «archive. org/web/20160320123609/https://www. bloomberg. com/news/artículs/2012-06-29/before-iphone-and-android-came-simon-the-first-smartphone Before IPHONE and Android Came Simon, the First Smartphone» (en anglés). Bloomberg. Archivat des d'el bloomberg. com/news/artículs/2012-06-29/before-iphone-and-android-came-simon-the-first-smartphone original, el 20 de març de 2016. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  10. ↑ «bbc. com/news/technology-28802053 ». Consultat el 12 de decembre de 2018 (en en-GB).
  11. ↑ «».
  12. ↑ «spinfold. com/first-touchscreen-phone/ History of first touchscreen phone» (en en-us). Spinfold. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  13. ↑ AT&T Bellabs, Middletown, N. J. and Cognitive Psychology Department at Rugers University.
  14. ↑ O. S. Patent Office.
  15. ↑ «mobilephonemuseum. com/phone-detail/nokia-9000-communicator Nokia - 9000 Communicator» (en en). Mobile Phone Museum. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  16. ↑ «sciencemuseumgroup. org. uk/objects/co8439032/nokia-9000-communicator-mobile-phone Nokia 9000 Communicator mobile phone – Science Museum Group Collection» (en en). Science Museum Group Collection. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  17. ↑ «archive. org/web/20220814115838/https://www. computerhistory. org/revolution/mobile-computing/18/341/1755 Nokia 9000 Communicator - CHM Revolution» (en en). Computer History Museum. Archivat des d'el computerhistory. org/revolution/mobile-computing/18/341/1755 original, el 14 d'agost de 2022. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  18. ↑ «qualcomm. com/news/releases/1999/06/15/qualcomm-s-pdq-smartphone-provides-ideal-platform-wireless-business Qualcomm s pdQ Smartphone Provides Ideal Platform For Wireless Business Solutions» (en en). Qualcomm. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  19. ↑ «mobilephonemuseum. com/phone-detail/ericsson-r380s Ericsson - R380s» (en en). Mobile Phone Museum. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  20. ↑ «gsmhistory. com/ericsson-r380/ Ericsson R380» (en en). GSM History: History of GSM, Mobile Networks, Vintage Mobiles. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  21. ↑ «com/ericsson-r380-the-first-smartphone/ Ericsson R380 – The First Smartphone?» (en en). MobilityArena. Consultat el 2 d'octubre de 2025.
  22. ↑ «nytimes. com/2009/07/20/technology/20cell. html ». Consultat el 12 de decembre de 2018 (en en-US).
  23. ↑ «archive. org/web/20180612162436/https://www. pcworld. idg. com. au/artícul/430254/why_japanese_smartphones_never_went_global/ Why Japanese smartphones never went global» (en en-au). PC World. Archivat des d'el pcworld. idg. com. au/artícul/430254/why_japanese_smartphones_never_went_global/ original, el 12 de juny de 2018. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  24. ↑ «wired. com/2001/09/docomo/ ». Consultat el 12 de decembre de 2018.
  25. ↑ «brighthub. com/mobile/symbian-platform/artículs/88622. aspx The Nokia I Séries Range of Smartphones» (en en-us). Bright Hub. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  26. ↑ «straitstimes. com/singapore-seen/from-around-the-world/the-simple-reason-why-nearly-all-phones-in-japan-are-waterproof The simple reason why nearly all phones in Japan llaure waterproof» (en en). Stomp. Consultat el 2025-02-24.
  27. ↑ «danawa. com/news/view? boardSeq=62&listSeq=900118&past=Y 강력한 방수기능과 충격 흡수기능, 캔유(canU 502S)[LGT]» (en ko). dpg. danawa. com. Consultat el 2025-02-24.
  28. ↑ «com/gizmodo-japan-casio-gzone-type-r-111182 Gizmodo Japan: Casio G'zOne Type-R» (en en-us). Gizmodo. Consultat el 2025-02-24.
  29. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Engadget. Consultat el 2025-02-24.
  30. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. CNET. Consultat el 2025-02-24.
  31. ↑ «com/2010/02/23/gartner-smartphones/ Smartphones in 2009: Symbian Dominates, iPhone, RIM and Android Rising Fast» (en en). Mashable. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  32. ↑ «igadgetsworld. com/fingerprint-scanner-history-evolution-but-do-we-really-need-that/ Fingerprint scanner on Phones: History and Evolution, but do we really need that? | TL;DR Added» (en en-us). iGadgetsworld - Gadgets & Technology Blog. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  33. ↑ «techcrunch. com/2013/10/09/quasar-iv-encrypted-ninja-smartphone-goes-into-production-despite-indiegogo-failure/ Quasar IV Encrypted Ninja Smartphone Goes Into Production, Despite Indiegogo Failure» (en en-us). TechCrunch. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  34. ↑ «theverge. com/2013/10/8/4818572/samsung-galaxy-round-curved-oled-smartphone-official Samsung's Galaxy Round is the first phone with a curved display». The Verge. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  35. ↑ «engadget. com/2014/02/18/do-you-really-need-a-4k-smartphone-screen/ Do you really need a 4K smartphone screen?» (en en). Engadget. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  36. ↑ «gsmarena. com/flashback_the_sony_xperia_z5_premium_was_the_first_ever_smartphone_with_a_4k_display-news-51822. php Flashback: the Sony Xperia Z5 Premium was the first ever smartphone with a 4K display» (en en-us). GSMArena. com. Consultat el 2025-02-24.
  37. ↑ «gq-magazine. co. uk/artícul/sony-xperia-xz-premium-the-worlds-first-4k-hdr-phone Sony Xperia XZ Premium: The world’s first 4K HDR phone» (en en-gb). British GQ. Consultat el 2025-02-24.
  38. ↑ «ie/blogs/latest-news/sony-launches-smartphone-with-worlds-first-4k-hdr-screen Sony Launches Smartphone With World's First 4K HDR Screen» (en en). Fonez. Consultat el 2025-02-24.
  39. ↑ «co. uk/sony-xperia-z5-premium-review-the-first-4k-phone/ Sony Xperia Z5 Premium Review – The first 4K phone». www.4g. co. uk. Consultat el 2025-02-24.
  40. ↑ «cnbc. com/2017/02/27/sony-xperia-xz-premium-launch-smartphone-worlds-first-4k-hdr-screen-gigabit-download. html Sony launches phone with world's first 4K HDR screen and superfast download speeds» (en en). CNBC. Consultat el 2025-02-24.
  41. ↑ «theguardian. com/technology/2015/sep/02/sony-launches-worlds-first-4k-smartphone-xperia-z5-premium ». Consultat el 2025-02-24 (en en-GB).
  42. ↑ 42,0 42,1 «gartner. com/en/newsroom/press-releases/2018-08-28-gartner-says-huawei-secured-no-2-worldwide-smartphone-vendor-spot-surpassing-apple-in-second-quarter Gartner Says Huawei Secured No. 2 Worldwide Smartphone Vendor Espot, Surpassing Apple in Second Quarter 2018» (en anglés). Gartner. Consultat el 11 de novembre de 2018.
  43. ↑ «engadget. com/2015/09/15/sony-xperia-z5-premium-not-so-4k/ Sony's 4K smartphone shows most content in 1080p» (en en). Engadget. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  44. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Ars Technica. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  45. ↑ “org/10.3390/s22145382 Benchmarking Built-In Tracking Systems for Indoor AR Applications on Popular Mobile Devices” . Sensors.
  46. ↑ «pcworld. com/artícul/3030317/phones/7-smartphone-trends-to-watch-this-year. html 7 exciting smartphone trends to watch in 2016: VR, super-fast LTE, and more» (en en). PC World. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  47. ↑ «livemint. com/Technology/YFHDoI8YuK4SkZqViPN4VN/Why-do-Android-phones-want-a-notch. html Why do Android phones want a notch?» (en en). livemint. com. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  48. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. NDTV Gadgets 360. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  49. ↑ «com/gadgets/2017/11/how-devs-updated-their-apps-for-the-iphone-xs-screen-and-the-notch/ How app developers and designers feel about the iPhone X—and the notch» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  50. ↑ «theverge. com/circuitbreaker/2018/1/9/16867536/vivo-fingerprint-reader-integrated-display-biometric-ces-2018 I tried the first phone with an in-display fingerprint sensor». The Verge. Consultat el 12 de decembre de 2018.
  51. ↑ «archive. org/web/20200907010650/http://www. nestrix. com/Blog/Entry/Show/tendencias-smartphones-2019/ Característiques i tecnologies de smartphones en 2019» (en és). Nestrix. Archivat des d'el nestrix. com/Blog/Entry/Show/tendencias-smartphones-2019/ original, el 7 de setembre de 2020. Consultat el 4 de novembre de 2019.
  52. ↑
  53. ↑ (2018).
  54. ↑ «rsc. org/periodic-table/element/49/indium Indium - Element information, properties and uses» (en anglés). Royal Society of Chemistry. Consultat el 2 de novembre de 2018.
  55. ↑ «tungsten-alloy. com/tungsten-alloy-cell-phone. html Tungsten Alloy for Cell Phone» (en anglés). Consultat el 13 d'octubre de 2018.
  56. ↑
  57. ↑ «capacitorguide. com/tantalum-capacitor/ Tantalum Capacitor» (en anglés). EEpower. Consultat el 14 d'octubre de 2018.
  58. ↑ «thoughtco. com/metal-profile-cobalt-2340131 Cobalt Metal - Properties, Production, and Applications» (en anglés). ThoughtCo. Consultat el 26 d'Octubre de 2018.
  59. ↑ «treehugger. com/corporate-responsibility/what-you-should-know-about-cobalt-your-smartphone. html What you should know about the cobalt in your smartphone» (en anglés). Treehugger. Consultat el 26 d'octubre de 2018.
  60. ↑ (2013).
  61. ↑ «aluminiumleader. com/application/consumer_goods/ Aluminium applications – Consumer goods» (en anglés). Consultat el 2 de novembre de 2018.
  62. ↑ «rsc. org/periodic-table/element/47/silver Silver - Element information, properties and uses» (en anglés). Royal Society of Chemistry. Consultat el 2 de novembre de 2018.
  63. ↑ «compoundchem. com/2014/02/19/the-chemical-elements-of-a-smartphone/ The Chemical Elements of a Smartphone» (en anglés). Consultat el 2 de novembre de 2018.
  64. ↑ «kantarworldpanel. com/global/smartphone-os-market-share/ Android vs. iOS Smartphone VOS sals market share evolution». Kantar. Consultat el 27 de juny de 2021.
  65. ↑ «archive. org/web/20161211032816/http://es. kantar. com/tech/m%C3%B3vil/2016/octubre-2016-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a-agosto-2016/ Kantar - Vendes de smartphones: Samsung seguix liderant el mercat a pesar de les caigudes». és. kantar. com. Archivat des d'el kantar. com/tech/m%C3%B3vil/2016/octubre-2016-cuota-de-mercado-de-smartphones-en-espa%C3%B1a-agosto-2016/ original, el 11 de decembre de 2016. Consultat el 2 de novembre de 2016.
  66. ↑ «muycanal. com/2017/08/28/mercado-del-movil Android arrasa en el mercat del mòvil en el 87% de quota». www. muycanal. com. Consultat el 27 de juny de 2021.
  67. ↑ 67,0 67,1 «com/cincodias/2015/11/18/tecnologia/1447880316_590506. html Huawei, a punt d'alcançar a Apple com a segon fabricant de ‘smartphones’». Cinc Dies.
  68. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. El Món. Archivat des d'el elmundo. com. ve/noticias/tecnologia/negocios/les-cinco-marcas-de-smartphone-mas-vendidas-en-el. aspx original, el 2 de decembre de 2016. Consultat el 1 de decembre de 2016.
  69. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. muycanal. com.
  70. ↑ «archive. org/web/20161118224716/http://movilesbaratosweb. com/ Que Smartphone Comprar – Moviles Barats». Archivat des d'el com/ original, el 18 de novembre de 2016. Consultat el 27 de juny de 2021.
  71. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. EUROPA PRESS. Consultat el 27 de juny de 2021.
  72. ↑ «archive. org/web/20170905095222/https://www. mediatrends. es/a/129319/moviles-mas-vendidos-2017-huawei-apple-samsung/ Huawei s'acosta a Apple en venda de mòvils en tot lo món». Archivat des d'el mediatrends. es/a/129319/moviles-mas-vendidos-2017-huawei-apple-samsung/ original, el 5 de setembre de 2017. Consultat el 27 de juny de 2021.
  73. ↑ «com/2015/07/ventas-smartphones-2-trimestre-2015 Samsung seguix liderant el mercat de smartphones, i Huawei s'acosta a Apple». andro4all. com.
  74. ↑ «mx/tecnologia/2017/08/17/fabricantes-de-smartphones-chinos-toman-poder-en-europa? internal_source=PLAYLIST Fabricants de smartphones chinencs prenen poder en Europa». Expansió. mx. Consultat el 27 de juny de 2021.
  75. ↑ «eltiempo. com/economia/empresas/marcas-chinas-vivo-y-oppo-en-el-mercado-de-els-smartphones-122470 Marques chinenques Viu i Oppo devoren el mercat dels ‘smartphones'». Consultat el 27 de juny de 2021.
  76. ↑ «idc. com/promo/smartphone-market-share/vendor Top Five Smartphone Vendors, Shipments, Market Share, and Year-Over-Year Growth, Q2 2018» (en anglés). International Data Corporation. Consultat el 28 d'octubre de 2021.
  77. ↑ «noticiasdenavarra. com/vivir-on/ciencia-y-tecnologia/2020/02/24/sextorsion-estafa-aumenta-evoluciona/1025626. html Sextorsión: l'estafa que aumenta i evoluciona». Consultat el 27 de juny de 2021.

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Teléfon_inteligent&oldid=1199942»