Pantalla tàctil d'ultrasons

La pantalla tàctil d'ultrasons (de l'anglés Airborne Ultrasound Tàctil Display) està dissenyada per a proporcionar reacció tàctil en l'espai 3D. La pantalla emet ultrasò, i produïx camps de pressió d'alta fidelitat en les mans de l'usuari, sense l'us de guants o accessoris mecànics.

Introducció

En els recents alvanços en camps com el disseny gràfic per ordenador, la simulació física i l'evolució en les tècniques de visualisació, la demanda de tècniques d'interacció háptica ha aumentat enormement.

• Holovizio és un sistema de visualisació 3D que té cambres per a capturar el moviment de mans de l'usuari i permet a l'usuari manejar objectes gràfics 3D.

• Un atre sistema d'interacció 3D és GrImage, un sistema de síntesis de models 3D en temps real a partir de diferents punts de vista d'objectes reals.

Per lo tant, per eixemple, l'usuari de GrImage pot interacció en els objectes virtual en 3D a partir dels models reals que han segut capturats i sintetisats en temps real. Estos sistemes varen ser dissenyats per a permetre als usuaris manipular objectes en 3D en les mans. Si estos objectes proporcionaren a les mans dels usuaris una sensació tàctil en el espai lliure (entenent-se este com l'espai al voltant de les mans de l'usuari), l'utilitat d'estos sistemes seria molt major.

Estratègies per a donar sensació tàctil

Hi ha tres estratègies convencionals per a proporcionar un estímul tàctil.

• Una estratègia consistix en conectar pantalla tàctil en les mans dels usuaris. Immersió ha desenrollat CyberTouch, que conta en menuts estimuladores vibrotáctiles en cada dit i en la palma de la mà interactuant en els objectes del món virtual rebent estímuls tàctilés. No obstant, esta estratègia sí degrada les sensacions tàctils, ya que el contacte entre la pell i el dispositiu es produïx inclús quan no hi ha necessitat de proporcionar la sensació tàctil.

• Una atra estratègia és el control de la posició de les pantalles tàctils de modo que es posen en contacte en la pell, solament quan es requerix una resposta tàctil. Per eixemple, Sato i els seus colaboradors varen propondre un sistema robòtic multi-dits, mestre-esclau en estímul electrotáctil en cada dit de la mà mestra. La posició de la pantalla electrotáctil es controlava per a que estiguera en contacte en el dit de l'usuari sol quan el robot esclau agarrara o tocara objectes. Els principals inconvenients d'estos sistemas són que requerixen braços robot voluminosos i métodos de control complicats.

La chorrada d'aire és un possible candidat per a proporcionar sensació háptica en l'espai lliure. No obstant, quan es tracta de produir una sensació de textura fina i no cinètica, com va senyalar Drif, hi ha per lo manco dos grans inconvenients:

1. Primer, la chorrada d'aire no pot produir la força localisada per la difusió.
2. En segon lloc, també sofrix d'ample de banda llimitat. Ademés, inclús si s'utilisen múltiples es filtre de chorrada, la variació de la distribució espacial de la pressió és prou llimitada.

• Per últim, existix un método per a produir la sensació tàctil en ultrasòs, que és l'utilisat per la pantalla tàctil d'ultrasòs. Els prototips anteriors utilisen el aigua com a mig per a la propagació del sò. Usant ultrasòs, el método pot ser aplicat per a donar estímuls tàctilés a les mans en una resolució espacial i temporal. En l'espai la distribució de la pressió es controla per mig de la síntesis del camp d'ona.

Vore també

• Pantalla tàctil

• Videoconferència 3D
• Pantalla holográfica interactiva
• Ultrasò
• Tridimensional
• Realitat virtual
• Sistema d'espills giratoris
• Reproducció 3D