Reproducció 3D

El principal problema de reproduir en 3 dimensions, és cóm conseguir la sensació de profunditat que el cervell de l'ull humà conseguix per mig d'un procés complex que consta de diversos mecanismes:

1. Pistes monoculares: són un conjunt de coneiximents que nos permeten diferenciar objectes, formes o tamanys basant-nos en experiències prèvies.

2. L'acomodació dels ulls: els canvis que sofrixen els músculs del cristalí per a enfocar un objecte proporcionen al cervell informació de la distància a la que esta.

3. La diferència entre l'image captada per l'ull dret i esquerre: Cada ull envia una image al cervell en cada moment. Les dos imàgens són iguals, solament que estan desplaçades una chicoteta distància, per la separació entre ulls. D'esta manera, el nostre cervell superpon les 2 imàgens, en una chicoteta distància entre elles, i a partir d'eixa separació determina la distància a la que està (contra més separació més prop estarà l'objecte).

Diferents Tecnologies

Dins del món de la televisió, podríem separar les tecnologies en 2 grups: les que necessiten ulleres i les que no.

- Necessiten ulleres:

Els dispositius que sí les necessiten es componen per un sistema de televisió que emet 2 imàgens que s'alternen ràpidament i unes ulleres que deixen passar una image per a cada ull, variant a la mateixa freqüència que alterna l'emissor.

Un atre tipo, l'utilisat en Imax consistix en emetre les 2 imàgens al mateix temps per pantalla. S'obtenen les imàgens per mig d'unes ulleres anaglifo o polarisades. Les anaglíficas estan formades per 2 lents de diferent color que capten totes les llongituts d'ona llevat la del color de la lent. Mentres que les polarisades es componen de 2 lents grisáceas a on cada lent deixa passar unes llongituts d'ona concretes i prescindix de les atres.

- No les necessiten:

S'utilisa un sistema autoestereoscópico, per a això es crea un LCD pla a on cada píxel de l'image emet 2 senyals lluminosos i, per mig de lents lenticularés es refracta la llum i es conseguix que cada ull accepte un únic senyal, pero que siga diferent depenent de la posició de l'observador. Encara estan en desenroll perque tenen 2 problemes importants, el primer és que solament s'aprecia el 3D en posicions concretes i el segon és que pot provocar mareig i cansa a la vista.

•

També s'està estudiant la possibilitat de conseguir pantalles que no emeten llum, basant-se en el comportament de certs animals, com per eixemple les sépies. Estes pantalles reflectixen les llongituts d'ona no visibles de la llum (ultravioleta o infrarrojos) i utilisen un material que varia de color en funció de la tensió que rep. Açò produïx imàgens que no necessiten molts recursos per a funcionar ya que no creen llum, pero tenen el problema de que no es veu res si no tenen cap impuls lluminós que reflectir.

Pero no solament s'innova en pantalles o cambres 3D sino que s'estudien en moltes atres formes de reproducció 3D, com per eixemple estudis per a conseguir unes conferències més reals a on pugues vore la cara d'una atra persona per mig de sistemes holográficos en 3D que proyecten un vídeo d'alta velocitat en un espill de hilado fet d'alumini espalmat. Es grava utilisant 2 proyectores DLP d'alta velocitat per a actualisar l'image ràpidament. Després es reproduïx sobre l'espill i cada proyector, en lloc de donar una image en color, pren un marc en color de 24 bits de vídeo i mostra cada bit en marcs separats secuencialment. L'espill reflectix moltes vistes úniques de l'escena per a que l'espectador siga capaç de vore un bon resultat en 180° del camp visual.