BlackBerry
BlackBerry va ser una marca de teléfons inteligents desenrollada per la companyia canadenca BlackBerry,[1] que integrava el servici de correu electrònic mòvil des de 1999, encara que incloïa les aplicacions típiques d'un teléfon inteligent: llibreta de direccions, agenda, calendari, llista de tasques, bloc de notes, navegador, aplicacions de rets socials, aixina com cambra de fotografia integrada en tots els dispositius. BlackBerry es va fer famosa per la seua teclat QWERTY incorporat, i per la seua capacitat per a enviar i rebre correus electrònics d'Internet accedint a les rets de les companyies de telefonia celular que brindaven este servici.
Per esta popularitat, el terme blackberry també ha passat a ser d'use comuna per a fer referència a qualsevol teléfon celular inteligent que incorpore un teclat complet. BlackBerry solia usar un sistema operatiu propi, el BlackBerry VOS, el qual ademés de les prestacions d'un teléfon inteligent incorporava el seu propi servici de mensageria cridat BBM. Encara que posteriorment els seus teléfons varen amprar el sistema operatiu Android.
El terme va ser falcat per la companyia de marques Lexicon Branding, inspirant-se en la semblança de les tecles dels teléfons BlackBerry en les drupes de les que està composta la mora.[2]
Història
El primer dispositiu de la família va ser la BlackBerry 850, el dispositiu mòvil tenia un teclat complet, lo que era inusual en eixe moment. Podia enviar mensages, accedir al correu electrònic, enviar i rebre pàgines d'internet completes i implementava una agenda per a organisar tasques, en tan sol una chicoteta pantalla que podia mostrar huit llínees de text.[3] En certa manera era més semblat a un Mensáfono que a un teléfon inteligent.[4] Es va posar a la venda per primera volta en 1999 en la ciutat de Munich, Alemània.
Els dispositius originals RIM 850 i 857 de BlackBerry utilisaven la DataTAC (tecnologia de ret inalàmbrica de senyes desenrollada per Motorola). El 4 de març de 2002, en la fira Spring Comdex en Chicago, RIM va presentar el primer, i ya més conegut que els seus predecessors, smartphone BlackBerry 5810[5] que es presentava com un teléfon mòvil en servici de correu electrònic, mensageria i navegació web, entre atres servicis inalàmbrics.[6]
BlackBerry va guanyar quota de mercat en l'indústria mòvil gràcies als seus esforços en la millora dels servicis de correu electrònic, oferint este servici en atres dispositius mòvils, encara que no anaren de BlackBerry, com per eixemple el Palm Treo. El dispositiu BlackBerry original tenia una pantalla monocromàtica, mentres que els models més recents instalats varen ser de color.
En 2011, BlackBerry contava en el 3% sobre totes les vendes de teléfons mòvils a nivell mundial, fent del seu fabricant el sext més famós en la quota de mercat del 25 % de tots els teléfons inteligents.[7]
El servici BlackBerry estava disponible en 91 països i en més de 500 operadors a nivell mundial,[8] alcançant en l'any 2012 els 80 millons de subscriptors.[9]
En 2011, Amèrica Llatina i el Carib varen obtindre les vendes més altes de l'història de teléfons BlackBerry en tot lo món, alcançant el 45% d'usuaris, lo que supon un récort mai superat de distribució de teléfons mòvils i de quota de mercat en una zona en concret.[10]
L'us massiu i la devoció de molts usuaris dels teléfons BlackBerry va originar una paraula nova per a referir-se a l'adicció dels terminals d'esta companyia: CrackBerry. Este us es va estendre de tal forma, que en novembre de 2006 va ser inclosa la paraula CrackBerry en el diccionari Webster's New World Dictionary, sent tractada com la Nova Paraula de l'Any.[11]
Els experts asseguren que l'èxit de la companyia es va deure a l'innovació en el mercat dels teléfons inteligents en l'us del teclat QWERTY i el sistema de mensages conegut com pin.
El pes en el mercat de la companyia va ser decaent, fins a aplegar a generar pèrdues de 1000 millons de dólars durant el 2014 i l'acomiadament de fins a 4500 empleats, lo que supon un 40 % del total de la plantilla. Este descens va ser motivat per l'aparició de noves aplicacions de mensageria IP com WhatsApp o LINE i, sobretot, per la carència de noves tecnologies en comparació als seus rivals Samsung, Apple i Google.
El decliu de la companyia va ser progressiu des de l'any 2011, en el qual es varen registrar 17 000 empleats i una quota del mercat nortamericà de casi el 14 %, fins a l'any 2013, en a on es va alcançar només un 3 % de quota de mercat, colocant a la companyia a la vora de l'extinció.[12]
En 2013, Blackberry va negociar la seua venda, o part de la mateixa, en la companyia canadenca Fairfax, en la que no es va aplegar a cap acort.
El dilluns 4 de novembre de 2013 el director eixecutiu Thorsten Heins, i la seua mà dreta, David Kerr varen ser destituïts, i es va nomenar a John Chen com a nou director eixecutiu. La companyia va rebre una injecció de capital de 1000 millons de dólars i va comunicar la seua intenció de seguir sent una companyia independent.
En giner de 2022 la companyia anunciava que els seus dispositius mòvils, famosos i molt demandats entre 2005 i 2010, perdrien tota funcionalitat i deixarien d'actualisar-se i de conectar-se a Internet, cosa que va ocórrer el 4 d'eixe més.[13] Actualment el mercat de la telefonia mòvil solament supon el 7,2% del volum de negoci de BlackBerry ya que l'empresa ha centrat els seus negocis en els sectors de la ciberseguridad i el cridat Internet de les Coses.[14]
Decadència
BlackBerry, com atres marques com Nokia, HTC o inclús LG, varen sofrir este infortuni succés principalment per estancar-se en lo que en el passat els funcionava com el teclat físic i oferir productes experimentals per al públic. Encara en temps moderns, el BlackBerry KeyOne o el Key2 contaven en esta característica, no obstant, la reducció dels marcs en els teléfons inteligents moderns era cada volta més notòria, i Blackberry mai va prendre la decisió en implementar un canvi per a adaptar-se al mercat actual, de la mateixa manera que el seu sistema operatiu BlackBerry VOS, quedava curt en aplicacions primordials com WhatsApp, apps de mensageria, jocs i apps d'utilitat.
En 2021, BlackBerry llançaria al mercat el BlackBerry Key2, un dispositiu de gama mija que va rebre crítiques mixtes principalment per l'incorporació del teclat físic baix d'una diminuta pantalla de 4.5 polzades en relació 3:2 en un processador de gama mija, bona construcció pero era un teléfon prou incómodo d'agarrar pel teclat físic. Per a 2021, existien dispositius rivals en pantalles de 6 a 6.7 polzades de diagonal com el Galaxy S21 o l'iPhone 12, que compartien casi el mateix preu despuix de temps en el mercat, en major comoditat i aprofitament del panel frontal. El teclat tenia com limitante la falta de practicidad en escriure, com les diminutes tecles que també solien quedar més chicotetes que un teclat digital comú, l'ubicació era prou avall i una bateria mijana que no donava per a la jornada laboral i una doble cambra de 12 megapíxeles.
Aünat a que el dispositiu va eixir en un preu prou alt per a lo que oferia, el fracàs imminent era clar i BlackBerry va decidir tancar les seues operacions mòvils.
Notes
Referències
- ↑ «BlackBerry». Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «How did the BlackBerry get its name?». Archivat des d'el original, el 5 de març de 2015. Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «L'història del BlackBerry 850». Consultat el 27 de decembre de 2014.
- ↑ «BlackBerry, una miqueta d'història». Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «RIM Introduïxes Java-Based BlackBerry Handheld With Integrated Phone for GSM/GPRS Networks in North America». www. tech-insider. org. Archivat des d'el original, el 2016-05-03. Consultat el 2025-12-18.
- ↑ «BlackBerry Smartphones». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2015. Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «ZTE Became Fifth-Largest Mobile Phone Manufacturer and RIM Dropped to No. 6». Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «BlackBerry Technical Support Services». Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2014. Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «BlackBerry tells developers: 'we llaure fighting'». Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «BlackBerry 'leading' the smartphone charge». Archivat des d'el original, el 29 de març de 2019. Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «Webster's New World(R) College Dictionary: Info Addicts Llaure All Thumbs». Archivat des d'el original, el 22 d'octubre de 2014. Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «BlackBerry pert casi mil millons de dólars, i culpa al Z10». Consultat el 25 de decembre de 2014.
- ↑ «Mor la ‘blackberry’: firmat el certificat de defunció del mòvil que va voler regnar» (en és). El País. Consultat el 2022-01-21.
- ↑ «BlackBerry, el seu negoci més allà de la mort dels seus dispositius» (en és). Cinc Dies. Consultat el 2022-01-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «BlackBerry» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.