Sensor de chafada digital

Sensor de chafada digital

Un escàner de chafades digitals independent, com el que s'usa en l'entrada d'un edifici

Llector de huella dactilar en un smartphone (baix la cambra)

Un sensor de chafada digital també conegut sensor de huella dactilar o llector de huella dactilar és un dispositiu que és capaç de llegir, guardar i identificar les huella dactilar generalment del dit polze, encara que la majoria no té problemes en acceptar els demés dits. Tots els sensors de huella dactilar conten mínimament en una peça que és sensible al tacte. Estos dispositius s'han fet populars a raïl de que els últims teléfons inteligents, tabletas i dispositius mòvils en general han incorporat dit sistema, puix és el que major seguritat aporta.

En l'actualitat, les contrasenyas proporcionen una miqueta de protecció, pero recordar i saber on estan guardats els diferents còdics de cada màquina és un problema en sí mateixa. En una targeta inteligent succeïx alguna cosa similar: ya no tenim que memorisar res, pero si perdem la nostra targeta no podrem fer us de les facilitats que brinda.

Semblaria llògic utilisar algun identificador que no es poguera perdre, canviar o falsificar. Les tècniques de la biometria s'aprofiten del fet de que les característiques del cos humà són úniques i fixes. Les traces facials, el patró de l'iris de l'ull, les traces de l'escritura, la huella dactilar, i molts atres són els que s'utilisen per a estes funcions, incloent el ADN.

Òptics reflexius

Es basen en la tècnica més antiga, consistix en colocar el dit sobre una superfície de cristal o un prisma que està allumenat per un diodo led. Quan les crestes de les chafades del dit toquen la superfície, la llum és absorbida, mentres que entre dites crestes es produïx una reflexió total. La llum resultant i les zones d'obscuritat són registrades en un sensor d'image.

En la pràctica existixen algunes dificultats en esta tècnica: les imàgens obtingudes en dits humits i secs són molt diferents i, ademés, el sistema és sensible a la pols i a la brutea de la superfície. L'unitat té un tamany considerable, poc pràctic i car. Este sistema és fàcil d'enganyar i si la pell està deteriorada o danyada, la chafada no es reconeix correctament. El reconeiximent de la huella dactilar de les persones majors també és difícil de fer ya que la pell no és lo suficientment elàstica. En algunes circumstàncies açò pot produir un reconeiximent fals. Si la chafada almagasenada va ser presa en menys pressió, es poden produir acceptació falses. Açò es deu principalment al tipo de chafada que tinga la persona o usuari.

Òptics transmisivos

Esta tècnica funciona sense contacte directe entre el dit i la superfície del sensor. La llum passa a través del dit des de la cara de l'ungla, i a l'atre costat, mentres que una cambra pren una image directa de la huella dactilar.

La humitat no produïx cap dificultat. El sensor veu a través de la superfície de la pell sobre una superfície més profunda i produïx una image multiespectral. L'us de diferents llongituts d'ona per a generar imàgens nos proporciona informació de diferents estructures subcutànees, indicació de que l'objecte en qüestió és un dit genuí. L'us de filtres polarisats ortogonals assegura que solament la llum que té importància al seu pas baix la pell és la que passa, i bloqueja la llum que es reflectiria directament de la superfície. Solament uns dits artificials molt precisos podrien tindre la possibilitat d'enganyar a este sensor.