Huella dactilar

Archiu:Fingerprintforcriminologystubs.jpg

Huella dactilar

Archiu:Fingerprintonfinger.JPG

Image de les crestes papilars d'un dit polze que, en fer contacte en una superfície, poden deixar l'impressió d'una huella dactilar

La Chafada de Segòvia (Abric de Sant Lázaro, Segòvia), és l'huella dactilar humana datada més antiga, realisada per neandertal fa 43.000 anys com a ritual per a reforçar la pareidolia d'una vora rodada, donant lloc al més antic art moble en pigment registrat

La Chafada de Segòvia (Abrigue de Sant Lázaro, Segòvia), és l'huella dactilar humana datada més antiga, realisada per neandertals fa 43.000 anys com a ritual per a reforçar la pareidolia d'una vora rodada, donant lloc al més antic art moble en pigment registrat

Archiu:Molybdenum disulfide - 17.jpg

Huella dactilar latent revelada en disulfuro de molibdeno

Una huella dactilar, dermatoglifo o dactilograma (del grec δάκτυλος "dit" i γράμμα "dibuix") és l'impressió visible o molejada que produïx el contacte de les crestes papilars d'un dit de la mà (generalment s'usen el dit polze o el dit índex) sobre una superfície. La primera tècnica d'identificació de persones per mig d'estes va ser desenrollada pel nacionalisat argentí Juan Vucetich.

És una característica individual que s'utilisa com a mig d'identificació de les persones (vore biometria). Es classifiquen per les seues característiques en:

• Visibles o positives: Són les que deixen els dits en estar impregnats d'algun colorant, este material pot ser sanc, tinta, pols o qualsevol atra substància en la que puguen quedar marcades les crestes papilars i puguen ser observades a simple vista.
• Molejades: Són les que apareixen impreses en forma de mòle, estes es marquen en matèria plàstica, com el greix, sabó, plastilina, etcétera.
• Naturals: Apareixen de forma natural en els pulpejos d'abdós mans, des dels sis mesos de vida intrauterina fins a la mort i inclús en el procés de putrefacció.
• Artificials: Són aquelles que es troben plasmades en forma intencional en alguna substància, essencialment en tinta per al seu estudi.

La disciplina científica que estudia les huella dactilar es diu dactiloscopía, i dins d'ella existixen dos grans branques en la seua pròpia classificació de chafades.

Dibuixos papilars

Els dibuixos papilars inclouen les papiles dérmicas i les regates interpapilares. Les crestes papilars són relleus epidérmicos situats en les palmes de les mans i en les plantes dels peus. Les regates interpapilares es determinen per les crestes papilars.^{cita requerida}

Propietats

Està demostrat científicament que els dibuixos que apareixen visibles en l'epidermis són perennes, immutables, diversiformes i originals:

• Són perennes perque, des de que es formen en el sext més de la vida intrauterina, permaneixen indefectiblement invariables en número, situació, forma i direcció fins que la putrefacció del cadàver destruïx la pell.

Són immutables, ya que les crestes papilars no poden modificar-se fisiológicament; si hi ha un traumatisme poc profunt, es regeneren, i si és profunt, les crestes no reapareixen en forma distinta a la que tenien, sino que la part afectada pel traumatisme resulta invadida per un dibuix cicatrizal. Són diversiformes perque no s'ha trobat encara dos impressions idèntiques produïdes per dits diferents.

Són originals, ya que tot contacte directe dels lofogramas naturals produïxen impressions originals en característiques microscòpiques identificables del teixit epidérmico. Es pot establir si varen ser plasmades de manera directa per la persona o si tracta d'un lofograma artificial.

Crestes papilars

Les crestes papilars són glándulas de secreció de suor, situades en la dermis, cridades glándulas sudoríparas. Consten d'un tubo situat en el teixit celular subcutàneu, format per un glomérulo glandular en un canal rectilíneo, que travessa la dermis, i termina en la capa còrnea de l'epidermis, concretament en el poro, que és un orifici situat en els lloms de les crestes papilars.^{cita requerida}

Una volta el suor ix, es derrama per totes les crestes i es mescla en el greix natural de la pell; lo que dona lloc a que, quan es toque o manipule un objecte apte per a la retenció de chafades, les crestes deixen una impressió en ell.^{cita requerida}

Vore també

• lofoscopia