Tableta (computadora)

Tableta (computadora)

A l'esquerra un iPad d'Apple, a la dreta una Fire d'Amazon.

Surface Pro de Microsoft en el seu teclat Type Cover.

Compaq Tablet PC d'HP, donat a conéixer en 2001.

Una tableta, en molts llocs també cridada pel anglicisme tablet, és un dispositiu electrònic portàtil de major tamany que un teléfon inteligent o un PDA, es tracta d'una sola peça que integra una pantalla tàctil o digital (senzilla o multitáctil) que emet llum i en la que s'interactua primàriament en els dits o un estilet (passiu o actiu), sense ser necessari un teclat físic ni un rata. Estos últims es veuen reemplaçats per un teclat virtual i, en determinats models, per un mini trackball o «bola de seguiment» integrada en un de les vores de la pantalla. En el seu interior alberga tots els components oportuns per a funcionar, pot tindre la cpu interna o com a perifèric, sent la seua utilitat major que la d'un mòvil pero a la seua volta menor a la d'un ordenador portàtil, resultant ser la seua portabilitat senzilla i exitosa.

El terme pot aplicar-se a una varietat de formats que diferixen en el tamany o la posició de la pantalla sobre un teclat. El format estàndar es diu pissarra (slate), habitualment de 7 a 21 polzadas, i carix de teclat integrat encara que pot conectar-se a un inalàmbric (per eixemple, Bluetooth) o per mig d'un cable USB (molts sistemes operatius reconeixen directament teclats i rates USB). Les minitabletas són similars pero de menor tamany, freqüentment de 7 a 8 polzades. Un atre format és el portàtil convertible, que dispon d'un teclat físic que gira sobre una frontiça o s'esgola baix de la pantalla, podent-se manejar com un portàtil clàssic o be com una tableta. Lo mateixa succeïx en els aparats de format híbrit, que disponen d'un teclat físic pero poden separar-se d'ell per a comportar-se com una pissarra. Els booklets inclouen dos pantalles, a lo manco una d'elles tàctil, mostrant en ella un teclat virtual. Els tabléfonos són teléfons inteligents grans i combinen les característiques d'estos en les de les tabletas, o ampren part d'abdós. El terme «Touch» apareix en l'us d'estos dispositius. Manejar la pantalla és més senzill i ràpit que manejar una rata.

Història

Els primers eixemples del concepte «tableta d'informació» es varen mostrar en la película 2001, odissea de l'espai (1968), i també la série Star Trek (dels anys 60). Provablement basat en estes tabletas de ficció, Alan Kay va desenrollar el concepte Dynabook (1972), encara que la tecnologia de l'época no li donava possibilitat de construir un dispositiu funcional.^{cita requerida} Alan Kay va dissenyar un aparat similar a lo que hui en dia és un notebook, que tindria una bateria de llarga duració i un software que facilitaria l'accés digital a chiquets. Pero en la seua majoria va ser finançat en atres fins no educatius: proveir d'un sistema d'informació militar portàtil.

En 1987, Apple Computer va presentar un video conceptual sobre el Knowledge Navigator, una tableta futurista en un navegador dissenyat per a millorar encara més la creativitat de l'individu, i que responia davant comandos de veu; este dispositiu està descrit més detalladament en ellibre Odyssey: Pepsi to Apple de John Sculley (que en eixe llavors era CEO d'Apple). En 1993 la mateixa companyia va presentar la llínea Newton i eMate 300 no obstant el seu elevat preu i problemes en el producte varen provocar la cancelació en 1998. No obstant els primers dispositius verdaders, solament varen aparéixer a principis d'el XXI. Microsoft va llançar la Microsoft Tablet PC que llicenciava a varis fabricants les tabletas. En 2001, l'empresa finlandesa Nokia va desenrollar un prototip de tableta, la Nokia 510 webtablet, de dos quilos i mig de pes i una pantalla tàctil de 10 polzades. De forma independent Microsoft va presentar en el mateix any Mira (despuix cridat Tablet PC), una llínea de productes en pantalles sense teclat i laptops convertibles de tamany 15 polzades en diagonal, encara que a preus elevats (el model "bàsic" costava $1000 nortamericans) relativament poc èxit va conseguir crear una caseta de mercat en hospitals i negocis mòvils (per eixemple, en punts de venda). Els Ultra Mobile PC, més chicotets, també poden entrar en la categoria de Tableta, la majoria tenia teclats deslizables baix de la pantalla i capacitat tàctil. En 2010, l'empresa Apple va presentar l'iPad, basat en el seu exitós iPhone, i va alcançar l'èxit comercial. En octubre de 2016, pràcticament tots els fabricants d'equips electrònics han incursionado en la producció de tabletas (per eixemple, Apple, Google, Polaroid, Samsung, LG, Sony, Toshiba, Acer, Huawei, Lenovo, TCL, Hewlett-Packard, Microsoft, Xiaomi, Hyundai, Amazon Fire, Microlab, Amlogic i Compaq, per mencionar alguns), lo que ha generat que el mercat es veja inundat d'una immensa cantitat de tabletas en diferents tamanys, aplicacions, preus i sistemes operatius. Açò ha donat lloc a lo que molts mijos de comunicació i analistes de tecnologia han calificat com la «guerra de les tabletas».

Per a 2018, l'empresa Chinenca Xiaomi caracterisada per desenrollar i vendre teléfons inteligents en un sistema operatiu basat en Android i atres productes electrònics, va llançar al mercat la nova tableta La meua Pad 4 Plus. Aplegant a ser molt cotisats pels seus consumidors. En els últims mesos de 2019 el mercat de les tabletas «poc a poc ha anat decaent», ya siga per la creixent demanda de teléfons inteligents o la gran evolució sobre dimensions i pes es referix que han donat els portàtils.

Utilitats

iPad, iPad Pro.

Ilium Pad i7.

• Llectura de llibres electrònics competint en els llectors de Llibres electrònics.
• Llectura sense conexió de pàgines web (p. eixemple, en el navegador Opera).
• Llectura de còmics.
• Consulta i edició de documents de suites ofimàtiques.
• Navegació web (per mig de Wi-Fi, USB o 3G intern).
• Enviament i recepció de correu electrònic i utilisació de rets socials i fòrums.
• Us del GPS, visualisador de mapes, trazador de rutes i sensors d'entorn.

• Cridades telefòniques, si són 3G, substituint aixina al teléfon mòvil; se sol utilisar un mans lliure bluetooth.
• GPS.
• Reproducció de música.
• Visualisació de vídeos i películes, carregades des de la memòria interna, memòria o disc dur USB o Wi-Drive i en eixida mini-HDMI.
• Cambra web fotogràfica i de vídeo HD.
• Videoconferència. La tableta funciona com una computadora, solament que més llaugera en pes i més orientada al multimèdia, llectura de continguts i a la navegació web que a usos professionals. Per a que puga llegir-se una memòria o disc dur extern USB, deu contar en USB On-The-Go, també denominat USB Host.

La tableta pot almagasenar l'informació en la memòria interna, memòria externa SD o en els espais «en el núvol». Ademés pot intercanviar informació en atres dispositius, en conexions inalàmbriques i en algunes excepcions en USB.

Depenent del sistema operatiu que implementen i la seua configuració, en conectar-se per USB a un ordenador, es poden presentar com a dispositius d'almagasenament, mostrant solament la possible targeta de memòria conectada, la memòria flash interna, inclús la flash ROM. Per eixemple en Android l'usuari deu activar el modo de dispositiu d'almagasenament, apareixent mentres com un recalat sense targeta. Algunes tabletas posseïxen conectors minijack de 3.5, VGA o HDMI per a poder conectar-se a un televisor o a un monitor de computadora.

Comparació en computadors portàtils

Les ventages i desventages de les tabletas depenen en gran mida d'opinions subjectives. Lo que atrau a un usuari pot ser exactament lo que decepciona a un atre. Les següents són les opinions habituals de comparació entre les tabletas i els computadors portàtils:

Ventages

• La seua facilitat d'us en entorns a on resulta complicat un teclat i una rata, com en ellit, de peu, o el maneig en una sola mà (portabilitat).
• El seu pes llauger. Els models de menor potència poden funcionar de manera similar als dispositius de llectura tals com el Kindle d'Amazon.
• L'entorn tàctil fa que en certs contexts —com en la manipulació d'imàgens, música o jocs— el treball siga més fàcil que en l'us d'un teclat i una rata.
• Facilita la realisació de dibuixos digitals i edició d'imàgens puix resulta més precís i intuïtiu que pintar o dibuixar en la rata.
• Facilita i agilita la possibilitat d'agregar signes matemàtics, diagrames i símbols.
• Permet (en el software adequat) l'interacció en diferents teclats sense importar la seua ubicació.
• Per a alguns usuaris resulta més interactiu i agradable usar un llapis, una ploma o el dit per a apuntar i pulsar sobre la pantalla, en lloc d'utilisar una rata o un touchpad.
• La duració de la bateria és molt major que la d'una computadora portàtil.

• Millora els aprenentage en la mida en que s'ampra com a ferramenta per a proyectar diferents aplicacions educatives en l'educació en llínea.
• Les tabletas basades en processadors X86 tant en 32 com en 64 bits poden ser alternatives a les PC´s comunes lloc que se'ls pot instalar Microsoft Windows o distribucions de Linux d'escritori en relativa similitut (poden ser des d'una barrita USB o un CD conectat pel port USB de la mateixa) per tant poden ser PC´s de ranc mig baix en memòria RAM fixa. La tableta pot utilisar-se també com a escàner portàtil gràcies a la cambra integrada per mig de l'us d'aplicacions com Camscanner i Scannable. Ademés, permet fotografiar i guardar una gran cantitat de documents.

Desventages

• Preu superior: Per la complexitat de la pantalla (mecanisme de rotació i la tecnologia tàctil), una tableta serà més cara que un portàtil en especificacions d'hardware similar. Per un atre costat, un portàtil convertible en tableta pot costar molt més que un computador portàtil convencional, a pesar de que s'ha previst un descens en el preu dels convertibles que ya s'estan aplicant des de l'any 2014, quan les tabletas convertibles s'han escomençat a fer populars.
• Velocitat d'interacció: l'escritura a mà sobre la pantalla, o escriure en un teclat virtual, pot ser significativament més llent que la velocitat d'escritura en un teclat convencional, que pot aplegar fins a les 50 a 150 paraules per minut. No obstant, tecnologies com SlideIT, Swype i atres similars fan un esforç per a reduir esta diferència. Alguns dispositius també soporten teclats externs (per eixemple: el IPad pot acceptar teclats USB i Bluetooth a través del Kit de conexió de cambra).

• Comoditat (ergonomia): una tableta no oferix espai per al descans de la nina (encara que en alguns softwares s'intenta remediar açò per mig d'una tecnologia coneguda com palm rejection, la qual fa que no hi haja reacció davant el toc de la palma de la mà sobre la pantalla; i per tant, permet recolzar la mà a l'hora d'utilisar un stylus). Ademés, l'usuari tindrà que moure el seu braç constantment mentres escriu.
• Menor capacitat de vídeo: la majoria de les tabletas estan equipades en processadors gràfics incorporats en lloc de targetes de vídeo. En juliol de 2010, l'única tableta en targeta de vídeo era la HP TouchSmart tm2t, per a la que pot adquirir-se la ATI Mobility Radeon HD5450 com una adició opcional.
• Riscs en la pantalla: les pantalles de les tabletas es manipulen més que les dels portàtils convencionals, no obstant, moltes estan fabricades de manera similar. Ademés, ya que les pantalles també servixen com a dispositius d'interacció, corren un major risc de danys pels colps i al mal us.

• Risc en la frontiça: la frontiça d'un portàtil convertible en tableta usualment necessita girar sobre dos eixos, a diferència de la pantalla d'un portàtil normal, lo que aumenta les possibilitats de fallos mecànics o elèctrics (cables de transmissió i de vídeo, antenes WiFi integrades, etc).

MiniPC

Les miniPC tenen l'aspecte d'un pendrive USB. En les seues chicotetes dimensions integren un port HDMI, el qual és capaç de donar una eixida de vídeo 1080 p per a vídeo d'alta definició. També conten en port USB i microUSB (als que es pot conectar un disc dur o teclat), un atre port microSD i disponen de conectivitat interna Wi-Fi 802.11 b/g. El preu sol ser més assequible en comparació al de les tabletas, al no incloure pantalla. Els principals tipos de miniPC són:

• Tabletas
• Teléfons inteligents
• Netbook
• Almohadillas de pantalla tàctil
• iPod

Taula comparativa:

Computadora central	Mini Pc
Gran tamany de disc.	Tamany de disc chicotet.
Gran almagasenament de memòria.	chicotet almagasenament de memòria.
La velocitat de processament de la computadora mainframe és més ràpida que la de la minicomputadora.	La velocitat de processament de la mini computadora és més llenta que la de la computadora central.
El cost és major o més elevat.	El cost menor o és econòmic.
El primer microordenador va ser inventat per Bill Pentz.	IBM inventa la primera computadora mainframe exitosa.
Mills o millons d'usuaris simultàneament.	Admeten centenars d'usuaris al mateix temps

Sistemes operatius

Les tabletas, de la mateixa manera que els computadors tradicionals, poden funcionar en diferents sistemes operatius (BAIX). Estos es dividixen en dos classes:

• Sistemes operatius basats en l'escritori d'un computador tradicional i
• Sistemes operatius pos-PC (similars als BAIX dels teléfons mòvils inteligents). Per a la primera classe, els BAIX més populars són el Windows de Microsoft i una varietat de sistemes de Linux. HP està desenrollant tabletas orientades a les necessitats empresarials basades en Windows i tabletas orientades al consumidor personal basades en webOS.

Per a la segona classe, els BAIX més populars inclouen l'iOS d'Apple i l'Android de Google. Molts fabricants també estan provant productes en Windows 8, en el Chrome VOS de Google i en atres varis. Una breu síntesis, en el iOS d'Apple cal tindre en conte cal adaptar-se al seu funcionament, es deu passar pel seu iTunes, acceptar les seues conversió i llimitacions sobre personalisació, usuari i accés al treball; Android de Google, el millor benefici d'este sistema és la versatilitat. Respecte a Windows 8, està preparat per al seu us en dispositius tàctils, pero en comparació a atres sistemes optimisats per a l'us tàctil, no és recomanable.

Llista de sistemes operatius

Artícul principal → Sistema operatiu mòvil.

La següent és una llista d'alguns sistemes operatius disponibles per a tabletas:

• Android
• Ubuntu Touch
• iOS
• Chrome VOS
• Windows
• Fire VOS

Hui en dia les tabletas utilisen majoritàriament un sistema operatiu dissenyat en la movilitat en ment (iOS, Android i el minoritari Symbian provenen del camp teléfon inteligent, a on es repartixen el mercat; MeeGo i HP webOS provenen del món de les PDA) deixant de costat els de Microsoft, que estan pensats més en l'ordenador d'escritori en ment.

Existixen també sistemes operatius basats en Android com Fire VOS, un sistema operatiu mòvil basat en Linux Kernel i desenrollat per Amazon per al seu teléfon Fire i la seua gama de tabletas Kindle Fire, en un mercat d'aplicacions exclusiu i no vinculat a Google Play.

És possible trobar també tabletas provinents d'alguns fabricants asiàtics en doble sistema operatiu, que permet operar en la tableta en diferents sistemes operatius com Android o Windows segons les necessitats de l'usuari.

Tabletas infantils

Són moltes les tabletas que s'han desenrollat en els últims anys destinades específicament per a un públic infantil. Estos hardware han sorgit de la necessitat de que els més chicotets de la casa puguen utilisar estos dispositius i que els progenitors puguen estar tranquils respecte als continguts als que accedixen. És indubtable el poder educatiu de les tabletas. El seu aprenentage és innat degut a que en el context tot és tàctil i audiovisual. Entre les ventages que estes oferixen:

• S'evita que els chiquets facen us de les tabletas dels adults, no produint-se desconfiguración o accés a continguts poc apropiats.
• Inclouen un sistema autoinstalado de control patern, lo que permet que els adults puguen revisar tots els continguts als que ha tingut accés el menor.
• Són més resistents als colps (conten en protector de silicona o goma EVA).

• El seu preu de venda al públic sol ser menor que el d'una tableta d'adults, pero varia molt d'una tableta a una atra, perque no totes tenen les mateixes especificacions tècniques. Ala data 2016 es pot trobar tabletas per a chiquets des dels 50 € fins als 200 €.
• Inclouen programes educatius preinstalados, aixina com els continguts adequats a un públic infantil.
• Sistemes operatius com Android (a partir de la versió 4.3) han afegit l'opció de crear un tipo de perfil restringit. Google Play, a diferència d'App Store, no conta en una secció dedicada totalment als chiquets.

• Implica major llibertat a l'hora de triar qué volen fer des de la seguritat que comporten.

Algunes de les tabletas més famoses del mercat per a públic infantil són:

• Superpaquito: és la tableta d'Imaginarium (una empresa de productes infantils). Característiques: pantalla de 9,7 polzades en eixida HDMI, 16 GB de disc dur i 1 GB de RAM i sistema operatiu Android 4.2.2.

• Meet Tablet: tableta fabricada per Diset. Característiques: pantalla de 7 polzades en eixida HDMI, 4 GB de disc dur (ampliable en targetes SD) i 514 MB de RAM, sistema operatiu Android 4.0, conexió WiFi, funda ergonòmica antigolpes inclosa, monitorisació a través de qualsevol ordenador i accessoris variats adicionals.
• Tableta Clan: tableta de Clan (TVE). Característiques: pantalla de 7 polzades en eixida HDMI, disc dur de 4 GB (ampliable en microSD, sistema operatiu Android 4.0, doble cambra, accés fàcil als continguts de Clan TV, permet configurar fins a 8 perfils d'usuari, funda protectora antigolpes inclosa, variades opcions de control parental (i llestes negres de llocs web).

• Samsung Galaxy Tab 3 Kids: és una versió de la Samsung Galaxy Tab 3 especialment adaptada per als chicotets de la casa. Característiques: pantalla de 7 polzades de resolució 1024 × 600 i un dual-core a 1,2 GHz. Conta en dos cambres, davantera d'1,3 MP i atrassera de 3 MP i 8 GB d'almagasenament. S'inclou una funda de série per a millorar l'agarre. La bateria de 4000 mAh nos assegura que es podrà utilisar a lo llarc del dia, de 6 a 8 hores. Ademés, du un llapis digital per a que els chiquets puguen dibuixar en les aplicacions especialment dissenyades per a això.
• FNAC Junior: és la tableta de Fnac per a chiquets. Inclou més de 20 aplicacions i llibres interactius infantils. Una tableta pensada per a millorar la capacitat llectora i que se sincronisa en Fnac Books. Característiques: resolució de 1024×600 en sèt polzades, dual core a 1,6 GHz, 4000 mAh de bateria i Android 4.1 pur.
• Tablet Meep de Diset: de 7 polzades i Android 4.0 com a sistema operatiu. Conta en un bon número d'aplicacions ya precargades com Angry Birds o UN, jocs, i-books, música i la possibilitat de descarregar més en la tenda Meepstore.

• Lexibook Tablet Junior: És una tableta Android 4.0 de 7 polzades, pantalla en resolució 800x480 pixel, WiFi, 4 GB d'almagasenament i fins a 5 hores i mija de duració. Conta en control parental alvançat i continguts educatius i d'oci ya integrats. Té 52 activitats com a jocs, receptes, manualitats, experiments científics, un editor de fotos, cançons i puzles. També continguts per a que deprenguen les lletres, les formes, els números i els colors de forma divertida.
• Tablet El meu primer Clempad de Clementoni: És una tableta recomanada per a chiquets de 3 a 6 anys, per a chiquets majors ya trobem el Clempad Plus. Ve en Android 4.1, pantalla de 7 polzades, 4 Gb de memòria, wifi, port USB, mini-USB i cambra. Té aplicacions educatives instalades i control parental per a gestionar a quins pot accedir el chiquet. Permet navegar per internet en control de seguritat, fer i reproduir vídeos, escoltar música a través del Mp3 integrat i fer fotografies.
• SoyMomo Tablet.
• Fire Kids.

Us de tabletas en educació

D'acort en un reporte de l'Unesco de 2013, l'aprenentage a través de dispositius mòvils es definix com l'us de dites tecnologies —incloent teléfons inteligents, llectors digitals i tabletas— en processos d'aprenentage, baix l'argument de que dites tecnologies oferixen ‘accés incomparable a la comunicació i l'informació’. Dit reporte també resalta la asequibilidad i funcionalitat d'estos dispositius com a elements de respal per als processos educatius.

Dos elements que diferencien l'aprenentage a través de dispositius mòvils d'atres tecnologies prèvies són la comunicació i la colaboració, enteses com l'accés a professors i atres estudiants a través de rets socials i sistemes de mensageria, aixina com la possibilitat de creació de continguts de manera conjunta.

Us de tabletas en escoles primàries

L'us de tabletas entre estudiants de primària s'enfoca fonamentalment en l'investigació, la busca en llínea i la llectura de llibres digitals, elements que fomenten la creació d'ambients d'aprenentage flexibles per la naturalea portàtil i interactiva d'estos dispositius. No obstant, alguns docents reporten que l'us de dispositius electrònics en classes pot generar distracció entre els estudiants, agregant que açò pot ser controlat a través d'habilitats de maneig de classes.

Us de tabletas en escoles secundàries

A pesar de contar en una mostra llimitada composta per docents i estudiants d'escoles K-12, un estudi de Chou, Block i uns atres va identificar alguns beneficis en l'us de tabletas en escoles secundàries, incloent un increment en la motivació per part dels estudiants, la possibilitat d'incloure continguts actualisats i centrats en els estudiants, aixina com major temps disponible per a ensenyar i deprendre pel poc temps requerit per a la preparació de classes per mig d'estos dispositius; entre els reptes reportats s'inclouen la distracció en classes i la necessitat d'aplicacions apropiades per a les classes.

Us de tabletas en universitats

Investigadors de l'Universitat del Nort de Colorat varen evaluar les percepcions d'estudiants que usaven tabletas, trobant que estos reportaven que els dispositius facilitaven el seu aprenentage en brindar-els ‘tot en un sol dispositiu’, referint-se a l'accés a material educatiu, a software per a pren de notes i creació de presentacions, aixina com comunicacions instantànees.

Us de tabletas en chiquets en necessitats educatives especials

Els beneficis reportats entre educadors de necessitats especials varien en funció de les necessitats ateses, des d'ensenyar a llegir i escriure a chiquets en dificultats visuals, fins a incrementar habilitats socials, organisació i comunicació interpersonal entre chiquets dins de l'espectre del autisme. En esta investigació es destaca el paper de la llectura digital —que inclou funcions com a soport auditiu, seguiment visual paraula per paraula i animacions visuals— dins del procés d'adquisició d'habilitats.

Materials

En poc temps vorem tabletas de grafeno, com la desenrollada en l'Institut de Nanotecnología de l'Universitat Sungkyunkwan, de Seül (Corea del Sur), que tindran una gruixa inferior al d'un foli, seran flexibles i podran enrollarse, capaços de recarregar-se sense bateries externes, solament en l'energia solar.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tableta (computadora).

Tableta (computadora) en el Viccionari.

• Comparativa de tabletas (en la Wikipedia en anglés).