Anar al contingut

Opera (navegador)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Opera és un navegador web creat per l'empresa noruega Opera Software. Actualment propietat de Golden Brick Capital, empresa Chinenca d'inversió.[1] Usa el motor de renderizado Blink.[2] Té versions per a computadores d'escritori, teléfons mòvils i tabletas.

Els sistemes operatius compatibles en Opera d'escritori són Microsoft Windows, macOS i GNU/Linux (Ubuntu, Fedora 64-bit) entre uns atres.[3] Els sistemes operatius mòvils soportats són Maemo, BlackBerry, Symbian, Windows Mobile, Windows Phone, Android i iOS; aixina com la plataforma Java EM.

Existix també una suite d'Internet antiga d'Opera, basada en el motor Preste, que encara seguix rebent soport de seguritat (versió 12.17 per a Windows i versió 12.16 per a atres sistemes operatius).[3][4]

Opera ha segut pioner en originar característiques que han segut posteriorment adoptades per atres navegadors web, com per eixemple l'Accés Ràpit (Speed Dial).

Història

Artícul principal → Anexe:Història del navegador Opera.
Håkon Wium Lie, director técnico de la empresa Opera Software i creador de l'estàndar web CSS.
Resultados del Acid3 en Opera.

Inicis

El navegador va començar en 1995 com un proyecte d'investigació en Telenor, una empresa de telecomunicacions noruega. En 1995, l'empresa es ramificó i va quedar en mans d'Opera Software.[5]

La primera versió pública del software va vore la llum el 30 d'abril de 1996 en la seua versió 2.0,[6] la qual solament funcionava en Microsoft Windows i Xbox. La versió 3.0, llançada l'1 de decembre de 1997 va introduir el bloqueig de finestres emergents.[7] En 1998 es va desenrollar el primer navegador per a dispositius mòvils.[8] Opera 4.0, publicat el 28 de juny del 2000,[9] va incloure la navegació per pestanyes.[9]

Canvi a llicència freeware

Opera era trialware (tenia que comprar-se despuix de terminat el periodo de prova). Pero la versió 5.0, llançada el 6 de decembre del 2000,[10] es finançava en anuncis que es mostraven als usuaris que utilisaven el navegador debades.[11] Les versions següents d'Opera varen donar a l'usuari l'opció de vore els anuncis de bàners o anuncis de text de Google.

La versió 6, llançada el 18 de decembre del 2001, va introduir l'estàndart unicode[12] La versió 7 va contar en Preste un nou motor de javascript i compatibilitat total en especificacions com Document Object Model, CSS2.1 (Cascading Style Sheets, segona revisió) i XHTML (Extensible Hypertext Markup Language o HTML extensible). La versió 7.6, una versió alfa, va incorporar un nou sistema de reconeiximent de veu basat en XML (VoiceXML), per a facilitar l'accessibilitat. Posteriorment, es va agregar en la versió 8 soport natiu de gràfics SVG Tiny.

En 2005, Atobó Systems Incorporated va integrar el motor Preste en vàries de les seues aplicacions com Atobó GoLive, Atobó Photoshop, Atobó Dreamweaver i atres components d'Atobó Creative Suite.[13]

El 20 de setembre del 2005 va sorgir la versió 8.5,[14] en la que es varen retirar els anuncis i el principal respal financer per al navegador va ser a través dels ingressos de Google, el qual per contracte és el motor de busca per defecte d'Opera.[15]

En 2006, varen ser llançats Canal Internet i Nintendo DS Browser; els quals són els navegadors de les consoles de jocs Nintendo Wii i Nintendo DS.[16]

La versió 9.1, publicada el 18 de decembre del 2006,[14] va dur protecció contra el phishing per mig de la tecnologia de GeoTrust, proveïdor de certificats digitals, i PhishTank.[17]

La versió 10 (nom en clau Peregrine, com el Falco peregrinus) va ser llançada el 2 de setembre de 2009.[18] La versió 10 va dur una interfaç d'usuari millorada, soport per a estàndarts aumentada, correccions d'errors de software, millores de rendiment enfocades sobretot a JavaScript, i noves ferramentes per a programadors web.[19][20] El 25 de novembre de 2009, Opera va traure la versió 10.10, que incloïa característiques com a Vistes prèvies en les pestanyes, Opera Turbo, Opera Link i Opera Unite.

El 22 de març de 2010 va eixir la versió 10.51 d'Opera que va incloure un nou motor Javascript cridat Carakan que ho coronava com el navegador més ràpit del món fins a llavors.[21] La versió 10.51 tenia un nou entorn gràfic cridat Vega que ho proveïa d'acceleració per hardware, ademés de millores en estabilitat i en seguritat.

El 14 de juny de 2012 va aparéixer la versió 12. La versió 12 té un interfaç més net i en temes elegants; aixina com un millor soport d'HTML5, arrastre d'archius a pàgines web, interacció en les pàgines i la cambra web sense necessitat d'instalar programes adicionals (WebRTC). A la versió 12 se li va afegir de manera experimental l'acceleració per Hardware, WebGL i soport per a versions de 64 Bits en Windows i Mac Vos. Ademés, la versió 12 aïlla els plugins del procés principal per a evitar que el navegador es bloquege si falla algun complement (com Java, Atobó Flash, etc.).

Abandó del motor Preste

El 13 de febrer de 2013, Opera Software va informar que canviaria el seu motor de renderizado Preste per WebKit i que contribuiria en el desenroll de WebKit i de Chromium.[22] El 4 d'abril de 2013, Opera Software va anunciar que va descartar Webkit per a unir-se a Google en la construcció del motor de renderizado Blink.[23] El 27 de maig de 2013, va eixir la versió de prova Opera Next 15 en la que es va incorporar el nou motor.[2] El 2 de juliol de 2013 va aparéixer la versió estable d'Opera 15 en el motor Blink.[24]

El 23 d'abril de 2014, Opera Software va llançar per a Windows la versió 12.17 que és una actualisació del navegador en el motor Preste.[4] Esta versió té arreglada la vulnerabilitat sobre el forat de seguritat, Heartbleed.[4] Els sistemes operatius Mac VOS X i Linux no tindran versió 12.17 d'Opera.[4]

Característiques

Mostra de gests de la rata en Opera
Anterior: mantindre pulsat el botó dret de la rata, moure la rata a l'esquerra, i deixar o mantindre pulsat el botó dret i fer clic en el botó esquerre
Següent: mantindre pulsat el botó dret de la rata, moure la rata al dret, i deixar o mantindre pulsat el botó esquerre i fer clic en el botó dret
Nova pestanya: mantindre pulsat el botó dret de la rata, moure la rata avall, i deixar
Artícul principal → Anexe:Característiques del navegador Opera.


  • Accés Ràpit (Speed Dial): permet guardar en la pàgina d'inici del navegador miniatures de llocs web seleccionats. En fer clic en una miniatura, l'usuari visita la pàgina web a la que pertany la miniatura. Funciona com una espècie de marcador (bookmark).
  • Administrador de contrasenyes.
  • Administrador de descàrregues: permet, entre atres coses, pausar qualsevol descàrrega i continuar-la quan aixina es requerixca (especialment útil en archius grans), o realisar múltiples descàrregues simultàneament duent una millor monitorisació, aixina com poder dur un historial de les mateixes.
  • Administrador de tasques: mostra informació sobre els processos del navegador; aixina com l'opció de tancar cada procés.
  • Arrastre de pestanyes entre finestres (Draggable tabs).
  • Barra de marcadors.
  • Bloqueig de publicitat. Opera es caracterisa per restringir tot tipo d'espai publicitari estajat en la pàgina que es troba visualisant.
  • Captura de pantalla immediata.
  • Descobrix (Discover): visualisa notícies i atres tòpics informatius preseleccionados pel navegador. Els continguts estan disponibles en varis idiomes i provenen de mijos de comunicació de distints països, entre ells Espanya i Mèxic.
  • Eliminació de l'historial de pàgines visitades, historial d'archius descarregats i atres tipos d'informació privada.
  • Estant (Stash): almagasena miniatures de llocs favorits per a ser llegides despuix. El tamany de les miniatures pot ser ajustat per l'usuari. Funciona de modo similar a un marcador.
  • Extensions: complements que s'afigen al navegador per a ampliar la funcionalitat del mateix. Les extensions desenrollades per a Chrome poden ser compatibles en Opera.
  • @Hibernación de pestanyes (tab-hibernation): suspén els processos de les pestanyes en segon pla que estiguen inactives, lo que permet el descens en l'us de la memòria de l'ordenador.
  • Inspector web: elimina fallos, edita i monitorea pàgines web.
  • Llista de pàgines web recentment tancades.
  • Navegació en els gests de la rata: permet navegar i/o eixecutar funcions del navegador utilisant moviments de la rata de la computadora.
  • Opcions per a usuaris alvançats: incorpora noves funcions que estan desactivades per defecte.
  • Opera flags: oferix funcions que estan encara en fase d'experimentació.
  • Opera Turbo: opció que millora la velocitat en conexions llentes en enviar les pàgines web al servidor d'Opera per a que siguen comprimides ans que siguen descarregades per l'usuari.
  • Personalisació dels motors de busca.
  • Protecció antifraude: detecta llocs insegurs i phishing.
  • VPN gratuïta i illimitada. Disponible a partir d'Opera 40. (Podria tractar-se d'un Proxy segons algunes fonts[25][26])
  • Recordar el contingut de les pàgines: permet fer busques de paraules contingudes dins de les pàgines visitades de l'historial.
  • Temes: són imàgens usades com a fondos per al navegador.

Vore també

Referències

  1. ↑ «reuters. com/article/idusobijnnkla ». Consultat el 4/11/2016.
  2. ↑ 2,0 2,1 «archive. org/web/20140110115100/http://my. opera. com/desktopteam/blog/opera-next-15-0-released Opera Next 15 Released!» (en anglés). Blog d'Opera Desktop Team. Archivat des d'el opera. com/desktopteam/blog/opera-next-15-0-released original, el 10 de giner de 2014. Consultat el 29 de maig de 2013.
  3. ↑ 3,0 3,1 «opera. com/desktop/2014/12/frequently-asked-questions-opera-linux/ Frequently-asked questions about Opera for Linux» (en anglés). Consultat el 9 de decembre de 2014.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «opera. com/desktop/2014/04/opera-12-17/ Opera 12.17 out» (en anglés). Blog oficial d'Opera. Consultat el 29 d'abril de 2014.
  5. ↑ «today/20120702/http://www. opera. com/company/ Sobre Opera». Archivat des d'el opera. com/company/ original, el 2 de juliol de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  6. ↑ «today/20120526/http://www. opera. com/docs/history/index. dml%23o2o2 Versions d'opera». Archivat des d'el opera. com/docs/history/index. dmlo2 original, el 26 de maig de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  7. ↑ «today/20120628/http://www. opera. com/docs/history/index. dml%23o3o3 Versions d'opera». Archivat des d'el opera. com/docs/history/index. dmlo3 original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  8. ↑ «today/20120910/http://www. opera. com/smw/ Opera and the mobile world» (en anglés). Archivat des d'el opera. com/smw/ original, el 10 de setembre de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  9. ↑ 9,0 9,1 «today/20120628/http://www. opera. com/docs/history/index. dml%23o4o4 Versions d'opera» (en anglés). Archivat des d'el opera. com/docs/history/index. dmlo4 original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  10. ↑ «today/20120628/http://www. opera. com/docs/history/index. dml%23o5o5 Versions d'opera» (en anglés). Archivat des d'el opera. com/docs/history/index. dmlo5 original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  11. ↑ theregister. co. uk/2000/12/06/opera_browser_goes_free/ «Opera browser goes free with version 5.0 launch».The Register.Consultat el 13 de giner de 2011.
  12. ↑ «today/20120628/http://www. opera. com/docs/changelogs/windows/600/ Resenya versió 6 opera» (en anglés). Archivat des d'el opera. com/docs/changelogs/windows/600/ original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  13. ↑ «opera. com/pressreleases/en/2005/04/04/ », Opera Software. Consultat el 11 d'octubre de 2007.
  14. ↑ 14,0 14,1 «today/20120628/http://www. opera. com/docs/history/index. dml%23o8o8 Versions d'opera» (en anglés). Archivat des d'el opera. com/docs/history/index. dmlo8 original, el 28 de juny de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  15. ↑ searchenginejournal. com/opera-goes-free-with-help-from-google/2227/ «Opera Goes Free with Help from Google».Search Engine Journal.Consultat el 13 de giner de 2011.
  16. ↑ «today/20120525/http://www. opera. com/pressreleases/en/2006/02/15/ Giving gamers two windows to the Web: The Opera Browser for Nintendo DS™». Lloc oficial d'Opera. Archivat des d'el opera. com/pressreleases/en/2006/02/15/ original, el 25 de maig de 2012. Consultat el 13 de giner de 2011.
  17. ↑ «archive. org/web/20070105213820/http://operawatch. com/news/2006/12/opera-91-is-out-with-fraud-protection. html Opera 9.1 is out with Fraud Protection». Archivat des d'el com/news/2006/12/opera-91-is-out-with-fraud-protection. html original, el 5 de giner de 2007. Consultat el 13 de giner de 2011.
  18. ↑ «archive. org/web/20090905194457/http://mouse. tercera. cl/detail. asp? story=1999%2F09%2F02%2F08%2F00%2F57 Mouse. cl: Ya tenim nou Opera». Archivat des d'el tercera. cl/detail. asp? story=1999/09/02/08/00/57 original, el 5 de setembre de 2009. Consultat el 12 de setembre de 2002.
  19. ↑ «today/20120913/http://my. opera. com/desktopteam/blog/show. dml/759403 Opera code names uncovered». Opera Software. Archivat des d'el opera. com/desktopteam/blog/show. dml/759403 original, el 13 de setembre de 2012. Consultat el 23 d'octubre de 2007.
  20. ↑ news. com/opera-reveals-version-10-vision/2100-1032_3-6099692. html «Opera reveals version 10 vision».CNET.Consultat el 23 d'octubre de 2007.
  21. ↑ «today/20120702/http://www. fayerwayer. com/2010/03/opera-10-51-torna-a-convertir-se-en-el-navegador-mes-rapido/ http://www. fayerwayer. com/2010/03/opera-10-51-torna-a-convertir-se-en-el-navegador-mes-rapido/». Archivat des d'el fayerwayer. com/2010/03/opera-10-51-torna-a-convertir-se-en-el-navegador-mes-rapido/ original, el 2 de juliol de 2012.
  22. ↑ «archive. org/web/20130223012924/http://www. opera. com/press/releases/2013/02/13/ Opera gears up at 300 million users» (en anglés). Oficina de Prensa d'Opera Software. Archivat des d'el opera. com/press/releases/2013/02/13/ original, el 23 de febrer de 2013. Consultat el 23 de novembre de 2013.
  23. ↑ «com/insider/2013/04/04/opera-confirms-it-will-follow-google-and-ditch-webkit-for-blink-as-part-of-its-commitment-to-chromium/ Opera confirms it will follow Google and ditch WebKit for Blink, as part of its commitment to Chromium» (en anglés). thenextweb. com. Consultat el 23 de novembre de 2013.
  24. ↑ «opera. com/desktop/2013/07/opera-15-2/ Opera 15» (en anglés). Blog oficial d'Opera. Consultat el 29 d'abril de 2014.
  25. ↑ «redeszone. net/tutorials/vpn/opera-vpn-analisis-configuracion-rendiment/ VPN del navegador Opera: configuració, característiques, seguritat» (en és). RedesZone. Consultat el 2023-06-22.
  26. ↑ «github. com/spaze/558b7c4cd81afa7c857381254ae7bd10 Opera VPN behind the curtains is just a proxy, here's how it works» (en en). Gist. Consultat el 2023-06-22.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Opera_(navegador)&oldid=994526»