Nintendo DS
La Nintendo DS (ニンテンドーDS Nintendō Dī Esu?) és una videoconsola portàtil de la multinacional japonesa Nintendo, creada per a succeir a la Game Boy Advance i fabricada des de 2004 fins a 2007. El seu nom s'abrevia com NDS, i també és coneguda com DS Fat per la seua gruixa.
La DS permet la reproducció de videojocs i multimèdia, i pertany a la sèptima generació el rival directe de la qual va ser la PlayStation Portable. Va ser la tercera consola per a videojocs en la que el jugador pot interactuar en el joc per mig de l'us de la pantalla tàctil.
Va ser la segona consola més venuda de tota el història (contant totes les seues versions), ademés de ser la segona consola més venuda de tota el història de Nintendo.[1]
Firmware
[editar | editar còdic]La consola té el seu propi sistema d'arrancada firmware. En encendre la DS, una advertència de salut i seguritat es mostra en primer lloc, en ser tocat l'avís, es carrega el menú principal, similar a la consola Wii. El menú principal presenta al jugador sèt opcions: jugar a un joc de DS, l'us del PictoChat, iniciar la descàrrega DS, jugar a un joc de Game Boy Advance, canviar la lluentor de la pantalla, activar l'alarma i accedir a la configuració de la consola.
El firmware també oferix un rellonge d'alarma, vàries opcions de personalisació (com a prioritat per a l'arrancada, quan s'inserten els jocs de GBA i pantalla de preferència) i la capacitat per a introduir l'informació de l'usuari i les preferències (com el nom, data de naiximent, color favorit, etc) que poden ser utilisats en els jocs.
Homebrew
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Homebrew.
Des de l'aparició de la consola, l'autodenominada "scene", fa usos no autorisats de les targetes R4, des d'emular consoles de videojocs antigues: Game Boy, SNES, o inclús NeoGeo o MSX, a usar aplicacions per a poder reproduir películes o archius de sò en MP3 i Midi en la Nintendo DS, passant pels propis jocs hackeados de DS; açò ha provocat que la companyia Nintendo tinga que trobar i denunciar als distribuïdors d'estos cartuchos.[2]
Catàlec de jocs
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Videojocs per a Nintendo DS.
Nintendo DS tenia en abril de 2006 més de 168 jocs disponibles en Amèrica, en un total de 6526 jocs a nivell mundial, contant els jocs repetits per idioma, país o regió i les donem tècniques i sense contar les entregues homebrew i els jocs traduïts pels fans. Actualment és la videoconsola en més proyectes en desenroll del mercat i el sistema portàtil que té un major i més variat catàlec de jocs. La biblioteca de Nintendo DS conta en jocs de tots els gèneros: des de carreres, acció, estratègia, lluita, RPG, plataformes, simuladors, deports, cartes Yu-Gi-Oh!, fins a uns atres que poques o cap volta han segut explotats com les mascotes virtuals (Nintendogs), jocs d'inteligència (Brain Training), jocs basats en medicina (Trauma Center) i aplicacions com a diccionaris, traductores o agendes. Tots ells fan us, en major o menor mida, de la pantalla tàctil, el micròfon en reconeiximent de veu, la conexió Wi-Fi de Nintendo, els modos multijugador i totes les característiques de Nintendo DS. Nintendo DS té també una llínea de jocs exclusius, cridats els Touch! Generations, enfocats a persones que no són assídues al món dels videojocs.
La DS conta en molts jocs de sagues clàssiques pròpies de Nintendo com Animal Crossing, The Legend of Zelda, Mario, Metroid, Star Fox o Pokémon. Destaca el remake de Super Mario 64 i també New Super Mario Bros..
Els 10 jocs més venuts
[editar | editar còdic]- 1. New Super Mario Bros.: 31,80 millons
- 2. Nintendogs: 23,96 millons
- 3. Mario Kart DS: 23,60 millons
- 4. Brain Training: 19,01 millons
- 5. Pokémon Diamant i Pokémon Perla: 17,67 millons
- 6. Pokémon negre i Pokémon blanc: 15,64 millons
- 7. More Brain Training: 14,88 millons
- 8. Pokémon HeartGold i SoulSilver: 12,72 millons
- 9. Animal Crossing: Wild World: 11,75 millons
- 10. Super Mario 64 DS: 11,06 millons
Revisions
[editar | editar còdic]Nintendo DS Lite
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nintendo DS Lite.
La Nintendo DS Lite és una consola portàtil fabricada per Nintendo a partir de 2006, que va ser desenrollada per a succeir a la Nintendo DS original. Les seues novetats varen ser l'estètica, molt més estilisada i polida, un aument considerable en la duració de la seua bateria, una pantalla tàctil més precisa i la possibilitat d'elegir entre quatre nivells de lluentor.[5]
Nintendo DSi
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nintendo DSi.
Nintendo va iniciar el desenroll de la NDSi a inicis del 2006 i est va ser revelat durant la conferència de Nintendo en Tòquio el 2 d'octubre de 2008 despuix de l'èxit de DS Lite. La meta de Nintendo és estretir la distància entre els usuaris per consola en les llars.
Conta en vàries llums led que indiquen de varis estats de la consola, led blava (encés), led taronja (càrrega de la bateria), led roig (bateria a 1/4 de càrrega) i led groga (conexió inalàmbrica). Mentres el disseny és similar a lo consola DS Lite, esta inclou dos cambres interactives (0,3 megapíxeles) que poden ser utilisades durant els videojocs o simplement per a prendre fotografies. Inclou interfaç a l'estil Wii de Nintendo, recalat de targeta SDHC, Navegador d'Internet, conexió a la Tenda Nintendo DSi i, encara que ya no es puga, tenia la possibilitat de pujar fotos a Facebook directament des de la consola.[5]
Nintendo DSi XL
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Nintendo DSi XL.
Nintendo va traure un model adicional de DSi: La DSi XL (DSi LL en Japó). Va ser anunciada oficialment per la companyia, eixint a la venda en Japó el 21 de novembre per 20.000 yens, el model DSi costera 18.900 yens.
En el seu segon dia disponible en Japó, va superar les 103.000 unitats venudes. La seua principal novetat és el major tamany de cada pantalla, 4'2 front a les 3'25" de la DSi i les 3" de la DS Lite, sent també considerablement majors les dimensions de la consola. Ademés ve en dos stylus, un de normal i un atre més gran i gros; i en tres títuls de DSiWare preinstalados: Diccionari 6 en 1, Una pausa en... Brain Training del Dr. Kawashima: Lletres i Nintendo DSi Browser. Este model no és successor de DSi, sino un model adicional (és dir, tens dos "talles" a elegir), destinat a les persones que tenen menys capacitat visual o problemes per a agarrar la consola. D'ahí els seus colors més sobris, un llapis més cómodo i una major pantalla per a facilitar el visualisat. Va eixir a la venda en Espanya el 5 de març de 2010.[5]
Accessoris per a Nintendo DS
[editar | editar còdic]Receptor de Televisió
[editar | editar còdic]Este accessori es conecta directament en el recalat de la targeta de jocs de Nintendo DS i servix per a vore televisió digital terrestre, a través del servici 1seg. Per a utilisar-ho, una volta insertat en la consola, es deuen expandir les antenes que du, i el control es fa per mig de la pantalla inferior tàctil, mentres que l'image es veu en la pantalla superior. Com l'accessori solament va eixir a la venda en Japó, no és compatible en els formats de TDT nortamericans o europeus, pero sí en els de la majoria dels països suramericans que varen adoptar la norma de Televisió digital terrestre japonesa.[6]
Rumble Pak
[editar | editar còdic]Rumble Pak és un accessori que té la forma d'un joc de Game Boy Advance, i es conecta pel recalat dedicat a estos jocs en el Nintendo DS. La seua funció és vibrar en els jocs compatibles, com: Metroid Prime Pinball, Mario and Luigi: Partners in Clave, Star Fox Command, Metroid Prime Hunters, Iron Man, Super Princess Peach, Diddy Kong Racing DS i 42 Jocs de Sempre. En maig del 2006 va eixir a la venda en Japó una versió més reduïda del Rumble Pak, fet especialment per a la consola Nintendo DS Lite, que és 1 cm. més curt lo que impedix que descolle de la consola, com ho fan els jocs de Game Boy Advance. Este accessori no és compatible en les consoles Nintendo DSi, Nintendo DSi XL i Nintendo 3DS, ya que estes últimes no posseïxen el recalat per als jocs de Gameboy Advance.[7]
Activity Ficar
[editar | editar còdic]El Activity Ficar (en espanyol: Medidor d'activitat) és un podómetro infrarrojo. Es conecta a la consola a través d'un cartuig capaç de llegir senyals infrarrojas en el recalat per a jocs de Nintendo DS, lo que també li permet funcionar en la Nintendo DSi. Es pot posar en la roba o collar d'un gos, pero a diferència d'atres podómetros este no té pantalla, per lo que és necessari conectar-ho a la consola per a saber quànt ha caminat algú. Registra fins a sèt dies d'activitat abans de necessitar ser conectat a la consola. Funciona en el joc Personal Trainer: Walking el cartuig del qual té un receptor infrarrojo incorporat.[8]
Conector Wi-Fi Link Nintendo DS
[editar | editar còdic]El conector Wi-Fi Link Nintendo DS és un adaptador USB llançat en 2005. Consistix en un dispositiu USB que es conecta a un ordenador en Windows convertint el nostre equip en un punt d'accés Wi-Fi a on pot conectar-se nostra Nintendo DS.[9]
Especificacions tècniques
[editar | editar còdic]El controlador de vídeo que realisa les següents operacions del sistema consta d'un motor de renderizado i un motor de geometria que realisen transformacions i allumenament, classificació automàtica de transparència, efectes de transparència, efectes de matriu de textura, tanques publicitàries 2D, transmissió de textures, transformació de coordenades de textura, mapage de textures en perspectiva correcta i prova alfa per píxel. , mescla alfa per primitiva,
3D[10] per hardware: transform and lighting, transformació textura-coordenada 3D, síntesis de textura, alpha blending, antialiasing, Cel shading i z-buffering. No obstant usa filtrat de textura (nearest neighbor) fent que alguns títuls es vegen pixelados.
El sistema teòricament pot generar al voltant de 120.000 triànguls per segon a 60 quadros per segon. A diferència de la majoria del hardware 3D, té un llímit d'uns en el número de triànguls que pot dibuixar en una sola escena (uns 6144 vèrtiços o siga 2048 triànguls). El hardware 3D està dissenyat per a dibuixar una sola pantalla per volta, o siga que para quan es dibuixen imàgens 3D diferents en abdós pantalles la velocitat disminuïx notablement.
La DS està generalment més llimitada per la cantitat de polígons que per la velocitat de refresc. Posseïx una memòria de textures de 132 KB per pantalla i un tamany màxim de textura de 1024x1024 píxels. Conta en 656 kilobytes de memòria de video[11] i dos motors 2D (un per pantalla). Són similars (pero més potents) a l'únic motor 2D de Game Boy Advance. Ademés de que conta en un processador de doble núcleu, 67 MHz (el núcleu principal) i 33 MHz (el núcleu secundari) i 4 mb de memòria PSRAM.
Els usuaris poden tancar el sistema Nintendo DS per a activar el seu modo de "suspensió", que pausa el joc i aforra bateria apagant les pantalles, els parlantes i les comunicacions inalàmbriques; no obstant, tancar el sistema mentres es juga un joc de Game Boy Advance no posarà la Nintendo DS en modo de suspensió i el joc continuarà eixecutant-se normalment. Certs jocs de DS (com Animal Crossing: Wild World)) tampoc es pausarán, pero la llum de fondo, les pantalles i els parlantes s'apagaran. Ademés, en guardar el joc en certs jocs,[12] la DS no entrarà en modo de suspensió. [13]Alguns jocs, com The Legend of Zelda: Phantom Hourglass,use el moviment de tancament necessari per a ingressar al modo de suspensió com una forma poc ortodoxa de resoldre acertijos,[14] o incloga seqüències de joc que requerixquen que la consola estiga tancada, com Looney Tunes: Duck Amuck.[15]
El sistema tenia dos processadors 2D per pantalla, similar al de Game Boy Advance, que té solament un. No obstant, els núcleus estan dividits en principal i secundari i solament el principal pot capturar vèrtiços del motor 3D.[16]
Nintendo DS tenia compatibilitat en Wi-Fi IEEE 802.11b. L'unitat també soporta un protocol especial inalàmbric creat per Nintendo que usa sifrat RSA en la senyalisació el qual era usat tant per a PictoChat,[17] un chat per a consoles DS, com per al sistema de descàrregues de DS, el qual permetia compartir un cartuig entre dos consoles distintes. El Wi-Fi s'usa per a accedir a la conexió Wi-Fi de Nintendo a on els usuaris poden usar Internet o varis usuaris poden jugar al mateix joc.[18]
Nintendo afirma que la bateria dura un màxim de 10 hores en condicions ideals en una càrrega completa de quatre hores. La duració de la bateria es veu afectada per múltiples factors, inclós el volum de l'altaveu, l'us d'una o abdós pantalles, l'us de la conectivitat inalàmbrica i l'us de la llum de fondo, que es pot encendre o apagar la llum en jocs seleccionats com Super Mario 64 DS. La bateria és reemplazable per l'usuari utilisant únicament un destornillador Philips. Despuix d'aproximadament 500 càrregues, la duració de la bateria comença a disminuir.[19]
| Pes | 275 g (9.7 oz) | Archiu:Nintendo DS Open.PNG | |
|---|---|---|---|
| Tamany | Quan està tancada: 148,7 mm (5,85 polzades) x 84,7 mm (3,33 polzades) x 28,9 mm (1,14 polzades) (ample x alt x profunditat) | ||
| Pantalla | Dos pantalles LCD TFT:
62 mm × 46 mm (2,4 pulg. × 1,8 pulg.), 77 mm (3,0 pulg.) en diagonal, distància de punts de 0,24 mm, profunditat de 18 bits (262 144 colors), espai de 21 mm entre pantalles (≈92 llínees) | ||
| Resolució | 256 × 192 pixels (4:3 relació d'aspecte) per a cada pantalla | ||
| Àudio | Mitsumi MM3205B estéreo en 16 canals PCM/ADPCM, | Archiu:Nintendo DS CPU NTR 0538 3MB (25436466323).jpg | |
| CPU | Dos processadors ARM:
| ||
| RAM[21] | Tipo | PSRAM | Archiu:Nintendo DS CPU NTR 0538 3MB (25436466323) (cropped).jpg |
| Modele | - | Fabricant | NEC |
| Capacitat | 4 MB | ||
| Freqüència | 33 MHZ | ||
| Modo d'operació | síncrona | ||
| bus de senyes | 32 Bit | ||
| (ampliable a través del recalat Game Boy Advance, solament utilisada oficialment pel navegador de Nintendo DS) | |||
| Entrada |
|
Erro al crear miniatura: | |
| Voltage | 1.65 v | Archiu:NDS power supply.jpg | |
| Bateria | Bateria recargable de ions de liti de 850 mAh | Archiu:Nintendo USG-003 worn-out 20150926.jpg | |
| Almagasenament | 256 kB memòria flash | Archiu:Nintendo-DS-Mk1-wifi (cropped).jpg | |
| Conectivitat | Conexió de ret inalàmbrica 802.11b integrada (solament compatible en encriptación WEP)[22] | ||
- Placa base de la Nintendo DS
-
.jpg){kind=link}
_(cropped).jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Reinicie sense necessitat d'apagar i encendre la DS
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que en la Game Boy Advance i en la Super NES, en la Nintendo DS també és possible efectuar un reinicie en calent, si és necessari, pero hi ha certs jocs com Sonic & SEGA All-Stars Racing que no conten en este método. Per a realisar-ho es pulsen al mateix temps L + R + START + SELECT (en GBA: A + B + SELECT + START).[23][24]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Les 21 consoles més venudes de l'història». Vandal. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «[1]». Consultat el 28 d'abril de 2014.
- ↑ «seus-ultimes-consoles/ Estos són els jocs més venuts de Nintendo en Switch i les seues últimes consoles» (en és-és). Vandal. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «Els videojocs més venuts de Nintendo per a les seues últimes consoles» (en és). MARCA. Consultat el 2022-06-04.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «de-les seues-origenes-fins a-hui/ El història de Nintendo des dels seus orígens fins a hui» (en és). areajugones.sport.és. Consultat el 2022-06-04.
- ↑ «a-nintendo-ds Sintonizadora de TV per a Nintendo DS». vidaextra.com. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «Practica el teu ritme musical en la DS». ELMUNDO.ES. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «Personal Trainer: Walking Review» (en inglés). IGN.com. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «Nintendo DS WiFI: adaptador en funcionament i més». vidaextra.com. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «Take Control».
- ↑ «A guide to homebrew development for the Nintendo DS».
- ↑ such as Pokémon Diamond and Pearl, Zoo Tycoon DS, SimCity DS, Tiger Woods PGA Tour, Digimon World Dawn, Mega Man Battle Network 5, or The Legendary Starfy,
- ↑ «Nintendo DS Fitting Guides, NDSL Repair Guides». Consolewerks.co.uk.
- ↑ McFerran, Damien. «Did You Know That Zelda: Phantom Hourglass Borrows Its Most Ingenious Puzle From Another Game?» (en en-gb).
- ↑ Woodward, Stephen (2007-10-15). «Looney Tunes: Duck Amuck Review - Nintendo DS».
- ↑ «A guide to homebrew development for the Nintendo DS». Consultat el 29 de setembre de 2007.
- ↑ «Nintendo DS ni-fi protocol information».
- ↑ «Informació sobre el producte Nintendo DS». Nintendo. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «- Nintendo – Customer Service – Nintendo DS – Charging the Battery».
- ↑ Addison, Wesley. ARM System-on-Chip Architecture.. p. 344. ISBN. ISBN 0-201-67519-6..
- ↑ «Gràfics Retro: NintendoDS» (en és). Disruptive Ludens. Consultat el 2025-04-07.
- ↑ «| Nintendo - Customer Service | Nintendo Wi-Fi Connection - Wireless Router Information». web.archive.org. Consultat el 2025-01-15.
- ↑ «de-el-principi-%28reinicie-lleu%29 Cóm reiniciar un joc des del principi (reinicie lleu)». Nintendo. Consultat el 2023-07-17.
- ↑ «¿És possible reiniciar la consola Game Boy Advance sense apagar-la i tornar-la a encendre (inici en calent)?». Nintendo. Consultat el 2023-07-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nintendo DS» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.