Game Boy Advance
La Game Boy Advance (coneguda en Japó com ゲームボーイアドバンス; Gēmu Bōi Adobansu), abreviada com GBA, és una consola de videojocs de la companyia Nintendo, fabricada des de març de 2001 fins a 2008. La GBA forma partix de la sexta generació de videoconsoles. El model original no tenia una pantalla en allumenament, lo que va ser solucionat en la Game Boy Advance SP, un redisseny de la consola que incloïa algunes millores com la pantalla en allumenament i l'us de bateries de liti. Finalment va sofrir dos últims rediseños en el 2005, una versió de la SP en pantalla retroiluminada i la Game Boy Micro.
Història
Proyecte Atlantis
En 1996 diverses revistes, incloent Electronic Gaming Monthly,[1] Next Generation[2] i l'edició de juliol de 1996 de Game Informercita requerida varen presentar informes d'una successora de la Game Boy original, en nom en clau Proyecte Atlantis. Encara que per la data esperada per Nintendo per a llançar la consola, que era a finals de 1996,[1][2] es pot pensar que es tractava de la Game Boy Color, les característiques que es varen descriure, un processador ARM de 32 bits,[1][3] una pantalla a color de 3 per 2 polzades (7,6 x 5 cm)[1][2] i el Cable Link,[1] coincidixen més en les característiques de la futura Game Boy Advance. Electronic Gaming Monthly va informar que el processador seria un ARM710 en una freqüència de 25 MHz,[1] mentres Next Generation afirmava que seria un StrongARM SA-110, possiblement a 160 MHz.[3] Abdós processadors eren dissenyats per Advanced RISC Machines (ARM), creadors de la futura CPU de la Game Boy Advance (i de totes les videoconsoles portàtils de Nintendo fins a la Switch). En lo relacionat en el software, es va anunciar que Nintendo Japó estava treballant en un joc cridat Mario´s Castle, que finalment mai va vore la llum.[1] Nintendo va cancelar el Proyecte Atlantis en algun moment de 1997 degut a que la quota de mercat de la Game Boy original, que es trobava al voltant del 80%, va ser considerada molt alta com per a que mereixquera la pena desenrollar una successora.[4]
Durant una discussió en la Game Developers Conference de 2009, es va mostrar en pantalla una "predecessora cancelada de la Game Boy Advance", que semblava una Game Boy Color més voluminosa. Encara que no tenia nom, Joystiq va concloure que este dispositiu provablement era el Proyecte Atlantis.[5]
Game Boy Advance
A diferència de les anteriors Game Boy que tenien la forma vertical de la Game Boy original (dissenyada per Gunpei Yokoi), la Game Boy Advance va ser dissenyada pel francés Gwénaël Nicolas, i el seu estudi Curiosity, en forma horisontal en els botons als costats del dispositiu en lloc de baix de la pantalla.[6][7]
A finals d'agost de 1999, varen escomençar a sorgir notícies d'una successora de la Game Boy Color en la fira de la Nintendo Space World, a on es va desvelar que dos noves consoles portàtils estaven en desenroll. Una versió millorada de la cambra de Game Boy en nom en clau 'Advance Game Boy' que incloïa conexió inalàmbrica i un nou sistema de 32 bits que no es llançaria fins a l'any següent.[8]
L'1 de setembre de 1999, Nintendo va anunciar oficialment la Game Boy Advance, incloent les especificacions del sistema com la seua conexió a través d'un teléfon mòvil i un model millorat de la cambra de Game Boy. Ademés varen desvelar les dates planejades del llançament, en Japó en agost del 2000 i posteriorment en Amèrica del Nort i Europa a finals d'any.[9]
Simultàneament, Nintendo anuncie la colaboració en Konami per a crear Mobile 21, un estudi de desenroll que se centraria en la creació de tecnologia per a la Game Boy Advance que serviria per a interactuar en la GameCube, la consola de sobretaula que llavors estava en desenroll baix el nom de "Dolphin".[10]
El 21 d'agost del 2000, IGN va mostrar imàgens del kit de desenroll per a la GBA corrent una demostració de l'adaptació (port) de Yoshi's Story.[11] i el 22 d'agost varen ser revelades imàgens de la preproducción de la GBA en un número de la revista japonesa Famitsū.[12] El 24 d'agost, Nintendo mostra públicament la consola en una presentació, desvelant també les data de llançament en Japó i Amèrica del Nort i els 10 jocs que estarien disponibles en el llançament de la consola.[13] Posteriorment es va mostrar en el Nintendo Space World 2000[14] junt en alguns perifèrics per a la consola, incloent la tercera generació del Cable Link de la GBA, el Cable Link per a enllaçar la GBA en la GameCube,[15] un pack de bateries recargables per a la consola i l'adaptador infrarroig per a l'intercanvi de senyes entre consoles.[16] En març de 2001, Nintendo va revelar detalls sobre la versió que es llançaria en Amèrica del Nort, junt en un preu sugerit de $99.99 i els 15 jocs de llançament. Nintendo va estimar que per a finals de 2001 estarien disponibles al voltant de 60 jocs per al sistema.[17][18]
Hardware
Conta en un processador ARM propi de 32 bits a 16,78 MHz (ARM7TDMI), basat en l'arquitectura RISC, en una potència suficient per a permetre el desenroll de jocs utilisant el llenguage de programació C. El microprocessador ARM és capaç d'eixecutar tant un joc d'instruccions en un tamany d'instrucció de 32 bits, com un joc d'instruccions cridat "Thumb" d'un tamany de 16 bits (pero igualment, de 32 bits). Esta consola, ademés, du el processador CISC de 8 bits que té la Game Boy clàssica i la Game Boy Color (el LR35902). Este processador ho usa per a donar soport al software d'estes dos consoles anteriors.[19] Estos dos processadors no poden estar funcionant al mateix temps per diferències de voltage i us del bus de senyes.
La pantalla LCD és capaç de mostrar una retícula de 240x160 píxels en color de 15 bits (32768 colors). Esta pantalla inclou més píxels que l'original Game Boy (160x144). Quan s'eixecuten jocs anteriors, l'usuari pot pulsar el botó L o el R per a commutar la pantalla entre mostrar 160x144 en una vora negra o be escalar a 240x144. Els primers jocs exhibixen paleta de color molt obscures perque la pantalla en el kit de desenroll era molt més lluminosa que la de les unitats comercialisades. Els títuls més recents usen una correcció gamma en les seues paleta.
El generador d'imàgens de la GBA té sis modos de visualisació (tres basats en blocs i tres basats en mapes de bit) i 96 KB de RAM dedicada. En els modos de visualisació basats en blocs, el sistema pot gestionar quatre capes pixel-a-pixel, dos capes pixel-a-pixel i una capa afí, o be dos capes afins, i usa 64 KB de RAM per a les senyes de celes i mapes i 32 KB per a les senyes dels 'sprites'. En els modos de mapa de bit, pot mostrar un mapa de bit gran de 16 bits, dos mapes de bits de 8 bit (en modo paginado) o be un mapa de bit de 16 bit chicotet (en paginació), usant 80 KB de RAM per a les senyes de mapa i 16 KB per a les senyes de 'sprite'. En tots els modos, pot mostrar fins a 128 'sprites' (chicotets objectes mòvils individuals) de 8x8 fins a 64x64 píxels en color indexat de 4 o 8 bits. Cada 'sprite' pot ser dibuixat per mig de mapeado directe a píxel o be per mapeado afí.
L'interfaç de la GBA en el cartuig ROM inclou únicament un bus de direcció de 24 bits multiplexado en un bus de senyes de 16 bits. (La consola Intellivision de Mattel ya havia usat anteriorment un bus multiplexado). Esta configuració llimita la memòria direccionable directament a 16 megapalabras binàries (és dir, 256 megabits o 32 megabytes). No obstant, si el cartuig dispon de hardware de conmutaació de bancs pot expandir esta cantitat per mig del control per software de les llínees superiors de direccionament, commutant atres parts de la ROM en l'espai de direccionament de la GBA.
La GBA també té un port serie per a conectar-se en atres unitats GBA en una configuració similar a la ret token ring sobre una topología física de bus. La GBA també pot rebre 256 KB en còdic d'arrancada a través del port, inclús quan no té un cartuig conectat (lo que es coneix com multiboot o netboot). Açò s'utilisa en les conexions multijugador, a on vàries GBA poden funcionar en un únic cartuig: la GBA que té el cartuig envia el còdic inicial a les que no ho tenen. El port serie pugues (en el cable adequat) conectar-se a un port serie RS-232 per a ajudar en la depuració i, hipotèticament, jugar a través d'Internet, si ben encara no s'ha implementat una pila TCP/IP en la GBA.
Especificacions tècniques
Les especificacions oficials de la consola[20][21] donades per Nintendo:[22]
| Game Boy Advance[23][24][25][26][27] | |
|---|---|
| Alt | 82 milímetros (3.2 plg) |
| Ample | 144.5 milímetros (5.7 plg) |
| Profunditat | 24.5 milímetros (1 plg) |
| Pes | 140 gramos (4.9 oz) |
| Pantalla | 2,9 polzades (diagonal), reflectiva TFT de color LCD, 40.8 x 61.2 mm (1.6 x 2.4 plg) |
| Resolució | 240 (w) × 160 (h) píxels (3:2 relació d'aspecte) |
| FPS | 59,727500569606 Hz[28] |
| Colors | 32 768 colors, fins a 511 simultàneus, en modo mapa de bits. |
| Sistema en un chip (SoC) | Nintendo CPU AGB |
| Processadors | |
| Memòria | |
| Alimentació | |
| Duració | Fins a 15 hores. |
| Sò | |
| Entrada i eixida | |
| Controls |
- Plaques
-
Placa base de la Game Boy Advance (vista frontal). -
Placa base de la Game Boy Advance (vista atrassera). -
Placa d'un cartuig de Game Boy Advance.
Especificacions tècniques
Colors disponibles i edicions especials
La Game Boy Advance ha estat disponible en varis colors i edicions llimitades a lo llarc de la seua producció. Inicialment estava disponible en artic (blanc), negre, taronja, fucsia (rosa translúcido), glacier (blava/morat translúcido) i índigo (añil). Més tart es varen llançar alguns colors i edicions especials, incloent els colors roig, taronja i negre translúcido, platí, blanc, or, les edicions especials d'Hello Kitty, The King of Fighters, Chobits, Mario Bros..
Ademés durant temps llimitat, varen estar disponibles edicions especials de la consola en temàtica de Pokémon de la segona generació en Centres Pokémon (tendes dedicades a productes de Pokémon) en Japó. Algunes d'estes edicions són: L'edició del Pokémon Or (Color dorat en Pikachu i Pichu en el marc), edició Suicune (blava i grisa, en un Pikachu i Pichu en escala de grises en el marc i un adhesiu d'un Centre Pokémon en la part d'arrere), edició Celebi (verda oliva en Celebi en el marc) i les edició de Latias i Latios.
Qualitats
Compatibilitat regional
Degut a que el Game Boy Advance no és un mig dependent de la pren elèctrica ni de les normes de televisors, ya que posseïx una pantalla LCD propi i ya siga el model original com el Micro o el SP no depenen directament de la pren elèctrica (aun cuando este últim necessite ser recarregat per mig de la pren d'electricitat), la compatibilitat regional és total, açò és, no existixen diferents normes de colors o transmissió (com existixen per eixemple en les consoles de sobretaula), en lo que s'assegura que un joc comprat en qualsevol part del món funcione en una consola comprada en qualsevol atra part del món.
A modo d'aclariment podem prendre un videojoc de Game Boy Advance comprat en dos parts del món diferents i jugar-ho en la consola sense impediment, ya que estos diferiran en major o menor mida per les condicions idiomàtiques que posseïxquen (tant de texts in-game com de packaging) i no per còdics de regions o normes de colors (per lo explicat anteriorment), a diferència de les consoles de sobretaula les quals no solament pels mijos que utilisen (CD, DVD, Blu-Ray, etc.), sino perque depenen d'un televisor en norma fixa que diferix país a país i també depenent de la regió la font elèctrica rebrà un voltage diferent (220v, 110v, etc.), açò fa que les consoles de sobretaula siguen "regió depenent", a diferència de les portàtils (a lo manco de les de Nintendo).
Reinicie en calent
Ademés de la possibilitat de reiniciar-se de manera analògica (tallant i restablint físicament el pas de l'electricitat per mig de l'interruptor d'encés/apagat de la consola), la consola també té la possibilitat de fer un reinicie en calent, o siga, un reinicie de manera digital, sense la necessitat de trencar el circuit físic. Açò és especialment útil quan un joc es queda congelat (encara que, a voltes, no és possible), quan s'està jugant en un cartuig que inclou la possibilitat de jugar a varis jocs (Final Fantasy I & II: Dawn of souls, per eixemple) o, en cas de Yggdra Union, té l'opció de reiniciar el mapa i no el joc sancer. En qualsevol cas, açò es pot realisar apretant en qualsevol moment (solament basta que la consola estiga encesa) i de manera simultànea els botons START + SELECT + A + B.
En els jocs de Pokémon de la primera i segona generació en Game Boy/Game Boy Color, és possible fer el reinicie en calent, utilisant el mateix método per a GBA.
Jocs
La Game Boy Advance posseïx un extens catàlec de jocs diferents que varen eixir des de 2001 a 2007, va haver jocs de tots els gèneros per a esta consola, va haver molts jocs cancelats per al sistema sent els més destacables Resident Evil 2 i Grand Theft Auto 3. Un dels jocs més conegut que no es va eliminar va ser el Metal Slug Advance.
La consola també és compatible en tots els jocs de Game Boy i tots els de Game Boy Color lo que li dona 730 jocs més en el seu catàlec tenint un total de 1730 jocs diferents.
Alguns cartuchos tenen colors (generalment per a la série Pokémon; Pokémon Esmeralda, per eixemple, són de verda esmeralda i roig). Uns atres tenen característiques especials incorporades, incloses funcions de vibració (Drill Dozer),[[29] sensors d'inclinament (WarioWare: Twisted!, Yoshi's Universal Gravitation),[30] i sensors solars (Boktai).[31]
En Japó, l'últim joc que es va llançar per al sistema va ser Final Fantasy VI Advance el 30 de novembre de 2006, que també va ser l'últim joc publicat per Nintendo per al sistema. En Norteamérica, l'últim joc per al sistema va ser Samurai Deeper Kyo, llançat el 12 de febrer de 2008. En Europa,
L'últim joc és Samurai Deeper Kyo, llançat el 12 de febrer de 2008. Rhythm Tengoku, exclusiu per a Japó, el primer joc de lo que eventualment es coneixeria fòra de Japó com la série Rhythm Heaven/Rhythm Paradise. és l'últim joc desenrollat per Nintendo, llançat el 3 d'agost de 2006.
Si ben eixos jocs varen ser els últims en llançar-se en eixe moment, s'espera que es llance un de nou en 2025. Titulat Shantae Advance: Risky Revolution, va estar originalment en desenroll fins a 2004, quan el treball es va detindre per la falta d'un editor. El desenroll es va recomençar en 2023, utilisant el mateix còdic i hardware.[32][33]
Rellançaments digitals
Des de que Game Boy Advance va ser descontinuado, molts dels seus jocs han segut rellançats per mig de distribució digital en consoles posteriors de Nintendo, principalment en forma d'emulació. Com a part d'un Programa d'Embaixadors per als primers usuaris del sistema Nintendo 3DS, dèu jocs de GBA, junt en dèu jocs de Nintendo Entertainment System, es varen posar a disposició de forma gratuïta per als jugadors que varen comprar un sistema 3DS abans de la caiguda de preu el 12 d'agost de 2011.[34] A diferència d'atres jocs de la Consola Virtual per al sistema, falten característiques com el menú d'inici o els estats guardats, ya que els jocs s'eixecuten de forma nativa en lloc d'a través d'emulació. En giner de 2014, el president de Nintendo, Satoru Iwata, va anunciar que els jocs de Game Boy Advance es llançarien en la Consola Virtual de Wii O en abril de 2014.[35] El primer conjunt de jocs de GBA, inclosos Advance Wars, Metroid Fusion i Mario & Luigi: Superstar Saga, es varen llançar el 3 d'abril de 2014.[36]Tots els llançaments de la Consola Virtual són solament per a un jugador, ya que no emulen les funcions multijugador habilitades pels cables Link.
En febrer de 2023, Nintendo va agregar jocs de Game Boy Advance al seu servici Nintendo Switch Online, exclusivament per a aquells en el nivell Expansion Pack.[37] Per primera volta, els jugadors poden jugar jocs multijugador en la seua forma emulada, en llínea. Esta aplicació emula Game Boy Player, lo que significa que els jocs que admeten la vibració del controlador de GameCube funcionen en la vibració dels controladors de Switch.
Jocs de llançament
En Japó va haver 25 jocs de llançament, 17 en Norteamérica i 15 en Europa.
Vendes
Al 30 de juny de 2009, la série Game Boy Advance ha venut 81,48 millons d'unitats en tot lo món, de les quals 43,52 millons són unitats Game Boy Advance SP.[38]
Versions
Game Boy Advance SP
- Artícul principal → Game Boy Advance SP.
A principis de 2003 es va actualisar a un nou model passant-se a cridar Game Boy Advance SP (GBA SP), les sigles SP volen dir «proyecte especial» (Special Project), ya que es va reduir el tamany de la Game Boy Advance original.
Nintendo va implementar una pantalla en allumenament frontal i una bateria de ion liti (similar a les dels teléfons mòvils), aixina com un tamany d'aproximadament la mitat de el de la GBA i en un disseny més portàtil, en reduir el seu tamany en plegar-se. Es va substituir el conector minijack d'auriculars que havia existit en tots els models previs de GB, afegint un conector especial.
Nintendo sempre havia negat la possibilitat d'implementar pantalla retroiluminada i bateria recargable per motius de cost de producció. Pero pels alvanços tècnics des de que el model original va vore la llum, era possible adaptar la nova versió per a tindre pantalla retroiluminada i bateria recargable pel mateix preu de l'original en 2001 (P.V.P.: 100 €).
A mitan de 2003 es va fer possible jugar als jocs de la GBA en un televisor en un complement llançat per Nintendo per a GameCube, cridat Game Boy Player, que es conectava per baix de la consola i permetia eixecutar jocs de GBA i GBC en conexions multijugador.
Inicialment es va llançar en dos colors, negre i argent, pero han segut llançades distintes versions com la de NES (que imita a la clàssica consola NES), l'edició Tribal (en dissenys de tatuages tribals), distintes edicions relacionades en la saga Pokémon, la GBA SP Pink (en color rosa), el propòsit del qual era atraure al mercat femení; i l'edició dedicada a The Legend of Zelda, que va eixir junt al joc The Legend of Zelda: The Minish Cap.
Model retroiluminado (AGS-101)
- Artícul principal → Game_Boy_Advance_SPVersió_retroiluminada.
El 19 de setembre de 2005, Nintendo va llançar una nova versió de la SP, el model AGS-101, que conta en una pantalla retroiluminada més lluenta. L'interruptor que controla la retroiluminaació ara alterna entre dos nivells de lluentor.[39]
Game Boy Micro
- Artícul principal → Game Boy Micro.
En setembre de 2005, Nintendo va llançar un segon redisseny de Game Boy Advance. Este model, cridat Game Boy Micro, és similar en estil a l'orientació horisontal de la Game Boy Advance original, pero és molt més chicotet i elegant. La Game Boy Micro permet a l'usuari canviar entre vàries carátulas de colors per a permetre la personalisació, una característica que Nintendo va promocionar molt entorn al llançament de Game Boy Micro. Nintendo també esperava que esta característica "de moda" ajudara a aplegar a audiències fòra dels jugadors de videojocs típics. A diferència dels models anteriors de Game Boy Advance, la Game Boy Micro no pot admetre títuls de Game Boy i Game Boy Color. La Game Boy Micro no va tindre molt impacte en el mercat dels videojocs, ya que va ser eclipsada per la Nintendo DS, que també reproduïa jocs de Game Boy Advance a través del recalat per a cartuchos GBA.[40]
Kits de desenroll no oficials
A principis de 2002 va estar disponible el hardware per a dur còdic escrit per l'usuari a la GBA.cita requerida Per eixemple, en decembre de 2001 es podia comprar un cartuig de memòria flash, aixina com el dispositiu gravador per menys d'USD$200,cita requerida i un dispositiu de USD$50 simula ser el cartuig mestre en un 'netboot'.cita requerida En juny de 2002 va aparéixer el primer cable lliure per a fer 'netboot' sobre la GBA (més conegut com a cable multiboot).cita requerida En abril de 2003, els preus estaven per baix de USD$100 per al cartuig i la gravadora, i USD$30 per a l'arrancada.cita requerida Debido a ello, ha aparegut una comunitat entusiasta de desenroll de software. Nintendo, no obstant, té una llarga tradició de contemplar estos dispositius com "pirateria", argumenten el seu possible us en copiar cartuchos en programes baix copyright. En febrer de 2002, Nintendo va escomençar a enviar cartes amenazadoras a alguns venedors nortamericans d'estos perifèrics.cita requerida Els contenciosos anteriors havien dut a la prohibició d'importar dispositius similars per a les Game Boy de 8 bits.
Accessoris
Oficials
Nintendo va desenrollar i va distribuir varis accessoris per a GBA, entre els que s'inclouen:
- Advance Movie: Un reproductor multimèdia venut solament en Japó per a algunes películes i séries de dibuixos.
- i-Reader: Un dispositiu venut en Japó (2001) i Norteamérica (2002) que permetia escanejar cartes per a jugar (com Donkey Kong i Excitebike) o desbloquejar contingut en Game Boy Advance (com Super Mario Advance 4 i Pokémon Rubí i Safir) i GameCube (com Animal Crossing).
- Game Boy Advance Vídeo: Cartuchos especials que reproduïen películes (com Shrek i Shark Tale) o fins a dos episodis de séries (com Pokémon i Bob Esponja).
- Cable link per a GameCube – Game Boy Advance: Permet conectar la GBA en jocs de GameCube. També permet usar els controls en alguns títuls.
- Adaptador mòvil per a GB: Conecta la consola a un teléfon mòvil, usant el seu ret de senyes mòvils per a navegar pel servici mòvil de GB. La seua compatibilitat era llimitada i costosa, per lo que va tindre poca acceptació. El servici es va tancar el 18 de decembre de 2002, mai va aplegar a eixir de Japó.
- Play-Yan: Una funció de reproducció MP3 (àudio) i MPEG4 (vídeo) en un jack i un buit per a Targeta SD para multimèdia. Inicialment es va llançar en Japó, posteriorment en Europa com Nintendo MP3 Player, pero mai en Norteamérica.
- Adaptador inalàmbric: Enganchat a la part atrassera de la Game Boy Advance, va reemplaçar al Cable Game Link permetent conectivitat multijugador inlámbrica. El seu preu era Plantilla:US$ i venia en pack en Pokémon Roig Fòc i Vert Full. Pel seu tardà llançament, solament és compatible en 20 jocs.
- Game Boy Player: Este dispositiu permet jugar els jocs de Game Boy, Game Boy Color i Game Boy Advance en la Nintendo Gamecube. Usa la mateixa gama de colors a l'original del cartuig en lloc de colorear els jocs, pero es pot modificar el tamany de la pantalla i té apagat automàtic, entre atres funcions.
Vore també
- llista de jocs de Game Boy Advance
- Llista de jocs de Game Boy Color
- Anex:Videojocs cancelats de Game Boy Advance
- Anex:Videojocs més venuts de la Game Boy Advance
- Game Boy Color
- Game Boy Micro
- Nintendo Gamecube
- Visteon Dockable Entertainment
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Nintendo's 32-Bit Color Portable "Project Atlantis" to Be Ready in Fall».Ziff Davis.(83)
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Nintendo's New Color Handheld».Imagine Mija.(18)
- ↑ 3,0 3,1 «Nintendo's Atlantis Emergixes».Imagine Mija.(19)
- ↑ «The Lost Portable of Atlantis».Ziff Davis.(97)
- ↑ Nelson, Randy. «GDC 2009 Nintendo Reveals Unreleased Nintendo Handhelds».
- ↑ Gameboy Advance | WORKS - CURIOSITY - キュリオシティ - .
- ↑ Van Tilburg, Caroline (2002). Curiosity: 30 Designs for Products and Interiors, Birkhauser Verlag AG. ISBN 978-3764367435.
- ↑ «Game Boy's Next Incarnation?». IGN. Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2000.
- ↑ «It's Official: The Next Generation Game Boy». IGN. Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 1999.
- ↑ «Here Menges Mobile 21». IGN. Archivat des d'el original, el 15 d'agost de 2000.
- ↑ «Game Boy Advance Development Kit Revealed». IGN. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2000.
- ↑ «Famitsu gets a hold of the Game Boy Advance Early - IGN».
- ↑ «Game Boy Advance: It's Finally Unveiled». IGN. Archivat des d'el original, el 3 d'octubre de 2000.
- ↑ «[1]». Consultat el 27 de juliol de 2020 (en en).
- ↑ IGN Staff. «[2]». Consultat el 7 d'agost de 2020.
- ↑ «The Peripherals of the Game Boy Advance - IGN» (en en). Consultat el 27 de juliol de 2020.
- ↑ «Nintendo announces North American GBA launch details» (en en-us). GameSpot.
- ↑ «The US Price and Launch Titles for GBA - IGN» (en en).
- ↑ «Gameboy Advance». RetroInformática. Consultat el 21 de febrer de 2021.
- ↑ «GBATEK - GBA/NDS Technical Info». problemkaputt.de. Consultat el 2021-12-20.
- ↑ «CowBite Virtual Harware Spec». www.cs.rit.edu. Consultat el 2021-12-20.
- ↑ «GBA Technical Specifications». Nintendo.
- ↑ «Technical data» (en en-gb).
- ↑ «GBATEK – GBA/NDS Technical Info».
- ↑ «CowBite Virtual Hardware Specifications».
- ↑ «GBA ASM Tutorial».
- ↑ «GBA Technical Specifications». Nintendo.
- ↑ «TASVideos / Platform Framerates».
- ↑ «スクリューブレイカー 轟振どりるれろ | Wii O | 任天堂». 任天堂ホームページ. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Yoshi: Universal Gravitation» (en en). IGN. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Kojima’s GBA experiment—and the sunny island childhood it changed forever» (en en-us). Ars Technica. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «"The Odds Seemed Just Astronomical" - Reviving Lost Mija With Shantae Advance» (en en-gb). Nintendo Life. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Shantae Advance: Risky Revolution fits in just fine on the classic Game Boy Advance» (en en). Shacknews. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Nintendo 3DS Price Drops to $169.99, as Great Value and New 3D Games Menja Together», Nintendo of America. «By the end of 2011, Nintendo will provide Ambassadors with 10 Game Boy Advance Virtual Console games. These include games like Yoshi's Island: Super Mario Advance 3, Mario Kart: Super Circuit, Metroid Fusion, WarioWare, Inc.: Mega Microgame$, and Mario vs. Donkey Kong. These games were made available to Ambassadors, and Nintendo has no plans to make these 10 games available to the general public on the Nintendo 3DS in the future.»
- ↑ «Wii O - Virtual Console».
- ↑ «Wii O Virtual Console News: GameBoy Advance Classics Arrive in April; Nintendo Announces Metroid Fusion, Advance Wars, and More. On the DS there is a slot for GBA games.».
- ↑ Webster, Andrew (2023-02-09). «Game Boy games make Nintendo Switch Online feel like the ultimate retro subscription». The Verge. Consultat el 2023-02-11.
- ↑ «IR Information : Sals Data - Dedicated Video Game Ixes Units» (en en). Nintendo Co., Ltd.. Consultat el 2025-01-09.
- ↑ «Brighter SP aplega a Europa» (23 de setembre de 2005).
- ↑ «Nintendo Co., Ltd. - Corporate Management Policy Briefing – Q&A». Nintendo Co., Ltd.. «Les vendes de Micro no varen complir en les nostres expectatives... No obstant, cap a finals de 2005, Nintendo va tindre que centrar casi totes les seues energies en el màrqueting de la DS, lo que deu haver privat a la Micro del seu impuls.»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Game Boy Advance» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.