Anar al contingut

Dreamcast

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dreamcast

Dreamcast és la quinta i última videoconsola de sobretaula produïda per Sega. Pertanyent a la sexta generació de videoconsoles, és la successora directa de Sega Saturn. Va eixir al mercat el 27 de novembre de 1998 en Japó, el 9 de setembre de 1999 en Norteamérica, el 14 d'octubre de 1999 en Europa i el 30 de novembre de 1999 en Oceania. Durant la transició entre generacions, va aplegar a competir contra PlayStation, Nintendo 64 i PlayStation 2.

Dissenyada en una política de reducció de costs, el hardware utilisava una CPU de 32 bits en processador Hitachi SH-4, un processador gràfic NEC PowerVR2 de 128 bits i llector de GD-ROM, un format especial de disc òptic. La consola contava en un sistema operatiu basat en Windows CE de Microsoft, i va ser la primera del mercat en dur un mòdem integrat per a navegar per internet i jugar en llínea.[1] La targeta de memòria Visual Memory Unit (VMU) incorporava una pantalla LCD i podia usar-se com miniconsola portàtil en alguns jocs.[2]

El cicle de vida de Dreamcast va estar marcat per la crisis financera de Sega i la pèrdua de quota de mercat que havia experimentat front a PlayStation. Despuix d'una discreta eixida en el mercat japonés, la companyia va reduir el preu de llançament per a millorar els resultats en Norteamérica i Europa. L'anunci de PlayStation 2 en març de 1999 va motivar un estancament de les vendes i la pèrdua de respal de numerosos desenrolladors externs. Despuix d'un canvi de direcció, Sega va anunciar la cessació de producció de Dreamcast a partir del 31 de març de 2001 i la seua reestructuració per a convertir-se en una desenrolladora multiplataforma.[3] En total es varen vendre 9,13 millons de consoles a nivell mundial.

A pesar de la seua curta vida útil i de la falta de respal de tercers, la prensa especialisada considera que Dreamcast va ser una videoconsola alvançada al seu temps.[4][5][6] Entre el seu biblioteca en més de 600 jocs cal destacar títuls innovadors en l'época com Crazy Taxi, Jet Set Radi, Phantasy Star Online, Shenmue, Space Channel 5 i Sonic Adventure, aixina com numeroses adaptacions de recreatives gràcies a la seua arquitectura basada en la placa Sega NAOMI. Encara que la producció de Dreamcast es va detindre en 2001, el sistema va tindre soport tècnic fins a 2007.

Dins de la sexta generació, Dreamcast solament va aplegar a coincidir en PlayStation 2 mentres es trobava en producció; els llançaments de Xbox i de Nintendo GameCube en el segon semestre de 2001 es varen produir quan Sega ya havia deixat de fabricar videoconsoles i estava liquidant el seu inventari.

Història

[editar | editar còdic]

Antecedents

[editar | editar còdic]
La Sega Saturn va ser la videoconsola antecessora de Dreamcast.

Dreamcast va eixir al mercat en un context complicat per a Sega. La companyia japonesa havia lluitat en la década de 1990 per liderar el sector del videojoc en competència en Nintendo, i va viure la seua etapa dorada en la quarta generació gràcies a l'èxit comercial de Mega Drive, que havia venut més de 30 millons d'unitats. No obstant, la reputació de Sega es va vore perjudicada pel fracàs comercial de les següents consoles i perifèrics que varen eixir al mercat, al punt de mermar els seus resultats financers.[7] La successora de Mega Drive, Sega Saturn, havia segut llançada en 1994 com una videoconsola de quinta generació en CD-ROM que podia manejar gràfics tridimensionals, pero el seu rendiment es va vore llastrat per una série d'errors comercials i la seua complexa arquitectura de doble processador, que dificultava la programació de jocs al mateix temps que incrementava els costs de producció.[8] D'esta manera Saturn es va vore superada en tots els mercats per un nou rival directe, la PlayStation de Sony. En total es varen vendre 9 millons de Sega Saturn en el seu vida útil; mentres en Japó havia segut el segon sistema en quota de mercat, en sifres discretes encara que superiors a les de Mega Drive, en el mercat occidental es va vore àmpliament superat per PlayStation i Nintendo 64.[9][10][11]

Els rumors sobre el desenroll d'una nova consola varen quedar confirmats quan Bernie Stolar, responsable de Sega of America, va dir en públic lliteralment que Saturn «no és el nostre futur», donant a entendre que la companyia ya treballava en una atra plataforma.[12] En acabant de que Sega declarara pèrdues en 1998 per primera volta des de la seua eixida a bossa, el president Hayao Nakayama va presentar la seua dimissió i va ser reemplaçat per Shōichirō Irimajiri, qui va ordenar la cessació de producció de Sega Saturn per a preparar el llançament de Dreamcast.[13]

Desenroll

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Kit de desarrollo de Sega Katana, nom en clau de Dreamcast.

Sega va començar a treballar en una nova videoconsola des de finals de 1996, poc despuix del llançament de Nintendo 64. Per l'alt cost de fabricació que va tindre Saturn, varen voler reduir costs per mig de l'us de components externs procedents dels jocs de PC. Els estàndarts de processador gràfic més comuns en l'época eren el PowerVR de Videologic i el chip Voodoo de 3dfx, aixina que Sega va posar en marcha dos equips de desenroll per separat.[14][15] Per un costat, el llavors responsable de Sega of America, Shōichirō Irimajiri, va contractar a l'ingenier Tatsuo Yamamoto per a treballar en Hitachi i 3dfx en el proyecte «Blackbelt» que es desenrollaria en EE. UU.[16][17] Pel costat japonés, el dissenyador principal Hideki Sato va impulsar des de Japó el proyecte «Dural» que utilisava una CPU d'Hitachi i la GPU de PowerVR.[14] En juliol de 1997, la companyia es va decantar pel proyecte Dural per qüestions tècniques i presupostàries, si be va afegir alguns elements de Blackbelt per al resultat final. Al començament de 1998, el proyecte Dural es va fer públic en la prensa baix el nom en clau «Katana».[18] La decisió final d'optar pel proyecte intern va ser presa per Isao Okawa, alguna cosa que va disgustar a algunes desenrolladores externes que ya planejaven treballar en l'arquitectura de 3dfx. Tampoc va agradar a Bernie Stolar, més partidari d'utilisar la versió d'EE. UU.[19]

Sega va impulsar kits de desenroll de software basats en jocs de computadora per a facilitar el treball dels programadors, ya que molts d'ells havien renunciat a programar per a Saturn per la complexitat d'eixe sistema. La companyia va aplegar a dir que qualsevol joc desenrollat per a un Pentium II 200 podia ser compatible en la nova videoconsola.[20] El hardware de Katana contava en una CPU de 32 bits en processador Hitachi SH-4 més un processador gràfic PowerVR2 de 128 bits fabricat per NEC.[21] El sistema operatiu de la videoconsola era una versió modificada del Windows CE desenrollada per Microsoft que era compatible en DirectX.[18] Per últim, la consola integrava un mòdem de 56kbp/s per a poder jugar en llínea.[4]

La companyia va apostar per un format físic propi, el GD-ROM, que tenia major capacitat que un CD i era més barat de produir que el DVD-ROM.[22] La decisió d'incloure un sistema propi va estar influïda en part per falta de temps per a investigar temes d'autoria.[23]Va haver veus discrepantes en esta decisió; Kazuhiko Nishi va sugerir a Sega una compatibilitat en el DVD per a donar-li valor adicional al hardware, pero la directiva va rebujar la petició.[24]

Sega va elegir el nom de la seua videoconsola a través d'un concurs públic entre 5000 propostes. L'elecció final, «Dreamcast», era un acrònim de les paraules angleses dream (somi) i broadcast (transmissió).[25] Un dels seus objectius era crear una nova marca desvinculada del fabricant; el logotip de la desenrolladora solament apareixia en el frontal de la carcassa.[5] En total va invertir més de 50 millons de dólars en desenroll de hardware, 150 millons en software i més de 300 millons en campanyes publicitàries.[26] L'empresa va tindre que afrontar també una demanda de 3dfx contra Sega i NEC per presunt incompliment de contracte i competència deslleal.[27]

Llançament de Dreamcast

[editar | editar còdic]
Expositor de Dreamcast en el Museo del Videojuego de Estocolmo.

La conferència Sega New Challenge, celebrada el 21 de maig de 1998 en Tòquio, va anar l'escenari a on Sega va fer la presentació oficial de Dreamcast.[28] Ademés de desplegar les característiques tècniques de la consola, es va confirmar que hi hauria un nou plataformes de la série Sonic the Hedgehog, titulat Sonic Adventure. Els directius es varen mostrar confiats de que la seua estrena, que inaugurava la sexta generació de videoconsoles, serviria per a recuperar quota de mercat i alvançar-se als seus rivals.[28]

Dreamcast va eixir a la venda en Japó el 27 de novembre de 1998, a un preu de 29 000 yens, i les unitats disponibles es varen agotar el primer dia.[25] L'escassea de chips PowerVR durant la producció va obligar a la companyia a detindre les reserves perque tenien menys existències de les previstes.[25] Un atre inconvenient va ser la falta de jocs: solament va haver quatre títuls d'eixida, dels quals el més venut va ser l'adaptació de recreativa Virtua Fighter 3, mentres que l'esperat Sonic Adventure es va retardar un més i va eixir finalment en Nadal.[29] Japó va ser també la primera regió en contar en el seu propi servici d'internet. Sega havia previst superar el milló de vendes per a febrer de 1999, pero en aplegar a eixa data a penes s'havien venut unes 900 000 unitats.[30]

La consola va tindre una millor arrancada en els mercats occidentals, a on Saturn a penes havia gojat de repercussió. Per a evitar els errors de l'estrena sorpressiva de la seua antecessora, la divisió nortamericana va anunciar que Dreamcast eixiria el 9 de setembre de 1999, en una cuidada campanya publicitària que pretenia generar expectació.[31] Bernie Stolar va reconduir la relació en els grans almagasens d'EE. UU., va impulsar un major catàlec d'eixida en díhuit referències, i va conseguir assegurar 300 000 consoles reservades gràcies a una oferta de 199 dólars en busca de la confiança dels jugadors que havien creixcut en Mega Drive.[30] Esta decisió no havia segut consensuada en la junta directiva de Sega, que pretenia impondre un preu de 249 dólars per a rentabilisar-la, aixina que Stolar va ser despedit per la matriu japonesa un més abans del llançament, sent reemplaçat pel vicepresident Peter Moore.[32] Un atre inconvenient va ser la negativa d'Electronic Arts —una de les majors editores independents de videojocs— a publicar jocs per a Dreamcast.[33][34]

En aplegar al 9 de setembre, el debut de Dreamcast en EE. UU. va ser un èxit en 225.000 unitats venudes en el primer dia i més d'un milló en els dos primers mesos, lo que representava un 30 % de la quota de mercat. Els títuls més venuts en aquell llavors varen ser Sonic Adventure, el joc de lluita Soulcalibur i un simulador de fútbol americà, NFL 2K, desenrollat per Visual Concepts.[32]

En Europa, l'estrena va aplegar el 14 d'octubre de 1999 en un preu anàlec (en Espanya, 39 900 pessetes) i un catàlec similar al de Norteamérica. El servici de joc en llínea europeu —Dreamarena— es va posar en marcha el mateix dia de llançament. La companyia va assegurar haver venut més de 400 000 consoles Dreamcast durant el primer més en eixe continent.[35]

Competència en la sexta generació

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La irrupción de PlayStation 2 en l'any 2000 va frenar les vendes mundials de Dreamcast.

Encara que el llançament de Dreamcast va ser calificat d'exitós,[35] PlayStation seguia liderant el sector del videojoc en chala. La videoconsola de Sega es va vore eclipsada en març de 1999 per l'anunci oficial de PlayStation 2, que entre atres especificacions prometia millor rendiment gràfic, reproducció de DVD-ROM, franquícies exclusives i retrocompatibilidad en la seua antecessora.[36] En el pas del temps, Microsoft va confirmar el seu debut en el sector en Xbox i Nintendo va anunciar el desenroll de GameCube.[37][38]

A finals de 1999 s'havien venut més d'1,5 millons de Dreamcast en tot lo món.[39] El creiximent es va frenar al començament de l'any següent, coincidint en l'eixida de PlayStation 2 en març del 2000.[40] Les baixes vendes en Japó, l'aposta de les desenrolladores per PS2 i els costs del llançament en Occident —a on les vendes sí havien superat les expectatives de l'empresa— varen provocar que Sega registrara pèrdues fiscals per tercer any consecutiu.[41] A això devia sumar-se l'auge de la pirateria de videojocs: el format GD-ROM pretenia llimitar eixa pràctica, pero en el 2000 es va descobrir un fallo de seguritat que permetia reproduir jocs pirata i inclús emuladors en tan sol un disc d'arrancada.[42][43] Tot això va fer que Sega no poguera compensar les pèrdues del hardware en les vendes de software.[44]

Els directius de Sega varen plantejar una agressiva campanya publicitària per a incrementar les vendes de Dreamcast en Amèrica del Nort, abans del llançament allí de PS2 en novembre. La divisió nortamericana va traure en setembre del 2000 el seu propi proveïdor de servicis d'internet, SegaNet, a un preu de 21,95 al més. Al mateix temps es va fer una rebaixa de la consola a 149 dólars en teclat de regal.[45] Per un atre costat, la divisió japonesa va oferir un reembós en efectiu de 200 dólars a qualsevol propietari de Dreamcast que fera una subscripció per dos anys en la seua plataforma d'internet.[46] A pesar de que Sega of America estimava vendre cinc millons de Dreamcast en Norteamérica a finals de 2000, el seu llindar per a convertir-la en una plataforma viable, es varen quedar llunt de l'objectiu en casi tres millons de consoles distribuïdes.[47][48] En Europa la sifra s'havia estancat en un milló de vendes a finals de 2000.[49] Al final, el sistema més exitós eixe any en EE. UU. va ser la PSOne —un redisseny de PlayStation— i la majoria de jugadors varen esperar a l'aument d'existències de PS2, que va arrasar en la campanya de Nadal.[50] Tot això va provocar que les pèrdues de Sega es duplicaren i l'empresa entrara en una situació financera insostenible.[51][52]

Cessació de producció

[editar | editar còdic]

En maig del 2000, Shōichirō Irimajiri va presentar la seua dimissió al front de Sega i va ser reemplaçat per Isao Okawa, procedent de CSK. El nou president havia defés durant molt temps que Sega devia abandonar el negoci de les consoles,[53] idea que compartien atres figures històriques com David Rosen, el cofundador de Sega, i el exdirectiu Bernie Stolar. En una reunió celebrada en setembre de 2000, Peter Moore i Charles Bellfield —abdós de la divisió nortamericana— varen recomanar deixar de fabricar hardware per a centrar-se en el desenroll de jocs si volia sobreviure.[52] Davant la proposta, els caps dels estudis interns varen abandonar la reunió.[52] No obstant, la junta directiva sí va assumir eixe discurs en un escenari marcat per una major competència, especialment la Xbox de Microsoft, a on Sega no podia aguantar com a fabricant.[52][54]

El 31 de giner de 2001, Sega va anunciar la cessació de producció de Dreamcast a partir del 31 de març i la reconversió de l'empresa com a desenrolladora multiplataforma.[3][53][55] Per a facilitar el procés de transició, Isao Okawa va portar a terme una condonació del deute i donó a l'empresa més de 85000 millons de yens (695 millons de dólars), incloent les seues accions en la companyia.[56] Okawa va fallir dos mesos despuix de l'anunci, víctima d'un infart.[56] Per un atre costat, Sega va confirmar una liquidació de totes les existències de Dreamcast, estimada en 930 000 unitats, a partir d'abril de 2001. La reestructuració va comportar també l'acomiadament d'un terç de la plantilla de la divisió japonesa.[57] L'abandó del hardware va servir per a evitar la fallida: despuix de cinc anys en pèrdues financeres, Sega va tornar a registrar beneficis en el balanç fiscal de 2003.[58]

Al final de la seua vida útil s'havien venut 9,13 millons de Dreamcast a nivell mundial. Despuix de la cessació de producció, es varen publicar prop de cinquanta jocs oficials fins a mediats de 2002, entre ells títuls com Sonic Adventure 2 i Shenmue II.[52] Sega va mantindre els servidors de joc en llínea fins a 2003 i el soport tècnic fins a 2007.[59]

Hardware i accessoris

[editar | editar còdic]

Hardware

[editar | editar còdic]

La CPU de Dreamcast és un processador Hitachi SH-4 de 32 bits a 200 MHz en un rendiment de 360 MIPS, un caché d'instruccions de 8 kbs i un caché de senyes de 16 kbs.[60] La GPU és un processador gràfic NEC PowerVR2 de 128 bits, integrat en l'ASIC, que podia renderizar fins a 3,5 millons de polígons per segon i era capaç de fer efectes gràfics com sombreado diferit, sombreado Gouraud, suavisat espacial i Z-buffering entre uns atres.[61] Ademés, la GPU compartix arquitectura en la placa arcade NAOMI.[5] La memòria de treball consta de 16 MB de RAM central, 8 MB de VRAM i 2 MB d'àudio. I el processador d'àudio, un Yamaha AICA d'arquitectura RISC 32-bit, pot generar 64 canals d'àudio simultàneus.[61] L'eixida de video permet una resolució de 640 x 480 píxels i pot reproduir fins a 16,77 millons de colors. Ademés del conector RCA de série, es pot usar un adaptador VGA per a conectar-la a una computadora o a equips en resolució de 480p.[61]

La consola té una carcassa blanca i medix aproximadament 190 mm d'ample per 195 mm de llarc i 78 mm d'alt.[61] En ser més compacta que la seua antecessora, la CPU estava coberta per un disipador metàlic per a millorar la refrigeració, alguna cosa que en l'época no era habitual.[60] En la part superior es troba l'unitat llectora de discs GD-ROM, mentres que en la frontal hi ha quatre ports per a mandos de control. Els discs tenen una capacitat d'1,2 GB, llaugerament superior a la d'un CD. Per últim, Dreamcast va ser una de les primeres videoconsoles en tindre sistema operatiu, una versió adaptada de Windows CE en colaboració en Microsoft.[62]

Una característica de Dreamcast és l'us de components externs procedents dels jocs de PC per a abaratir costs, alguna cosa que Sega va tindre en conte despuix dels problemes sofrits en el doble processador de Saturn.[14] La companyia va facilitar kits de desenroll de software, molt similars a una torre de computadora, per a que els programadors es familiarizasen en la seua arquitectura.[63] A diferència de lo succeït en Saturn, Dreamcast era una consola completament orientada a entorns tridimensionals i va contar en una placa arcade que compartia la seua arquitectura, la Sega NAOMI, lo que va permetre fidels conversió de jocs arcade.[2]

Especificacions tècniques

[editar | editar còdic]
  • Sò: Yamaha AICA RISC 32-bit (45 MHz)
  • Memòria:
    • Ram principal: 16 Mb
    • Video RAM: 8 Mb
    • Àudio RAM: 2 Mb
  • Image:
    • resolució de 640x480 píxels
    • Profunditat de color de 24 bits (16,77 millons de colors)
  • Sò:
    • 64 canals PCM i ADPCM
    • Mostreig de 16 bits, 44,1 kHz màxim
    • Processador de senyal digital (DSP) d'àudio
    • Sò 3D Dolby Surround Pro Logic
  • Unitat de GD-ROM: velocitat de llectura 12x, capacitat 1,2 GB
  • Alimentació: 220/240 V, 22 vats.
  • Internet: Mòdem integrat a 33,6 kb/s (Àsia i Europa) / 56 kb/s (EE. UU.)

GD-ROM

[editar | editar còdic]
Detalle de un GD-ROM, el format de disc òptic de Dreamcast.

Dreamcast utilisa un format exclusiu de disc òptic, el GD-ROM, desenrollat per Yamaha. Té un aspecte similar al CD-ROM, pero els seus clavills són més compactes i pot almagasenar més informació, al voltant d'1,2 Gigaoctets. Ademés de ser molt més barat de produir que un DVD, este format pretenia evitar la pirateria de videojocs que havia afectat a atres sistemes com PlayStation.[22][42] La comercialisació de GD-R vérgens estava llimitada als fabricants. Dreamcast va ser l'única videoconsola de la sexta generació que va usar un format basat en la tecnologia de CD, ya que inclús el minidisco de GameCube podia almagasenar el doble d'informació en estar basat en tecnologia DVD.

En el temps, el GD-ROM es va demostrar ineficaç per a detindre la pirateria.[22][42] Els desenrolladors varen descobrir en el 2000 que una de les compatibilitat programades per a Dreamcast, el MIL-CD —un disc musical en funcions interactives—, comportava una brecha de seguritat que permetia a la consola carregar qualsevol joc pirata des d'un CD-R estàndar en la compressió adequada.[22][42] La compatibilitat en MIL-CD va ser eliminada en els sistemes fabricats despuix de novembre del 2000.[22]

Accessoris

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Mando de Dreamcast, con una carcasa especial roja, junto a una VMU.

Dreamcast va contar en numerosos accessoris a lo llarc de la seua vida útil. El mando en cable inclós en la consola inclou un stick analògic, una creuera direccional, quatre botons frontals, un botó d'inici i dos gatells analògics.[64] En la part superior hi ha dos recalats d'expansió: la frontal permet insertar la targeta de memòria, mentres que l'atrassera servix per a atres accessoris com la vibració.[64] El mando oficial va ser molt criticat pel seu disseny;[65] Edge va assegurar que era «una evolució lleja del 3D Control Pad de Sega Saturn»,[66] i atres publicacions com IGN o Hobby Consoles ho han descrit com un perifèric prou incómodo d'utilisar.[5][67] També es varen comercialisar atres productes oficials com un mando arcade, un micròfon, un teclat i rata, volants per a jocs de carreres, una pistola òptica, una alfombrilla de ball i inclús una canya de peixca.[68]

La targeta de memòria de Dreamcast es diu Visual Memory Unit (VMU) i és un dispositiu d'almagasenament de 128 KB en pantalla LCD incorporada, eixida d'àudio i un mando direccional en quatre botons. La pantalla de la VMU mostra informació del joc, lo que permet utilisar-la també com una videoconsola portàtil o inclús com a pantalla externa.[69] Dreamcast va ser la primera i única videoconsola de Sega que utilisava almagasenament extern, ya que en sistemes anteriors com Sega Saturn o Sega CD s'havia apostat per la memòria interna.[5]

En setembre del 2000 va eixir a la venda Dreameye, una cambra digital que permet al jugador interactuar en lo que apareix en la pantalla, intercanviar fotos i fer videollamades per internet. Este perifèric podia comprar-se per separat o junt al videojoc Visual Park, pero mai va eixir de Japó.[70] Tres anys més vesprada, Sony va fabricar la seua pròpia cambra digital per a PS2, el EyeToy.[71]

Conexió a internet

[editar | editar còdic]

Dreamcast va ser la primera videoconsola del mercat en mòdem integrat per a navegar per internet i jugar en llínea. Sega ya havia provat la conectivitat a internet en Sega Saturn a través d'un perifèric extern, el Sega Net Link, i en Dreamcast es va incloure de série un mòdem modular. En el primer model japonés i en totes les consoles PAL es va utilisar un mòdem en 33,6 kbit/s de velocitat de transferència.[61][72] Les consoles NTSC i el model japonés posterior al 9 de setembre de 1999 incorporaven un mòdem de 56 kbit/s.[61] En un primer moment els mòdem eren de conexió per llínea commutada, pero a partir del 2000 es va comercialisar un accessori de banda ampla en Japó i EE. UU.[73] En lloc d'haver un servici mundial unificat, cada mercat contava en la seua pròpia plataforma.[5]

En Japó el servici d'internet es dia «Dricas» i es va posar en marcha el 28 d'octubre de 1998, just a temps per al llançament de la consola. La major part de l'infraestructura va ser desenrollada per ISAO Corporation, que es va deslligar de Sega el 26 de novembre de 1999.[74] El navegador d'internet, Dream Passport, permetia conectar-se a internet per llínea commutada, navegar per llocs web, rebre i enviar correu electrònic, i chatear en atres usuaris. El 7 de març de 2000, Dricas va ser reemplaçat pel propi servici d'ISAO, «isao. net», i es va mantindre fins a 2007.[75]

En Europa, la plataforma «Dreamarena» va començar a funcionar el 14 d'octubre de 1999 i va estar operat per Sega Europe en colaboració en ICL, BT i els proveïdors nacionals —en Espanya, Telefónica—, en condicions variables segons el país.[76] El servici era accessible a través del navegador DreamKey, distribuït en la consola i en determinats jocs com ChuChu Rocket!. La versió 3.0 del DreamKey permetia als usuaris accedir a internet a través del proveïdor de la seua elecció. Dreamarena es va mantindre obert fins al 28 de febrer de 2003.[77]

El servici d'internet en Estats Units va tardar més temps en estar disponible, el 7 de setembre de 2000. La plataforma «SegaNet» es va desenrollar en colaboració en proveïdors com GTE i AT&T.[78] El servici requeria d'una subscripció mensual per 21,95 dólars, pero hi havia ofertes si es contractaven tarifes en major permanència.[45] Sega of America ya contava en experiència en este camp gràcies a una plataforma anterior de joc en llínea per a ordenadors, i SegaNet va tindre bo acolliment gràcies a jocs com NFL 2K1. La conexió a internet es realisava a través del navegador PlanetWeb. El servici en llínea solament va estar disponible en territori continental i es va mantindre obert fins a 2003.[79]

En octubre de 2000 hi havia 1,4 millons de Dreamcast registrades online: 750 000 en Japó, 400 000 en Amèrica del Nort, i 400 000 en Europa.[80] Esta sifra és molt elevada per a l'época si es té en conte que Xbox Live, el servici mundial de Xbox estrenat en 2002, va tardar dos anys en alcançar el milló d'usuaris.[81] El videojoc Phantasy Star Online va mantindre oberts els servidors fins al 31 de març de 2007.[75]

Vore també

[editar | editar còdic]
Videoconsoles rivals de Dreamcast

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Kent, Steven L. (2016). The Ultimate History of Video Games: The Story Behind the Craze that Touched our Lives and Changed the World, 1.ª edició, Barcelona: Nova (Edicions B). ISBN 978-84-666-5502-6.
  • Pettus, Sam (2018). Service Games: The Rise and Fall of SEGA. Enhanced Edition, 1.ª edició, Barcelona: Game Press Editorial. ISBN 978-84-947303-3-7.
  • Menéndez González (2022). L'enciclopèdia Dreamcast, Héroes de paper. ISBN 978-8417649999.
  • Rollán, Marc (2024). Memento Sega, STAR-T Magazine Books. ISBN 978-84-09-61368-7.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «[1]». Consultat el 2022-08-28 (en és).
  2. ↑ 2,0 2,1 «Dreamcast complix 20 anys: repassem el seu génesis, les seues fites, curiositats» (en és). Hobby Consoles. Consultat el 2022-09-06.
  3. ↑ 3,0 3,1 «[2]». Consultat el 2022-08-28 (en és).
  4. ↑ 4,0 4,1 «Sega Dreamcast at 20: the futuristic games console that came too soon» (en en). The Guardian. Consultat el 2022-08-23.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 «Dreamcast, una consola d'ensomi». Hobby Consoles. Consultat el 2022-08-23.
  6. ↑ «Dreamcast: 15 Aniversari» (en és). MeriStation. Consultat el 2022-09-07.
  7. ↑ «IGN Presents the History of SEGA» (en en). IGN. Consultat el 2022-06-17.
  8. ↑ «Sega Saturn complix 25 anys: aixina vivim la seua arribada en Hobby Consoles» (en és). Hobby Consoles. Consultat el 2022-06-16.
  9. ↑ «Sega Saturn complix 25 anys: aixina vivim la seua arribada en Hobby Consoles» (en és). Hobby Consoles. Consultat el 2022-06-16.
  10. ↑ «It’s Been 25 Years Since Sega Of America Made Its Biggest Ever Mistake» (en en). Forbes. Consultat el 2022-07-07.
  11. ↑ «Sega Saturn: how one decision destroyed PlayStation's greatest rival» (en en). The Guardian. Consultat el 2022-07-01.
  12. ↑ «"The Saturn is not our future" Sals, Costs and the Demise of the Sega Saturn Fatnick Industries» (en en). Fatnick Industries. Consultat el 2022-06-17.
  13. ↑ «[3]». Consultat el 2022-06-17 (en en).
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Dreamcast: El fi de Sega com a fabricant d'hardware» (en és-és). Vandal. Consultat el 2022-08-28.
  15. ↑ «L'història (més conflictiva) del PC: Hardware gràfic, de 3dfx a NVIDIA» (en és). MeriStation. Consultat el 2022-09-03.
  16. ↑ «[4]». Consultat el 2022-08-28 (en it).
  17. ↑ «» (en en).
  18. ↑ 18,0 18,1 «» (en en).
  19. ↑ Rollán, 2024, p. 537-538.
  20. ↑ «The PC Predicament: An In-Depth Look at PC Ports on the Dreamcast». IGN. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 1999. Consultat el 1 de setembre de 2022.
  21. ↑ «» (en en).
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 «Seguritat en Videojocs - Vol. V: Sega Dreamcast» (en és). HyperHype. Consultat el 2022-09-03.
  23. ↑ Rollán, 2024, p. 550.
  24. ↑ Rollán, 2024, p. 551.
  25. ↑ 25,0 25,1 25,2 «Retroinspection: Dreamcast».Retro Gamer.(50)
    66-72.
  26. ↑ «Interview with Sega's Boss: Shoichiro Irimajiri» (en en). IGN. Consultat el 2022-09-03.
  27. ↑ «Sega accused of contract breach» (en en). CNET. Consultat el 2022-08-26.
  28. ↑ 28,0 28,1 «Li TGS 1998 et la New Conference Challenge de Sega» (en fr). SEGA Dreamcast Info. Consultat el 2022-09-03.
  29. ↑ Kent, 2016, p. 563
  30. ↑ 30,0 30,1 Kent, 2016, p. 564
  31. ↑ «Sega kicks off next-gen console wars - Sep. 9, 1999» (en en). CNN. com. Consultat el 2022-09-04.
  32. ↑ 32,0 32,1 Kent, 2016, p. 565
  33. ↑ «SEGA 'Burned Too Many Bridges' With Saturn, Says Ex-Exec» (en en). IGN. Consultat el 2022-09-04.
  34. ↑ «EA Exec: Dreamcast Failed Because of Sega Saturn» (en en). Game Rant. Consultat el 2022-09-04.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Dreamcast beats Playstation record» (en en). BBC News. Consultat el 2022-09-03.
  36. ↑ «PlayStation 2: 20 anys de la consola més venuda de l'història» (en és). El País. Consultat el 2022-09-04.
  37. ↑ «A history of videogame hardware: Xbox» (en en). Edge. Archivat des d'el original, el 21 de novembre de 2014. Consultat el 2022-09-04.
  38. ↑ Kent, 2016, p. 574
  39. ↑ «Sega's ixes fly despite business woes» (en en). CNET. Consultat el 2022-09-04.
  40. ↑ Kent, 2016, p. 566
  41. ↑ «Sega warns of losses» (en en). BBC News. Consultat el 2022-09-04.
  42. ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 «How the Dreamcast copy protection was defeated» (en en). fabiensanglard. net. Consultat el 2022-09-03.
  43. ↑ «Hackers break Dreamcast safeguards, distribute games online» (en en). CNET. Consultat el 2022-09-04.
  44. ↑ «The Dreamcast’s boss reminisces 15 years later about ‘The Little Console That Could’» (en en). Polygon. Consultat el 2022-09-04.
  45. ↑ 45,0 45,1 «Sega isn't playing around with SegaNet - September 11, 2000» (en en). CNN. com. Consultat el 2022-09-04.
  46. ↑ «Sega unveils plans for free Dreamcast, online gaming» (en en). Windows IT Pro. Archivat des d'el original, el 31 d'octubre de 2014. Consultat el 2022-09-04.
  47. ↑ Kent, 2016, p. 581
  48. ↑ Kent, 2016, p. 588
  49. ↑ «[5]». Consultat el 2022-09-04 (en en).
  50. ↑ «SCEA Posts Phenomenal PS2 Holiday Sals» (en en). IGN. Consultat el 2022-09-04.
  51. ↑ «Dreamcast may be discontinued, Sega says». USA Today. Consultat el 2022-09-04.
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 52,3 52,4 «The Rise And Fall Of The Dreamcast» (en en). Game Developer. Consultat el 2022-08-28.
  53. ↑ 53,0 53,1 «[6]». Consultat el 2022-08-28 (en en).
  54. ↑ «Dreamcast may be discontinued, Sega says» (en en). USA Today. Consultat el 2022-09-04.
  55. ↑ «Sega to end production of Dreamcast console» (en en). the Guardian. Consultat el 2022-09-06.
  56. ↑ 56,0 56,1 «[7]». Consultat el 2022-08-28 (en en).
  57. ↑ «Sega: The Blue Sky Company» (en en). Edge. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2014. Consultat el 2022-09-04.
  58. ↑ «Sega's profits double despite slow sports game sals» (en en). GameSpot. Consultat el 2022-08-28.
  59. ↑ «Sega set to cut remaining Dreamcast and Saturn support» (en en). Engadget. Consultat el 2022-09-04.
  60. ↑ 60,0 60,1 «La carrera dels bits i els megahercios. Tornant la vista arrere: la Dreamcast» (en és). Anait Games. Consultat el 2022-08-29.
  61. ↑ 61,0 61,1 61,2 61,3 61,4 61,5 «Ficha tècnica de Dreamcast». Museu Dreamcast. Consultat el 2022-08-29.
  62. ↑ «Sega pins its Dreamcast hopes on Windows CE» (en en). ITPro Today. Consultat el 2022-09-04.
  63. ↑ «Sega Dreamcast Katana Development Kit Hardware» (en en). RetroReversing. Consultat el 2022-09-04.
  64. ↑ 64,0 64,1 «Dreamcast Controller: Instruction Manual» (en en). Consultat el 4 de setembre de 2022.
  65. ↑ «Is The Dreamcast Controller Really That Bad?» (en en). thedreamcastjunkyard. co. uk. Consultat el 2022-09-04.
  66. ↑ «The tingues best consoles: our countdown of the greatest gameboxes of the last 20 years» (en en). Edge. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2014. Consultat el 28 de novembre de 2014.
  67. ↑ «The Xbox Controller» (en en). IGN. Consultat el 2022-09-04.
  68. ↑ «Dreamcast Fishing Games: The Ultimate Guide» (en en). thedreamcastjunkyard. co. uk. Consultat el 2022-09-04.
  69. ↑ «Visual Memory Unit: Instruction Manual» (en en). Consultat el 4 de setembre de 2022.
  70. ↑ «The Dream Eye» (en en). thedreamcastjunkyard. co. uk. Consultat el 2022-09-04.
  71. ↑ «EyeToy, la cambra màgica de PlayStation 2» (en és). Vidaextra. Consultat el 2022-09-04.
  72. ↑ «».
  73. ↑ «Sega Releases the Dreamcast Broadband Adapter» (en en). GameSpot. Consultat el 2022-09-05.
  74. ↑ «社名変更のお知らせ» (en ja). ISAO Corporation. Archivat des d'el original, el 23 de giner de 2001. Consultat el 5 de setembre de 2005.
  75. ↑ 75,0 75,1 «Phantasy Star Online Dreamcast and Gamecube Servers Will Shut Down Soon» (en en). RetroGaming with Racketboy. Consultat el 2022-09-05.
  76. ↑ «Sega's console dream». BBC News. Consultat el 2022-09-05.
  77. ↑ «». Consultat el 10 de decembre de 2021 (en en).
  78. ↑ «Press release: 2000-04-04: Sega Announces Formation of New Company, Sega. com, Inc.» (en en). Sega Retro. Consultat el 5 de setembre de 2022.
  79. ↑ «History of the Sega Dreamcast: Internet» (en en). Sega Retro. Consultat el 2022-09-05.
  80. ↑ «» (en en).
  81. ↑ «Microsoft's Million-Member March (Nota de prensa)» (en en). Microsoft. Consultat el 2022-09-05.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Dreamcast&oldid=1284619»