Anar al contingut

Nintendo

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Este artícul conté caràcters especials. Si no es visualisen correctament, és possible que necessiteu un tipo de lletra compatible.

Nintendo Company, Ltd. (任天堂株式会社 Nintendō Kabushiki-gaisha?) és una empresa d'entreteniment dedicada a l'investigació, desenroll i distribució de software i hardware de videojocs, i jocs de cartes, en sèu en Kyoto, Japó. El seu orige es remonta a 1889, quan va començar a operar com Nintendo Koppai despuix de ser fundada per l'artesà Fusajirō Yamauchi[1] en l'objectiu de produir i comercialisar naïps hanafuda.[2] Despuix d'incursionar en vàries llínees de negoci durant la década de 1960 i adquirir una personalitat jurídica d'empresa de capital obert baix la denominació actual, en 1977 va distribuir la seua primera videoconsola en Japó, la Color TV Game 15.[3][4][5]

Els seus productes inclouen algunes de les consoles i títuls més influents i exitosos en l'indústria dels videojocs, com la Nintendo Entertainment System, la Super Nintendo Entertainment System, la Wii i la Game Boy; aixina com els jocs Donkey Kong (1981), Super Mario Bros. (1985), The Legend of Zelda (1986), Metroid (1986), Fire Emblem (1990), Star Fox (1993) i Pokémon Ret i Blue (1996), que varen donar orige als seus corresponents franquícies. Nintendo conta en vàries filials en múltiples ubicacions tant en Japó com en l'estranger, en les quals delega la responsabilitat de produir i distribuir els seus productes, ademés de socis comercials com The Pokémon Company i Warpstar, Inc..[5] Tant l'organisació com el seu personal han rebut varis premis pels seus guanys, entre els quals s'inclouen reconeiximents Emmy de tecnologia i ingenieria, Game Developers Choice Awards i guardones BAFTA de videojocs, entre uns atres. Aixina mateix, és una de les empreses japoneses en major riquea i valor en el mercat, ademés de posseir una de les polítiques de responsabilitat social en «millor reputació» en el món.

Història

[editar | editar còdic]

1889-1929: Antecedents

[editar | editar còdic]

Els antecedents de Nintendo es remonten al 23 de setembre de 1889 quan l'artesà Fusajirō Yamauchi va fundar l'empresa Nintendo Koppai —en caràcters chinencs: 任天堂骨牌—[1] en Kyoto, Japó, en l'objectiu de produir i comercialisar naïps Hanafuda, la principal característica dels quals és que incorporen ilustracions en lloc de números.[2] Esta traça li va permetre a Yamauchi comercialisar les seues cartes pese a que les autoritats de Japó tenien prohibits els jocs d'apostes des de 1633. Per a la seua fabricació usava la corfa de moreres, que ell mateixa pintava a mà.[6] la demanda del producte finalment es va incrementar i Yamauchi va deure contractar assistents per a produir en série.[7] Encara que el terme «Koppai» està associat en «cartes», existix imprecisió en l'etimologia de «Nintendo» —「運を天に任せる」—. Per lo general es considera que és una paraula composta el significat de la qual és «deixa la sòrt al cel» o «deixa la fortuna en mans del destí» —en alusió a la prohibició dels jocs d'encert en Japó—, encara que existix l'hipòtesis de que els sinogramas kanjis podrien referir-se també al «joc d'encert».[1]

L'oferta inicial de Nintendo Koppai es va vore completada en unes atres baralles com la dedicada al Hyakunin Isshu;[8] les Daitoryo —«president»— que eren les més populars en Kyoto[4] i unes atres d'estil occidental, les primeres d'eixe tipo en Japó.[5] A pesar d'un començ favorable, la companyia va travessar certes dificultats financeres degut a que el procés de fabricació de les cartes era llent i costós, mentres que els preus fixats per Yamauchi eren elevats. Atres factors de risc eren ellimitat caseta de mercat al que pertanyia l'empresa, i l'àmplia durabilitat de les cartes, un aspecte que impactava en les vendes per l'escassa taxa de reposició del producte.[8] A manera de solució, l'empresari va reduir els preus, va començar a produir cartes de menor calitat a les quals va denominar Tengu[8] i va buscar oferir els seus productes en atres ciutats com Osaka, a on es movien cantitats considerables de diners en partides de cartes a on s'apostaven sumixques que podien aplegar a ser molt elevades, ademés de que els empresaris locals del gir podien estar interessats en una renovació casi contínua de les seues baralles, evitant aixina les suspicàcies que generava reutilisar cartes.[9] Segons senyes de la pròpia companyia, la seua primera baralla occidental va ser posada en el mercat en 1902,[10] encara que atres documents retarden la data fins a 1907, poc despuix de la guerra entre Japó i Rússia.[10] Este context bèlic va generar notables dificultats a les empreses de l'época, en especial a les del sector de l'oci que varen estar subjectes a nous gravàmens com la taxa Karuta Zei.[11] Pese a lo anterior, la companyia va subsistir i, en 1907, va establir un acort en Nihon Senbai —més vesprada titulada Japan Tobacco & Salt Corporation— per a comercialisar les seues cartes en varis locals de cigarrets a lo llarc del país.[4][12]

la cultura japonesa estipulava que, per a que Nintendo Koppai continuara com una empresa familiar despuix de la jubilació de Yamauchi, est devia adoptar al seu gendre com a fill propi per a que poguera fer-se càrrec del negoci. Com a resultat, Sekiryo Kaneda va adoptar ellinage «Yamauchi» en 1907 i, un parell de décades despuix, en 1929, es va convertir en el segon president de Nintendo Koppai.[4] Per a llavors, era «la companyia més gran de jocs de cartes» en Japó.[4]

1929-1968: Expansió i diversificació

[editar | editar còdic]

En 1933, Sekiryo va constituir l'empresa com una societat colectiva baix el nom de Yamauchi Nintendo Co, Ltd.[12][5] i va invertir en la construcció d'una nova sèu corporativa ubicada al costat de l'edifici original,[4] prop de l'estació de tren Toba-kaidō.[13] El seu matrimoni en la filla de Yamauchi tampoc va donar lloc a cap fill varó, per lo que tenia pensat adoptar a Shikanojo Inaba, un artiste que colaborava en la producció de les cartes i que estava casat en la seua filla Kimi, en qui va tindre un fill cridat Hiroshi, naixcut en 1927. No obstant, Inaba va abandonar a la seua família i l'empresa, per lo que Hiroshi s'hauria de convertir en el successor de Sekiryo despuix de la seua jubilació.[14]

El periodo de la Segona Guerra Mundial va resultar especialment negatiu per a la companyia ya que les autoritats japoneses varen tornar a prohibir la difusió de jocs de cartes estrangers, mentres que la societat nipona va reduir el seu interés en este tipo d'activitats lúdiques per a donar-li prioritat a atres necessitats.[15] Aixina i tot, va conseguir eixir avant, en part recolzada per l'injecció econòmica que va supondre la boda del jove Hiroshi en Michiko Inaba, que provenia d'una família adinerada.[15] En 1947 Sekiryo va fundar Marufuku Co. Ltd.,[5] en la finalitat de produir en cadena les cartes[16] i distribuir jocs de cartes en estil occidental, tals com el pinochle i el póker.[4] Un parell d'anys despuix es va canviar la raó social per Marufuku Karuta Hanbai Co., Ltd.

En 1950, per la deterioració en la salut de Sekiryo,[16] Hiroshi va assumir la presidència de Nintendo Company. Les seues primeres accions varen implicar varis canvis importants en l'operació de la companyia: en 1951 va canviar la raó social per Nintendo Playing Card Co. Ltd., —mentres que Marufuku Company va adoptar la denominació Nintendo Karuta Company, Ltd.—[17] i, a l'any següent, va centralisar la producció de cartes en les fàbriques de Kyoto,[5] lo que li va dur a expandir les oficines.[18] Aixina mateix, la seua nova llínea de cartes de plàstic va gojar d'un considerable èxit en el país.[5] Acostumats a una direcció més cautelosa i conservadora, una part dels empleats de l'empresa va vore en preocupació les noves mides i la situació de tensió entre abdós parts va derivar en una convocatòria de folga.[19] No obstant, la mida no va tindre major impacte degut a que Hiroshi va recórrer a l'acomiadament de varis treballadors inconformes.[19]

En 1959 Nintendo va concretar un acort en Walt Disney per a incorporar els seus personages animats en les cartes, la qual cosa va representar una fita en l'indústria nipona.[17] Aixina mateix, va desenrollar un sistema de distribució que li va permetre oferir els seus productes en jugueterías.[4] En 1961 l'empresa va vendre més d'1.5 millons de cartes i tenia una elevada quota de mercat, per ad açò es va recolzar en campanyes publicitàries per a televisió.[20] La necessitat de diversificació va dur a l'empresa a cotisar en la segona secció de les bosses de valors d'Osaka i Kyoto a partir de 1962[5] —en 1964 va obtindre ingressos per 150 millons JPY—,[21] ademés de tornar-se empresa de capital obert i canviar la seua raó social a Nintendo Company, Ltd., en octubre de 1963.[5] Encara que la companyia vivia un moment de prosperitat i bonança econòmica, les cartes Disney i productes derivats la feyen molt depenent del mercat infantil. Esta situació es va agravar degut a que les vendes de Hanafuda, més enfocades cap a un públic adult havien caigut notablement perque la societat japonesa preferia atres pasatiempos com el pachinko, els birles o les eixides nocturnes.[20] Per això, quan les vendes de baralles Disney varen escomençar a mostrar signes d'agotament, Nintendo es va donar conte de que no tenia alternatives reals en les quals palíar eixa situació. Ni events com els Jocs Olímpics de Tòquio i els seus productes associats varen conseguir recuperar les vendes,[21] i en 1964 el preu de mercat de la companyia va decréixer a 60 JPY, el nivell més baix en tota la seua història.[22][23]

Entre 1963 i 1968 Yamauchi va invertir en vàries llínees de negoci per a Nintendo apartades del seu mercat tradicional i que, majorment, varen resultar fallanques.[3] Entre estos intents es troben paquets d'arròs instantàneu, sucursals d'hotels de l'amor i un servici de taxis denominat Daiya. Si ben este últim esforç va tindre una millor recepció que els anteriors, Yamauchi va desestimar esta iniciativa despuix d'una série de desencontres en els sindicats locals.[3][4]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

1969-1978: Joguets electrònics i primers videojocs

[editar | editar còdic]

Plantilla:Quadro blau

Les experiències obtingudes en les anteriors iniciatives varen dur a Yamauchi a incrementar l'inversió de Nintendo en un departament d'investigació i desenroll que va deixar a càrrec d'Hiroshi Imanishi, un empleat en una extensa trayectòria en atres àrees de l'organisació. Finalment Gunpei Yokoi es va sumar a l'equip en 1969 com a responsable de la coordinació dels distints proyectes d'eixe departament.[4] L'experiència de Yokoi en la manufactura de dispositius electrònics va dur a Yamauchi a deixar-ho a càrrec del departament de jocs de la companyia, per mig del qual haurien de produir-se en série les seues invencions.[24] En eixe periodo es va portar a terme la construcció d'una nova planta de producció en Uji City, a les afores de Kyoto,[4] i l'empresa va distribuir jocs de taula clàssics com l'escacs shōgi, el tauler go i el mahjong, aixina com atres estrangers baix la marca Nippon Game.[25] La reestructuració de la companyia va preservar un parell d'àrees dedicades a la manufactura de cartes japoneses.[26]

El començ de la década de 1970 va representar un moment decisiu en l'història de Nintendo degut a que va posar a la venda el primer joguet electrònic en Japó:[5] la pistola optoelectrònica Nintendo Beam Gun, dissenyada per Masayuki Uemura. En total es varen vendre més d'un milló d'unitats a principis dels anys 1970.[4] Igualment, en eixe periodo l'empresa va començar a cotisar en la secció principal de la bossa d'Osaka i va inaugurar les seues noves oficines centrals.[5] Alguns atres joguets característics d'esta época varen ser l'Ultra Hand, l'Ultra Machine, l'Ultra Scope i elove Tester, tots ells dissenyats per Yokoi. Fins a 1970 s'havien venut més d'1.2 millons d'unitats del primer d'estos.[4]

La creixent demanda dels productes de Nintendo va dur a Yamauchi a expandir novament les oficines, per ad açò va adquirir el terreny circumdant i va destinar la producció de cartes a l'edifici original, una llínea de negocis que va mantindre pese al decliu en les seues vendes. Mentrestant, Yokoi, Uemura i nous empleats com Genyo Takeda varen continuar desenrollant productes innovadors per a la companyia, com va ser el cas del sistema de dispare de llum Laser Clay Shooting System —en japonés: レーザークレー射撃システム—,[4] la popularitat de la qual en 1973 va superar en Japó als birles, que havia segut el principal pasatiempo nipó des dels anys 1960;[5] i Wild Gunman, un simulador arcade de tir al plat integrat per un proyector d'image de 16 mm en un sensor que detecta el fes de llum de la pistola del jugador. Abdós productes es varen exportar exitosamente a Europa i Amèrica.[4][5] Pese a lo anterior, els processos productius de Nintendo encara eren llents en comparació als d'atres companyies com Bandai,[7] i els seus preus resultaven elevats, la qual cosa li va dur a descontinuar alguns productes com Custom, una pistola de llum en major ranc d'alcanç que les originals.[27] Estos proyectes eren desenrollats per la filial Nintendo Leisure System Co., Ltd., fins a la seua clausura en 1973, una decisió motivada en part per l'impacte econòmic de la crisis del petròleu d'eixe any.[28]

Motivat per l'èxit de companyies com Atari i Magnavox en els seus sistemes de videojocs,[4] Yamauchi va adquirir els drets de distribució del sistema Magnavox Odyssey per a la seua difusió en Japó,[24] i va aplegar a un acort en Mitsubishi Electric per a desenrollar atres productes similars entre 1975 i 1978, com el primer microprocessador per als sistemes de videojocs; les consoles TV Game 15 i TV Game 6, de la série Color TV-Game —en japonés: カラー テレビゲーム—; i un joc arcade inspirat en Otelo.[5] De forma similar, Takeda va dissenyar el videojoc EVR Race.[29] cal senyalar-se que en este periodo es va integrar Shigeru Miyamoto a l'equip de Yokoi, en la responsabilitat de dissenyar la carcassa de les Color TV-Games.[30] En 1978 el departament d'investigació i desenroll es va separar en dos àrees que haurien de consolidar-se com el Nintendo Research & Development 1 i el Nintendo Research & Development 2, en Yokoi i Uemura com a respectius responsables.[31][32]

Erro al crear miniatura:
Erro al crear miniatura:

1979-1989: Era arcade i de plataformes, NES i Game Boy

[editar | editar còdic]

L'any de 1979 va supondre un parell d'acontenyiments clau en l'història de la companyia: per un costat, es va inaugurar la filial Nintendo of America en Nova York, i per l'atre es va crear un nou departament centrat en el desenroll de productes arcade.[5] A l'any següent va tindre la seua estrena el primer sistema portàtil de videojocs, desenrollat per Yokoi a partir de la tecnologia amprada en les calculadores portàtils —que en eixe llavors eren sobreproducidas en Japó—,[4] i que va passar a denominar-se Game & Watch —en japonés: ゲーム&ウオッチ—.[5] Es va convertir en un dels productes més exitosos de Nintendo[33] en vendre's més de 43 millons d'unitats en tot lo món durant el seu periodo de producció, que es va estendre fins a començos dels anys 1990[34] i per al qual es varen crear xixanta videojocs en total.[35]

L'auge dels jocs arcade es va acréixer en 1981 despuix de l'estrena de Donkey Kong, desenrollat per Miyamoto i un dels primers videojocs de plataformes que va permetre que el personage jugador poguera botar,[36] en este cas Jumpman —que posteriorment hauria de convertir-se en Mario i mascota oficial de la companyia; va ser nomenat aixina per la similitut de que guardava en Mario Segale, arrendador de les oficines de Nintendo ubicades en Tukwila, Washington en aquell moment—.[37] Despuix d'inaugurar-se una nova planta de producció en Uji i cotisar en la primera secció de la bossa de Tòquio en 1983,[5] Uemura es va fer càrrec del disseny d'una nova consola de jocs en format de cartuchos[38] i al com va incorporar tant una unitat central de processament com una de processament físic,[39]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «"Nintendo" Probably Doesn't Pixen What You Think It Does» (en en). Consultat el 2019-05-28.
  2. ↑ 2,0 2,1 «September 23, 1889: Success Is in the Cards for Nintendo» (en en). Consultat el 2019-05-27.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Gorges, 2015, pp. 31.
  4. ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 4,13 4,14 4,15 4,16 Sheff, 2011.
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 5,12 5,13 5,14 5,15 5,16 «L'història de Nintendo» (en en). Nintendo. és. Consultat el 2019-05-28.
  6. ↑ «Fusajiro Yamauchi, Founder of Nintendo» (en en). Consultat el 2019-05-27.
  7. ↑ 7,0 7,1 Modojo. Before Mario: Nintendo's Playing Cards, Toys, and Love Hotels, Business Insider.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Gorges, 2015, pp. 16.
  9. ↑ Gorges, 2015, pp. 17.
  10. ↑ 10,0 10,1 Gorges, 2015, pp. 19.
  11. ↑ Gorges, 2015, pp. 20.
  12. ↑ 12,0 12,1 Gorges, 2015, pp. 21.
  13. ↑ «Exclusive: Nintendo's New President on the Icon's Future» (en en). Clave. Consultat el 2019-05-29.
  14. ↑ Gorges, 2015, pp. 22.
  15. ↑ 15,0 15,1 Gorges, 2015, pp. 23.
  16. ↑ 16,0 16,1 Gorges, 2015, pp. 24.
  17. ↑ 17,0 17,1 «Meet the 6 Presidents of Nintendo’s 13 year history» (en en). Vooks. net. Consultat el 2019-05-29.
  18. ↑ Gorges, 2015, pp. 25.
  19. ↑ 19,0 19,1 Gorges, 2015, pp. 26.
  20. ↑ 20,0 20,1 Gorges, 2015, pp. 28.
  21. ↑ 21,0 21,1 Gorges, 2015, pp. 29.
  22. ↑ «Freelancers!: A Revolution in the Way We Work». Google Books.
  23. ↑ «The Story of Nintendo». Google Books.
  24. ↑ 24,0 24,1 Modojo. From creating Japanese playing cards in 1889 to becoming one of the most iconic video game companies in history, see how Nintendo has evolved, Business Insider.
  25. ↑ Gorges, 2015, pp. 32.
  26. ↑ Gorges, 2015, pp. 33.
  27. ↑ Gorges, 2015, pp. 36.
  28. ↑ Gorges, 2015, pp. 183.
  29. ↑ «archive. org/web/20090810124557/http://us. wii. com/iwata_asks/punchout/vol1_page1. jsp Iwata Asks-Punch-Out!!» (en en). Nintendo. Archivat des d'el original, el 2009-08-10. Consultat el 2019-05-30.
  30. ↑ Error de {{Cite news}}: le parametros archiveurl e archivedate es obligatori. archive. org/web/20130511085030/http://www. cbsnews. com/2316-100_162-1673418-2. html Famous Names in Gaming, CBS.
  31. ↑ «Iwata Asks: Game & Watch: 1. When Developers Did Everything» (en en). Nintendo of Europe GmbH. Consultat el 2019-05-31.
  32. ↑ «Iwata Asks: Game & Watch: 2. Using a Calculator Chip» (en en). Nintendo of Europe GmbH. Consultat el 2019-05-31.
  33. ↑ «Wii. com - Iwata Asks: Super Mario Bros. 25th Anniversary» (en en). Nintendo. Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2010. Consultat el 2019-05-31.
  34. ↑ «Iwata Asks: Game & Watch» (en en). Nintendo of America. Consultat el 2019-05-31.
  35. ↑ «Super Mario Bros. YM-901» (en anglés). Gameandwatch. ch. Archivat des d'el original, el 9 de març de 2011. Consultat el 2019-05-31.
  36. ↑ «The rise of the jump» (en en). Polygon. Consultat el 2019-05-31.
  37. ↑ Sheff, David (1994). Game Over: How Nintendo conquered the world, 1st Vintage books edició, New York: Vintage Books. OCLC 780180879. ISBN 9780307800749.
  38. ↑ «archive. org/web/20151016230249/http://kotaku. com/an-insiders-memories-of-making-the-nintendo-entertainme-1737014878 How Nintendo Made The NES (And Why They Gave It A Gun)» (en en). Archivat des d'el original, el 2015-10-16.
  39. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada histori == Referències == <references
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nintendo&oldid=1368714»