Anar al contingut

Taxi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Taxi
Per a atres usos d'este terme vore Taxi (desambiguació).

El taxi és un mig de transport en tarifes regulades que consistix en un vehícul de transport en conductor que oferix servicis de transport d'una persona o un grup chicotet de passagers dirigits a igual o diferents destins per contracte o diners. Usualment, els llocs a on s'arreplega i es deixa al passager es decidixen pel proveïdor (oferente), mentres que en el cas del taxi, l'usuari (demandant) els determina. És dir, a diferència dels atres tipos de transport de persones, com són les llínees del metro, tramvia o del autobús, el servici oferit pel taxi es caracterisa per ser «porta a porta». La persona que té per ofici la conducció d'un taxi se li crida «taxiste».

Etimologia

La paraula «taxi», segons el Diccionari de la llengua espanyola, és una forma abreviada de la paraula «taxímetro», que a la seua volta deriva del grec τάξις, «taxa» i μέτρον, que significa «mida».[1] Taxímetro és una adaptació de la paraula alemana Taxameter, que és en sí mateixa una variant de la paraula alemana anterior Taxanom.[2] Taxe /ˈtaksə/ és una paraula alemana que significa "impost", "càrrec" o «escala de càrrecs».[3] La paraula llatí migeval taxa també significa«"impost» o «càrrec». Taxi pot atribuir-se en última instància a grec antic τάξις de τάσσω[4] que significa "colocar en cert orde", com al mando d'una llínea de batalla ordenada,[5] o en ordenar el pagament d'imposts,[6] en la mida en que ταξίδι (taxidi), que significa "viage" en grec modern, inicialment denotava una marcha o campanya militar ordenada. Metro és del grec μέτρον (metron) que significa «mida».[7] Un Cabriolé és un tipo de carruage tirat per cavalls; la paraula ve del francés cabrioler («botar, cabriola»), de l'italià capriolare («donar un bot mortal»), del llatí capreolus («cabirol», «cabra salvage»). En la majoria dels idiomes europeus, eixa paraula ha adquirit el significat d'un coche descapotable.

Els taxis de París es varen equipar en els primers taxímetros a partir del 9 de març de 1898. Originalment es varen denominar taxibread, després es varen rebatejar com taximètres el 17 d'octubre de 1904.[8]


Harry Nathaniel Allen de The New York Taxicab Company, qui va importar els primers 600 taxis a gasolina de la ciutat de Nova York de França en 1907, va prendre prestada la paraula "taxicab" de Londres, a on la paraula estava en us a principis de 1907.[9]

Un relat popular pero erròneu sosté que els vehículs varen rebre el nom de Franz von Taxis de la casa de Thurn i Taxis, un administrador de correus de el XVI per a Felipe de Borgoña, i el seu nebot Johann Baptiste von Taxis, director general de correus del Sacre Imperi Romà Germànic. Abdós varen instituir servicis postals ràpits i confiables (enviament de cartes, en algunes rutes postals que transportaven persones) en tota Europa.[10]

Història

Hackney carriage

Els servicis de carruage de lloguer tirats per cavalls varen començar a operar tant en París com en Londres a principis de el XVII. El primer servici de coche de lloguer públic documentat va ser en Londres en 1605.[11][12] En 1625, els carruages es varen posar a disposició dels encarregats de la posada per a llogar en Londres i la primera parada de taxis va aparéixer en the Strand fora del Maypole Inn en 1636.[13] En 1635, el Parlament va aprovar la Llei de carruages de Hackney per a llegalisar els carruages tirats per cavalls de lloguer. Els posaderos llogaven vagons a comerciants i visitants. En 1654, el Parlament va aprovar una atra "Ordenança per a la regulació de cocheros de lloguer en Londres i els llocs adjacents".[14] i les primeres llicències per a carruages de lloguer es varen emetre en 1662.

Nicolas Sauvage va iniciar un servici similar en París en 1637.[15] Els seus vehículs eren coneguts com fiacres, ya que el principal depòsit de vehículs aparentment estava front a un santuari de Saint Fiacre. (El terme fiacre encara s'usa en francés per a descriure un vehícul de lloguer tirat per cavalls, mentres que el terme alemà fiaker s'usa, especialment en Àustria, per a referir-se a lo mateix).

Hansoms

L'Hansom cab va ser dissenyat i patentat en 1834 per Joseph Hansom, un arquitecte de York com una millora substancial dels antics carruages de lloguer. Estos vehículs de dos rodes eren ràpits, lo suficientment llaugers com per a ser tirats per un sol cavall (lo que feya que el viage fora més econòmic que viajar que en un carruage de quatre rodes més gran) i lo suficientment àgils per a maniobrar al voltant de vehículs tirats per cavalls en els notoris emboços de tràfic del Londres de el XIX i tenia un centre de gravetat baix per a prendre les curves en seguritat. El disseny original de Hansom va ser modificat per John Chapman i varis atres per a millorar la seua viabilitat, pero va conservar el nom de Hansom.[16]

Estos pronte varen reemplaçar al carruage de lloguer com un vehícul de lloguer. Ràpidament es varen estendre a atres ciutats del Regne Unit, aixina com a ciutats europees continentals, particularment París, Berlín i San Petersburgo. El taxi es va introduir en atres ciutats de l'Imperi britànic i en els Estats Units a fins de el XIX, i es va usar més comunament en la ciutat de Nova York.

El primer servici de taxi en Toronto, "The City", va ser establit en 1837 per Thornton Blackburn, un ex-esclau la fuga del qual quan va ser capturat en Detroit va ser l'ímpetu dels Disturbis de Blackburn.[17]

Taxis moderns

Els taxis a bateria d'electricitat varen estar disponibles a finals de el XIX. En Londres, Walter Bersey va dissenyar una flota d'estos taxis i els va introduir en els carrers de Londres el 19 d'agost de 1897.[18] Pronte varen ser malnomenats 'Colibríes' pel tarareo idiosincrásico que feyen.[13] En el mateix any, en la ciutat de Nova York, Samuel's Electric Carriage and Wagon Company va començar a operar 12 hansom cab elèctriques.[19] L'empresa va funcionar fins a 1898 en fins a 62 taxis en funcionament fins que els seus financistas la varen reformar per a formar la Companyia de Vehículs Elèctrics.[20]


El taxímetro modern va ser inventat i perfeccionat per un trio d'inventors alemans; Wilhelm Friedrich Nedler, Ferdinand Dencker i Friedrich Wilhelm Gustav Bruhn.[21] El Daimler Victoria, el primer taxímetro-taxi del món impulsat per gasolina, va ser construït per Gottlieb Daimler en 1897 i va començar a operar en Stuttgart en 1897. Els taxis varen començar a operar en París en 1899, en Londres en 1903 i en Nova York en 1907. Els taxis de Nova York varen ser inicialment importats de França per Harry N. Allen, propietari d'Allen-Kingston Motor Car Company.[22] La seua fabricació va tindre lloc en Bristol Engineering en Bristol, Connecticut, a on es varen construir els primers taxis de producció nacional en 1908, dissenyats per Fred I. Moskovics, que havia treballat en Daimler a finals de la década de 1890. Albert F. Rockwell era l'amo de Bristol i la seua esposa li va sugerir que pintara els seus taxis de groc per a maximizar la visibilitat dels seus vehículs.[23] Moskovics was one of the organizers of the first Yellow Taxicab Company in New York.[24]

Els taxis varen proliferar en tot lo món a principis de el XX. La primera gran innovació despuix de l'invenció del taxímetro va ocórrer a finals de la década de 1940, quan les radioteléfonos varen aparéixer per primera volta en els taxis. Les ràdios varen permetre que els taxis i les oficines de despaig es comunicaren i serviren als clients de manera més eficient que els métodos anteriors, com l'us de callboxés. La següent gran innovació va ocórrer en la década de 1980 quan es va introduir per primera volta el despaig assistit per ordenador.

Generalitats

En el cas de transport urbà, un taxi és un mig de transport que permet desplaçaments ràpits, confortables i directes principalment en àrees urbanes. L'usuari paga una tarifa al conductor (tarifa que estipula l'Ajuntament, mai el taxiste), a canvi del servici de transport prestat. Proveïx un servici flexible i convenient, per lo que és un dels sistemes de transport no subvencionat. A diferència dels sistemes de transport colectiu, com metro, tramvia o bus, en els que existixen uns principis generals per al seu disseny, regulació i operació, els sistemes de taxis són molt més complexos i tenen moltes més variables a ser considerades i molts més actors.

La demanda és servida per la combinació de servicis prestats a través dels tres segments: despaig, carrer i contracte.[25] No obstant, els segments per despaig i en el carrer són els predominants.

  • Pel segment de despaig: solicitat per teléfon o aplicació mòvil, a una central, presta el servici porta a porta, en zones a on conseguir un taxi en el carrer és difícil, durant la nit, per la baixa demanda, o per seguritat. Al segment de despaig es pot accedir be siga cridant a una central a on, per mig d'un sistema de radi de dos vies, es busca el taxi, o per atres mijos com pot ser teléfons celulars o Internet.[26]
  • Pel segment del carrer: les persones ixen a la via en busca del servici. Este segment es dividix a la seua volta en dos grans branques: Taxis del carrer o taxis de zones d'espera.[26]
  • Pel segment de contracte: l'usuari contacta directament al conductor del taxi, cada volta que vullga que li siga prestat el servici i se li paga generalment per hores o per activitat a un preu diferent al de la tarifa.[26]

En Argentina, les diferències més importants, en el remís, són no poder prendre passagers en la via pública, i que la tarifa no està reglamentada.[27]

En Colòmbia, prendre taxi, és una forma diària de fer-ho en vies públiques, no obstant, per a prendre un servici d'est, usen de manera diferent, plataformes com TaxiExpress, DiDi, encara que s'ha expost a debats per prestadores de servici mòvil com Uber.[28]

Tarifa

La tarifa és el valor monetari que es paga en contraprestació del servici prestat. La tarifa sempre és regulada. O per zones i preus fixos i quan no és aixina, el vehícul deu estar proveït en un dispositiu de medició (taxímetro) per a determinar el valor a pagar segons la distància recorreguda.

La tarifa pot considerar diferents paràmetros per al seu càlcul:

  • Un import fix d'eixida (baixada de bandera);
  • Import per distància (acort / regatege)
  • Import per temps detingut o a baixa velocitat;
  • Imports o recàrrecs segons el dia (dumenges o dies festius);
  • Imports o recàrrecs segons l'hora del dia. Varien segons l'horari en que es realise el servici (pugues haver tarifes diürnes, nocturnes o tarifes per a l'hora pique (punta) o hora entanque;
  • Imports o recàrrecs per viages que es realise fora d'una jurisdicció geogràfica (pot ocórrer que la tarifa incloga una compensació adicional pel trayecte que deu fer el vehícul fòra de la seua ràdio de treball);
  • També pot haver una compensació adicional per cada peça d'equipage que transporte de mascotes;
  • Imports o recàrrecs per solicitut del servici per despaig.

Taxímetro

Artícul principal → Taxímetro.

El taxímetro és un aparat que indica l'import a pagar segons la distància recorreguda, el temps transcorregut i la tarifa d'aplicació en cas d'existir més d'una. En este últim cas en algunes ciutats els taxis duen en l'exterior un dispositiu en el que s'indica la tarifa que s'està aplicant, a fin de que puga ser comprovada per la policia municipal sense necessitat de detindre el taxi.[29]

En Veneçuela als vehículs que no posseïxen este dispositiu se'ls denomina carros lliures i la tarifa és negociada entre el client i el conductor.

Taxis en el món

Artícul principal → Anexe:Taxis en el món.

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ «A History of the Taxicab».
  3. ↑ «Taxe translation English – German dictionary – Revers».
  4. ↑ «Henry George Liddell. Robert Scott. A Greek-English Lexicon. revised and augmented throughout by. Sir Henry Stuart Jones. with the assistance of. Roderick McKenzie. Oxford. Clarendon Press. 1940».
  5. ↑ Thucydides. Historiae in two volumes. book 5. chapter 6. section 5. Oxford, Oxford University Press. 1942.
  6. ↑ Herodoto, The Histories en una traducció a l'anglés de A. D. Godley.llibre 3.capítul 89. Cambridge. Harvard University Press. 1920.
  7. ↑ «taximeter». The American Heritage Dictionary of the English Language (Bartleby) (2000).
  8. ↑ Fierro, 1996, p. 1166.
  9. ↑ The National tribune (Page 2, Image 2), The National Tribune.
  10. ↑ Christendom destroyed: Europe 1517-1648, Penguin Random House, pp. 244–245. ISBN 9780141978529.
  11. ↑ Institut metropolità del Taxi (Barcelona) http://www.bcn.cat/taxi/infocast/historia.html
  12. ↑ Gilbey, Walter (1903). Early Carriages and Roads, London: Vinton, p. 29.
  13. ↑ 13,0 13,1 «History of the Licensed London Taxi». london-taxi-cabs.com. Archivat des d'el original, el 29 d'abril de 2015.
  14. ↑ (1911).«Acts and Ordinances of the Interregnum, 1642–1660».British History Online.London:
    922–924.
  15. ↑ «Els taxis : 378 ans d'histoires et d'engueulades».
  16. ↑ Harris, Penelope (2010). The Architectural Achievement of Joseph Aloysius Hansom (1803–1882), Designer of the Hansom Cab, Birmingham Town Hall, and Churches of the Catholic Revival, Lewiston, New York: Edwin Mellen Press, pp. 86–91, 93. ISBN 9780773438514.
  17. ↑ (2007) I'veu Got a Home in Glory Land: A Lost Tale of the Underground Railroad, Farrar, Straus and Giroux. ISBN 978-0-374-16481-2.
  18. ↑ «The Surprisingly Old Story Of London's First Ever Electric Taxi - Science Museum Blog».
  19. ↑ «Hailing the History of New York's Yellow Cabs».
  20. ↑ «Car Companies». The Early Electric Car Site.
  21. ↑ «A History of the Taximeter».
  22. ↑ Adams, Cecil. «Why does every city seem to have a Yellow Cab company?». The Straight Dope.
  23. ↑ Weldon, Chichester Percival (1986). The New Departure Classics, Canaan, NH: Phoenix Publishing, pp. 14, 16, 19–21. ISBN 9780914659181.
  24. ↑ Hendry, Maurice D.. “The Fred Moskovics Era”. Automobile Quarterly 8 (3).
  25. ↑ Rodríguez-Valéncia, A. i Acevedo J. (2012), ¡Taxi! El modo oblidat de la movilitat en Bogotà, Edicions Uniandes. Bogotà, Colòmbia.
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 Rodríguez-Valéncia, A. i Quijano JP. A. (2010), Caracterisació del sistema de taxis en Bogotà Colòmbia i la seua metodologia d'adquisició. XVI Pa-American Conference of Traffic and Transportation Engineering and Logistics PANAM, ISBN 978-989-96986-2-8. Lisbon, Portugal.
  27. ↑ «Taxi».
  28. ↑ «Anàlisis teòric dels gremis taxistes en el cas Bogotà» (en és-és). revistaartefacto.usta.edu.co. Consultat el 2022-05-02.
  29. ↑ «Funcionament d'un taxímetro - ¿Cóm calcula les seues tarifes?» (en és). Examen Taxi t'ajuda a aprovar l'examen de la llibreta del taxi. Consultat el 2022-05-02.

Enllaços externs

Commons


Referències

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Taxi&oldid=1548722»