Nintendo Entertainment System
Plantilla:Traducció incompleta
La Nintendo Entertainment System, coneguda popularment com Nintendo NES o simplement NES, és una videoconsola de 8 bits i la primera consola de sobretaula de Nintendo en amprar cartuchos. Va ser llançada originalment el 15 de juliol de 1983 en Japó baix el nom de Family Computer (japonés: ファミリーコンピュータ, Hepburn: Famirī Konpyutā), comunament abreviat com Famicom o FC (japonés: ファミコン, Hepburn: Famikon). Este nom va ser utilisat en la major part del continent asiàtic, incloent països com China, Vietnam, Singapur, Laos, Camboya i Filipines. En Corea del Sur, la consola va ser distribuïda per Hyundai en el nom de Hyundai Comboy (현대 컴보이) i va ser distribuïda per Hyundai Electronics. En l'Índia, va rebre el nom de Samurai Electronic TV Game System mentres que en regions com Unió Soviètica, Europa de l'Est i el sur d'Àsia va passar a denominar-se Dendy (Де́нди), una clon de la NES, Tata Famicom, respectivament. La NES va ser dissenyada per Masayuki Uemura. El president de Nintendo en l'época, Hiroshi Yamauchi, volia una consola senzilla i barata que poguera jugar videojocs Arcade en cartuchos. El model occidental va ser redissenyat per a semblar-se més a una videograbadora. La consola va rebre molts perifèrics, com la Nintendo Zapper, una pistola de llum per a videojocs de dispars, o R. O. B., un robot de joguet. El disseny del mando va estar basat en els controls de Game & Watch. Nintendo va obtindre per este tipo de mando un reconeiximent Emmy en la categoria de desenroll sobreixent a nivell tècnic o d'ingenieria.[1] Els refinament de creuera usats en el controlador de NES serien incorporats despuix en cada nova consola principal en lo sucesivo.[2]
La consola és considerada una de les més influents de l'història. Va ajudar a revitalisar l'indústria nortamericana del videojoc despuix de la crisis de 1983. El seu videojoc estrela, inclós en la major part de regions: Super Mario Bros. (1985), va popularisar el gènero de les plataformes i va introduir elements que posteriorment varen ser copiats en atres jocs.[3] En la consola, Nintendo va instaurar un model pioner que posteriorment es va convertir en estàndart en l'indústria: llicenciar a desenrolladors de tercers[4] per a que produïxquen i llancen videojocs en la consola. En la NES varen sorgir moltes franquícies de videojocs l'influència dels quals es va ser estenent per les décades, com The Legend of Zelda (1986), Castlevania (1986), Metroid (1986), Mega Man (1987), Metal Gear (1987) i Final Fantasy (1987). Encara que la NES va dominar els mercats japonés i nortamericà, va tindre problemes en l'europeu, a on es va enfrontar a una forta competició contra la Sega Master System i els microcomputadores. En 61,91 millons d'unitats venudes, va ser la consola més venuda de la seua época i una de les més venudes de l'història.[5]
En 1991, la Super Nintendo Entertainment System va reemplaçar a la NES en el mercat. Davant la falta de nous títuls i en unes vendes en fort descens, va ser descatalogada en 1995. No obstant, en Japó va continuar sent fabricada fins al 25 de setembre de 2003, quan va ser descontinuada junt a la seua successora. Nintendo va seguir oferint la reparació de la consola fins al 31 d'octubre de 2007, atribuint el final del servici a la falta de peces.[6] El seu últim títul va ser en Norteamérica va ser Wario's Woods (l'únic videojoc de NES en classificació ESRB), mentres que en Japó va ser Taka#i Meijin no Bōken Jima IV, abdós llançats en 1994. En Europa, el seu últim videojoc va ser The Lion King, llançat en 1995. Nintendo va tornar a llançar alguns videojocs de NES de manera digital per mig de la Consola Virtual en Wii en 2006, en Nintendo 3DS en 2011 i en Wii O en 2013. En l'any 2013, Capcom va llançar una edició llimitada de 150 unitats d'un cartuig original de NES de color dorat, en el videojoc Ducktals.[7]
El 14 de juliol del 2016, Nintendo va anunciar que la consola seria rellançada com NES Classic Edition l'11 de novembre de 2016, una versió en miniatura de la consola en 30 jocs instalats en la memòria i en soport HDMI.[8] Des de 2018, alguns títuls també s'han afegit al servici online de Nintendo Switch. Els seus majors rivals en el mercat varen ser la Master System de Sega i l'Atari 7800.
Referències
- ↑ National Academy of Television Arts And Sciences. «Outstanding Achievement in Technical/Engineering Development Awards». Archivat des d'el original, el 28 de febrer de 2008.
- ↑ «Nintendo Wins Emmy Award». Nintendo.
- ↑ «15 Most Influential Games of All Clave». GameSpot. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2006. Consultat el 24 d'octubre de 2007.
- ↑ Sanchez-Crespo (8 de setembre de 2003). Core Techniques and Algorithms in Game Programming, New Riders Games, pp. 14. ISBN 0131020099.
- ↑ GaZZwa. «History of games (part 2)» (http). Archivat des d'el original, el 4 de juliol de 2007. Consultat el 12 de febrer de 2006.
- ↑ Andrew Cunningham. «[1]». Consultat el 6 de juliol de 2018 (en Inglés).
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. LevelUp. Consultat el 2026-05-26.
- ↑ Ian Paul. «[2]». Consultat el 6 de juliol de 2018 (en Inglés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nintendo Entertainment System» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.