Anar al contingut

Atari 7800

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Atari 7800 (en Estats Units incloïa en el nom ProSystem, que significava Professional System) va ser la successora de la consola Atari 5200 o supersystem, en un intent d'Atari[1] de recuperar la seua supremacia en el mercat de les videoconsoles front als seus rivals locals Intellivision i Colecovision, i al desembarc japonés de la Sega Master System i Nintendo Entertainment System. Anunciada per Atari per a llançament inmmediato el 21 de maig de 1984 a un preu de [2]149$, i llançada en mercats reduïts en Nova York i Califòrnia, va vore detinguda la seua venda i retardada la seua eixida fins a maig de 1986 per orde de Jack Tramiel que va comprar Atari en eixes dates i va voler renegociar llicències i acorts comercials existents de la companyia.[3] A pesar de no ser cara per als preus de l'época, els canvis d'administració en Atari posteriors a la caiguda del mercat dels videojocs de 1983[4] varen fer que la consola no gojara de massa èxit, aplegant a llançar al mercat sol 59 títuls en total.[1]

En 2002 la nova Atari encarrega a Legacy Engineering Group que realise una reproducció de la Atari 7800. Es varen fabricar dèu prototips grisos i tres edicions especials blanques en la firma de Nolan Bushnell i es va entregar el treball a Atari, que mai va aplegar a comercialisar-ho. Per lo que la dificultat de conseguir un eixemplar ho fa peça de colecció.

Història

La versión europea del Atari 7800, que venía con su propio gamepad en lugar de un controlador de joystick

En 1983 Atari va realisar enquestes entre els jugadors per a averiguar qué era lo que volien i no volien en una videoconsola casera. Els jugadors desijaven un sistema poderós, que poguera produir imàgens de calitat superior, controls fàcils d'utilisar i compatibilitat en la popular Atari 2600.

Va ser desenrollada durant l'any 1983, i és lo que se supon que deuria haver segut la 5200, un sistema retrocompatible en la consola Atari 2600, en un chip gràfic millorat. En tots els aspectes se supon que és la millor màquina de les consoles de la série mil d'Atari, pero no ho és de les consoles d'Atari de 8 bits, ya que se situa per darrere de la XEGS, ya que esta és un ordenador fet consola i la 7800 és una millora de la 2600, de manera que el chip de sò de la 5200 i la XEGS és el POKEY (inclós en la série 8 bits), és superior al de la 7800, que lo que du és una millora del chip de la del 2600, creant també sons en varis canals, sense aplegar al nivell del POKEY. Açò va ser posteriorment va ser revisat, incloent el chip POKEY directament en alguns cartuchos de joc de la 7800, lo que permetia majors polifonia.[4]

Per a ser retrocompatible la consola eixecuta els jocs d'Atari 2600 a través del chip Maria i no del Stella com originalment ho feya la Atari 2600, açò és perceptible quan els jocs perden lluentor, contrasts i colors, ya que el chip retrocompatible fa que es "filtren" els jocs, de manera que es pert en gran partix l'experiència de la 2600, sent açò significatiu, ya que la majoria de les consoles 7800 varen ser usades per a jugar a jocs de la 2600 que disponien d'una biblioteca de jocs immensa. Va ser descatalogada en 1992 i el seu catàlec de jocs no va aplegar als 100 títuls. S'estima que varen vendre al voltant de 3 millons de consoles mundialment. Una senya curiosa és que l'empresa Atari va desenrollar per a la consola 5200 una adaptador per a jugar als jocs de 7800, pero mai va succeir al revés, d'ahí que encara hui molts seguixquen afirmant que la 5200 (mai va eixir en versió PAL europea), és més potent que la 7800.

En eixos detalls s'encarrega a General Computer Corporation el disseny d'una videoconsola que cobrira eixos desijos. La Atari 7800 va ser la primera, pero no l'única, consola d'Atari desenrollada per una companyia externa. GCC desenrolla un sistema millorat compatible en l'Atari 2600 que ademés pot convertir-se en un ordenador domèstic complet. El teclat (que es conectava pels ports de joystick de la consola) incorporava un port de casset estàndar i un port Atari SIO que li permetia conectar tots els perifèrics de la família Atari de 8 bits : impressores, unitats de disquet, mòdems, ... OSS (Optimized Software Systems) escriu el OSS/Atari 7800 Basic, que es distribuïx en un cartuig BASIC que acompanya de série al teclat, junt en un atre cartuig que conté un processador de text, en el que el cursor pot ser controlat per un joystick. També es dissenya un cartuig de récorts en el que almagasenar les puntuacions màximes dels jocs per mig de RAM alimentada per bateria. Estos dispositius no varen passar de prototips i Atari va acabar eliminant del port d'expansió, que contenia senyals de video i de la CPU (un dels perifèrics dissenyats per a eixe port era un controlador de Laserdisc).

Quan la consola es trobava en desenroll, Nintendo li va solicitar a Atari que fora la distribuïdora de la Famicom en Estats Units. Atari es va negar rotundament, perque no els semblava que els controladors de la NES foren adequats, en carir de Joysticks. Va ser llavors que Nintendo va decidir llançar pel seu propi conte la Nintendo Entertainment System, que acabaria sent l'ama del mercat.

Atari fa un test de mercat[4] en 1984 en el sur de Califòrnia en juny de 1984 en gran èxit. Un més més vesprada, Warner Communications va vendre Atari a Jack Tramiel, que va decidir no llançar cap videoconsola en la seua nova Atari Corporation. Va parar tots els desenrolls d'eixa branca i es va centrar en la llínea d'ordenadors, en vista a desenrollar una llínea de 16 bits (els Atari ST). Quan en 1986, tras de que la NES[4] demostrara que el mercat del videojoc era encara viable, ya era massa vesprada. Nintendo tenia el 70% del mercat americà, Sega el 20% i Atari el restant. Taito, Namco, Konami, i inclús Activision, responsables dels èxits de la 2600, havien firmat contractes d'exclusivitat en Nintendo, lo que va fer que no es desenrollaren gran cantitat de jocs per a Atari 7800.

Mentres que en Estats Units s'entrega la consola en dos DeLuxe Joysticks, les versions PAL vénen en dos gamepads a l'estil de la NES, en un forat en la creuera per a incorporar un bolet de control. La placa frontal d'alumini té un arcoíris com la 2600 jr (vore la foto) i és totalment diferent l'americana o NTSC. En Estats Units es va vendre entre 1984 i 1991; en Europa, entre 1989 i 1991. També podia utilisar de manera retrocompatible els mandos per a la Atari 2600.[4]

Després d'estar en pausa en 1984 durant un moment de transició de la companyia, tornant a rellançar la consola en 1986, pero la seua recepció no va ser bona sobretot per lo antiquat de la seua llibreria de jocs, i l'aplegar al mercat després del llançament de la NES de Nintendo.[1][4]

En 1987, en llançar-se l'Atari XEGS es va incloure una pistola de llum, l'Atari XG-1, que era completament compatible en la 7800 i la 2600, degut a que es va desenrollar com a prototip per a la 7800. Atari va llançar solament quatre jocs per a la 7800 que utilisava eixe perifèric, si ben un d'ells "Crossbow", es pot jugar en pad o joystick.

Descontinuación

L'1 de giner de 1992, Atari Corporation va anunciar el fi de la producció i el soport per a les consoles 7800, 2600 i la família d'ordenadors de 8 bits, incloent l'Atari XEGS. A lo manco un joc, una versió inèdita de Toki, es va desenrollar despuix d'esta data.[5] Para quan es descontinuó, la Nintendo Entertainment System controlava el 80% del mercat nortamericà, mentres que Atari tenia el 12%.[6] En Europa, les últimes existències de la 7800 es varen vendre fins a l'estiu/autumne de 1995.[7]

El número 132 de la revista Retro Gamer va informar que, segons Darryl Still, director de màrqueting d'Atari Regne Unit, «tenia molt bona oferta en el comerç minoriste europeu; encara que mai va tindre la mateixa acceptació del 2600, recort que solíem vendre moltes unitats a través de catàlecs de venda per correu i en les zones menys favorides».[8]

Característiques tècniques

GPU

Els gràfics es generen per mig del chip MARIA personalisat, que utilisa un enfocament comú en les plaques ardcade[9] i és diferent al d'atres consoles de segona i tercera generació. En lloc d'un número llimitat de sprites d'hardware, MARIA tracta tot com un sprite descrit en una série de llistes de visualisació. Cada llista de visualisació conté referències a senyes gràfiques i informació de color i posicionament.

MARIA admet una paleta de 256 colors i modos gràfics de 160 o 320 píxels d'ample. Si ben els modos de 320 píxels permeten, en teoria, que la 7800 creu jocs en major resolució que els gràfics de 256 píxels d'ample presents en la Nintendo Entertainment System i la Master System, les exigències de processament de MARIA fan que la majoria dels jocs utilisen el modo de 160 píxels.cita requerida

Cada sprite pot tindre d'1 a 12 colors, sent 3 colors més transparència els més comuns. En este format, el sprite fa referència a una de les 8 paleta, a on cada paleta conté 3 colors. També es pot assignar un color al fondo (visible quan no està cobert per atres objectes). En total, poden aparéixer 25 colors en una scan line..[10]

La resolució dels gràfics, les paleta de colors i el color de fondo es poden ajustar entre llínees d'escanege.[10]

Sò

El 7800 utilisa el chip TIA per a àudio de dos canals, el mateix chip usat en el Atari VCS de 1977, i el sò té la mateixa calitat que eixe sistema. Per a compensar, els ingeniers de GCC varen permetre que els jocs inclogueren un POKEY àudio chip en el cartuig. Tres jocs ho fan: Ballblazer, Commando i Tiger-Heli.

GCC va planejar fabricar un chip de sò d'alt rendiment i baix cost, GUMBY, que també podria colocar-se en cartuchos 7800 per a millorar encara més les seues capacitats de sò.[11] Este proyecte es va cancelar quan Atari va ser venuda a Jack Tramiel.

Cartuchos en firma digital

Despuix de la gran cantitat de jocs de tercers de baixa calitat per a la Atari 2600, Atari va exigir que els cartuchos per a la 7800 estigueren firmats digitalment. En insertar un cartuig en el sistema, la BIOS genera una firma de la ROM del cartuig i la compara en l'almagasenada en el cartuig. Si coincidixen, la consola funciona en modo 7800, lo que permet al joc accedir a MARIA i a atres funcions; de lo contrari, funciona com una 2600. Este còdic de firma digital no està present en les PAL 7800, que utilisen diverses heurístiques per a detectar cartuchos 2600, per restriccions d'exportació.

Retro compatibilitat

La compatibilitat del 7800 en el Atari 2600 és possible gràcies a l'inclusió de molts dels mateixos chips utilisats en el 2600. En jugar a un joc del Atari 2600, el 7800 utilisa un chip adaptador d'interfaç de televisió (TIA) per a generar gràfics i sò. El processador es ralentisa a 1,19 MHz per a reflectir el rendiment del chip 6507 del 2600. La RAM està llimitada a 128 bytes i l'accés a les senyes del cartuig es realisa en blocs de 4K.

En el modo 7800 (indicat per l'aparició del logotip d'Atari a pantalla completa), els gràfics són generats íntegrament per la GPU MARIA. Tota la RAM del sistema està disponible i l'accés a les senyes del cartuig es realisa en blocs més grans de 48K. El SALLY 6502 del sistema funciona a la seua freqüència habitual d'1,79 MHz. Els chips del 2600 s'utilisen per a generar sò i proporcionar els interfaços als mandos i commutadors de la consola.

tipo informació image
CPU Sally, un 6502C customizado per a Atari[12] (també usat en els XL/XE), a 1.79 MHz, que cau a 1.19 MHz quan el chip TIA o el RIOT són accedits. Erro al crear miniatura:
memòria
grafico utilisa un chip Stella per al modo 2600 i el chip MARIA (GCC1702). Presenta un accés DMA, lo que llibera el 90% de la CPU.
Modo gràfic de 160 x 102, 16 colors de 128 (modo 2600)
Modo gràfic de 320 x 200, 16 colors de 256.
àudio controlat pel Television Interface Adapter i el chip Stella.[12]
soporte Cartuig ROM
Carcassa De tamany mig feta de plàstic negre, en un lleu inclinament i mides de 29 x 22 x 4 o 8 cm, segons cada extrem; este tamany vindria a ser el doble d'una 2600 Junior).[12] En el pla inclinat presenta el slot de cartuig. En el frontal, els dos conectors de Joystick. En l'atrassera conector d'alimentació propietari, i modulador de TV NTSC o PAL. En el centre té una banda argent en motius diferents en la majoria dels equips PAL, si be en NTSC és distinta. Erro al crear miniatura: Erro al crear miniatura:
Teclat : QWERTY en 57 tecles alfanumèriques i de control i una columna a la dreta de 5 tecles, la primera rotulada HELP i les atres quatre en diversos símbols semigráficos. Es conectava pel port de joystick #2, i en el cartuig de BASIC convertia a la 7800 en un ordenador domèstic en un port Atari SIO
Conectors d'Entrada/Eixida
  • 2 prens joystick tipo Atari
  • Slot de Cartuchos en la part superior
  • Alimentació
  • Modulador RF
  • Conector d'expansió

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Atari 7800» (en espanyol). retromaquinitas. com. Consultat el 1 de març de 2019.
  2. ↑ «[1]». Consultat el 2025-05-17 (en en-US). «The new product, which Atari calls the 7800 Prosystem, will sell for $149 and appears to be a replacement for the company's current top-of-the-line machine, the 5200. Company officials disclosed for the first clave yesterday that the 5200 is no longer in production, and Atari appears to be selling off its inventory.»
  3. ↑ «Atari 7800 History». atariage. com. Archivat des d'el original, el 2004-08-18. Consultat el 2025-05-17. «In July of 1984, the home videogame division of Atari was purchased by Jack Tramiel. Although the Atari 7800 had been released in limited numbers in test markets of New York and Califòrnia, the Tramiels quickly pulled the plug on the 7800, halting ixes. Licensing negotiations had to begin again because the Tramiels did not agree with some of the existing arrangements negotiated by Ray Kassar.»
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Atari 7800» (en inglés). atariage. com. Consultat el 6 de març de 2019.
  5. ↑ «TOKI FOR 7800: DISCOVERY ANNOUNCEMENT».
  6. ↑ COMPANY NEWS; Nintendo Suit by Atari Is Dismissed, The New York Claves.
  7. ↑ «Atari Benelux Timeline – Atarimuseum. nl».
  8. ↑ «Atari 7800 Prosystem 30th Anniversary». Retro Gamer.
  9. ↑ «7800 Software Guide» (en anglés). Archivat des d'el original, el 9 d'octubre de 2022.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Atari 3600 Software Guide».
  11. ↑ «El chip de sò Minnie del 7800 - 8BitDev. org - Wiki de desenroll d'Atari 7800».
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 «Consola Atari 7800» (en espanyol). museu8bits. com. Archivat des d'el original, el 14 de decembre de 2018. Consultat el 6 de març de 2019.