Atari Lynx
La Atari Lynx és una videoconsola portàtil de 8 bits produïda per Atari. Va ser llançada en 1989, sent la primera en pantalla LCD en color. Si ben era superior tècnicament a la Game Boy i a la Game Gear, no va obtindre massa èxit comercial pel seu elevat preu, el seu enorme tamany i a la curta duració de les piles. La capacitat dels cartuchos era de 128KB. Era retroiluminada, i contava en sò estéreo.
Descripció
La Lynx utilisa una creuera a l'esquerra de la mateixa i dos botons A i B. Té la característica única de que és possible invertir la pantalla i per lo tant la disposició dels controls de manera que ara la creuera estiga a la dreta i en els botons a l'esquerra, eixa disposició va ser pensada per a persones esquerreres.
La seua pantalla té una relació d'aspecte 16:10 (widescreen), capaç de mostrar 16 colors simultàneus en pantalla de 4096 colors disponibles i escalat de sprites, per esta raó la majoria de jocs són pseudo-3D o isomètrics. La pantalla ampla va permetre que alguns desenrolladors feren experiments en jocs en forma vertical, en este cas la disposició de la consola és la creuera avall i els botons dalt com es veu en alguns vídeos publicitaris.
Un cable (comlynx) permet conectar consoles per a multijugador, en alguns jocs és possible conectar fins a huit consoles al mateix temps.
Història
En l'any 1987 Epix dissenya una consola portàtil de 16 bit i la bateja com Handy. Davant l'impossibilitat de llançar-l'al mercat, Atari es fa en els drets del hardware de la mateixa.
Atari no llançaria la Lynx fins a dos anys despuix, en 1989, en un mercat escèptic despuix dels fracassos que arrastrava la companyia. Aixina i tot la consola va sorprendre per les seues característiques tècniques. En una CPU de 8 bits i un processador gràfic de 16, el qual permetia realisar efectes com a zooms o deformacions, Atari superava en créixens el nivell del restant de la portàtils. Inicialment es va vendre en els Estats Units en 179,95 dólars. En Espanya no va aplegar sino fins a 1991, venuda per 32 400 pessetes.[1]
No obstant, la portabilitat de la mateixa quedava en dubte donades les seues dimensions, i l'escassa autonomia, per l'alt consum. El pobre màrqueting que Atari oferix a la consola, unit a la mediocritat d'alguns dels seus videojocs, donen al trast en les esperances que l'empresa havia posat en el sector de les portàtils.
En la primavera de 1989 Nintendo llançava en Japó la GameBoy i tan sol un any despuix Sega cap a lo propi en el seu Game Gear, eixint abdós a la venda en Estats Units en 1991. Estes consoles suponien una gran competència per a la Lynx, molt més cara, gran i en una autonomia molt menor.
Pot catalogar-se com de 8 o 16 bits, puix els custom chip (MIKEY) són de 16 bits, pero la CPU (un WDC 65C02) és de 8 bits. Es tria esta front a la 68000 (utilisada en ordenadors i consoles) perque presenta un millor us de bus (la 68000 pert temps en el bus), és més fàcil de programar (tots els que han programat per als Commodore 64, Atari XL/XE i Apple // ya ho coneixen), i sobretot és menys cara i pot incloure's en un custom chip (SUZY) (Motorola no permetrà lo mateix en el 68000 fins a 1993-1994)
Decadència
En 1993, Atari va escomençar a desviar la seua atenció de la Lynx per a preparar-se per al llançament de la Jaguar; es varen llançar alguns jocs durant eixe periodo, incloent Battlezone 2000. El soport per a la Lynx es va interrompre oficialment en 1995.
Despuix dels respectius llançaments de la Sega Saturn i Sony PlayStation que varen provocar el fracasse comercial de la Jaguar, Atari va cessar el desenroll de jocs i la fabricació de hardware a principis de 1996[2] i posteriorment es fusionaria en JTS, Inc. el 30 de juliol d'eixe mateix any.[3][4]
Lynx II
L'Atari Lynx II va ser un model posterior en menor tamany, una major autonomia (d'unes 5 hores en 6 piles AA), per la possibilitat d'apagar la retroiluminaació de la pantalla i sò estéreo; aixina i tot va anar un intent fallanc de corregir els escassos pero importants fallos de la seua antecessora, i a pesar d'açò, Lynx II té alguns fallos com la fragilitat del botó d'encés, el qual era molt sensible i s'estropejava en el temps. Al no complir els seus objectius, va tindre un curt periodo de vida.
Vore també
Anex:Videojocs per a Atari Lynx
|
Referències
- ↑ Micromania Segona Epoca (Spanish) Issue 37 (en espanyol).
- ↑ «The Life and Death of Atari».IDG.(92)
- ↑ «Atari and JT Storage Reorganisation Pla». One Cle.
- ↑ «Video Game Timeline».Ziff Davis.(102)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Atari Lynx» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.