Apple II

La família de computadors Apple II, presentada el 16 d'abril de 1977 per Steve Jobs i Steve Wozniak en la primera fira informàtica de la costa oest nortamericana en Sant Francisco, va ser la primera série de microcomputadores de producció massiva feta per l'empresa Apple Computer entre el 10 de juny de 1977 i mediats dels anys 1980. L'Apple II tenia una arquitectura de 8 bits basada en el processador 6502. Era completament diferent dels posteriors models Macintosh d'Apple.

El seu antecessor va ser l'Apple I, una màquina construïda a mà i venuda als aficionats. Mai va ser produït en gran cantitat, pero va iniciar moltes de les característiques que farien de l'Apple II un èxit. L'Apple II va ser el primer microcomputador produït a gran escala. Va ser popular entre els usuaris en casa, i va anar ocasionalment venuda també a gent de negocis. Despuix del llançament de VisiCalc, la primera hoja para computadora, les vendes de l'Apple II es varen disparar.

L'Apple II va ser un dels integrats, comú en els primers computadors personals pero no molt comú hui en dia. Es mostren, sobre el computador, dos unitats de disquet originals d'Apple, i un monitor.

De la mateixa manera que l'Apple I, l'Apple II va ser dissenyada per Steve Wozniak.

Disseny

A diferència de qualsevol atra microcomputadora anterior, l'Apple II s'assemblava més a un electrodomèstic que a un equip electrònic. Esta era una computadora que no desentonaría en la llar, en l'oficina o el saló de classe. El seu tapa era fàcil de llevar de la carcassa de plàstic beige, permetent accedir a l'interior de la màquina, incloent la placa base en huit slots d'expansió, i fins a 48 kilobytes de memòria d'accés aleatori (RAM).

L'Apple II tenia color i gràfics d'alta resolució, capacitat de sò i el llenguage de programació Basic, inicialment Integer BASIC, després Applesoft BASIC. Comparat en microcomputadores anteriors, estes característiques estaven ben documentades i eren de fàcil aprenentage. L'Apple II va despertar el començ de la revolució de la computadora personal, ya que la seua mercat fique era les masses en lloc d'únicament ingeniers o persones aficionades a l'informàtica.

Família de computadors Apple II

L'Apple II original

Artícul principal → Apple II original.

Les primeres computadores Apple II varen estar a la venda el 10 de juny de 1977, basades en un microprocessador 6502 de MOS Technology funcionant a 1 MHz, en 4 KiB de RAM, 12 KiB de ROM en el llenguage de programació Integer BASIC, i un interfaç per a gravadors de cassets d'àudio. El controlador de vídeo mostrava en la pantalla 24 llínees per 40 columnes de text solament en mayúscules, en eixida de vídeo compost NTSC para mostrara en un monitor, o en un aparat de televisió per mig d'un modulador de RF. Per part de tercers, estaven disponibles targetes d'expansió que mostraven 80 columnes i soportaven minúscules. Els usuaris podien guardar i recuperar programes i senyes en cassets d'àudio. Uns atres llenguages de programació, jocs, aplicacions i un atre software estaven també disponibles en cassets. El preu al por menor original va ser 1298 dólars en 4 KiB RAM i 2638 dólars en 48 KiB RAM.

Més alvance es va comercialisar el Disk II, una unitat de disquet de 5¼ polzades externa, junt en la targeta controladora que s'enchufava en un slot d'expansió (recalat) de la computadora (generalment el slot # 6). Açò va permetre l'almagasenament i posterior recuperació de les senyes de forma molt més eficient i ràpida. Este interfaç de control de disc, creada per Steve Wozniak, encara es considera com una maravella de disseny d'ingenieria. La targeta controladora tenia molt poc soport d'hardware, encarregant-se el software de proporcionar la codificació necessària. El controlador també va usar una forma de codificació GCR (Group Code Recording o Gravació de Còdics per Grup), que era més simple i més fàcil d'implementar en software que el més comunament usat MFM (Modified Frequency Modulation). Açò va reduir significativament el cost total, deixant el preu total del sistema suficientment baix per als usuaris en casa. També va fer fàcil que empreses desenrolladores de software propietari pogueren desenrollar formes de protecció per als seus programes, en poder usar trucs com canviar el format de baix nivell dels sectors o inclusivament movent el cabezal de l'unitat entre les pistes. No obstant, atres grups varen vendre software com Copy II Plus i Locksmith que podien eliminar eixes restriccions.

El disseny obert de Wozniak i els múltiples recalats d'expansió de l'Apple varen permetre una extensa varietat de dispositius de tercers que ampliaven les capacitats de la màquina. Controladors de port serie, controladors millorats de vídeo, targetes de memòria, discs durs, i components de ret estaven disponibles per a este sistema en eixos dies. Hi havia també targetes d'emuladors, tals com la targeta Z80 que va permetre que l'Apple utilisara el processador Z80 de Zilog i córrer una multiplicitat de programes desenrollats baix el sistema operatiu CP/M tal com la base de senyes dBase II i el processador de text WordStar. També hi havia una targeta 6809, fabricada per tercers, en la qual es podia córrer el VOS-9 Level One. La targeta de sò Mockingboard va millorar moltíssim les capacitats àudio de l'Apple. Inclús es varen fabricar les anomenades targetes acceleradores, que duplicaven o cuadruplicaban la velocitat de la computadora.

Menció a banda mereix una família de targetes que en realitat eren un PC en targeta, algunes en memòria pròpia, les primeres usant la de l'equip amfitrió. Utilisaven el sistema de vídeo i teclat de l'Apple com una emulació del PC, de la mateixa manera que vàries targetes. Podien usar les unitats de disc presents (en els problemes de format si no eren Unidisk), i crear una partició en el disc dur des del que eixecutar MS-DOS. Els processadors anaven del Intel 8086 al Intel 80386, existint una versió específica per als Apple II GS.

Apple II Plus

En 1979 apareix el Apple II Plus, que va incloure el llenguage de programació Applesoft BASIC en ROM, escrit per Microsoft, i que prèviament estava disponible com una millora. El Applesoft BASIC va agregar soport per a l'aritmètica de menge flotant pero va sacrificar la velocitat de maneig de número entero en el procés. L'Apple II Plus tenia entre 16 i 48 KiB de RAM, ampliable a 64 KiB a través d'una «language card» (targeta de llenguage) que permetia als usuaris canviar ràpidament entre els dialectes BASIC «INT» (Integer) i «FP» (Applesoft), pero destruint en el procés qualsevol programa que no s'haguera guardat. L'adició de la language card també va permetre l'us dels compiladors UCSD Pascal i FORTRAN 77 llançats per a l'Apple en eixa época.

Apple IIe

El Apple IIe

En 1982 es llança el Apple IIe, una versió de cost reduït que va utilisar chips més nous per a reduir la cantitat total de components i costs. També mostrava per pantalla lletres mayúscules i minúscules i tenia 64 KiB de RAM ampliables a 128 KiB. El IIe podia també mostrar text en alta resolució en una targeta enchufable d'huitanta columnes. El IIe va ser provablement l'Apple II més popular i era considerat àmpliament com el «cavall de treball» de la llínea.

Apple IIc

Artícul principal → Apple IIc.

El Apple IIc

Apple va llançar el Apple IIc en maig de 1984, comercialisant-ho com el primer Apple II portàtil. Va utilisar la versió millorada del processador MOS 6502 en tecnologia CMOS: 65C02 i va oferir soport incorporat per als controladors de discs, mòdem, impressora, i una exhibició d'huitanta columnes de text que requeria targetes venudes per separat en models anteriors. No obstant, pel seu disseny compacte, l'Apple IIc tenia una llimitada capacitat d'expansió. Abans de ser comercialisat, l'Apple IIc tenia en certs documents interns el nom còdic «Lolly».

Enhanced Apple IIe

Poc despuix introduir l'Apple IIc, Apple va produir un Apple IIe Enhanced (Apple IIe Millorat) que va utilisar el processador 65C02. Una versió final del IIe, coneguda com el Apple IIe Platinum, va ser introduïda despuix. Va agregar un teclat numèric, soport intern per a 80 columnes i va utilisar una carcassa de diferent color a les versions anteriors del IIe.

Apple IIGS

Artícul principal → Apple IIGS.

El Apple IIGS

El següent i el més poderós membre de la llínea va ser el computador de Apple IIGS, llançada en 1986. L'IIGS va oferir un processador 65C816 de 2.8 MHz en registres de 16 bits i direccionament de 24 bits. Tenia més memòria, millor color, més perifèrics (entre els recalats al targeta estil IIe i controladors en la targeta estil IIc), i una interfaç gràfic d'usuari derivada del Mac VOS. Una versió millorada, el IIGS ROM 03, va ser introduïda despuix en 1989, en més memòria incorporada i moltes atres millores.

Apple IIc Plus

Artícul principal → Apple IIc Plus.

El Apple IIc Plus

El Apple IIc Plus, introduït en 1988, va ser casi l'últim Apple II. Era casi del mateix tamany que el IIc que va vindre abans que ell, pero l'unitat de disquet de 5¼ va ser reemplaçada per una unitat de 3½. La font d'alimentació va ser colocada dins del computador, a diferència del IIc en que la major part de la font estava en l'exterior. Tenia un ràpit processador 65C02 de 4 MHz. Este processador va fer al IIc Plus el més ràpit Apple II tal i com venia de fàbrica, encara que els dispositius acceleradors per als models previs en freqüència excedien esta velocitat. El IIe i el IIc podien anar, en l'accelerador de RocketChip, tan ràpit com a 10 MHz, mentres que el ZipGS podria dur a l'IIGS a 12 MHz o més.

Apple IIe Card

Artícul principal → Apple IIe Card.

En 1990 va ser llançada l'Apple IIe Card (targeta Apple IIe), una targeta d'expansió per a la llínea LC de les computadores Macintosh. La targeta era essencialment un miniaturizado i completament ampliat Apple IIe. Açò va permetre al Macintosh córrer el software de 8 bits de l'Apple II sense cap conflicte, ajudant d'esta manera al decés de la llínea de l'Apple II.

Atres targetes per a perifèrics

Durant els anys 80 moltes companyies varen proporcionar a la família d'Apple II targetes per a perifèrics que varen afegir funcionalitat gràcies al disseny de slot de Steve Wozniak. Una de les companyies va ser Applied Engineering. Dos de les targetes més populars i exitoses varen ser RamWorks (i les seues successores RamWorks II i RamWorks III) i TransWarp. La targeta RamWorks III reemplaçava la targeta de memòria auxiliar de l'Apple IIe i en la targeta filla apropiada podia aplegar a 3 MiB de memòria RAM. La targeta TransWarp era acceleradora, podia dur la velocitat de l'Apple II de la seua 1 MHz natiu a 3.6 MHz en el TransWarp i 8 MHz en el TransWarp II. Applied Engineering també va desenrollar i va vendre unitats de discs de 3½ polzades d'1.44 MiB, una millora sobre l'original d'Apple de 800 KiB, encara que Apple posteriorment va llançar la seua pròpia unitat d'1.44 MiB (malnomenat SuperDrive) en l'Apple IIe i IIGS. Va ser un dels últims productes d'Apple II llançat per Apple, i va ser cancelat poc despuix, junt en tota la llínea d'Apple II.

Una atra targeta d'Apple era la targeta Apple II ProFile. Esta targeta es conectava al disc dur Apple ProFile que va ser originalment dissenyat per a l'Apple III. Va estar disponible primer en la configuració de 5 MiB i després en 10 MiB d'almagasenament.

Fi de l'Apple II

Al voltant de 1986 la llínea de productes Macintosh d'Apple va eclipsar les vendes d'Apple II. Apple va continuar venent i brindant assistència a l'IIGS fins a 1992-1993, en gran part pel seu us en escoles. No obstant, Apple va brindar assistència al IIe fins a 1996, degut a que molts sistemes de videojocs estaven basats en el mateix chip que el IIe, sent el més notable el NES. L'Apple IIe permetia fer proves del còdic del joc més fàcilment que en un PC o un Mac.

Vore també

• Apple I
• Apple III
• OpenEmulator, un emulador precís d'Apple II
• Apple
• Història dels computadors personals
• Anex:Videojocs per a Apple II

Bibliografia

• Isaacson, Walter (2011). Steve Jobs, Debat. ISBN 978-987-1786-23-7.

Referències

• Steve Wozniak(maig de 1977).«System Description: The Apple II».Byte Magazine.2(5)Consultat el 27 de març de 2016.