Apple IIGS

El Apple IIGS (conegut per IIGS), el quint i més potent model de la série Apple II, és un ordenador personal de 16 bits produït per Apple Computer. En el nom de «GS» es referix a Gràfics i Sò, en referència a les seues capacitats multimèdia reforçades, especialment el seu àudio d'última generació, que va superar en gran medida els models anteriors de la llínea i la majoria de les màquines modernes, com el Macintosh i l'IBM PC.

La màquina va ser un model radical de qualsevol Apple II anterior, en el seu microprocessador 65C816S de 16 bits, major velocitat de processament, accés directe als megabytes de la memòria RAM, va ser la primera computadora en usar síntesis per mig de taula d'ones, l'interfaç gràfic d'usuari, i la rata. Mentres que encara es manté la compatibilitat en versions anteriors en els models Apple II, es va mesclar aspectes tecnològics de l'Apple II i Macintosh en una sola. Seguint en Apple "Apple II Per a Sempre" lema de l'época, els Apple IIGS establixen un futur prometedor i el progrés evolutiu de la llínea Apple II, pero Apple va posar poca atenció a esta llínea perque l'empresa es va centrar cada volta més en la plataforma Macintosh.

L'Apple IIGS va ser el primer ordenador produït per Apple en utilisar un interfaç gràfic d'usuari a tot color, de la mateixa manera que l'esquema de colors Platí (gris clar), i també en utilisar l'Apple Desktop Bus per a teclats, rates i atres dispositius d'entrada. També va ser la primera computadora personal que va tindre un chip sintetisador wavetable basat en el mostreig integrat, que utilisa la tecnologia d'Ensoniq. La màquina va superar en vendes a tots els demés productes d'Apple junt en el Macintosh, durant el seu primer any de producció.

Retrospectiva

L'Apple IIGS va ser llançat el 15 de setembre de 1986. Part de l'indústria informàtica d'Apple en eixe moment va estar en transició de la tecnologia del processador de 8 bits 6502, a la més recent 16/32 bits en el Motorola 68000 que utilisen els ordenadors com Commodore Amiga, Atari ST i l'Apple Macintosh. En la finalitat de mantindre la compatibilitat en els membres anteriors de la llínea Apple II, Apple utilisa el processador 65C816 de Western Design Center. Ademés de proporcionar la continuïtat plataforma, el processador de menor capacitat va mantindre a l'Apple IIGS per a poder competir en el Macintosh que, en el moment, era de sol en blanc i negre.

Compute! en 1988 urgió a Apple a fer que l'equip siga més ràpit, afirmant que "no importa la forma que es talle, el IIGS és llent" i que els programes específics de l'Apple IIGS no varen poder seguir el ritme de les accions de l'usuari. La revista va informar dels auments de preu degut a que en setembre, un IIGS en monitor a tot color, un parell d'unitats de disc va costar més de 3000 dólars, un preu que va calificar com "sorprenent". De la mateixa manera que l'Apple II, l'Apple IIGS va ser popular en les escoles, pero Apple no va conseguir promoure i actualisar l'equip, preferint centrar-se en l'introducció del Macintosh en estos mercats en el seu lloc. L'Apple IIGS va estar llunt en un preu més gran i més llent en térmens de velocitat de processament en bruto en comparació als seus enemics i cada volta més, sense actualisacions regulars d'alvanç, es va retardar respecte en atres ordenadors personals. Finalment, Apple va retirar el model en decembre de 1992.

Apple IIGS original

Característiques d'hardware

L'Apple IIGS va ser un equip innovador en moltes millores relacionades en els anteriors, Apple IIe i Apple IIc. Es varen emular els seus predecessors per mig de l'utilisació d'un chip personalisat cridat el Mega II i usa el nou microprocessador Western Design Center 65C816 de 16 bits funcionant a 2.8  megahercios, que va ser més ràpit que els processadors NMOS 6502 de 8 bits i el CMOS 65C02 usats en els models Apple II anteriors. L'us del 65C816 va permetre als Apple IIGS usar més memòria RAM.

L'us d'un rellonge de 2.8 megahercios va ser una decisió de màrqueting destinada a llimitar l'eixercite a un nivell més baix que el del Macintosh, una decisió que va tindre un efecte crític en l'èxit en els Apple IIGS.

L'Apple IIGS també va incloure gràfics i sò millorats, lo que va dur al seu nom GS.

Els seus gràfics varen ser els millors de la série Apple II, en nous modos de vídeo d'una alta resolució espectaculars.

Estos inclouen un modo de 640×200 píxels en color de 2 bits i un modo de 320×200 píxels en color de 4 bits, els quals podrien seleccionar 4 o 16 colors (respectivament) d'una paleta de 4096 colors.

Quan es va introduir en primer lloc, l'interfaç d'usuari d'Apple coneguda com MouseDesk i el sistema Apple IIGS solament va mostrar blanc i negre. Els usuaris no veuen el color fins que no es va posar en marcha una aplicació que va aprofitar les noves característiques.

El nou sistema d'àudio va ser generat per un sintetisador de sò i la música incorporada per mig d'un chip que va anar un oscilador digital d'Ensoniq (DOC), que tenia la seua pròpia memòria RAM dedicada i 32 canals independents de sò.

Encara que Apple va tindre l'esperança de que Apple IIc puga vendre més que l'Apple IIe, este últim va ser més popular davant els seus recalats. El IIGS va tindre soport per a abdós disquets de 5,25 polzades i 3,5 polzades i, com l'Apple IIe, tenia varis recalats d'expansió. Estos varen incloure sèt recalats d'expansió de propòsit general compatibles en els de l'Apple II, II Plus, i IIe junt en un recalat d'expansió de memòria que podria ser utilisat per a afegir fins a 8 megabytes de memòria RAM. L'Apple IIGS, aixina com l'Apple IIc, també havia dedicat ports per a dispositius externs, que inclouen un port per a conectar unitats de disc, un parell de ports serie per als dispositius tals com a impressores i mòdems, un port d'Apple Desktop Bus per a conectar el teclat i la rata, i compost i ports de vídeo RGB. El IIGS també va recolzar l'arrancada des d'un servidor AppleShare per mig del protocol AppleTalk, sobre cablejat LocalTalk. Quan es va introduir la Targeta d'Estacions de Treball Apple IIe, esta capacitat es va donar a l'Apple IIe. Açò va durar més d'una década abans de l'oferiment per NetBoot de la mateixa capacitat per a molts dels equips que eixecuten Mac VOS 8 i posteriors.