Anar al contingut

OpenEmulator

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
OpenEmulator

OpenEmulator és un emulador de computadores clàssiques.

Sistemes

[editar | editar còdic]

OpenEmulator és capaç d'emular els següents sistemes:

Característiques

[editar | editar còdic]

L'enfocament d'este emulador és molt distint al d'atres proyectes. S'ha emfatisat un framework que permeta que atres autors puguen fàcilment construir els seus emuladors damunt. Algunes de les característiques de OpenEmulator són:

Framework de components

[editar | editar còdic]

El primer pilar de OpenEmulator és el seu framework de components. El principi de "Inversió de Control" és usat per a conectar components de software a través d'una descripció XML, lo que incrementa el nivell d'abstracció. L'archiu XML també almagasena la configuració i estat dels components, lo que simplifica substancialment l'almagasenament d'una emulació en disc. Una atra ventaja és que és possible afegir dispositius virtuals, inclús mentres una emulació està eixecutant. D'esta manera certa placa de sò o cert tipo de monitor poden ser conectats en temps real, tal com un sistema físic era ensamblado.

Interfaç d'usuari

[editar | editar còdic]
Comparació de rendering d'Apple II de OpenEmulator i OSXII

El segon pilar és un interfaç d'usuari d'alvançada. Una finestra d'emulació permet visualisar els dispositius conectats i canviar les seues propietats. Açò pot ser usat per a canviar les propietats d'un monitor de vídeo, o per a ajustar les opcions d'una placa mare. Els dispositius "montables" admeten imàgens de disc o cartuig, i els dispositius "canvas" permeten visualisar detalls un dispositiu en una finestra separada. Estos últims poden capturar el teclat, rata i joystick, i són útils a el hora d'implementar monitors de vídeo, impressores, teclat o pantalles LCD.

Video rendering

[editar | editar còdic]

El tercer pilar és rendering de vídeo en OpenGL i shaders GLSL. A través d'un programa accelerat per GPU és possible emular la majoria de les subtilea visuals de l'història de la computació. Algunes d'elles són: ample de banda de vídeo, distorsió de barril, shadow masks, scanlines i persistència del fòsfor. El modo paper simula les propietats del paper a el hora d'implementar impressores virtuals, i el decodificador PAL/NTSC reflectix l'apariència de monitors de rajos catódicos en precisió.

Referències

[editar | editar còdic]