Anar al contingut

XML

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
XML
Vore també: Llenguage de marcat


XML, sigles en anglés de iXtensible Markup Language, traduït com a 'Llenguage de Marcat Extensible' o 'Llenguage de Marques Extensible', és un metallenguage que permet definir llenguages de marques desenrollat pel World Wide Web Consortium (W3C) utilisat per a almagasenar senyes en forma llegible. Prové dellenguage SGML i permet definir la gramàtica de llenguages específics (de la mateixa manera que HTML és a la seua volta un llenguage definit per SGML) per a estructurar documents grans. A diferència d'atres llenguages, XML dona soport a bases de senyes, sent útil quan vàries aplicacions deuen comunicar-se entre sí o integrar informació.[1]

XML no ha naixcut únicament per a la seua aplicació en Internet, sino que es propon com un estàndart per a l'intercanvi d'informació estructurada entre diferents plataformes. Es pot usar en bases de senyes, editors de text, hoja i casi qualsevol cosa imaginable. XML és una tecnologia senzilla que té a la seua entorn unes atres que la complementen i la fan molt més gran, en unes possibilitats molt majors. Té un paper molt important en l'actualitat ya que permet la compatibilitat entre sistemes per a compartir l'informació d'una manera segura, fiable i fàcil.

Història

[editar | editar còdic]

XML prové d'un llenguage inventat per IBM en la década dels 70's, cridat GML (Generalized Markup Language), que va sorgir per la necessitat que tenia l'empresa d'almagasenar grans cantitats d'informació i compartir-la en uns atres BAIX i plataformes. Este llenguage va agradar a la ISO, per lo que en 1986 varen treballar per a normalisar-ho, creant SGML (Standard Generalized Markup Language), capaç d'adaptar-se a un gran palmito de problemes. A partir d'ell s'han creat atres sistemes per a almagasenar informació.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut

En l'any 1989 Tim Berners Lee va crear la web, i junt en ella ellenguage HTML. Este llenguage es va definir en el marc de SGML i va anar de llunt l'aplicació més coneguda d'este estàndart. Els navegadors web no obstant sempre han posat poques exigències al còdic HTML que interpreten i aixina les pàgines web són caòtiques i no complixen en la sintaxis. Estes pàgines web depenen fortament d'una forma específica de bregar en els errors i les ambigüitats, lo que fa a les pàgines més fràgils i als navegadors més complexos. Una atra llimitació de l'HTML és que cada document pertany a un vocabulari fix, establit pel DTD. No es poden combinar elements de diferents vocabularis. Aixina mateix és impossible per a un intérpret (per eixemple un navegador) analisar el document sense tindre coneiximent de la seua gramàtica (del DTD). Per eixemple, el navegador sap que abans d'una etiqueta <div> deu haver-se tancat qualsevol <p> prèviament obert. Els navegadors varen resoldre açò incloent llògica ad hoc per a l'HTML, en lloc d'incloure un analisador genèric. Abdós opcions, de tots modos, són molt complexes per als navegadors. Es va buscar llavors definir un subconjunt del SGML que permetera:

  • Mesclar elements de diferents llenguages. És dir que els llenguages siguen extensibles.
  • La creació d'analisadors simples, sense cap llògica especial per a cada llenguage.
  • Escomençar de zero i fer recalcament en que no s'acceptara mai un document en errors de sintaxis. Per a fer açò XML va deixar de costat moltes característiques de SGML que estaven pensades per a facilitar l'escritura manual de documents. XML en canvi està orientat a fer les coses més senzilles per als programes automàtics que necessiten interpretar el document.

Crítiques

[editar | editar còdic]

XML i les seues extensions han segut regularment criticades pel seu nivell de detall i complexitat.[2] El mapage del model d'arbre bàsic de XML cap als sistema de tipos de llenguages de programació o bases de senyes pot ser difícil, especialment quan s'utilisa XML per a l'intercanvi de senyes altament estructurades entre aplicacions, lo que no era el seu objectiu primari de disseny. Atres crítiques intenten refutar l'afirmació de que XML és un llenguage autodescriptiu[3] (encara que l'especificació XML no fa cap afirmació d'este tipo). Es propon a JSON i YAML freqüentment com a alternatives, centrant-se abdós en la representació de senyes estructurades, en lloc de documents narratius.

Ventages del XML

[editar | editar còdic]
  • És extensible: Despuix de dissenyat i lloc en producció, és possible estendre XML en l'adició de noves etiquetes, de modo que es puga continuar utilisant sense complicació alguna.
  • L'analisador és un component estàndar, no és necessari crear un analisador específic per a cada versió de llenguage XML. Açò possibilita l'ocupació de qualsevol dels analisadors disponibles. D'esta manera s'eviten bugs i s'accelera el desenroll d'aplicacions.
  • Si un tercer decidix usar un document creat en XML, és senzill entendre la seua estructura i processar-la. Millora la compatibilitat entre aplicacions. Podem comunicar aplicacions de distintes plataformes, sense que importe l'orige de les senyes, és dir, podríem tindre una aplicació en Linux en una base de senyes Postgres i comunicar-la en una atra aplicació en Windows i base de senyes MS-SQL Server.
  • Transformem senyes en informació, puix se'ls afig un significat concret i els associem a un context, en lo que tenim flexibilitat per a estructurar documents.

Estructura d'un document XML

[editar | editar còdic]

La tecnologia XML busca donar solució al problema d'expressar informació estructurada de la manera més abstracta i reutilisable possible. Que l'informació siga estructurada vol dir que es compon de parts ben definides, i que eixes parts es componen a la seua volta d'atres parts. Llavors es té un arbre de trossos d'informació. Eixemples són un tema musical, que es compon de compassos, que estan formats a la seua volta per notes. Estes parts es diuen elements, i li les senyala per mig d'etiquetes. Una etiqueta consistix en una marca feta en el document, que senyala una porció d'este com un element. Un péntol d'informació en un sentit clar i definit. Les etiquetes tenen la forma <nom>, a on nom és el nom de l'element que s'està senyalant. A continuació es mostra un eixemple per a entendre l'estructura d'un document XML: 

<? xml version="1.0" encoding="UTF-8" ?>
<! DOCTYPE Edit_Mensage SYSTEM "Edit_Mensage. dtd">

<Edit_Mensage>
     <Mensage>
          <Remitent>
               <Nom>Nom del remitent</Nom>
               <Mail> Correu del remitent </Mail>
          </Remitent>
          <Destinatari>
               <Nom>Nom del destinatari</Nom>
               <Mail>Correu del destinatari</Mail>
          </Destinatari>
          <Text>
               <Assunt>
                    Est és el meu document en una estructura molt senzilla 
                    no conté atributs ni entitats...
               </Assunt>
               <Parrafo>
                    Est és el meu document en una estructura molt senzilla 
                    no conté atributs ni entitats...
               </Parrafo>
          </Text>
     </Mensage>
</Edit_Mensage>


Ací està l'eixemple de còdic del DTD del document «Edit_Mensage. dtd»: 

<? xml version="1.0" encoding="ISO-8859-1" ?>
<!-- Est és el DTD d'Edit_Mensage -->

<! ELEMENT Mensage (Remitent, Destinatari, Text)>
<! ELEMENT Remitent (Nom, Mail)>
<! ELEMENT Nomene (PCDATA)>
<! ELEMENT Mail (PCDATA)>
<! ELEMENT Destinatari (Nom, Mail)>
<! ELEMENT Nomene (PCDATA)>
<! ELEMENT Mail (PCDATA)>
<! ELEMENT Text (Assunt, Parrafo)>
<! ELEMENT Assunt (PCDATA)>
<! ELEMENT Parrafo (PCDATA)>

Documents XML ben formats i control d'errors

[editar | editar còdic]

Els documents denominats com «ben formats» (de l'anglés well formed) són aquells que complixen en totes les definicions bàsiques de format i poden, per lo tant, analisar-se correctament per qualsevol analisador sintàctic (parser) que complixca en la norma. Se separa açò del concepte de validea que s'explica més alvance.

  • Els documents han de seguir una estructura estrictament jeràrquica en lo que respecta a les etiquetes que delimiten els seus elements. Una etiqueta deu estar correctament inclosa en una atra, és dir, les etiquetes deuen estar correctament anidades. Els elements en contingut deuen estar correctament tancats.
  • Els documents XML solament permeten un element raïl del que tots els demés siguen part, és dir, solament poden tindre un element inicial.
  • Els valores atributs en XML sempre deuen estar tancats entre comillas simples o dobles.
  • El XML és sensible a mayúscules i minúscules. Existix un conjunt de caràcters cridats espais en blanc (espais, tabuladors, tornades de carro, bots de llínea) que els processadors XML tracten de forma diferent en el marcat XML.
  • És necessari assignar noms a les estructures, tipos d'elements, entitats, elements particulars, etc. En XML els noms tenen alguna característica en comuna.
  • Les construccions com a etiquetes, referències d'entitat i declaracions es denominen marques; són parts del document que el processador XML espera entendre. El restant del document entre marques són les senyes «entendibles» per les persones.

Parts d'un document XML

[editar | editar còdic]

Un document XML està format pel pròlec i pel cos del document aixina com text d'etiquetes que conté una gran varietat d'efectes positius o negatius en la referència opcional a la que es referix el document, cal tindre molt conte d'eixa part de la gramàtica lèxica per a que es componga de manera uniforme.

Pròlec

[editar | editar còdic]

Encara que no és obligatori, els documents XML poden escomençar en unes llínees que descriuen la versió XML, el tipo de document i atres coses. El pròlec d'un document XML conté:


  • Una declaració XML. És la sentència que declara al document com un document XML.
  • Una declaració de tipo de document. Enllaça el document en el seu DTD (definició de tipo de document), o el DTD pot estar inclós en la pròpia declaració o abdós coses al mateix temps.
  • U o més comentaris i instruccions de processament. Eixemple:
<? xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>

Cos

[editar | editar còdic]

A diferència del pròlec, el cos no és opcional en un document XML, el cos deu contindre solament un element raïl, característica indispensable també per a que el document estiga ben format. No obstant és necessària l'adquisició de senyes per al seu bon funcionament. Eixemple: 

<Edit_Mensage>
     (...)
</Edit_Mensage>

Elements

[editar | editar còdic]

Els elements XML poden tindre contingut (més elements, caràcters o abdós), o ben ser elements buits.

Atributs

[editar | editar còdic]

Els elements poden tindre atributs, que són una manera d'incorporar característiques o propietats als elements d'un document. Deuen anar entre comillas. Per eixemple, un element «estudiant» pot tindre un atribut «Mario» i un atribut «tipo», en valors «menja croquetes» i «taleno» respectivament.

<Estudiant Mario="menja croquetes" tipo="taleno">Açò és un dia que Mario va passejant…</Estudiant>

Entitats predefinides

[editar | editar còdic]

Entitats per a representar caràcters especials per a que, d'esta forma, no siguen interpretats com a marcat en el processador XML. Eixemple: entitat predefinida: & caràcter: &.

Seccions CDATA

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Etiquetes HTML/XHTML.

És una construcció en XML per a especificar senyes utilisant qualsevol caràcter sense que s'interprete com a marcat XML. No confondre en 2(PCDATA) que és per als elements. Permet que caràcters especials no trenquen l'estructura. Eixemple: 

<![CDATA[contingut especial: 
 áéíóúñ&]]>

Comentaris

[editar | editar còdic]

Comentaris a modo informatiu per al programador que han de ser ignorats pel processador. Els comentaris en XML tenen el següent format: 

  <!--- Açò és un comentari --->
  <!-- Un atre comentari -->

Validea

[editar | editar còdic]

Que un document estiga «ben format» solament es referix a la seua estructura sintàctica bàsica, és dir, que es componga d'elements, atributs i comentaris com XML especifica que s'escriguen. Ara be, cada aplicació de XML, és dir, cada llenguage definit en esta tecnologia, necessitarà especificar quin és exactament la relació que deu verificar-se entre els distints elements presents en el document. Esta relació entre elements s'especifica en un document extern o definició (expressada com DTD o com XSchema). Crear una definició equival a crear un nou llenguage de marcat, per a una aplicació específica.


Document Type Definition

[editar | editar còdic]

La Document Type Definition o DTD (en espanyol "definició de tipo de document") definix els tipos d'elements, atributs i entitats permeses, i pot expressar algunes llimitacions per a combinar-els. Els documents XML que s'ajusten al seu DTD són denominats vàlits.

Declaracions tipo element

[editar | editar còdic]

Els elements deuen ajustar-se a un tipo de document declarat en una DTD per a que el document siga considerat com a vàlit.

Models de contingut

[editar | editar còdic]

Un model de contingut és un patró que establix els subelementos acceptats, i l'orde en que s'accepten.

Declaracions de llista d'atributs

[editar | editar còdic]

Els atributs s'usen per a afegir informació adicional als elements d'un document.

Tipos d'atributs

[editar | editar còdic]

Declaració d'entitats

[editar | editar còdic]

XML fa referència a objectes que no deuen ser analisats sintácticamente segons les regles XML, per mig de l'us d'entitats. Les entitats poden ser:

  • Internes o externes
  • Analisades o no analisades
  • Generals o parametrizades

Espais de noms

[editar | editar còdic]

Els espais de noms XML permeten separar semánticamente els elements que formen un document XML.

XML Schemas (XSD)

[editar | editar còdic]
Artícul principal → XML Schema.

Un Schema és un poc similar a un DTD. Definix quins elements pot contindre un document XML, cóm estan organisats i quins atributs i de quin tipo poden tindre els seus elements.

Ventages dels Schemas front als DTD

[editar | editar còdic]
  • Usen sintaxis de XML, al contrari que els DTD.
  • Permeten especificar els tipos de senyes.
  • Són extensibles.

Ferramentes per a treballar en documents XML

[editar | editar còdic]

Qualsevol processador de text que siga capaç de produir archius . cht és capaç de generar XML; entorns de desenroll com Eclipse o Visual Studio simplifiquen la tasca. En reconéixer els formats ajuden a generar un XML ben format. Es poden dividir en dos grups:

  • Ferramentes de creació.
  • Ferramentes d'administració de contingut.

Llenguages creats usant XML

[editar | editar còdic]

Extensible Stylesheet Language (XSL)

[editar | editar còdic]

Ellenguage de Full d'Estil Extensible (iXtensible Stylesheet Language, XSL) és una família de llenguages que permeten descriure cóm els archius codificats en XML seran formateados (per a mostrar-els) o transformats. Hi ha tres llenguages en esta família: XSL Transformations (XSLT), XSL Formatting Objects (XSL-FO) i XML Path Language.

Llenguage d'enllaç XML (XLINK)

[editar | editar còdic]

XLink és una aplicació XML que intenta superar les llimitacions que tenen els enllaços d'hipertext en HTML. XLink 1.1 és ya una recomanació W3C.


Atres tecnologies

[editar | editar còdic]

Hi ha qui opina que XML és massa pesat per a algunes aplicacions i difícil d'editar en un editor de text simple. Per això mereix la pena mencionar algunes alternatives més llaugeres i simples. Els llenguages de marques llaugers:

  • Simple Outline XML: és un XML simplificat que es pot convertir sense problemes en XML complet.
  • YAML i OGDL. Estos dos són fichers de sol text que no estan emparentats en XML com el SOX, abans comentat.
  • BBCode. Est té un us molt restringit per a donar format res més. També hi ha per lo manco un llenguage basat en XML en format binari, cridat EBML.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Silberschatz, Abraham. McGRAW-HILL (ed.). Fonaments de bases de senyes.
  2. ↑ Jeff Atwood (2009): codinghorror. com/blog/2008/05/xml-the-angle-bracket-tax. html XML: The Angle Bracket Tax codinghorror. com/blog/2008/05/xml-the-angle-bracket-tax. html archivat en Wayback Machine.
  3. ↑ Eric Brown (2003).healthbase. info/monographs/XML_myths_Browne.pdf The Myth of Self-Describing XML. (en anglés)


Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=XML&oldid=1226749»