Anar al contingut

Pentium II

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pentium II

El Pentium II és un microprocessador en arquitectura x86 dissenyat per Intel, introduït en el mercat el 7 de maig de 1997. Està basat en una versió modificada del núcleu P6, usat per primera volta en l'Intel Pentium Pro.

Els canvis fonamentals respecte a este últim varen ser millorar el rendiment en l'eixecució de còdic de 16 bits, afegir el conjunt d'instruccions MMX i eliminar la memòria caché de segon nivell del núcleu del processador, colocant-la en una targeta de circuit imprés junt a est.

El Pentium II es va comercialisar en versions que funcionaven a una freqüència de rellonge d'entre 166 i 450 MHz. La velocitat de bus era originalment de 66 MHz, pero en les versions a partir dels 333 MHz es va aumentar a 100 MHz.

Posseïa 32 KiB de memòria caché de primer nivell repartida en 16 KiB per a senyes i atres 16 KiB per a instruccions. La caché de segon nivell era de 512 KiB i treballava a la mitat de la freqüència del processador, al contrari que en el Pentium Pro, que funcionava a la mateixa freqüència. Les primeres versions del TagRam, únicament podien direccionar fins a 512MB de memòria principal de forma cacheada, posteriorment fins a 4GB, encara podent direccionar més de 512 MB de memòria física en les primeres versions.

Com a novetat respecte al restant de processadors de l'época, el Pentium II es presentava en un encapsulado SECC, en forma de cartuig. El canvi de format d'encapsulado es va fer per a millorar el malbarat de calor. Este cartuig es conecta a la placa base dels equips per mig d'un recalat Slot 1.

El Pentium II integra 7,5 millons de transistorés.

El següent processador de la família Pentium és el Pentium III.

Durant el seu llançament, la companyia Intel va fer un acort en els estudis Fox per a realisar un comercial en el que apareix Homer Simpson, qui està en les oficines d'Intel per a l'implantació d'un microprocessador Intel Pentium II en el seu cervell, per a tornar-ho més inteligent. Al final, quan apareix el tema d'Intel, es pot sentir el clàssic D'oh d'Homer. El comercial va ser llançat inclús en Llatinoamèrica i, en abdós casos, Homer va tindre la seua veu original (Donen Castellaneta en I. O. A. i Humberto Vélez en Llatinoamèrica).

D'igual modo i en la mateixa série, també en un especial d'Halloween de l'época es plasma el logo "Intel Inside" en la bomba de neutrons que destruiria a Springfield (encara que en este cas va ser com a paròdia i també va ser part de l'acort).

Vore també

[editar | editar còdic]