Intel

Erro al crear miniatura:

Intel

Intel Corporation és el major fabricant de circuits integrats del món segons la seua sifra de negoci anual. La tecnològica nortamericà és la creadora de la série de processadors x86, els més comunament trobats en la majoria de les computadores personals. Intel va ser fundada el 18 de juliol de 1968 com Integrated Electronics Corporation, encara que un error comú és el de que "Intel" ve de la paraula intelligence, pels pioners en semiconductors Robert Noyce i Gordon Moore, moltes voltes associats en la direcció eixecutiva i la visió d'Andrew Grove. Dins dels microprocessadors d'Intel es destaquen les tecnologies multinúcleo implementades en els processadors Pentium D i Core 2 Duo, la tecnologia mòvil Centrino desenrollada per al mercat de portàtils i la tecnologia HyperThreading integrada en els processadors Intel Pentium 4 i processadors Intel Core i7. Este processador va reemplaçar als processadors Core 2 Duo. A penes sent superat en potència per la llínea Xeon, i els Xeon phi els quals tenen la capacitat d'aplegar als 72 núcleus, funcionant a 1.5 GHz. A pesar de tot, estos són els que li han donat la seua gran fama a Intel, i lo que ha fet que les seues vendes desapeguen. Durant els anys 1990, Intel va ser responsable de moltes de les innovacions de l'hardware dels computadors personals, incloent els busos USB, PCI, AGP i PCI Express. Eixemples més propencs són l'ocupació de la RDRAM dels mòduls RIMM i el Slot 1 en els Intel Pentium II/Intel Pentium III, mides preses per a afiançar el domini del mercat a colp de palés, i que es varen acabar tornant en contra seua en forçar als seus competidors a innovar i abaratir costs, conseguint AMD dur a bon port el primer processador de 64 bits de la x86-64 que ademés mantenia la compatibilitat x86, mentres que Intel duya anys encallat en el Intel Itanium. El principal competidor d'Intel en el mercat és AMD, empresa en la que Intel va tindre acorts de compartición de tecnologia: cada soci podia utilisar les innovacions tecnològiques patentades de l'atra part sense cap cost i en la que s'ha vist envolta en pleits creuats. L'atre històric competidor en el mercat x86, Cyrix, ha acabat integrat en VIA Technologies, que manté el VIA C3 en el mercat dels equips de baix consum. Per contra, l'auge dels equips en processadors en núcleu ARM que amenacen devorar la part mòvil del mercat PC, s'està convertint en un rival més sério. En este context, a inicis del 2022 intel ha anunciat la 12.ª generació dels seus processadors en el CES 2022.^{cita requerida}

Història

xx

Erro al crear miniatura:

Primer logotip.

Erro al crear miniatura:

Andy Grove, Robert Noyce i Gordon Moore en 1978

Erro al crear miniatura:

Federico Faggin, dissenyador de l'Intel 4004

Intel va ser fundada en Mountain View (Califòrnia) en 1968 per Gordon Moore (químic i físic, famós pel seu "Llei de Moore") i Robert Noyce (físic i co-inventor del circuit integrat) quan varen eixir de Fairchild Semiconductor. El tercer empleat d'Intel va ser Andrew Grove, un ingenier químic, que va dirigir la companyia durant la major part dels anys 1980 i del periodo d'alt creiximent dels 1990. Moore i Noyce inicialment varen voler cridar a la companyia "Moore Noyce", pero sonava mal (ya que en anglés sona com More Noise, que lliteralment significa: Més Soroll, un nom poc adequat per a una empresa electrònica, ya que el soroll en electrònica sol ser molt indesijable i normalment s'associa en mals interferències). Varen utilisar el nom NM Electronics durant casi un any, abans de decidir-se a cridar a la seua companyia Integrated Electronics (en espanyol Electrònica Integrada), abreviat "Intel". Pero "Intel" estava registrat per una cadena d'hotels, per lo que varen tindre que comprar els drets per a que pogueren utilisar-ho.

L'èxit va començar modestament quan varen conseguir que la companyia japonesa Busicom els encarregara una remesa de microprocessadors per a les seues calculadores programables. Pese a les indicacions dels redactors, l'ingenier Ted Hoff va dissenyar un chip revolucionari que podia ser utilisat en molts atres dispositius sense necessitat de ser redissenyat. Les persones d'Intel en seguida es varen donar conte del potencial d'este producte, capaç de dotar de ‘inteligència’ a moltes màquines ‘meques’. L'únic problema era que Busicom posseïa els drets i, per a recuperar-els, Intel va tindre que pagar-els Plantilla:US$. En 1971 va nàixer el primer microprocessador, que en aquella época encara no se'ls coneixia per eixe nom. El Intel 4004 estava compost per 4 d'estos chips i atres 2 chips de memòria. Este conjunt de 2300 transistors que eixecutava 60 000 operacions per segon es va posar a la venda per Plantilla:US$. Molt pronte Intel va comercialisar el Intel 8008, capaç de processar el doble de senyes que el seu antecessor i que va inundar els aparats d'aeroports, restaurants, salons recreatius, hospitals, gasolineres, etc. Moore recorda com a mitan dels 70 li varen propondre comercialisar el 8080 equipat en un teclat i un monitor orientat al mercat domèstic. És dir, li estaven proponent ser els pioners en el món de les computadores personals. Pero no varen vore l'utilitat d'eixos aparats, i varen descartar l'idea. En 1981 Intel va desenrollar els processadors Intel 8086 i 8088, de 16 bits i 8 bits de bus de senyes, abdós en el mateix conjunt d'instruccions, que varen acumular la friolera de 2500 premis de disseny en un sol any. IBM selecciona el 8088 per al seu IBM PC, acodix per primera volta a un fabricant extern i açò crea l'immens mercat del compatible IBM PC. En 1982 va aparéixer el revolucionari Intel 80286, equipat en 134 000 transistors i el primer en oferir compatibilitat de software en els seus predecessors. En 1985 va aplegar el Intel 80386, un micro de 32 bits i 275 000 transistors que va anar ràpidament adoptat per Compaq per a la seua computadora personal Compaq Deskpro 386. Quatre anys despuix aplegaria el robust Intel 80486 de 1 200 000 transistors. En 1993 Intel comença a desenrollar la llínea Pentium, ompli de nous estàndarts i de transistors i en 5 voltes més capacitat que el 486. Despuix aplegarà el Pentium Pro i en 1997 inclou en els seus processadors la tecnologia MMX. En maig de 1997 apareix l'Intel Pentium II, un any més tarde el Pentium II Xeon, despuix del que aplegaria l'Intel Pentium III. En un cas inusual de cooperació entre les empreses, AMD va tornar a Intel tecnologia del Pentium furtada i supostament enviada per Bill Gaede des de l'Argentina a AMD en Sunnyvale, Califòrnia. Abdós empreses varen cooperar entre elles i en el FBI en conseguir la detenció de Gaede.

XXI

Erro al crear miniatura:

Logotip anterior de 2006 a 2020.

En 2005 Intel va aplegar a un acort en Apple Computer, pel que Intel proveirà processadors per a les computadoras d'Apple, realisant-se entre 2006 i 2007 la transició des dels tradicionals IBM. Finalment, en giner de 2006 es varen presentar al mercat les primeres computadores d'Apple, una portàtil i una atra d'escritori, en processadors Intel Core Duo de doble núcleu. En 2006 es va anunciar la venda del negoci de processadors Intel XScale. Intel va acordar vendre el negoci del processador XScale a Marvell Technology Group per un preu estimat de Plantilla:US$ (lo havia comprat per Plantilla:US$ en efectiu i l'assunció de passius sense especificar. La mida tenia per objecte permetre a Intel concentrar els seus recursos en el negoci del núcleu x86 i els servidors de negocis. L'adquisició es va completar en novembre de 2006.

En 2008, Intel va llançar la gama de processadors cridats Intel Atom. Estos nous processadors són molt chicotets i estan dissenyats per a equips Mobile Internet Devices, Dispositius Mòvils d'Internet (MID) i netbooks. Estan disponibles també baix la plataforma Intel Centrino Atom i en dos núcleus (recentment llançat). Copen majoritàriament el mercat de Netbooks, en una presència residual d'equips en AMD Geode o VIA, i en l'ajuda del chipset Ion de nVIDIA s'estan fent en el mercat del Home theater oferint reproducció Full HD en equips de molt baix cost, consum i espai. En maig de 2009, la Unió Europea va multar en Plantilla:US$ a Intel degut a que va amenaçar a tots els fabricants de computadores en eliminar els descontes si no compraven casi tots o tots els chips que necessitaven, que retardaren ellançament de computadores en microprocessadors d'AMD i va pagar a Mija Saturn Holding per a que venguera solament computadores en processadors Intel.

Larrabee va ser una idea presentada en 2010 sobre cóm dur l'arquitectura IA-32 al camp de les GPU. No obstant, pel pèssim rendiment que varen obtindre en les primeres proves, l'investigació va ser cancelada. A partir d'ahí Intel va decidir crear l'arquitectura Intel MIC, una implementació basada en l'idea GPGPU pero utilisant arquitectura IA-32. En 2010 Intel va anunciar dos importants adquisicions. El 19 d'agost va anunciar que planejava comprar McAfee, companyia de software de seguritat informàtica el producte de la qual més conegut és l'antivirus McAfee VirusScan. Al mateix temps McAfee ya havia anunciat l'inversió en empreses especialisades a la seua volta en seguritat de dispositius mòvils, com tenCube i Trust Digital, pese a haver obtingut baixos resultats en l'últim trimestre. El preu de compra va ser de Plantilla:US$ i les empreses varen dir que si l'acort s'aprovava els nous productes es llançarien a principis de 2011. Menys de dos semanes despuix, la companyia va anunciar l'adquisició del negoci de solucions inalàmbriques d'Infineon Technologies. En esta compra, Intel planeja utilisar la tecnologia de la companyia en les computadores portàtils, teléfons inteligents, netbooks, tabletas i les computadores integrades en els productes de consum, per a finalment integrar el seu mòdem inalàmbric en els chips de silici d'Intel. Intel va conseguir l'aprovació per a l'adquisició de McAfee en giner de 2011, tancant-se la compra definitiva en eixa data. Intel va accedir a garantisar que les empreses de seguritat competidores tingueren accés a tota l'informació necessària que permetera als seus productes usar els chips d'Intel i les computadores personals.

Despuix del tancament de l'oferta de McAfee, la força laboral d'Intel ascendix a unes 90 000 persones, inclosos els aproximadament 12 000 ingeniers de software.

En 2011 Intel va comprar la major part dels actius de SySDSoft. També en 2011, va presentar l'iniciativa per a crear unes computadores ultrallaugeres sense comprometre la seua capacitat de processament, els cridats ultrabooks. Eixe mateix any, Intel comença a traçar el seu disseny de chips i els plans de fabricació per a penetrar en el mercat de tabletas i teléfons mòvils o smartphones, en el que no és competitiu encara. El seu primer sistema en un chip per a les tabletas i teléfons inteligents, en nom en còdic Medfield, aplegarà en el primer semestre de 2012, seguit per la tecnologia Clover Trail en la segona mitat de 2012. Medfield combina una CPU Atom en un número de núcleus especialisats per a funcions tals com l'acceleració de gràfics. Reemplaça a Moorestown, un chip d'Intel dissenyat per a teléfons inteligents pero mai utilisat en cap. Medfield començarà a fabricar-se en 32 nanómetros, i Intel espera començar a fabricar-els en 22 nanómetros en 2011.

En 2013 va reportar ingressos de Plantilla:US$, un benefici d'explotació de Plantilla:US$, un benefici net de Plantilla:US$ i el valor de l'empresa ascendia a Plantilla:US$.

A principis de 2019, l'empresa va anunciar que faria una reforma completa en la seua organisació, destinant el seu treball i major cantitat de recursos en els centres de senyes, en vista de la caiguda en el desenroll del mercat dels PC.

Instalacions

Erro al crear miniatura:

La sèu d'Intel en Costa Rica va ser la responsable del 20% de les exportacions nacionals i 4.9% del PIB del país fins al tancament de la planta de prova i ensamblage en 2014, reobrint de nou en 2022.^{cita requerida}

El centre d'operacions d'Intel està localisat en Santa Clara (Califòrnia). La companyia també té instalacions en Argentina, China, Costa Rica, Malàsia, Mèxic, Israel, Irlanda, Índia, Filipines i Rússia. En els Estats Units Intel ampra a més de 45 000 persones en Colorat, Massachusetts, Arizona, Nou Mèxic, Oregó, Texas, Washington i Utah.

Intel en Israel

Intel ha estat operant en Israel des de que Dov Frohman va fundar la sucursal de la companyia en 1974 en una chicoteta oficina en Haifa. Intel en Israel té actualment centres de desenroll en Haifa, Jerusalem i Petaj Tikva i conta en una planta de fabricació en el parc industrial Kiryat Gat que desenrolla i fabrica microprocessadors i productes de comunicacions. Intel va amprar a uns 10 000 empleats en Israel en 2013. Maxine Fesberg ha segut la directora eixecutiva d'Intel en Israel des de 2007 i la vicepresident d'Intel Global. En decembre de 2016, Fesberg va anunciar la seua renúncia, el seu lloc com director eixecutiu ha segut ocupat per Yaniv Gerti des de giner de 2017.^{cita requerida}

Productes

• Anex:Chipsets Intellesta de chipsets Intel
• Anex:Microprocessadors Intellesta de microprocessadors Intel
  • Llista de processadors Intel Core i3
• Anex:Unitats de processament gràfic d'Intellesta d'unitats de processament gràfic d'Intel