Anar al contingut

Arquitectura ARM

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
«ARM» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore ARM (desambiguació).
El logo d'ARM
Procesador ARM en una impresora HP

ARM, anteriorment Advanced RISC Machine, originalment Acorn RISC Machines, és una arquitectura RISC (Reduced Instruction Set Computer, «Ordenador en Conjunt Reduït d'Instruccions») de 32 bits i, en l'arribada de la seua versió V8-A, també de 64 Bits, desenrollada per ARM Holdings. L'arquitectura ARM és el conjunt d'instruccions de 32 i 64 bits més àmpliament utilisat en unitats produïdes.[1][2] Concebuda originalment per Acorn Computers per al seu us en ordenadors personals, els primers productes basats en ARM eren els Acorn Archimedes, llançats en 1987.

Un enfocament de disseny basat en RISC permet que els processadors ARM requerixquen una cantitat menor de transistors que els processadors x86 CISC, típics en la majoria d'ordenadors personals. Este enfocament de disseny nos du, per tant, a una reducció dels costs, calor i energia. Estes característiques són desijables per a dispositius que funcionen en bateries, com els teléfons mòvils, tabletas, etc.

La relativa simplicitat dels processadors ARM els fa ideals per a aplicacions de baixa potència. Com a resultat, s'han convertit en els dominants dins del mercat de l'electrònica mòvil i integrada, encarnats en microprocessadors i microcontroladors menuts, de baix consum i relativament baix cost. En 2005, al voltant del 98% dels més de mil millons de teléfons mòvils venuts utilisaven a lo manco un processador ARM.[3] Des de 2009, els processadors ARM són aproximadament el 90% de tots els processadors RISC de 32 bits integrats. cal fer menció que no existix una taula d'equivalència de rendiment entre les distintes tecnologies de processadors que s'utilisen generalment en l'electrònica de consum, incloent PDA, tabletas, teléfons mòvils, teléfons inteligents, rellonges inteligents, videoconsoles portàtils, calculadores, reproductors digitals multimèdia (fotos, vídeos, etc.) i perifèrics d'ordenador com discs durs i enrutadores.

L'arquitectura ARM és licenciable. Açò significa que el negoci principal d'ARM Holdings és la venda de núcleus IP (propietat intelectual), estes llicències s'utilisen per a crear microcontroladors i CPUs basats en este núcleu. Les empreses que són titulars de llicències ARM actuals o anteriors inclouen a Alcatel-Lucent, Apple Inc., AppliedMicro, Atmel, Broadcom, Cirrus Logic, Digital Equipment Corporation, Ember, Energy Micro, Freescale, Intel (a través de DEC), LG, Marvell Technology Group, Microsemi, Microsoft, NEC, Nintendo, Nokia, Nuvoton, Nvidia, Sony, MediaTek, NXP (abans Philips Semiconductors), Oki, ON Semiconductor, Psion, Qualcomm, Samsung, Sharp, STMicroelectronics, Symbios Logic, Texas Instruments, VLSI Technology, Yamaha, i ZiiLABS.

Els processadors ARM són desenrollats per ARM i els titulars de les llicències d'ARM. Prominents famílies de processadors ARM desenrollats per ARM Holdings inclouen el ARM7,V8-A ARM9, ARM11 i Cortex. Entre els processadors ARM desenrollats per firmes licenciatarias s'inclouen Applied Micro Circuits Corporation X-Gene, DEC StrongARM, Freescale i. MX, Marvell Technology Group XScale, NVIDIA Tegra, Qualcomm Snapdragon, Texas Instruments OMAP, Samsung Exynos, Apple Ax, ST-Ericsson NovaThor, Huawei K3V2 i Intel Medfield.

Història

Microprocesador ARM en un rúter

El disseny de l'arquitectura ARM va escomençar en 1983 com un proyecte de desenroll per l'empresa Acorn Computers. Sophie Wilson i Steve Furber lideraven l'equip, la meta del qual era, originalment, el desenroll d'un processador alvançat, pero en una arquitectura similar a la del MOS 6502. La raó era que Acorn tenia una llarga llínea d'ordenadors personals basats en dit microprocessador, per lo que tenia sentit desenrollar un en el que els desenrolladors se sentiren cómodos.

L'equip va terminar el disseny preliminar i els primers prototips del processador en l'any 1985, al que varen cridar ARM1. La primera versió utilisada comercialment es va batejar com ARM2 i es va llançar en l'any 1986.

L'arquitectura del ARM2 posseïx un bus de senyes de 32 bits i oferix un espai de direccions de 26 bits, junt en 16 registres de 32 bits. Un d'estos registres s'utilisa com a contador de programa, aprofitant-se els seus 4 bits superiors i els 2 inferiors per a contindre els flags d'estat del processador.

El ARM2 és provablement el processador de 32 bits útil més simple del món, ya que posseïx solament 30 000 transistors. La seua simplicitat es deu a que no està basat en microcódigo (sistema que sol ocupar entorn a la quarta part de la cantitat total de transistors usats en un processador) i a que, com era comú en aquella época, no inclou caché. Gràcies a açò, el seu consum en energia és prou baix, al mateix temps que oferix un millor rendiment que un 286. El seu successor, el ARM3, inclou una chicoteta memòria caché de 4 KB, lo que millora els accessos a memòria repetitius.

A finals dels anys 1980, Apple Computer va escomençar a treballar en Acorn en noves versions del núcleu ARM. En Acorn es varen donar conte de que el fet de que el fabricant d'un processador anara també un fabricant d'ordenadors podria tirar per a arrere als clients, per lo que en 1990 es va decidir crear una nova companyia anomenada Advanced RISC Machines, que seria l'encarregada del disseny i gestió de les noves generacions de processadors ARM.

Este treball va derivar en el ARM6, presentat en 1991. Apple va utilisar el ARM 610 (basat en el ARM6), com a processador bàsic per al seu innovador PDA, l'Apple Newton. Per la seua banda, Acorn ho va utilisar en 1994 com a processador principal en el seu RiscPC.

El núcleu va mantindre la seua simplicitat a pesar dels canvis: en efecte, el ARM2 té 30 000 transistors, mentres que el ARM6 solament conta en 35 000. L'idea era que l'usuari final combinara el núcleu del ARM en un número opcional de perifèrics integrats i atres elements, podent crear un processador complet a la mida de les seues necessitats.

La major utilisació de la tecnologia ARM es va alcançar en el processador ARM7TDMI, en millons d'unitats en teléfons mòvils i sistemes de videojocs portàtils.

DEC va llicenciar el disseny, lo que va generar una miqueta de confusió degut a que ya produïa el DEC Alpha, i va crear el StrongARM. En una velocitat de rellonge de 233 MHz, este processador consumia solament 1 W de potència (este consum d'energia s'ha reduït en versions més recents). Esta tecnologia va passar posteriorment a mans d'Intel, com a frut d'un acort jurídic, que la va integrar en la seua llínea de processadors Intel i960 i va fer més àrdua la competència.

Freescale (una empresa que va derivar de Motorola en l'any 2004), IBM, Infineon Technologies, OKI, Texas Instruments, Nintendo, Philips, VLSI, Atmel, Sharp, Samsung i STMicroelectronics també varen llicenciar el disseny bàsic del ARM.

El disseny del ARM s'ha convertit en un dels més usats del món, des de discs durs fins a joguets. Hui en dia, prop del 75% dels processadors de 32 bits posseïxen este chip en el seu núcleu.

Famílies

Família Versió d'Arquitectura Núcleu Característiques Caché (I/D)/MMU MIPS efectius @ MHz Campos d'Aplicació
ARM1 ARMv1 (obsolet) ARM1 Nul ARM Evaluation System segon processador per a BBC Micro
ARM2 ARMv2 (obsolet) ARM2 Afegida instrucció MUL (multiplicar) Nul 4 MIPS @ 8 MHz
0.33 DMIPS/MHz 		Acorn Archimedes, Chessmachine
ARMv2a (obsolet) ARM250 Integrat MEMC (MMU), gràfics i un processador d'I / S. Afegides instruccions SWP i SWPB (swap). 7

MIPS @ 12 MHz

Acorn Archimedes
ARM3 ARMv2a (obsolet) Primera

integració d'una memòria caché en un ARM.

4K unificats 12 MIPS @ 25 MHz
0.50 DMIPS/MHz 		Acorn Archimedes
ARM6 ARMv3 (obsolet) ARM60 Soport de direcció de memòria de 32 bits (front als 26 bits) Nul 10 MIPS @ 12 MHz 3DO Interactive Multiplayer, Zarlink GPS Receiver
ARM600 Com ARM60, caché i un bus cooprocesador (per a l'unitat de menge flotant FPA10). 4K unificats 28 MIPS @ 33 MHz
ARM610 Com ARM60, caché, sense bus coprocessador. 4K unificats 17 MIPS @ 20 MHz
0.65 DMIPS/MHz 		Acorn Risc PC 600, Apple Newton Serie 100
ARM7 ARMv3 (obsolet) ARM700 8 KB unificats 40 MHz Acorn Risc PC prototip de CPU card
ARM710 Com ARM700 8 KB unificats 40 MHz Acorn Risc PC 700
Com

ARM700

8 KB unificats 40 MHz
0.68 DMIPS/MHz 		Acorn Risc PC 700, Apple eMate 300
ARM7100 Com ARM710a, SoC integrat. 8 KB unificats 18 MHz Psion Séries 5
ARM7500 Com ARM710a, SoC integrat. 4 KB unificats 40 MHz Acorn A7000
ARM7500FE ARM7500, "FE" afegit un FPA i un controlador de memòria EDO. 4 KB unificats 56 MHz
0.73 DMIPS/MHz 		Acorn A7000+ Network Computer
ARM7TDMI ARMv4TPlantilla:Ancorar ARM7TDMI(-S) Segmentación de 3 etapes, Thumb nul 15 MIPS @ 16.8 MHz
63 DMIPS @ 70 MHz 		Game Boy Advance, Nintendo DS, Apple iPod, Llec NXT, Atmel AT91SAM7, Juice Box, NXP Semiconductors LPC2000 and LH754xx, Actel's CoreMP7 [3] archivat en Wayback Machine.
ARM710T ARM7TDMI, caché 8 KB unificats, MMU 36 MIPS @ 40 MHz Psion Séries 5mx, Psion Revo/Revo Plus/Diamond Mako
ARM720T ARM7TDMI, caché 8 KB unificats, MMU en FCSE 60 MIPS @ 59.8 MHz Zipit Wireless Messenger, NXP Semiconductors LH7952x
ARM740T ARM7TDMI, caché MPU
ARMv5TEJPlantilla:Ancorar ARM7EJ-S Segmentación de 5 etapes, Thumb, Jazelle DBX, millora d'instruccions DSP nul
StrongARM ARMv4 SA-110 16 KB/16 KB, MMU 203 MHz
1.0 DMIPS/MHz 		Apple Newton serie 2x00, Acorn Risc PC, Rebel/Corel Netwinder, Chalice CATS
SA-1100 SA-110, SoC integrat 16 KB/8 KB, MMU 203 MHz Psion netBook
SA-1110 SA-110, SoC integrat 16 KB/8 KB, MMU 206 MHz LART (computer), Intel Assabet, Ipaq H36x0, Balloon2, Zaurus SL-5x00, HP Jornada 7xx, Jornada 560 séries, Palm Zire 31
ARM8 ARMv4 ARM810[4] Segmentación de 5 fases, predilecció de bot estàtic, memòria de doble ample de banda 8 KB unificats, MMU 84 MIPS @ 72 MHz
1.16 DMIPS/MHz 		Acorn Risc PC prototip de CPU card
ARM9TDMI ARMv4T ARM9TDMI Segmentación de 5 fases, Thumb nul
ARM920T ARM9TDMI, caché 16 KB/16 KB, MMU en FCSE (Fast Context Switch Extension)[5] 200 MIPS @ 180 MHz Armadillo, Atmel AT91SAM9, GP32, GP2X (primer núcleu), Tapwave Zodiac (Motorola i. MX1), Hewlett-Packard Calculadores HP-49/50, Sun ESPOT, Cirrus Logic EP9302, EP9307, EP9312, EP9315, Samsung S3C2442 (HTC TyTN, FIC Neo FreeRunner[6]), Samsung S3C2410 (Dispositius de navegació TomTom)[7]
ARM922T ARM9TDMI, cachés 8 KB/8 KB, MMU NXP Semiconductors LH7A40x
ARM940T ARM9TDMI, cachés 4 KB/4 KB, MPU GP2X (segon núcleu), Meizu M6 Mini Player[8][9]
ARM9I ARMv5ET |ARM946I-S Thumb, millora d'instruccions DSP, caché variables, memòria estretament acoplada, MPU Nintendo DS, Nokia N-Gage, Cànon PowerShot A470, Cànon EOS 5D Mark II,[10] Conexant 802.11 chips, Samsung S5L2010
ARM966I-S Thumb, Millora d'instruccions DSP sense caché, TCMs ST Micro STR91xF, integra Ethernet[11]
ARM968I-S ARM966I-S sense caché, TCMs NXP Semiconductors LPC2900
ARMv5TEJ ARM926EJ-S Thumb, Jazelle DBX, Millora d'instruccions DSP variables, TCMs, MMU 220 MIPS @ 200 MHz, Teléfons mòvils: Sony Ericsson (K, W series); Siemens i Benq (serie x65 i posterior); LG Arena; Texas Instruments OMAP1710, OMAP1610, OMAP1611, OMAP1612, OMAP-L137, OMAP-L138; Qualcomm MSM6100, MSM6125, MSM6225, MSM6245, MSM6250, MSM6255A, MSM6260, MSM6275, MSM6280, MSM6300, MSM6500, MSM6800; Freescale i. MX21, i. MX27, Atmel AT91SAM9, NXP Semiconductors LPC3000, GPH Wiz, NEC C10046F5-211-PN2-A SoC – núcleu en l'ATi Hollywood GPU usada en la Wii,[12] Samsung S3C2412 usat en Squeezebox Duet's Controller. Squeezebox Ràdio; NeoMagic MiMagic Family MM6, MM6+, MM8, MTV; Buffalo TeraStation Live (NAS); Telechips TCC7801, TCC7901;ZiiLABS' ZMS-05 SoC; Western Digital MyBook "I World Edition"; Rockchip RK2806 i RK2808.
ARM996HS Processador sense rellonge, com ARM966I-S sense cachés, TCMs, MPU
ARM10I ARMv5ET |ARM1020I Segmentación de 6 fases, Thumb, Millora d'instruccions DSP, (VFP) 32 KB/32 KB, MMU
ARM1022I ARM1020I 16 KB/16 KB, MMU
ARMv5TEJ ARM1026EJ-S Thumb, Jazelle DBX, Millora d'instruccions DSP, (VFP) variable, MMU o MPU Western Digital MyBook "II World Edition";Conexant baix4610 i baix4615 ADSL SoC
XScale ARMv5ET |80200/IOP310/IOP315 Processador I/S, Thumb, Millora d'instruccions DSP
80219 400/600 MHz Thecus N2100
IOP321 600 BogoMips @ 600 MHz Iyonix
IOP33x
IOP34x 1–2 núcleus, Accelerador de RAID 32K/32K L1, 512K L2, MMU
PXA210/PXA250 Processador d'aplicacions, Segmentación de 7 fases PXA210: 133 i 200 MHz, PXA250: 200, 300, and 400 MHz Zaurus SL-5600, iPAQ H3900, Sony CLIÉ NX60, NX70V, NZ90
PXA255 32KB/32KB, MMU 400 BogoMips @ 400 MHz; 371–533 MIPS @ 400 MHz[13] Gumstix basix & connex, Palm Tungsten I2, Zaurus SL-C860, Mentor Ranger & Stryder, iRex ILiad
PXA263 200, 300 i 400 MHz Sony CLIÉ NX73V, NX80V
PXA26x default 400 MHz, més de 624 MHz Palm Tungsten T3
PXA27x Processador d'Aplicacions 32 KB/32 KB, MMU 800 MIPS @ 624 MHz Gumstix verdex,"Trizeps-Modules"
PXA800(I)F
PXA3XX (nom en clau "Monahans") 32KB/32KB L1, TCM, MMU 1000 MIPS @ 1.25 GHz Samsung Omnia
PXA900 Blackberry 8700, Blackberry Pearl (8100)
IXC1100 Processador de control de vol
IXP2400/IXP2800
IXP2850
IXP2325/IXP2350
IXP42x NSLU2 IXP460/IXP465
ARM11 ARMv6Plantilla:Ancorar ARM1136J(F)-S[14] Segmentación de 8 etapes, SIMD, Thumb, Jazelle DBX, (VFP), Millora d'instruccions DSP variable, MMU 740 @ 532–665 MHz (i. MX31 SoC), 400–528 MHz Texas Instruments OMAP2420 (Nokia I90, Nokia N93, Nokia N95, Nokia N82), Zune, BUGbase[4], Nokia N800, Nokia 500, Nokia N810, Qualcomm MSM7200 (en coprocessador ARM926EJ-S@274 MHz, usat en Eten Glofiish, HTC TyTN II, HTC Nike), Freescale i. MX31 (del Zune original de 30 GB, Toshiba Gigabeat S i Kindle DX), Freescale MXC300-30 (Nokia I63, Nokia I71, Nokia 5800, Nokia I51, Nokia 6700 Classic, Nokia 6120 Classic, Nokia 6210 Navigator, Nokia 6220 Classic, Nokia 6290, Nokia 6710 Navigator, Nokia 6720 Classic, Nokia I75, Nokia N97, Nokia N81), Qualcomm MSM7201A vist en els HTC Dream, HTC Magic, Motorola Z6, HTC Hero, & Samsung SGH-i627 (Propel Pro), Qualcomm MSM7227 usat en ZTE Link,[15][16]
ARMv6T2 ARM1156T2(F)-S Segmentación de 9 etapes, SIMD, Thumb-2, (VFP), Millora d'instruccions DSP variable, MPU
ARMv6KZ ARM1176JZ(F)-S ARM1136EJ(F)-S variable, MMU+TrustZone Apple iPhone (EDGE i 3G), Apple iPod touch (1.ª i 2.ª generació), Conexant CX2427X, Motorola RIZR Z8, Motorola RIZR Z10, NVIDIA GoForce 6100;[17] Telechips TCC9101, TCC9201, TCC8900, Fujitsu MB86H60, Samsung S3C6410 (ej. Samsung Omnia II, Samsung Moment, SmartQ 5), S3C6430,[18] Raspberry Pi
ARMv6K ARM11 MPCore As ARM1136EJ(F)-S, 1–4 core SMP variable, MMU Nvidia APX 2500, Família Nintendo 3DS
Família Versió d'arquitectura Núcleu Característiques Caché (I/D)/MMU MIPS efectius @ MHz Camp d'aplicació
Cortex ARMv7-APlantilla:Ancorar Cortex-A5 VFP, NEON, Jazelle RCT and DBX, Thumb-2, Segmentación de 8 fases, 1–4 núcleus SMP variable (L1), MMU+TrustZone Més de 1500 (1.5 DMIPS/MHz) "Sparrow" (nom en clau)[19][20][21]
Cortex-A8 VFP, NEON, Jazelle RCT, Thumb-2, Segmentación Superscalar de 13 etapes variable (L1+L2), MMU+TrustZone Més de 2000 (2.0 DMIPS/MHz de rellonge des de 600 MHz fins a més de 1 GHz) Texas Instruments série OMAP3xxx, SBM7000, Oregon State University OSWALD, Gumstix Overo Earth, Pandora, Apple iPhone 3GS, Apple iPod touch (ORD Generation), Apple iPad (SoCApple A4), Apple iPhone 4 (Soc Apple A4, fabricat per Samsung i Intrensity), Archos 5, FreeScale i. MX51-SOC, BeagleBoard, Motorola Milestone, Motorola Milestone X, Palm Pre, Samsung Omnia HD, Samsung Wave S8500 (Hummingbird), Samsung i9000 Galaxy S (Hummingbird), Sony Ericsson Satio, Touch Book, Nokia N900, Meizu M9, ZiiLABS ZMS-08 SoC.
Qualcomm Scorpion GPU Adreno 200, VFPv3, NEON, Jazelle RCT, Thumb-2, Segmentación Superscalar de 13 etapes, variable (L1+L2), MMU+TrustZone Més de 2000 (2.0 DMIPS/MHz de rellonge des de 1 GHz fins a més d'1,5 GHz dual core) Toshiba TG01, HTC Desire, Google Nexus One, HTC EVO 4G, HTC Incredible, HTC Scorpion, HTC HD2, HTC HD7 Sony Ericsson Xperia ARC/ARC S
Cortex-A9 Perfil d'aplicacions, (VFP), (NEON), Jazelle RCT i DBX, Thumb-2, Out-of-order speculative issue superscalar MMU+TrustZone 2.5 DMIPS/MHz Acer Iconia A200, Galaxy Nexus, Motorola RAZR
Cortex-A9 MPCore Cortex-A9, 1–4 núcleus SMP MMU+TrustZone 10,000 DMIPS @ 2 GHz optimisats en TSMC 40G (Doble núcleu) (2.5 DMIPS/MHz per núcleu) Texas Instruments OMAP4430/4440, ST-Ericsson O8500, Nvidia Tegra2, Qualcomm Snapdragon 8X72 PlayStation Vita, Samsung Galaxy S II (Exynos 4210), Samsung Galaxy S III (Exynos 4212)
ARMv7-R Cortex-R4(F) Perfil Embebido, Thumb-2, (FPU) variable caché, MPU opcional 600 DMIPS @ 475 MHz Broadcom, TMS570 from Texas Instruments
Cortex-M4

(nom en clau "Merlin")[22]

Perfil microcontrolador, Thumb i Thumb-2, FPU. MAC, SIMD i instruccions dividides. MPU opcional. 1.25 DMIPS/MHz
ARMv7-M Cortex-M3 Perfil microcontrolador, Thumb-2 únicament. Repartiment d'instruccions per Hardware. sense caché, MPU opcional. 125 DMIPS @ 100 MHz Texas Instruments Stellaris [5] archivat en Wayback Machine. microcontroller family, ST Microelectronics STM32, NXP Semiconductors LPC1700, Toshiba TMPM330FDFG [6] archivat en Wayback Machine., Ember's EM3xx Séries, Atmel AT91SAM3, Europe Technologies EasyBCU, Energy Micro's EFM32, Actel's SmartFusion [7] archivat en Wayback Machine.
ARMv6-M Cortex-M0 (nom en clau "Swift")[23] Perfil microcontrolador, Thumb-2 subset (instruccions 16-bit Thumb & BL, MRS, MSR, ISB, DSB, and DMB). Sense caché. 0.9 DMIPS/MHz NXP Semiconductors NXP LPC1100,[24] Triad Semiconductor,[25] Melfas,[26] Chungbuk Technopark,[27] Nuvoton,[28] austriamicrosystems,[29] Rohm[30]
Cortex-M1 FPGA targeted, Microcontroller profile, Thumb-2 subset (instruccions 16-bit Thumb & BL, MRS, MSR, ISB, DSB, and DMB). Sense Més de 136 DMIPS @ 170 MHz[31] (0.8 DMIPS/MHz,[32] MHz achievable FPGA-dependent) Actel ProASIC3, ProASIC3L, IGLOO and Fusion PSC devices [8] archivat en Wayback Machine., Altera Cyclone III, atres productes FPGA estan soportats, per eixemple: Synplicity

[33]

Família Versió d'Arquitectura Núcleu Característiques Caché (I/D)/MMU MIPS efectius @ MHz Camp d'Aplicació

Vore també

Referències

  1. ↑ "ARM Cores Climb Into 3G Territory" by Mark Hachman, 2002.
  2. ↑ "The Two Percent Solution" [1] archivat en Wayback Machine. by Jim Turley 2002.
  3. ↑ "ARMed for the living room".
  4. ↑ "ARM810 – Dancing to the Beat of a Different Drum" ARM Holdings presentation at Hot Chips 1996-08-07.
  5. ↑ Register 13, FCSE PID register ARM920T Technical Reference Manual
  6. ↑ «Neo1973: GTA01Bv4 versus GTA02 comparison». Consultat el 15 de novembre de 2007.
  7. ↑ «S3C2410». Consultat el 13 de giner de 2010.
  8. ↑ «Rockbox Samsung SA58xxx séries». Archivat des d'el original, el 20 de juliol de 2008. Consultat el 22 de febrer de 2008.
  9. ↑ «Rockbox Meizu M6 Port – Hardware Information». Archivat des d'el original, el 12 de maig de 2008. Consultat el 22 de febrer de 2008.
  10. ↑ [2]
  11. ↑ «STR9 – STR912 – STR912FW44 microcontroller – documents and files download page». Mcu. st. com. Archivat des d'el original, el 10 de febrer de 2007. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  12. ↑ Starlet.
  13. ↑ «Benchmarks – Albatross». Albatross-uav. org. Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2009. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  14. ↑ «ARM1136J(F)-S – ARM Processor». Arm. com. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  15. ↑ «Qualcomm chips kernel ARM - from phones to laptops». xi0. info. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2012. Consultat el 8 de maig de 2010.
  16. ↑ «Qualcomm MSM7227 RISC Chipset». pdadb. net. Consultat el 8 de maig de 2010.
  17. ↑ «GoForce 6100». Nvidia. com. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  18. ↑ «Samsung S3C6410 and S3C6430 Séries ARM Proccessors». Samsung. Archivat des d'el original, el 1 de setembre de 2009. Consultat el 8 d'octubre de 2009., i el Qualcomm MSM7627 vist en el Palm Pixi i el Motorola Calgary/Devour
  19. ↑ «"ARM stretches out with A5 core, graphics, FPGAs"». EE Claves. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2012. Consultat el 28 d'octubre de 2009.
  20. ↑ «ARM tips plans for Swift and Sparrow processor cores». EE Claves. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2012. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  21. ↑ «ARM's Multicore Chips Aim for Netbooks». PC Magazine. Consultat el 18 d'abril de 2009.
  22. ↑ «Cortex Nachwuchs bei ARM». Heise. de. Consultat el 3 de maig de 2010.
  23. ↑ «ARM preps tiny core for low-power microcontrollers». EE Claves. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2012. Consultat el 30 de novembre de 2009.
  24. ↑ «NXP first to demo ARM Cortex-M0 silicon». EE Claves. Archivat des d'el original, el 13 de març de 2012. Consultat el 29 de juny de 2009.
  25. ↑ https://web.archive.org/web/20110716112427/http://www.triadsemi.com/services/arm-powered-vcas/
  26. ↑ Cortex-M0 used in low power touch controller
  27. ↑ http://www.design-reuse.com/news/22137/arm-cortex-m0-processor.html
  28. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de giner de 2020. Consultat el 18 de maig de 2022.
  29. ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2011. Consultat el 29 d'agost de 2010.
  30. ↑ http://www.arm.com/about/newsroom/rohm-licenses-arm-cortex-m0-processor.php
  31. ↑ "ARM Extends Cortex Family with First Processor Optimized for FPGA", ARM press release, March 19, 2007. Retrieved April 11, 2007.
  32. ↑ "ARM Cortex-M1", ARM product website. Retrieved April 11, 2007.
  33. ↑ ARM Extends Cortex Family with First Processor Optimized for FPGA.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Arquitectura_ARM&oldid=1424633»