Anar al contingut

GP2X

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
GP2X

GP2X és una videoconsola portàtil lliure creada en 2005 per l'empresa surcoreana Gamepark Holdings.

Generalitats

Gamepark Holdings, va llançar el seu GPX2 despuix de l'escissió de Gamepark, despuix dels desacorts entre abdós empreses pel tipo de mercat al que aniria dirigida la successora de la GP32. Mentres Gamepark es va decidir per llançar una consola comercial que competira en Nintendo DS i PSP, cridada XGP, Gamepark Holdings va voler desenrollar una videoconsola orientada al software lliure, que poguera utilisar homebrew, i basada en GNU/Linux.

En octubre de 2007 va eixir al mercat un nou model d'esta consola: GP2X F-200. Conta en pantalla tàctil QVGA i s'ha reemplaçat el stick per un D-Pad de 8 direccions. El consum de bateria ha segut optimisat i inclou soport per a targetes de memòria SDHC de fins a 32 GB. Està disponible en color blanc i és retrocompatible en l'anterior GP2X F-100 i la seua revisió (GP2X F-100 MK2).[1] Este model està a la venda en Espanya des de novembre de 2007.

GP2X-F100.
GP2X-F200.
GP2X Wiz.

Els models F100 i F200 de la GP2X varen deixar de produir-se en l'any 2009, sent substituïdes pel model més alvançat GP2X Wiz.

Software

Existix una comunitat de desenroll per a la GP2X molt dinàmica, i constantment s'estan creant i, sobretot, aportant jocs i programes per a esta consola. Entre els tipos de software disponible, trobem emuladors d'atres màquines, conversió, programes propis i programes de reproducció multimèdia.

Emuladors

Una de les bases principals de GP2X és la possibilitat d'emular numerosos sistemes. Per a això, es beneficia d'un processador principal ARM, per al que ya existixen multitut de proyectes relacionats en l'emulació que es poden reutilisar a l'hora de programar un emulador. En el GP2X File Archive es pot trobar una llista de sistemes emulats. Presumiblement, els dos sistemes més potents que podrien ser emulats a una velocitat jugable (depenent del joc) són PlayStation i Game Boy Advance. Per a esta última és provable que s'usen tècniques de virtualisació, que solen aportar un rendiment molt major que atres tipos d'emulació.

Conversió i intérprets

La consola també ha rebut conversió de diferents motors i intérprets. El més famós és el port del motor de Quake, el joc d'aneu Software. Açò és possible gràcies a que la companyia llibera el còdic font dels seus jocs passats uns anys de la seua publicació, lo que contribuïx a mantindre'ls vius aun cuando ya no són actualitat. Un atre intérpret del que no és difícil trobar conversió per a diferents sistemes és el ScummVM, també disponible per a GP2X de la mà del programador coreà NK. Este sistema permet jugar a aventures gràfiques de la companyia LucasArts/Lucasfilms Games, ademés d'atres aventures d'atres empreses que usen eixe mateix motor.

També existixen videojocs originalment desenrollats per a atres plataformes que han segut adaptats a GP2X al ser de còdic obert, com el Super Methane Brothers.

Videojocs

També existix software comercial per a GP2X. La majoria d'estos videojocs són chicotets videojocs de llògica, encara que també existixquen videojocs de plataformes. A pesar de que esta plataforma no desperta molt interés en les empreses desenrolladores, existixen varis videojocs publicats o en desenroll, com Payback, Vektar, i varis videojocs de l'empresa Int13.

Aixina mateix, existix una adaptació no oficial del llenguage Fénix per a esta videoconsola, i pese a que encara es troba en fase de desenroll, ya existixen alguns videojocs per a GP2X desenrollats en este llenguage.

Reproducció multimèdia

GP2X pot reproduir una gran varietat de formats multimèdia, i és una de les principals característiques que GPH ha volgut publicitar de la seua consola.

La màquina pot reproduir formats de vídeo MPEG 1, 2, 3 i 4, DivX 3.11, 4x, 5x, i superior, i Xvid a una resolució màxima de 720x480 a 30fps i 2500 kbit/s. A última hora es va retirar el soport de WMV 7, 8 i 9 per problemes de llicència, pero es va anunciar que s'oferiria algun tipo d'alternativa per a reproduir este format. Ademés, existix la possibilitat d'aprofitar l'eixida de televisió per a conectar la consola a un televisor qualsevol en conector S-Video. Esta eixida pot ser o ben NTSC o PAL.

També es pot reproduir música en format MP3, Ogg i WMA en un màxim de 384 kbit/s. Per mig d'aplicacions adicionals es poden reproduir vàries decenes de formats més, principalment de Commodore Amiga, com MOD, SID, XM, etc.

Vore també

Videoconsoles competidores de gp2x

Referències

  1. ↑ «Referència de les especificacions de GP2X F-200». Archivat des d'el original, el 27 d'agost de 2007. Consultat el 3 d'octubre de 2007.