Hardware lliure
.jpg)
Es diu hardware lliure, hardware de còdic obert, electrònica lliure o màquines lliures a aquells dispositius de hardware les especificacions del qual i diagrames esquemàtics són d'accés públic, ya siga baix algun tipo de pagament, o de forma gratuïta. La filosofia del software lliure és aplicable a la del hardware lliure, i per això forma part de la cultura lliure. Un eixemple de hardware lliure és l'arquitectura UltraSparc les especificacions de la qual estan disponibles baix una llicència lliure. La replicació d'hardware mèdic en còdic gratuït i obert proporciona aforros superiors al 90% del cost, lo que fa que el material mèdic i científic resulte molt més accessible.[1]
Alguna cosa de l'ímpetu per al desenroll de l'hardware lliure va ser iniciat en 2001 en el Challenge to Silicon Valley publicat per Kofi Annan. Degut a que la naturalea de l'hardware és diferent a la del software, i que el concepte d'hardware lliure és relativament nou, encara no ha sorgit una definició exacta del terme.
Ya que l'hardware té associats a ell costs variables directes, cap definició de software lliure es pot aplicar directament sense modificació. En canvi, el terme hardware lliure s'ha usat principalment per a reflectir l'us del software lliure en l'hardware i el llançament lliure de l'informació sobre l'hardware, a sovint incloent el llançament dels diagrames esquemàtics, dissenys, tamanys i una atra informació sobre l'hardware. De tots modos, inclou el disseny de l'hardware i la distribució dels elements en la targeta mare.
En l'auge dels dispositius de llògica programable reconfigurables, el compartir els dissenys llògics és també una pràctica de hardware lliure. En lloc de compartir els diagrames esquemàtics, el còdic HDL és compartit. Açò diferix del software lliure. Les descripcions HDL són usades comunament per a instalar sistemes SoC en FPGA o directament en dissenys ASIC. Els mòduls HDL, quan es distribuïxen, són cridats semiconductor intellectual property cores, o núcleus IP.
Existixen moltes comunitats que treballen en el disseny, desenroll i proves de hardware lliure, i que ademés brinden soport. Algunes d'elles són Open Collector,[2] OpenCores[3] i el Proyecte gEDA.[4]
Definició i classificació
_Logo_on_blank_PCB.jpg){kind=spacer}
El terme de l'anglés hardware és un terme general que s'utilisa per a descriure els artefactes físics d'una tecnologia. En este sentit, el hardware pot ser equip militar, equip electrònic, o equip informàtic. En informàtica, es denomina hardware o soport físic al conjunt d'elements materials que componen una computadora. Hardware també són els components físics d'una computadora tals com el disc dur, l'unitat de disc òptic, la disquetera, etc. El hardware es referix a lo que és tangible, és dir tots els components físics de la computadora.
El software lliure oferix a l'usuari quatre llibertats: llibertat d'us, d'estudi i modificació, de distribució, i de redistribució de les versions modificades. Existixen llicències que les garantisen i que donen una cobertura llegal, com per eixemple la llicència GNU GPL. El hardware lliure pren estes mateixes idees del software lliure per a aplicar-les en el seu camp.
És una proposta casi tan antiga com la del software lliure, no obstant la seua ocupació no és tan directe. Compartir dissenys de hardware és més complicat. No hi ha una definició exacta (es poden trobar referències a distints artículs). Inclús Richard Stallman, President de la Free Software Foundation afirma que les idees del software lliure es poden aplicar als archius o fichers necessaris per al seu disseny i especificació (esquemes, PCB, etc), pero no al circuit físic en sí.
Al no existir una definició clara de hardware lliure, cada autor ho interpreta a la seua manera. S'han creat llicències, algunes de les quals estan encara en desenroll. Depenent de l'enfocament, poden ser establides dos classificacions: la primera té en conte cóm és la seua naturalea (estàtic o reconfigurable) i l'atra en funció de la seua filosofia.
Segons la seua naturalea
Donada la seua diferent naturalea, en parlar d'hardware obert o lliure cal especificar de quin tipo d'hardware s'està parlant. A continuació es descriuen cada u dels diferents hardware segons la seua naturalea:
Hardware reconfigurable
És aquell descrit per mig d'un llenguage de descripció d'hardware. La seua naturalea és completament diferent a la de l'hardware estàtic. Es desenrolla d'una manera molt similar a com es fa en el software, per mig d'archius de text, que contenen el còdic font. Se'ls pot aplicar directament una llicència lliure, com la GPL. Els problemes no sorgixen per la definició de qué és lliure o qué deu complir per a ser-ho, sino que apareixen en les ferramentes de desenroll necessàries. Per a fer que l'hardware reconfigurable siga lliure, solament cal aplicar la llicència GPL al seu còdic.
Hardware estàtic
És el conjunt d'elements materials o tangibles dels sistemes electrònics. Ya que el software carix d'existència física, sorgixen problemes que es descriuen en l'apartat "Desventages".
Segons la seua filosofia
Al no existir una definició clara d'hardware lliure, també existix llibertat en la seua interpretació. Molts dels arguments sobre el disseny d'hardware lliure provenen d'els qui parlen en les comunitats de software i hardware. Una causa d'açò és el simple fet de que la paraula "software" referix tant al còdic font com als archius o fichers eixecutables, mentres que les paraules "hardware" i "disseny d'hardware" es referixen clarament a dos coses distintes. Usar la paraula "hardware" com a taquigrafia per al disseny i l'objecte físic és una recepta per a la confusió. Els térmens següents s'han utilisat en discussions d'este assunt.
Disseny d'Hardware Lliure (Free hardware design)
Es referix a un disseny que puga ser copiat, distribuït, modificat, i fabricat lliurement. No implica que el disseny no pot també ser venut, o que qualsevol posada en pràctica d'hardware del disseny estarà lliure de cost. Totes les mateixes discussions sobre el significat de la "llibertat" entre els partidaris de la Free Software Foundation, i els partidaris de la llicència Llicència BSD que afecta al software, desafortunadament les traslladen als dissenys de l'hardware.
Lliure hardware design
Es referix a la mateixa classe del disseny free hardware design, pero intenta aclarir que la paraula lliure, es referix a la llibertat i no al preu. El terme sona fòra de context a molts angloparlantes, pero resulta natural per als hispans. Les seues traduccions són naturals per a parlants d'atres idiomes, els qui no utilisen una paraula per a donar diferents significats; com per eixemple: en anglés "free beer" cervesa gratuïta i "free speech" llibertat d'expressió.
Open source hardware
Es referix a l'hardware per al qual tota l'informació del disseny es posa a disposició del públic en general. Open source hardware es pot basar en un free hardware design, o el disseny en el qual es basa pot ser restringit d'alguna manera.
Open Hardware
És una marca registrada del Open Hardware Specification Program. És una forma llimitada d'open source hardware, per a la qual el requisit és que:
És dir, solament una cantitat d'informació llimitada sobre el disseny necessita estar disponible; possiblement no molta, per eixemple, per a fer una reparació.
Free hardware
És un terme usat de tant en tant com a sinònim per al open source hardware. És un terme que busca ser directament paralel entre el hardware i el software, pero vela la distinció entre el disseny i la posada en pràctica. El terme de free hardware és particularment confús lloc que implica l'estat físic del hardware, més que el seu disseny, el qual d'alguna manera és lliure. Açò no és del tot cert en el sentit del cost, i té poca importància (llevat metafòricament) en el sentit social. Lo més simple és evitar este terme totalment, exceptuant el seu significat de cost, com per eixemple: les computadores debades "free computers" donades per vàries organisacions socials. victoris
Història
L'història de l'hardware lliure es remonta als inicis de l'informàtica, en el XX. Existixen dos époques crítiques per a que es pensara en l'idea de l'hardware lliure:
Década de 1970
Llig Felsenstein va establir l'Homebrew Computer Club, el qual era un híbrit dels elements del moviment radical del colegiat dels anys 1960, dels activistes que treballaven l'àrea de computació de la comunitat de Berkeley i dels aficionats als hobbys electrònics. El text «Participatory Democracy From the 1960s and SDS into the Future On-line», escrit per Michael Hauben, quí descriu les idees de “Els estudiants per a una Societat Democràtica” explica cóm ells varen transformar els moviments que treballaven en l'àrea de la computació de la comunitat dels anys 1970 i més alvance.
Anys 1990
Els FPGA i Open Design Circuits, sorgixen en els anys 1990, en el lloc web de Reinoud Lamberts. Open Design Circuits va ser el primer en propondre la creació d'una comunitat de disseny d'hardware en l'esperit del software lliure. En teoria, FPGA permetria l'intercanvi de dissenys lliures electrònicament, de la mateixa manera que els programes poden ser intercanviats.
Pero en la pràctica, la comunitat que va créixer al voltant del lloc mai va agregar dissenys lliures per la carència de software lliure per al disseny electrònic (que llavors no existia) per ad açò es va debatre sobre l'us del software lliure o el freeware comercial, fins a l'extrem que no es va crear cap disseny real en el lloc en sí mateixa.
Pero les discussions varen involucrar a una gran cantitat de persones, moltes que estaven implicades en atres empreses lliures de disseny d'hardware. Esta va ser la primera volta que un gran grup de gent havia discutit sériament sobre qué era pràctic i qué no era pràctic sobre l'hardware. En la creació d'est sitie web, Open Design Circuits va assentar les bases per a una comunitat sancera.
Vore també
- Arduino
- Banc de llavors
- Coneiximent lliure
- Contingut lliure
- Còdic obert
- Cultura lliure
- Disseny obert
- Disseny de circuits
- Economia de còdic obert
- Fabricació de circuits integrats
- Faça-ho vosté mateixa
- HardwareX
- Anex:Teléfons mòvils de còdic obert
- IFixit
- Impressió 3D
- Innovació oberta
- Obsolescència
- Open Graphics Project
- Open Source Ecology
- Prototip
- Raspberry Pi
- Ret Freecycle
- Robot domèstic
- Software lliure
- Tecnologia lliure
- Wikinomía
Referències
- ↑ Pearce, J. M. (2015). Maximizar la rendabilitat de l'inversió per a la salut pública en hardware mèdic de còdic obert. Gasseta Sanitària. 29(4), 319. DOI: 10.1016/j. gasseta.2015.03.010 open access
- ↑ «Open Collector». Archivat des d'el original, el 20 de maig de 2007. Consultat el 27 de setembre de 2009.
- ↑ «OpenCores». Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2011. Consultat el 5 de maig de 2020.
- ↑ Proyecte gEDA
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hardware libre» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.