Disseny obert
El disseny obert o disseny lliure és el desenroll de productes físics, màquines i sistemes per mig de l'us d'informació del disseny compartida públicament. El disseny obert implica la realisació de software lliure i de còdic obert (FOSS), aixina com també d'hardware de font oberta. El procés es facilita en general a través d'Internet, a sovint portant-se a terme sense compensació monetària. Els objectius i la filosofia són idèntics als del moviment de còdic obert, pero aplicats en el desenroll de productes físics en lloc de software.[5]
Història
[editar | editar còdic]L'intercanvi d'informació de manufactura es remonta als sigles XVIII i XIX.[6][7] Les paleses agressives posen fi a eixe periodo d'intercanvi extens de coneiximents.[8] Més recentment, els principis del disseny obert han estat relacionats en els moviments de software lliure i font oberta.[9] En 1997 Eric S. Raymond, Tim O' Reilly i Larry Augustin varen establir l'expressió "font oberta" com a alternativa per a "software lliure" i en 1997 Bruce Perens va publicar la definició de font oberta. A finals de 1998, Dr. Sepehr Kiani (doctorat en ingenieria mecànica en el MIT) es va donar conte de que els dissenyadors podrien beneficiar-se de les polítiques de font oberta, i a principis de 1999 va convéncer al Dr. Ryan Vallance i al Dr. Samir Nayfeh dels beneficis potencials del disseny obert en aplicacions de disseny de màquines.[10] Junts varen establir l'Open Design Foundation (ODF) com una corporació sense fins de lucre i disposta a desenrollar una definició de disseny obert.[10]
L'idea del disseny obert va ser presa, simultànea o posteriorment, per atres grups i individus. Els principis de disseny obert són molt similars als de disseny d'hardware de font oberta, que va sorgir en març de 1998 quan Reinoud Lamberts, de l'Universitat Tècnica de Delft, va propondre en el seu lloc d'Internet "Open Design Circuits" la creació d'una comunitat de disseny d'hardware en l'esperit del software lliure.[11]
Ronen Kadushin va falcar el títul "disseny obert" en la seua tesis de mestrage de 2004, i el terme més alvance es va formalisar en el manifest de disseny obert de 2010. [12]
Direccions actuals del moviment dissenye obert
[editar | editar còdic]Actualment, el moviment de disseny obert unix dos tendències. Per un costat, les persones apliquen les seues habilitats i temps en proyectes per al ben comú, potser a on falta la finançació o l'interés comercial, per als països en desenroll, o per a ajudar a difondre tecnologies ecològiques o més barates. Per un atre costat, el disseny obert pot proporcionar un marc per al desenroll de proyectes i tecnologies alvançats que podrien estar més allà dels recursos d'una simple empresa o país i involucrar a persones que, de lo contrari, no podrien colaborar sense el mecanisme del copyleft. Hi ha també una tercera tendència, a on estos dos métodos es reunixen per a usar font oberta d'alta tecnologia (per eixemple impressió 3D) pero solucions locals adaptables per al desenroll sostenible.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://belogic.com/uzebox/
- ↑ http://www.worldchanging.com/archives/009340.html
- ↑ https://www.techcrunch.com/2007/11/01/first-pics-of-bug-labs-open-source-hardware/
- ↑ https://archive.today/20130105084019/www.wired.com/gadgetlab/tag/zoybar/
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 29 de juny de 2019. Consultat el 10 de febrer de 2013.
- ↑ Nuvolari, Alessandro 2004. Collective Invention during the British Industrial RevolutionERevolution: The Case of the Cornish Pumping Engine. Cambridge Journal of Economics, 28, nr. 3: 347–363.
- ↑ Allen, Robert C. 1983. Collective Invention. Journal of Economic Behavior and Organization, 4, no. 1: 1–24.
- ↑ Bessen, James E. and Nuvolari, Alessandro, Knowledge Sharing Among Inventors: Some Historical Perspectives (2012, forthcoming). In: Dietmar Harhoff and Karim Lakhani eds., Revolutionizing Innovation: Users, Communities and Open Innovation. Cambridge: MIT Press. Pre-Print: Boston Univ. School of Law, Law and Economics Research Paper No. 11-51; LEM Working Paper 2011/21. Available at http://www.bu.edu/law/faculty/scholarship/workingpapers/documents/bessenj-NuvolariA101411fi.pdf
- Archivat el 28 de febrer de 2013 archivat en Wayback Machine.
- ↑ Vallance, Kiani and Nayfeh, Open Design of Manufacturing Equipment, CIRP 1st Int. Conference on Agile, 2001
- ↑ 10,0 10,1 R. Ryan Vallance, Bazaar Design of Nano and Micro Manufacturing Equipment, 2000
- ↑ https://web.archive.org/web/20070812185631/http://www.opencollector.org/history/opendesigncircuits/reinoud_announce
- ↑ Alexander Vittouris, Mark Richardson.
"Designing for Velomobile Diversity: Alternative opportunities for sustainable personal mobility"
- Archivat el 16 de setembre de 2012 archivat en Wayback Machine..
- ↑ J. M Pearce, C. Morris Blair, K. J. Laciak, R. Andrews, A. Nosrat and I. Zelenika-Zovko, “3-D Printing of Open Source Appropriate Technologies for Self-Directed Sustainable Development”, Journal of Sustainable Development 3(4), pp. 17-29 (2010). [1]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Diseño abierto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.