Proyecte RepRap
Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar
Video sobre 'Mendel'
El Proyecte RepRap és un proyecte en l'objectiu de crear una màquina autorreplicable que pot ser usada para prototipado ràpit i manufactura. Una màquina de prototipado ràpit és una impressora 3D que és capaç de fabricar objectes en tres dimensions sobre la base d'un model fet en ordenador.
l'autor del proyecte descriu l'autorreplicación com l'habilitat de produir els components necessaris per a construir una còpia de sí mateixa, sent esta una de les metes del proyecte. La autorreplicación distinguix el proyecte RepRap d'atres similars com el cridat Fabhome.
Pel potencial de la autorreplicación de la màquina, el creador visiona la possibilitat de distribuir màquines RepRap a persones i comunitats, permetent-los crear (o descarregar d'Internet) productes i objectes complexos sense la necessitat de maquinària industrial costosa. Adicionalment RepRap demostra evolució i creiximent en gran cantitat. Açò, li va donar a RepRap el potencial de convertir-se en una tecnologia disruptiva, similar a unes atres que han anticipat baixos costs en tecnologies de fabricació.
Intencions
[editar | editar còdic]La principal meta del proyecte RepRap és produir un aparat autèntic autorreplicable no per al propi proyecte, sino per a posar-ho en mans d'individus de qualsevol part del planeta en una mínima inversió de capital. Açò permetria el desenroll d'un sistema de fàbrica d'escritori que permetria a qualsevol persona la fabricació d'objectes per a la seua vida quotidiana.
La naturalea autorreplicativa de RepRap podria facilitar la disseminació viral de l'impressora, ademés de favorir una revolució en el disseny i fabricació de productes, des de la producció comercial d'artículs baix palés fins a l'escala personal, basada en llicències lliures. Obrint la possibilitat de dissenyar i manufacturar productes a qualsevol persona, deuria en gran medida reduir el cicle de treball per a les millores de productes i donar soport a una major diversitat de casetes de productes major que la capacitat actual de producció de les fàbriques.[1]
Des d'un punt de vista teòric, el proyecte intenta provar la següent hipòtesis:
- el Prototipado Ràpit i tecnologies d'escritura directa ("direct writing" en anglés) són suficientment versàtils per a permetre ser usades en la creació d'un Constructor Universal.[2]
Antecedents
[editar | editar còdic]
El Doctor Adrian Bowyer, un professor en ingenieria mecànica de l'Universitat de Bath en Regne Unit, va anar el fundador i inventor de RepRap, i líder de l'equip del proyecte.[3] El proyecte usa una tècnica de fabricació per adició, i està disponible baixe la GNU General Public License, una llicència de software lliure, que permet a atres investigadors treballar en la mateixa idea i millorar-la.
En setembre de 2009, prototipadores comercials de gama baixa costen al voltant de 20.000 dólars (des de Z Corporation[4]), no inclou preus de materials i solidificadores, que costen una miqueta més de 1500 dólars. Prototips fets en les màquines comercials de gama baixa costen al voltant de dos dólars per centímetro cúbic. El proyecte RepRap té com a objectiu reduir dràsticament el cost de les màquines de prototipado 3D en software lliure i de còdic obert, i abaratir el preu de fabricar objectes a costs casi de 0,02 dólars per centímetro cúbic.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Introduction to Reprap». ReprapDocs. Archivat des d'el original, el 29 de novembre de 2015. Consultat el 15 de febrer de 2007.
- ↑ «RepRap». Genesis. Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2007. Consultat el 17 de febrer de 2007.
- ↑ «Adrian Bowyer». University of Bath. Archivat des d'el original, el 19 de juny de 2006. Consultat el 4 de juny de 2006.
- ↑ «ZPrinter 310 Plus». Z Corporation. Archivat des d'el original, el 2 de maig de 2010. Consultat el 19 de decembre de 2012. «USA MSRP - $19,900»
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proyecto RepRap» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.