Fabhome

Fabhome va ser la primera impressora 3D multimaterial disponible al públic, i una de les dos primeres fonts obertes DIY 3D (l'atre és el RepRap). Fins al 2005, totes les impressores 3D eren escala industrial, cares i privades. El cost alt i naturalea tancada de l'indústria de l'impressió en 3D va llimitar l'accés d'esta tecnologia a les masses. Açò va dur a que es llimitara el ranc de materials usats i les coses que podia fer el consumidor. L'objectiu d'Fabhome va ser un proyecte que pretenia canviar esta situació i iniciar una nova forma d'imprimir en 3D, de baix cost i oberta a tot lo món, cosa d'accelerar l'innovació tecnològica en esta àrea.

Des de la seua eixida al públic en 2006, es varen crear centenars d'impressores 3D Fabhome i els seus elements de disseny podien ser trobats en molts proyectes DIY d'impressores, sent el més notable el Makerbot Replicator. El método de la xeringa múltiple de l'impressora permet per una de les primeres voltes usar múltiples materials per a l'impressió, incloent per eixemple, bateries actives, actuadors i sensors. El proyecte es va tancar en l'any 2012 quan ya estava clar que l'objectiu del proyecte s'havia conseguit i la distribució de DIY i les impressores per a consumidors ya havien desplaçat a les vendes d'impressores industrials.

Història

El proyecte va estar dirigit per estudiants de Cornell en el departament de l'universitat d'Ingenieria & Aeroespacial Mecànica. L'esforç va estar inspirat en l'història de l'Altair 8800, un dels primers kits d'ordenadors personals DIY creat en 1975. La Altair 8800 és molt reconeguda per provocar la revolució informàtica, que es va donar des de la tecnologia informàtica industrial, a la tecnologia informàtica personal, açò es va conseguir a través del baix cost i en estar oberta a tots els entusiasta que volien provar estes tecnologies des de les seues cases. L'objectiu de l'Fabhome va ser provocar el mateix efecte que el Altair 8800 pero en l'àmbit de les impressores en 3D. El proyecte va ser un dels primers en aplicar el model de desenroll del còdic obert a dispositius físics en una llarga escala, un procés que més vesprada es va conéixer com hardware de còdic obert.

Les versions primerenques del dispositiu varen estar produïdes i refinades en el laboratori. La primera lliberació oficial de l'Fabhome Model 1 va coincidir en una presentació en la conferència de "Solid Freeform Fabrication" en 2006. Despuix de la seua primera eixida, distints estudiants de pregrado i estudiants de postgrau en Cornell i atres universitats varen formar un equip i varen desenrollar una versió millorada que més vesprada va eixir al mercat com l'Fabhome Model 2. Les millores principals incloïen, una forma més fàcil de ensamblar, no calia soldar les peces, i l'impressora contava en menys peces. L'equip llavors es va expandir i va desenrollar el Model 3. U variació important d'Fabhome era el proyecte Fabschool, el qual va explorar l'us de les impressores 3D en l'aula de classes. Per eixemple, estes impressores podien imprimir joguets benignos com Play-Doh.

El proyecte va rebre àmplia atenció dels mijos de comunicació en els seus anys inicials, duent a l'impressió 3D a un primer pla. El proyecte va tindre reconeiximents importants com el premi al millor informe periodístic de l'any per Rapid Prototyping i el premi Popular Mechanics Breakthrough award.

Capacitats tècniques

L'Fabhome és un sistema basat en xeringa de deposición. Un sistema gantry X-Y-Z mou una bomba de xeringa a través d'un 20×20×20 cm (7,87x7,87x7,87 polzades) de volum de complexió en una velocitat màxima de 10 mm/s i resolució de 25 µm. Les múltiples xeringues poden ser controlades independentment per a depositar material a través de les puntes de la xeringa.

La primera versió d'Fabhome tenia un cap d'impressió en dos xeringues; la versió més tardana va tindre més xeringues, fins a aplegar a un model en un cap d'impressió que va tindre huit xeringues que podien usar-se simultàneament.

Una de les ventages claus d'utilisar el método de deposición en xeringues era que es podia usar una àmplia gama de materials, essencialment qualsevol líquit, pasta o gel podia ser espremut a través de la punta de la xeringa. La versatilitat va fer que es poguera anar més allà de solament imprimir en termoplàstic, açò va fer que les següents impressores 3D com la RepRap i unes atres, seguiren el mateix camí. La gama de materials que poden utilisar-se en una Fabhome van des de materials durs com epoxi, elastòmers com silicona, materials biològics com hidrogelés sembrats en cèlules, materials alimentaris com chocolate, massa de rebosteria i formage, materials d'ingenieria com acer inoxidable, i materials actius com imans i cables conductors. L'objectiu tècnic del proyecte era passar d'imprimir solament parts passives, a imprimir un sistema actiu complet. El proyecte ha tingut gran èxit en imprimir dispositius com a bateries actives, actuadors, sensors, i inclús una màquina de telégraf.

Vore també

• Proyecte RepRap