Anar al contingut

Software lliure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Software lliure
Eixemple d'un sistema operatiu modern 100% «software lliure» cridat Trisquel GNU/Linux-lliure, eixecutant algunes aplicacions representatives del «software lliure». Es mostren l'entorn d'escritori Xfce, el navegador web Abrowser basat en Firefox, l'editor d'imàgens GIMP i el reproductor multimèdia VLC, la calculadora galculator i una terminal de Xfce eixecutant Screenfetch

El software lliure és un software que otorga als usuaris la llibertat d'eixecutar, copiar, distribuir, estudiar, modificar i millorar el còdic font del software qualsevol siga el seu propòsit.[1][2] Els térmens en els que un software és lliure estan definits en la llicència de software. La definició de «software lliure» està vinculada al sorgiment del moviment de software lliure, encapçalat per l'activiste informàtic nortamericà Richard Stallman i la fundació que presidia en 1985,[3] la Free Software Foundation, una organisació sense ànim de lucre que establix la llibertat del usuari informàtic com a propòsit ètic fonamental.[4]


L'expressió «software lliure» prové de l'anglés free software, terme que en eixe idioma genera ambigüitat entre els significats «lliure» i «debades». Per això, software lliure no significa necessàriament software gratuït.[5][6] Encara que sol estar disponible sense cost, no és obligatori que siga aixina, ya que el «software lliure» pot distribuir-se comercialment. De manera anàloga, el software gratuït pugues no ser lliure, ya que este pot ser gratuït pero no respectar les llibertats del software.[7]

El software de còdic obert és un terme que guarda certes similituts en el «software lliure». No obstant, el concepte de Còdic obert es definix principalment per la disponibilitat del còdic font, sense fer referència a les llibertats de l'usuari. Per això, un software de còdic obert pugues no ser necessàriament lliure. Tampoc deu confondre's el «software lliure» en «software de domini públic». Este últim no requerix llicencia, ya que els seus drets d'explotació estan disponibles per a tota la humanitat, permetent l'accés i us per igual. Qualsevol pot utilisar-ho, sempre que es reconega l'autoria original. Este tipo de software inclou aquell'autoria del qual s'ha donado a la humanitat o que els seus drets d'autor han expirat. Si un autor condiciona el seu us baix una llicència, per més permissiva que siga, deixa de ser domini públic. Per eixemple, una llicència creative commons, encara que siga oberta (CC-BY), no constituïx software completament lliure ni de domini públic.[8]

Història

Artícul principal → Història del software lliure i de còdic obert.

Entre 1960 i 1970, el software no es considerava un producte, sino un complement que els venedors de les grans computadoras de l'época (les mainframes)Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut proporcionaven als seus clients per a que pogueren utilisar-les. En eixa cultura, era comuna que programadors i desenrolladors de software compartiren lliurement els seus programes entre sí. Este comportament era particularment habitual en certs grups d'usuaris de l'época, com DECUS (grup d'usuaris de computadores DEC). A finals de la década de 1970, les companyies varen començar a impondre restriccions als usuaris per mig d'acorts de llicencia. En 1971, quan la informàtica encara no havia alcançat el seu gran auge, les persones que l'utilisaven en àmbits universitaris i empresarials, creaven i compartien software sense cap tipo de restriccions. En l'arribada de la década de 1980, la situació va començar a canviar. Les computadores més modernes varen escomençar a incorporar sistemes operatius privatius, lo que obligava als usuaris a acceptar condicions restrictives que els impedien intercanviar, compartir o realisar modificacions a dit software. En cas que un usuari o programador detecta algun error en l'aplicació, lo únic que podia fer era notificar-ho a l'empresa desenrolladora, la qual decidia si procedia o no a solucionar-ho. Encara que el programador tinguera la capacitadad i la disposició de corregir el problema sense demanar res a canvi, el contracte li impedia que modificar el software. En 1971, el nortamericà Richard Matthew Stallman, estudiant de Física de la Universitat d'Harvard, es va incorporar com hacker del Laboratori d'Inteligència Artificial del Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT per les seues sigles en anglés). Durant la década de 1980, la cultura hacker que formava part de la vida de Stallman va començar a dissoldre's baix la pressió de la comercialisació en l'indústria del software. Varis dels seus companyers delaboratori, també hackers, varen fundar la companyia Symbolics que substituir el «software lliure» desenrollat en les instalacions per programes privatius de la seua propietat. Stallman va contar, anys despuix, que per aquells anys, en elaboratori a on treballava, havien rebut una impressora donada per una empresa externa. El dispositiu, que era utilisat en ret per tots els treballadors, semblava no funcionar a la perfecció, ya que cada cert temps el paper s'atollava. Com a agreujant, no es generava cap avís que s'enviara per ret i informara als usuaris de la situació.[9]

La pèrdua de temps era constant, ya que en ocasions, els treballadors enviaven per ret els seus treballs a imprimir i en anar a buscar-els es trobaven l'impressora atollada i una coa enorme de treballs pendents. Richard Stallman va decidir arreglar el problema, i implementar l'enviament d'un avís per ret quan l'impressora es bloquejara. Per a això necessitava tindre accés al còdic font dels controladors de l'impressora. Va demanar a l'empresa propietària de l'impressora lo que necessitava, comentant, sense demanar res a canvi, qué era lo que pretenia realisar. L'empresa es va negar a entregar-li el còdic font. En eixe precís instant, Stallman es va vore en un encreuament: devia elegir entre acceptar el nou software propietari firmant acorts de no revelació i acabar desenrollant més software propietari en llicències restrictives, que a la seua volta deurien ser més alvance acceptades pels seus propis colegues, o començar un moviment, el moviment del «software lliure». El dia 27 de setembre de 1983, Stallman va anunciar en varis grups de notícies d'Usenet l'inici del Proyecte GNU, que perseguia crear un sistema operatiu completament lliure.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut En 1984, Stallman va renunciar a la seua ocupació al MIT per a evitar que l'universitat exigira drets sobre el software que estava desenrollant en el marc del Proyecte GNU, vivint de realisar programes lliures i vendre les còpies en cintes. En 1985, Stallman va fundar la Free Software Foundation (FSF)[10] i va publicar el Manifest GNU[11] per a descriure el propòsit del proyecte i explicar l'importància del software lliure. Després, en 1986 va publicar la definició de «software lliure»[12] i va introduir el concepte de copyleft, que va desenrollar per a otorgar llibertat als usuaris i per a restringir les possibilitats d'apropiació del software. En 1989 va publicar la primera versió de la GPllicència Pública General GNU (General Public License - GPL)[13] codificant les idees del «software lliure» en un document llegal.

Les quatre llibertats del «software lliure»

Artícul principal → Definició de Software Lliure.
Mapa conceptual del Software Lliure.

D'acort en la definició establida per Richard Stallman, un software és "lliure" quan garantisa les següents llibertats:[14]

Llibertat Descripció
0 La llibertat de «eixecutar» el programa com es desige, en qualsevol propòsit.
1 La llibertat de «estudiar» cóm funciona el programa, i canviar-ho per a que faça lo que es desige. L'accés al còdic font és una condició necessària per a això.
2 La llibertat de «redistribuir» còpies per a ajudar a uns atres.
3 La llibertat de distribuir còpies de les seues versions «modificades» a tercers. Açò li permet oferir a tota la comunitat l'oportunitat de beneficiar-se de les modificacions. L'accés al còdic font és una condició necessària per a això.


La Free Software Foundation, manté un llistat de les llicències que complixen la definició de «software lliure».[15] Per la seua banda la Open Source Initiative manté el seu llistat de llicències que complixen la definició de còdic obert.[16]

Certs teòrics usen la llibertat 3 per a justificar la característica de la llicencia GNU GPL que impedix privatizar el software lliure, front a atres llicències de software lliure com la llicencia MIT que permeten la privatisació.[17]

La definició de software lliure no contempla la qüestió del preu, ya que el software lliure pot ser comercial i de pagament, sempre que es respecten les quatre llibertats. Per eixemple, abans era habituala venda CD de software lliure com distribucions Linux. No obstant, en este cas, el comprador del CD té el dret de copiar-ho, modificar-ho, i redistribuir-ho. Per a evitar la confusió, algunes persones utilisen els térmens «lliure» (software lliure) i «debades» (software debades) per a evitar l'ambigüitat de la paraula anglesa free. El terme software propietari s'ampra per a referir-se al software distribuït baix una llicència de software més restrictiva que no garantisa estes quatre llibertats. Les lleis de la propietat intelectual reserven la majoria dels drets de modificació, duplicació, i redistribució, per a l'amo del copyright; el software dispost baix una llicència de software lliure rescindix específicament la majoria d'estos drets reservats.

Formats oberts

Artícul principal → Format obert.


Els formats oberts permeten al software lliure mantindre les seues quatre llibertats i la lliure difusió de tot el còdic i formats utilisats, la seua distribució i estudi, per açò, els creadors de software lliure desenrollen al mateix temps de programes lliures, formats lliures per a estos programes o utilisen formats lliures ya creats anteriorment. Els formats lliures permeten als usuaris poder treballar en programes lliures encara que en ser lliures poden ser implementats i utilisats en qualsevol programa siga tancat o no. Algunes companyies, com Microsoft, no solen utilisar formats lliures en els seus programes, no per impediment sino per falta de voluntat d'implementar formats oberts en els seus programes, aixina i tot els usuaris poden instalar software lliure en els seus sistemes per a treballar en estos formats.


Tipos de llicències de software lliure

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Copyleft

Artícul principal → Copyleft.

Copyleft és el terme que s'utilisa en l'àmbit informàtic (i s'aplica de manera anàloga a la creació lliterària i artística) per a designar el tipo de protecció jurídica que conferixen determinades llicències que garantisen el dret de qualsevol usuari a utilisar, modificar i redistribuir un programa o els seus derivats, sempre que es mantinguen estes mateixes condicions d'utilisació i difusió.[18]

Cal fer constar que el titular dels drets d'autor (copyright) d'un software baix llicència copyleft pugues també realisar una versió modificada baix el seu copyright original, i vendre-la baix qualsevollicència que desige, ademés de distribuir la versió original com a software lliure. Esta tècnica ha segut usada com un model de negoci per una série d'empreses que realisen software lliure[19] (per eixemple MySQL); esta pràctica no restringix cap dels drets otorgats als usuaris de la versió copyleft.[20]

En Espanya, tota obra derivada està tan protegida com una original, sempre que l'obra derivada partixca d'una autorisació contractual en l'autor. En el cas genèric de que l'autor retire les llicències copyleft, no afectaria de cap modo als productes derivats anteriors a eixa retirada, ya que no té efecte retroactiu. En térmens llegals, l'autor no té dret a retirar el permís d'una llicència en vigència. Si aixina succeïra, el conflicte entre les parts es resoldria en un pleit convencional.

Ventages del software lliure

  • Desenroll i mejoramiento continu: el fet de que es puga accedir al còdic font permet que moltes persones revisen i proven el còdic i, com a conseqüència no solament hi ha un millor resultat sino que ademés la seguritat és molt superior al software privatiu.[21]

Per un atre costat, el software lliure és atés entre molts usuaris que evaluen directament les falles o faltes que presenta el programa. Per això no es té que esperar que la companyia fabricant llance al mercat una actualisació o una versió corregida, lo que permet disminuir els temps de solució dels problemes.


  • Permet l'independència tecnològica: al no dependre dels grans fabricants del software, els usuaris poden decidir si és necessari realisar migracions o actualisacions del sistema, sense tindre que sometre's a decisions impostes per dit fabricant.[22]
  • Permet aforrar en l'adquisició, manteniment i renovació de tecnologies: és molt més econòmic afrontar una actualisació o una instalació massiva de software obert que de software privatius. Ademés, al no tindre que invertir en llicències anuals, els usuaris poden aforrar diners o usar-ho per a adquirir atres software necessari i vinculats al servici de l'empresa.
  • Permet ser copiat: com vàrem mencionar anteriorment en les llibertats, el software lliure permet ser copiat, aixina que sense necessitat d'adquirir noves llicències, est pot ser distribuït a tots aquells que ho necessiten.[23]

Comparació en el software de còdic obert

Artícul principal → Software lliure i de còdic obert.
Mapa conceptual del software lliure i de còdic obert.

Encara que en la pràctica el software de còdic obert i el software lliure compartixen moltes de les seues llicències, la Free Software Foundation opina que el moviment del software de còdic obert és filosòficament diferent del moviment del software lliure.[24] Va aparéixer en 1998 en un grup de persones, entre els que cal destacar a Eric S. Raymond i Bruce Perens, que varen formar la Open Source Initiative (OSI). Ells buscaven donar-li major rellevància als beneficis pràctics del compartir el còdic font, i interessar a les principals cases de software i atres empreses de l'indústria de l'alta tecnologia en el concepte. Per un atre costat, la Free Software Foundation i Richard Stallman preferixen plantejar l'assunt en térmens ètics amprant el terme "software lliure".[25]


Els defensors del terme "Còdic obert" afirmen que este evita l'ambigüitat del terme en eixe idioma que és free en free software. El terme "còdic obert" va ser falcat per Christine Peterson del institut d'investigació Foresight Institute,[26] i es va registrar per a actuar com marca registrada el terme en anglés, per als productes de software lliure. Molta gent reconeix el benefici qualitatiu del procés de desenroll de software quan els desenrolladors poden usar, modificar i redistribuir el còdic font d'un programa. El moviment del software lliure fa especial émfasis en els aspectes morals o ètics del software, veent l'excelència tècnica com un producte secundari del seu estàndart ètic. El moviment de còdic obert veu l'excelència tècnica com l'objectiu prioritari, sent la compartición del còdic font un mig per a dit fi. Per dit motiu, la Fundació del Software Lliure es distancia tant del moviment de còdic obert com del terme "Còdic Obert".[25]

ya que la OSI solament aprova les llicències que s'ajusten a la Open Source Definition (definició de còdic obert), la majoria de la gent ho interpreta com un esquema de distribució, i intercanvia lliurement els térmens "còdic obert" i "software lliure". Aun cuando existixen importants diferències filosòfiques entre abdós térmens, especialment en térmens de les motivacions per al desenroll i l'us de tal software, rarament solen tindre impacte en el procés de colaboració. Encara que el terme "còdic obert" elimina l'ambigüitat de llibertat front a preu (en el cas de l'anglés), introduïx una nova: entre els programes que s'ajusten a la definició de còdic obert, que donen als usuaris la llibertat de millorar-els, i els programes que simplement tenen el còdic font disponible, possiblement en fortes restriccions sobre l'us de dit còdic font. Molta gent creu que qualsevol software que tinga el còdic font disponible és de còdic obert, ya que ho poden manipular (un eixemple d'este tipo de software seria el popular paquet de software gratuït Graphviz, inicialment no lliure, pero que incloïa el còdic font, encara que després AT&T li va canviar la llicència). No obstant, molt d'este software no dona als seus usuaris la llibertat de distribuir les seues modificacions, restringix l'us comercial, o en general restringix els drets dels usuaris.


Implicacions econòmic-polítiques

Artícul principal → Economia de còdic obert.

Una volta que un producte de software lliure ha escomençat a circular, ràpidament està disponible a un cost molt baix. Al mateix temps, la seua utilitat no decreix. El software, en general, podria ser considerat un be d'us inagotable, prenent en conte que el seu cost marginal és menudíssim i que no és un ben subjecte a rivalitat. ya que el software lliure permet elliure us, modificació i redistribució, dona l'oportunitat a molts usuaris en situacions d'econòmiques desfavorables per a obtindre còpies a baix o cap cost. També és senzill modificar-ho localment, lo que permet que siguen possibles els esforços de traducció a idiomes que no són necessàriament rendables comercialment. La majoria del software lliure es produïx per equips internacionals que cooperen a través de la lliure associació. Els equips estan típicament composts per individus en una àmplia varietat de motivacions, i poden provindre tant del sector privat, del sector voluntari o del sector públic. Existixen moltes postures sobre la relació entre el software lliure i l'actual sistema polític-econòmic:

  • Alguns consideren el software lliure com un competidor contra el centralisme en empreses i governs, una forma d'orde espontàneu o d'anarquisme pràctic.[27]
  • Alguns consideren el software lliure com una forma de treball colaboratiu en un model de mercat, tal com s'havia plantejat el cooperativisme.
  • Alguns comparen el software lliure a una economia del regal, a on el valor d'una persona està basat en lo que esta dona als demés, sense que incórrega valor monetari formal de per mig.
  • Grups com Oekonux i Hipatia consideren que tot deuria produir-se d'esta forma i que este model de producció no es llimita a reemplaçar el model no lliure de desenroll del software. La cooperació basada en la lliure associació pot usar-se i s'usa per a atres propòsits (tals com escriure enciclopèdies, per eixemple).
  • Hi ha proyectes de desenroll en impuls governamental que utilisen software lliure, aixina com en proyectes de voluntariat en països en vies de desenroll. Les implicacions polítiques i econòmiques del software lliure, o la seua afinitat en el antiautoritarisme, és discutida. Mentres per a uns estes implicacions són notòries i representen un factor important a prendre's en conte, per a uns atres si be podria existir una lleu relació, no té suficient rellevància.

Model de negoci

El negoci darrere del software lliure es caracterisa per l'oferta de servicis adicionals al software com la personalisació o instalació del mateix, soport tècnic, donacions, patrocinis o com un element de responsabilitat social corporativa;[28] en contraposició al model de negoci basat en llicències predominant en el software privatiu.[29]

Seguritat relativa

Existix una certa controvèrsia sobre la seguritat del software lliure front al software no lliure (sent un dels majors assunts la seguritat per obscuritat). Un método usat de forma habitual per a determinar la seguritat relativa dels productes és determinar quànts fallos de seguritat no resolts existixen en cada u dels productes involucrats. Per lo general, els usuaris d'este método recomanen que no siguen usats productes que no suministren un método de solucionar els fallos de seguritat, a lo manco fins que no estiga disponible un apany.

Blobs binaris i atres propietaris del software

En 2006, OpenBSD va començar la primera campanya contra l'us de blobs en el Kernel del sistema operatiu. Els blobs són instruccions codificades en format binari generalment destinades a controlar dispositius, que el proveïdor distribuïx lliurement sense revelar el còdic font als usuaris i desenrolladors. Açò impedix modificar-els i distribuir noves versions millorades. Ademés, ya que els blobs no estan documentats i poden tindre errors de software, suponen un risc per a la seguritat de qualsevol sistema operatiu el núcleu del qual els incloga. L'objectiu de la campanya sobre els blobs és recopilar documentació d'hardware que permeta als desenrolladors escriure controladors de software lliure per a eixe hardware, lo que finalment permet que tots els sistemes operatius lliures es convertixquen o permaneixquen lliures de blobs. El problema dels blobs binaris en el núcleu Linux i en atres controladors de dispositius va motivar a alguns desenrolladors en Irlanda a llançar gNewSense, una distribució basada en GNU/Linux exenta de blobs binaris. El proyecte va rebre el respal de la Free Software Foundation i va estimular la creació, encapçalada per la Free Software Foundation Latin America, del núcleu Linux-lliure.

Moviment del software lliure

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Motivacions

Entre les causes que motiven el software lliure es troben:

  • La motivació ètica, esgrimida la Free Software Foundation, la qual és un ent que argumenta que el software és coneiximent i deu poder-se difondre sense traves. La seua ocultació és una actitut antisocial i la possibilitat de modificar programes és una forma de llibertat d'expressió, encara que sense oblidar una estructura jerarquizada per la meritocracia.[30]
  • La motivació pragmàtica, defesa per la Open Source Initiative, que argumenta ventages tècniques i econòmiques, sobre evitar una tragèdia dels anticomunes millorant els incentius. Aparte d'estes motivacions, els qui treballen en software lliure solen fer-ho per moltes atres raons, que van des de la diversió a la mera retribució econòmica, que és possible per models de negoci sustentables.[31]

La majoria dels desenrolladors de software lliure provenen de països industrialisats. El mapa de desenrolladors del Proyecte Debian mostra que la majoria de desenrolladors es troben en Europa i els Estats Units.[32]

Grups d'usuaris

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Utilisació

En l'administració pública

Artícul principal → Software lliure en l'Administració Pública.


Entre els arguments que sustenten l'utilisació de software lliure en les administracions públiques trobem els següents:[33]

  • Defensa de l'interés general. L'us de software lliure beneficia a la societat en el seu conjunt. Fomenta el creiximent de l'indústria nacional de servicis i permet aforrar divises. L'Administració Pública té certa funció de guia de l'indústria que la fa tindre un gran impacte, que es considera que deu dirigir-se a la creació d'un àmbit tecnològic generador de riquea nacional.[34]
  • Transparència. L'us de software lliure permet que qualsevol ciutadà puga comprovar per sí mateixa l'integritat i seguritat dels programes que usa la seua administració. Açò és especialment important en l'Administració electrònica i en els sistemes que manipulen senyes sensibles.
  • Independència tecnològica. El software lliure, en garantisar l'accés al còdic font, permet elegir els proveïdors de desenroll, manteniment i soport en un mercat de lliure competència. El software lliure garantisa la llibertat d'elecció de productes gràcies al seu modularidad, la seua disponibilitat en un gran número de plataformes i a l'us de formats d'archiu oberts, que permeten interoperar en independència d'estratègies comercials.
  • Accessibilitat. L'Estat deu garantisar l'accessibilitat als servicis des d'una àmplia varietat de plataformes, sense discriminar als ciutadans per usar un software determinat ni forçar-els a adquirir determinats productes. per a això és fonamental'utilisació de formats i estàndarts oberts. El software lliure pot ser traduït per la comunitat d'usuaris d'una llengua o per la pròpia Administració.
  • Seguritat. El model de seguritat del software lliure es basa en la transparència. L'àmplia base d'usuaris i desenrolladors d'estos programes garantisen ademés un temps de resposta ràpit davant incidències de seguritat. La transparència permet verificar per mig d'auditories l'absència de còdic maligne que puga obrir portes atrasseres en els programes.
  • Protecció de l'inversió. La continuïtat dels productes de software lliure està garantisada per la disponibilitat del còdic font, que permet mantindre els productes durant temps indefinit. També es protegix l'inversió en hardware en evitar-se les actualisacions forçoses, prolongant el cicle de vida dels mateixos. Els servicis sobre el software lliure s'oferixen en un mercat de lliure competència, per lo que els seus preus són menors als oferits pel manteniment i soport de programes privatius. Existixen països en els quals, els seus administracions públiques, han mostrat respal al software lliure, siga migrando total o parcialment els seus servidors i sistemes d'escritori, o subvencionant-ho. Est és el cas d'Alemània,[35][36][37] Brasil,[38][39] Cuba,[40] Chile,[41] China,[42] Equador, Espanya,[43][44][45] França,[46] Mèxic,[47] República Dominicana,[48] Veneçuela,[49] Argentina,[50] entre uns atres.


En gestió sanitària

L'inclusió de la gestió digital en l'àmbit sanitari ha permés transformar la relació entre els sistemes de salut i els usuaris, proporcionant una major agilitat, rendabilitat i accessibilitat. El seu us radica en l'aplicació de les noves tecnologies per a la millora dels servicis donats als pacients i les seues comunitats, a través d'estratègies que faciliten l'informació i la divulgació; per eixemple, la teleasistencia per a minimisar els costs de l'atenció domiciliària i facilitar l'accés a comunitats remotes; la telefonia mòvil per a permetre l'accés a l'informació i la comunicació entre professionals i pacients; la història clínica informatisada, que possibilita l'accés colectiu d'un equip sanitari de treball a les senyes d'un pacient, entre uns atres. La informatisació dels servicis dirigits als pacients requerix una gestió eficient dels recursos tecnològics. És imprescindible una adaptació tecnològica dels sistemes d'Informació sanitaris en nous i millors protocols de comunicació, per lo que, en este sentit, l'us del software lliure juga un paper fonamental, possibilitant el desenroll colaboratiu en ret, la seua reutilisació i disminuint les despeses econòmiques.[51]


En educació

Distribució d'algunes aplicacions de software lliure en el procés d'educació a distància.
Artícul principal → Software lliure en educació.

Segons els seus impulsors, el software lliure fomenta el coneiximent i la participació de forma equitativa i colaborativa en el procés educatiu en particular, i en la cultura en general, posa a l'estudiant en situació de "crear", de ser usuari i productor al mateix temps.[52] Els governs i les institucions educatives deurien utilisar i ensenyar exclusivament software lliure perque este els permetria adquirir independència pedagògica i ferramentes de coneiximent obertes i accessibles als seus estudiants i a tota la comunitat. Difondre el coneiximent i ensenyar als estudiants a ser bons membres d'eixa comunitat.[53] L'aprenentage es promou a partir d'un accés lliure a l'informació[54] Per tot açò, el software lliure sembla tindre beneficis[55][56] en el camp educatiu com els següents:


  1. Llibertat per a elegir el programa que cobrixca de millor manera les necessitats educatives.
  2. Benefici econòmic: Les llicències del software lliure són completament gratuïtes, per lo que pot ser eliminat el pagament en llicència de programes no lliures i invertir els diners en una atra àrea.
  3. Us per part dels estudiants dels mateixos programes en casa i escola, de forma llegal.
  4. Existència de comunitats d'intercanvi educatiu.
  5. Desenroll independent d'aplicacions: Es favorix el creiximent de desenrolladors “chicotets” de software creant aixina una àmplia oferta de programes educatius lliures.
  6. Coneiximent ampliat sobre l'informàtica: El software lliure permet que els estudiants coneguen cóm treballen els programes i fomenta l'interés, l'investigació i l'aprenentage de nous conceptes en el camp de l'informàtica.
  7. Diversitat de ferramentes educatives en diverses àrees del coneiximent.[57]
  8. La possibilitat de copiar i difondre el software, és una forma d'evitar que la pròpia institució educativa duga als seus alumnes i docents a la realisació de còpies illegals de software privatiu incorrent en la violació de la llei.[58]
  9. Ensenyant el software lliure, les escoles poden formar ciutadans preparats per a viure en una societat digitalliure. Lo que implica la no dependència del software privatiu de les mega-corporacions.[59]

El software lliure o el de còdic obert compartixen les mateixes llimitacions, i algunes d'elles també les compartixen en el software comercial. Algunes llimitacions són:

  1. El software lliure es compra o s'adquirix sense garanties explícites del fabricant o autor.
  2. Les modificacions o problemes trobats requerixen de la dedicació de recursos institucionals, aixina com a l'adaptació a les necessitats de l'usuari que ho utilise.
  3. Els usuaris deuen tindre uns coneiximents mínims de programació per a modificar-ho i adaptar-ho al context educatiu.


En indústria

En la Quarta Revolució Industrial, els sectors productius han experimentat un gran canvi. Este canvi es deu principalment a l'evolució de les tecnologies i la seua inclusió en dits sectors. En esta Revolució Industrial existix lo que cridem “Ecosistema de ferramentes” de Software Lliure i Obert lo que favorix l'us de les noves tecnologies permetent que les empreses siguen més competitives i rendables.[60]

Cada volta hi ha més empreses i organisacions que usen el Software Lliure per a la seua gestió empresarial. Açò es deu a les grans ventages que té el seu us en dites empreses, com per eixemple la reducció de costs, la llibertat d'us i redistribució, l'independència tecnològica, l'aument de la flexibilitat i la personalisació del còdic entre unes atres.[61][62]

En l'actualitat, existixen molts proyectes en Software Lliure per a chicotetes i mijanes Organisacions.[63] De fet, un 98 % de les grans empreses ho usen, pero menys del 30 % colaboren en el seu desenrolla qual cosa no és adequat si volem que estos programes seguixquen evolucionant.[62]

En ciència

En els últims anys, el desenroll del software ha beneficiat en diversos camps de la ciència. En la bioinformática ha segut beneficiós per la gran cantitat d'informació i senyes que es manegen. És per això que molts d'estos softwares s'enfoquen en les bases de senyes biològiques, el anàlisis de seqüències, anotació de genomas, medició de la biodiversitat entre atres coses.[64]


El camp de la física conta en amplis recursos de software lliure com a programes per a la mecànica de decorreguts (Gerris Flow Solver) que permet resoldre les equacions de Navier-Stokes; l'experimentació de dispersió de neutrons (McStas); investigació en la Teoria del funcional de la densitat del temps-depenent i la Teoria del funcional de la densitat per mig de la simulació de la dinàmica d'electrons d'ions (Octopus) o l'ilustració dels efectes de la relativitat especial en l'apariència dels objectes en moviment (LightSpeed) entre uns atres.[65]

Respecte al camp de la química i al software lliure cal destacar alguns programes usats per a l'investigació en este àmbit. Alguns eixemples són: un alvançat editor molecular (Avogadro o BKChem), taules periòdiques interactives en tota l'informació necessària (Kalzium) i un proyecte de colaboració en la finalitat de buscar, convertir, analisar o almagasenar senyes de qualsevol àrea relacionada en la química.[66]

En el camp de les matemàtiques el Software Lliure ha contribuït en la resolució de problemes matemàtics com per eixemple problemes en gràfics, matrius, permutació, geometria entre uns atres. Alguns d'estos programes són CompliCalc, Geogebra, Yacas i Axiom.[67]

En art

Sobre el món de l'art es referix el software lliure també ha permés el desenroll de diversos camps com el cine, els videojocs, música o la fotografia entre uns atres.

Música[68]

Existixen gran cantitat de programes que servixen de respal o de ferramenta per a múltiples tasques relacionades en la música com pot ser l'escritura de partituras, composició musical o la seua producció. Un dels programes més coneguts i destacats a l'hora de realisar gravació i edició d'àudio és audacity, el qual permet treballar en la generació de tons, en formes d'ones, aplicació d'efectes i moltes més opcions permetent obtindre resultats professionals. També es pot destacar l'us d'Ardour, el qual és ideal en l'us de gravacions d'alta calitat per a doblages i inclús events en viu i encara que la seua funcionalitat principal és l'edició i gravació també permet masterizar àudio. En notació musical cal destacar l'us de MuseScore el qual posseïx un gran palmito de funcionalitats, ademés de poder integrar-se en atres programes. Per una atra part, no tots els programes relacionats en la música tenen com a objectiu gravar i editar, Guitarix és un simulador per a amplificador de guitarres. El seu us és ideal per a presentacions en viu ya que l'amplificament del sò és molt ràpida.

Cine

A l'hora de la realisació de produccions cinematogràfiques el software lliure conta en un paper destacat, com va ser l'us de GNU/Linux en la realisació del forat negre de la película Interstellar de Christopher Nolan. Un atre eixemple va ser l'us d'Ubuntu i KDE a l'hora de realisar els efectes especials de la película El hobbit: la desolació de Smaug, per part de Weta Digital. Cal destacar també al programa Blender 3D, el qual és un dels programes més populars dedicats a la modelació, a on s'ha aplegat a usar en películes com Spider-Man 2, Captain America: The Winter Soldier o Elephants Dream la qual és la primera película realisada íntegrament en software lliure.[69][70][71]

Impacte del software lliure en internet[72]

El software lliure ha supost un gran alvanç per al món d'internet. Gràcies a la creació del proyecte GNU i a la societat resultant del Moviment del Software Lliure impulsat per Richard Stallman. A dia d'hui, la vasta majoria de pàgines web s'estagen en servidors Linux utilisant MySQL com a gestió de base de senyes, PHP com a llenguage i Apache com a servidor web http. El seu us implica grans nivells de seguritat i rendiment. Els sistemes LAMP (Linux, Apache, MySQL i PHP) permeten la creació i configuració de servidors web sense implicar un alt cost. A raïl d'açò, numerosos proveïdors han emergit un número considerable de proveïdors de servicis, entre els que destaquen els hostings i els proveïdors cloud. cal destacar l'alt nivell de seguritat que proporciona el software lliure per les constants actualisacions i incorporacions de nous pegats de seguritat. A la seua volta, la majoria de l'infraestructura d'internet està basada en protocols amparats en el software lliure; alguns eixemples són la gestió del funcionament dels correus electrònics (gràcies a SendMail) o els servidors de nom de domini DNS (BIND). Botant a un atre camp del món internauta, el desenroll de software per a cloud també s'ha vist afectat de forma positiva pel software lliure. Este últim ha permés la creació de repositoris, frameworks i útils llenguages de programació. Aixina mateix, les noves tècniques d'inteligència artificial, el internet de les coses o el big data han segut impulsades pel software lliure.

Vore també

Referències

  1. ↑ Free Software Foundation Staff. «fsf. org/about/what-is-free-software What is free software and why is it baix important for society?» (en anglés). Consultat el 24 d'agost de 2015.
  2. ↑ «gnu. org/philosophy/free-sw. es. html ¿Qué és el Software Lliure? - Proyecte GNU - Free Software Foundation». www. gnu. org. Consultat el 2025-07-28.
  3. ↑ «lat/portal/2019/09/17/stallman-2019/ Stallman, renúncia a la Free Software Foundation» (en és). IT Connect Latam. Consultat el 14 de maig de 2020.
  4. ↑ (2 d'octubre de 2010) org/details/faif-2.0 Free as in Freedom (2.0): Richard Stallman and the Free Software revolution, 2 edició, GNU Press, p. org/details/faif-2.0/page/n86 71.
  5. ↑ «archive. org/web/20181119042805/https://www. gnu. org/philosophy/selling. es. html Vendre software lliure» (html). Fundació pel Software Lliure. Archivat des d'el gnu. org/philosophy/selling. es. html original, el 19 de novembre de 2018. Consultat el 21 de novembre de 2018. «Molts creuen que l'esperit del proyecte GNU és que no es deuria cobrar diners per distribuir còpies de software, o que es deuria cobrar lo menys possible, solament lo suficient per a cobrir el cost. És un malentés. En realitat, lo que recomanem a els qui redistribuïxen «software lliure» és que cobren tant com desigen o siga possible. Si la llicència no permet que els usuaris facen còpies i les embenen, es tracta d'una llicència que no és lliure. Si açò li sorprén, per favor continue llegint.»
  6. ↑ «archive. org/web/20160624124038/https://geekytheory. com/el-software-libre-no-es-software-gratuito/ El software lliure no és software gratuït» (html). Geeky Theory. Archivat des d'el com/el-software-libre-no-es-software-gratuito/ original, el 24 de juny de 2016. Consultat el 21 de novembre de 2018. «Molts creuen que parlar de software lliure és parlar de software gratuït i no poden estar més equivocats.»
  7. ↑ Rodríguez, G.. «scielo. org. co/scielo. php? pid=S0121-86972008000200007&script=sci_arttext&tlng=es El software lliure i les seues implicacions jurídiques». Revista de Dret. Scielo. Consultat el 8 d'abril de 2018.
  8. ↑ «org/licenses/by/4.0/ Deed - Attribution 4.0 International - Creative Commons». creativecommons. org. Consultat el 2025-02-17.
  9. ↑ Sam Williams (2002). «cap 1», oreilly. com/openbook/freedom/ch01. html Free as in Freedom, O'Reilly.
  10. ↑ «fsf. org/nosvn/fsf-incorporate.pdf artículs of incorporation» (en anglés). Consultat el 5 de febrer de 2020.
  11. ↑ «gnu. org/gnu/manifesto. es. html El manifest de GNU» (en anglés). gnu. org. Consultat el 5 de febrer de 2020.
  12. ↑ Richard M. Stallman. «gnu. org/bulletins/bull1. cht What is the Free Software Foundation?» (en anglés). GNU's Bulletin. Gnu. org. Consultat el 5 de febrer de 2020. vore ací per la definició actual «gnu. org/philosophy/free-sw. es. html ¿Qué és el software lliure?». gnu. org. Consultat el 5 de febrer de 2020.
  13. ↑ «instructure. com/courses/813222/pages/historia-del-software-libre-y-el-software-de-codigo-abierto Història del Software Lliure i el Software de Còdic Obert: Introducció a l'Educació Oberta» (en és). canvas. instructure. com. Consultat el 30 de març de 2018.
  14. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Free Software Foundation. . Consultat el 14 de decembre de 2010.
  15. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Free Software Foundation. . Consultat el 2025-09-17.
  16. ↑ Open Source Initiative. «opensource. org/licenses OSI licenses» (en anglés).
  17. ↑ Inglés.Consultat el 30 de març de 2018.
  18. ↑ «gnu. org/licenses/license-list. es. html GNU. org» (en és). www. gnu. org. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  19. ↑ «gnu. org/philosophy/categories. es. html GNU. org» (en és). www. gnu. org. Consultat el 27 d'abril de 2020.
  20. ↑ «gnu. org/licenses/copyleft. es. html ¿Qué és el copyleft?».
  21. ↑ «com/es/blog/software-libre/ Software lliure: definició, tipos i ventages d'eixos programes» (en és-mx). Roc Content. Consultat el 1 de juny de 2020.
  22. ↑ «com/archivo/2014/10/ventajas-utilizar-software-libre-educacion/ Ventages d'utilisar Software Lliure en l'Educació». hipertextual. com. Consultat el 5 de juny de 2020.
  23. ↑ «com/es/blog/els-beneficios-del-software-libre Els beneficis del software lliure · INUSUAL®» (en és-és). INUSUAL®. Consultat el 5 de juny de 2020.
  24. ↑ sindominio. net/pensamiento/softlibre/softlibre005. html#toc28 «Open Source» (còdic font obert) en elibreo Software lliure per a una societat lliure de Stallman
  25. ↑ 25,0 25,1 Richard Stallman. «gnu. org/philosophy/open-source-misses-the-point. es. html Per qué el «còdic obert» pert de vista lo essencial del software lliure». www. gnu. org. Consultat el 21 de decembre de 2016.
  26. ↑ Christine Peterson. «com/artícul/18/2/coining-term-open-source-software How I coined the term 'open source'» (en en). opensource. com. Consultat el 30 novembre 2021.
  27. ↑ Eben Moglen. «archive. org/web/20051109083238/http://emoglen. law. columbia. edu/publications/anarchism. html Anarchism Triumphant: Free Software and the Death of Copyright (Anarquisme triunfante: el software lliure i la mort dels drets d'autor)» (en anglés). Archivat des d'el law. columbia. edu/publications/anarchism. html original, el 9 de novembre de 2005. Consultat el 13 de novembre de 2007.
  28. ↑ unpinguinoenmiventana. com/2011/open-source-y-responsabilidad-social-corporativa/ Models open source i responsabilitat social unpinguinoenmiventana. com/2011/open-source-y-responsabilidad-social-corporativa/ archivat en Wayback Machine. Jesús García García & Mª Isabel Alonso de MagdalenoUniversidad d'Oviedo. XVI Congrés Associació Espanyola de contabilitat i Administració d'empreses
  29. ↑
  30. ↑ La catedral i el bazar
  31. ↑ Jordi Mas Hernández (coordinador), David Megías Jiménez (coordinador), Jesús M. González Barahona, Joaquín Seoane Pascual, Gregorio Roures (2008). uoc. es/cdocent/A9KMALXXN4USEZ3OSUQF.pdf? ajax=true Introducció al software lliure, Barcelona: Fundació per a l'Universitat Oberta de Catalunya.
  32. ↑ «debian. org/devel/developers. loc Debian -- Situació dels desenrolladors». www. debian. org. Consultat el 21 de setembre de 2016.
  33. ↑ David Jacovkis. «iade. org. ar/noticias/argumentos-per a-el-uso-de-software-libre-en-les-administraciones-publicas-0 Arguments per a l'us de software lliure en les Administracions Públiques». www. iade. org. ar. Consultat el 21 de setembre de 2016.
  34. ↑ «archive. org/web/20140428004615/http://www. revistacts. net/files/Volumen_9_Numero_26/Sala_EDITADO.pdf Software Lliure i Accés Obert: dos formes de transferència de tecnologia». Revista CTS, vol. 9, N. 26. Archivat des d'el revistacts. net/files/Volumen_9_Numero_26/Sala_EDITADO.pdf original, el 28 d'abril de 2014. Consultat el 27 d'abril de 2014.
  35. ↑ «osor. eu/news/de-foreign-ministry-cost-of-open-source-desktop-maintenance-is-by-far-the-lowest DE: Foreign ministry: 'Cost of Open Source desktop maintenance is by far the lowest' —».
  36. ↑ «archive. org/web/20081010023118/http://www. diarioti. com/gate/n. php? id=16446 DiarioTi: Diari Tecnologies de l'Informació». Archivat des d'el com/gate/n. php? id=16446 original, el 10 d'octubre de 2008.
  37. ↑ «documentfoundation. org/blog/2021/11/18/german-state-planning-to-switch-25000-pcs-to-libreoffice/ German state planning to switch 25,000 PCs to LibreOffice» (en en-gb). The Document Foundation Blog. Consultat el 2021-11-30.
  38. ↑ «elpais. com/articulo/internet/gobierno/la/levanta/bandera/software/libre/elpeputec/20040626elpepunet_2/Tes El govern de la alça la bandera del 'software' lliure · ELPAÍS. com».
  39. ↑ «elpais. com/articulo/internet/Intel/Novell/aplauden/avance/Linux/Brasil/elpeputec/20050517elpepunet_5/Tes Intel i Novell aplaudixen l'alvanç de Linux en Brasil · ELPAÍS. com».
  40. ↑ «elpais. com/articulo/internet/Cuba/abandona/Windows/pasa/Linux/elpeputec/20050517elpepunet_10/Tes Cuba abandona Windows i es passa a Linux · ELPAÍS. com».
  41. ↑ «archive. org/web/20140407014419/http://www. bnamericas. com/news/tecnologia/Regulador_e_IBM_promueven_Linux_en_el_Gobierno Regulador i IBM promouen Linux en el Govern, Chile, Tecnologies d'Info., notícies». Archivat des d'el bnamericas. com/news/tecnologia/Regulador_e_IBM_promueven_Linux_en_el_Gobierno original, el 7 d'abril de 2014. Consultat el 28 d'agost de 2009.
  42. ↑ «chinatechnews. com/2006/06/06/3954-china-earthquake-administration-chooses-linux China Earthquake Administration Chooses Linux - ChinaTechNews. com - The Technology Source for the Latest Chinese News on Internet, Computers, Digital, Science, Electronics, La...».
  43. ↑ «elpais. com/articulo/internet/Extremadura/usara/software/libre/10000/ordenadores/administracion/elpportec/20060803elpepunet_5/Tes Extremadura usarà 'software' 'lliure en els 10.000 ordenadors de l'administració · ELPAÍS. com».
  44. ↑ (2012) cenatic. es/dossier/panel-informe-age2011 El Software Lliure en els Organismes Públics d'Àmbit Estatal, CENATIC. ISBN 978-84-15927-00-6.
  45. ↑ «juntadeandalucia. es/educacion/cga/portal/? page_id=7613 Guadalinex en la comunitat educativa andalusa».
  46. ↑ «com/open-source/news/2009/03/french-police-saves-millions-of-euros-by-adopting-ubuntu. ars French police: we saved millions of euros by adopting Ubuntu - Ars Technica».
  47. ↑ «eluniversal. com. mx/finanzas/50094. html Michoacán aforra molts millons en software lliure - L'Universal - Finances».
  48. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
  49. ↑ Governe de Veneçuela. «archive. org/web/20071109175406/http://www. gobiernoenlinea. ve/docMgr/sharedfiles/Decreto3390.pdf Recolze del Governe Veneçolà al Software Lliure». Archivat des d'el gobiernoenlinea. ve/docMgr/sharedfiles/Decreto3390.pdf original, el 9 de novembre de 2007.
  50. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Agència Telam. . www. telam. com. ar. Archivat des d'el telam. com. ar/notas/201404/60826-la-relacion-entre-el-software-libre-y-el-estado-marco-el-inicio-del-flisol-2014. html original, el 2023-10-23. Consultat el 1 de setembre de 2016.
  51. ↑ Francesc., Saigí Rubió, (2014). worldcat. org/oclc/923039806 Salut mòvil i software lliure., Editorial UOC. OCLC 923039806. ISBN 9788490641583.
  52. ↑ «eltiempo. com/archivo/documento/CMS-13855020 Entrevista del TEMPS a Walter Bender - Archive Digital de Notícies de Colòmbia i el Món des de 1990 - eltiempo. com». Consultat el 1 de setembre de 2016.
  53. ↑ «gnu. org/education/education. es. html Software lliure i educació - Proyecte GNU - Free Software Foundation». www. gnu. org. Consultat el 31 de març de 2016.
  54. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.Prim García, Ana María; Oliver Coll, Rafael. (PDF).
  55. ↑ Adell, J. i Bernabé, I.. «researchgate. net/profile/Jordi_Adell2/publication/216393192_Software_libre_en_educacion/links/0912f51366175dd62d000000.pdf Software lliure en educació». Consultat el 8 d'abril de 2018.
  56. ↑ «pagina12. com. ar/258659-els-riesgos-de-zoom-y-les-ventajas-de-jitsi Els riscs de Zoom i les ventages de Jitsi | Existix una opció a la plataforma més popular». PAGINA12. Consultat el 14 d'abril de 2020.
  57. ↑ «Material de llectura classe 3: La netbook, solucions a les dificultats habituals des de l'implementació del Software Lliure.».http://postitulo. secundaria. infd. edu. ar/archivos/repositorio/4000/4070/SecySup_ReferentesTicII_clase3_ML.pdf.Consultat el 12 de novembre de 2019.
  58. ↑ unesco. org/images/0015/001560/156096s.pdf Guia pràctica sobre software lliure: la seua selecció i aplicació local en Amèrica Llatina i el Carib, pp. 53-54. ISBN 92-9089-103-3.
  59. ↑ «gnu. org/education/edu-schools. es. html Per qué les escoles deuen usar exclusivament software lliure». Consultat el 31 d'agost de 2016.
  60. ↑ «desdelinux. net/cuarta-revolucion-industrial-papel-software-libre-nueva-era/ Quarta Revolució Industrial: El paper del Software Lliure en esta nova era» (en és). Des de Linux. Consultat el 2022-04-30.
  61. ↑ iebschool. com/blog/software-libre-oportunidad-empresas-digital-business/ «El software lliure: una gran oportunitat per a les empreses».Thinking for Innovation.Consultat el 2022-04-30.
  62. ↑ 62,0 62,1 «linuxadictos. com/software-empresarial-codigo-abierto. html Software empresarial de còdic obert per a sistemes GNU/Linux» (en és). Linux Adictes. Consultat el 2022-04-30.
  63. ↑ «desdelinux. net/software-libre-impacto-tecnologic-organizaciones/ Software Lliure i Obert: Impacte Tecnològic en les Organisacions» (en és). Des de Linux. Consultat el 2022-04-30.
  64. ↑ «researchgate. net/publication/312478855_Software_libre_enfocados_en_diversos_campos_de_las_ciencias_biologiques Software Lliure enfocat a diversos camps de les ciències biològiques».
  65. ↑ «ochobitshacenunbyte. com/2015/12/16/aplicaciones-cientificas-gnu-linux-fisica/ Aplicacions científiques per a GNU Linux - Física» (en és). ochobitshacenunbyte. Consultat el 2022-04-30.
  66. ↑ «ochobitshacenunbyte. com/2015/12/15/aplicaciones-cientificas-gnu-linux-quimica/ Aplicacions científiques per a GNU Linux - Química» (en és). ochobitshacenunbyte. Consultat el 2022-04-30.
  67. ↑ «tecnologiailimitada. com/14-mejor-software-libre-de-matematicas/ 14 Millor software lliure de matemàtiques» (en és). Tecnologia Illimitada. Consultat el 2022-04-30.
  68. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Des de Linux. Consultat el 2022-04-30.
  69. ↑ «com/9374. php Primer película realisada íntegrament en Software Lliure». sistemes. com. Consultat el 2022-04-30.
  70. ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. MuyLinux. Consultat el 2022-04-30.
  71. ↑ «muylinux. com/2014/10/09/ubuntu-kde-hobbit/ Ubuntu i KDE en la producció del Hobbit» MuyLinux» (en és). MuyLinux. Consultat el 2022-04-30.
  72. ↑ «ilimit. com/blog/software-libre-evolucion-internet/ Cóm ha influït el software lliure en l'evolució d'Internet» (en és). Consultat el 2022-04-30.

Enllaços externs

Plantilla:Wikiversidad

Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Software_lliure&oldid=1547474»