Anar al contingut

Hacker

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Hacker (desambiguació).
Erro al crear miniatura:
Bruce Sterling en actitut d'escriure o de firmar; el citat és l'autor del llibre The Hacker Crackdown: Law and Disorder on the Electronic Frontier[1] (La caça de "hackers": llei i desorde en la frontera electrònica[2]).
Erro al crear miniatura:
Richard Stallman, creador de la Free Software Foundation –FSF– (en espanyol: Fundació pel Software Lliure) i principal impulsor del concepte de software lliure.
Erro al crear miniatura:
Kevin Mitnick, les activitats de la qual com cracker varen ser presentades pels mijos com a hacker.

El terme hacker,[3] hispanizado com jáquer[4] o jacker,[5] és un concepte en diferents definicions que es diferencien principalment en la seua amplitut de significat i el seu enfocament (neutre, negatiu o positiu). El Diccionari de la llengua espanyola de l'ASALE, en la seua segona accepció, establix que és una «persona experta en el maneig de computadores, que s'ocupa de la seguritat dels sistemes i de desenrollar tècniques de millora».[6] Existixen definicions més àmplies com «crear, investigar i difondre informació d'interés general, complint ser èticament bo com a criteri diferenciador de crackear. Encara que poguera usar-se en sentit ampli, l'us del terme hackear se sol restringir habitualment a quan implica informàtica, computació, software, hardware, reparació i/o modificació».[7] Segons Glider,[8] «un hacker és un apassionat, un entusiasta, un expert de les noves tecnologies, una persona que tracta de trencar els llímits de la tecnologia per a crear alguna cosa superior o millor»,[9] que considera que posar l'informació a l'alcanç de tots constituïx un extraordinari be.[10] Comunament el terme és associat a tot aquell expert de les tecnologies de comunicació i informació que utilisa els seus coneiximents tècnics en computació i programació per a superar un problema, més freqüentment associat a la seguritat. Habitualment se'ls crida aixina a tècnics i ingeniers informàtics en coneiximents en seguritat i en la capacitat de detectar errors o fallos en sistemes informàtics per a despuix informar els fallos als desenrolladors del software trobat vulnerable o a tot el públic. També està generalisat cridar hackers als programadors de software lliure, els qui escriuen software d'interés general per al seu lliure us, aixina Richard Stallman reivindica l'us correcte de la paraula hacker i evitar la confusió en cracker.

El terme hacker naix en la segona mitat d'el XX i el seu orige està lligat en els clubs i laboratoris del Institut Tecnològic de Massachusetts.[11] Richard Stallman va fundar en 1983 i des de llavors promou el proyecte GNU en l'objectiu de crear un sistema operatiu completament constituït exclusivament per software lliure per a conseguir un sistema operatiu que pot ser usat per qualsevol persona sense comprometre les seues llibertats, ademés de crear les llicències de software lliure de GNU que són actualment usades per mils de programes i aplicacions. Per la seua banda Eric S. Raymond sosté que el motiu principal que tenen estes persones per a crear software en el seu temps lliure, i despuix distribuir-los de manera gratuïta, és el de ser reconeguts pels seus iguals.[12] No obstant a mitan de década de 1990, per la promoció mediàtica com a hacker de Kevin Mitnick per a referir-se a les seues activitats com cracker, el terme desvirtuó el seu significat.[13][14]

Es recomana diferenciar clarament entre hacker i cracker,[15][7] ya que, si ben abdós són experts en descobrir vulnerabilitats en sistemes, el segon ho fa en propòsits ilícits o lucratius. La paraula hacker era popularment coneguda com a Pirata Informàtic, segons la definició donada per la RAE. Despuix de mils de crítiques i solicituts donades a la RAE, es va decidir renovar-ho novament conseguint una definició acceptada per la comunitat d'experts i entusiasta informàtics. Pero, a pesar dels esforços per diferenciar-los, els mijos de comunicació massiva continuen confonent els térmens, generant rebuig de part dels experts en computació. En 2017, es va propondre la possibilitat d'usar estos dos térmens adaptats a l'espanyol com háker[16] (pronunciat com hache aspirada, no com jota) i cráker,[16] seguint els criteris de la Ortografia de la llengua espanyola. No obstant en el primer cas es va acceptar l'us de «jáquer» com a substantiu i «jaquear» o «hackear» com verp transitiu.[4][17][18]

Atres significats

En idioma anglés la paraula hacker originalment s'utilisava per a definir a una persona que creava mobles en un astral, lo que ya de per sí denota una habilitat i ingeni extra sobre un carpintero comú.[19] Segons algunes persones els hackers poden dividir-se en les comunitats o subcultures que s'indiquen a continuació, pero en la pràctica les fronteres d'esta classificació són difusas i esta diferenciació és contrària a les definicions àmplies de hacker:[20]

Erro al crear miniatura:
Emblema hacker,[21] proyecte per a crear un símbol reconeixible per a la percepció de la cultura hacker.
  • En seguritat informàtica este terme concernix principalment a entrades remotes no autorisades per mig de rets de comunicació com a internet coneguts com a capells negres (black hats). Pero també inclou a aquells que depuren i arreglen errors en els sistemes com a capells blancs (white hats) i als de moral ambigua com són els capells grisos (grey hats). La classificació de capells de colors sol ser rebujada per les comunitats hackers.[7]
  • Una comunitat d'entusiasta programadors i dissenyadors de sistemes originada en els xixanta al voltant del Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), el Tech Model Railroad Club (TMRC) i el Laboratori d'Inteligència Artificial del MIT.[22] Esta comunitat es caracterisa pel llançament del moviment de software lliure.[23] En la publicació Request for comments (RFC 1392) amplia este significat com a «persona que goja d'un coneiximent profunt del funcionament intern d'un sistema, en particular de computadores i rets informàtiques».
  • la comunitat d'aficionats a l'informàtica domèstica, centrada en l'hardware posterior als setanta i en el software (jocs de computadora, cracking de software, la demoscene) d'entre els huitanta/noranta.
  • S'utilisa la paraula hacker, per a descriure a una persona que practica la programació informàtica, en una espècie de passió artística, o que forma part de la cultura dels hackers, és dir, al grup de programadorés que històricament estan en els orígens d'Internet, del software lliure i de la World Wide Web.

El 20 de decembre de 2017 la RAE va afegir una segona accepció a la paraula hacker per a resaltar la seua condició d'expert en ciberseguridad. En concret la va definir com: "Persona experta en el maneig de computadores, que s'ocupa de la seguritat dels sistemes i de desenrollar tècniques de millora".[24]

No obstant, i en coherència en les definicions àmplies de hacker, més allà de les definicions del terme hacker en les seues versions més estretament vinculades al món informàtic o tecnològic, cal destacar l'us d'esta paraula per extensió (i de fet aixina va ser en els seus inicis l'orige de la mateixa) a tota persona que implementa solucions per a qualsevol sistema, siga informàtic o no, de manera que este puga amprar-se de formes no pensades per els qui varen crear dits sistemes. Aixina el terme hacker està indisolublemente unit a tota persona que manipula o que posseïx coneiximents pràctics que modifiquen els usos de les coses de modo que estes puguen amprar-se per a fins no prevists en el seu orige. D'ahí l'us dels térmens de hackeado (en inglés: hacked, pronunciat com jaqueado),[nota 1] com a sinònim de "alterant en el seu fins" per a complir atres funcions.

Història

En 1961 el MIT, el Massachusetts Institute of Technology, va adquirir la microcomputadora PDP-1, lo que va atraure la curiositat d'un grup d'estudiants que formaven part del Tech Model Railroad Club, TMRC, ya que podrien interactuar directament en ella per mig de còdics de programació. Degut a que la microcomputadora tardava molt en encendre,[25] es quedava capcionada tota la nit fent que els membres del TMRC tingueren accés a ella i pogueren escomençar a experimentar, un dels guanys més famosos d'estos experiments va ser la creació del videojoc Spacewar.

Temps despuix alguns membres del TMRC es varen tornar membres del Laboratori d'Inteligència Artificial del MIT i es varen dur en ells la tradició de jugar-se bromes inocents entre ells, a les quals cridaven hacks. Varen ser els membres d'este laboratori els primers en autonombrarse hackers.[12] Esta comunitat es caracterisa pel llançament del moviment de software lliure.[11] la World Wide Web i Internet en sí mateixa són creacions de hackers.[23]

En 1962, J. C. R. Licklider va crear un nou concepte que canviaria les telecomunicacions d'eixe llavors. Este concepte es va cridar ARPANET. Una idea que va escomençar com un proyecte del Departament de Defensa per a la comunicació va terminar sent una extensa ret d'ordenadors transcontinental d'alta velocitat, la qual comunicava universitats, laboratoris d'investigació i contractistes de defensa entre uns atres. Un efecte que va tindre esta ret va ser la d'unir a tots els hackers d'EUA, fent que escomençaren a descobrir-se a ells mateixos. ARPANET va ajudar a que els amants de la programació pogueren tindre un espai per a generar idees i al mateix temps per a tindre una identitat.

D'ahí va eixir l'idea de crear un archiu que fera un compilado tant de l'argot com de les discussions que es tenien referent a la cultura hacker. A este primer compilado se li va cridar Jargon File que era més com un diccionari. Es va publicar en 1983 com The Hacker's Dictionary i poc a poc s'ha anat actualisant. Actualment la versió impresa es coneix com The New Hacker's Dictionary.

En l'arribada del nou PDP-10, ara hi havia una nova oportunitat per a provar als estudiants més lluents. Va ser llavors quan estudiants del MIT varen atacar el Sistema Operatiu del nou processador i varen crear un de nou cridat ITS (Sistema de Temps Compartit Incompatible). El Sistema Operatiu es podia descriure com a excèntric i rar. Contenia alguns errors, no obstant l'alvanç que varen conseguir sobre innovació tècnica els va dur a tindre el récort del sistema operatiu més antic en us continu.

La creació del nou sistema operatiu orilló a que deprengueren a programar en distints llenguages, molts d'ells seguixen sent utilisats en l'actualitat. Un eixemple és el llenguage IA LISP que per la seua estructura i complexitat va fer que els programadors pensaren de forma més creativa i fins a a voltes inusual. Pero va anar gràcies a açò que varen escomençar a desenrollar les seues habilitats per a atacar i usar la tecnologia al seu favor.

ARPANET

Despuix de 1969 el laboratori d'Inteligència Artificial del MIT va ser conectat a l'ARPANET des d'a on va poder tindre contacte en atres departaments d'investigació informàtica d'atres universitats com Stanford i Bolt Beranek & Newman. En esta nova forma de comunicació els estudiants varen escomençar a colaborar en uns atres a pesar de la distància. A partir d'este moment es va escomençar a formar una cultura i va nàixer el Jargon file ("ficher de gerga"), document que tenia una llista de térmens que s'usaven en la seua gerga coloquial i que es va originar en Standford en 1987.[1].[12] Els hackers de MIT varen crear el seu propi sistema operatiu, l'ITS, que usava el llenguage LISP.[26]

UNIX

Erro al crear miniatura:
Placa que diu "viu lliure o mor UNIX" marca registrada de laboratoris Bell

Al mateix temps que ARPANET naixia, també era creat el sistema operatiu UNIX en els laboratoris Bell. UNIX, junt en el llenguage C, era molt portable i compatible en les màquines. Les màquines en UNIX tenien la seua pròpia conexió en atres màquines en UNIX, i esta interconexió va rebre el nom d'Usenet. Per a 1980 els primers llocs en Usenet escomençaven a transmetre notícies, formant una gran ret de distribució que creixeria més que ARPANET.[26]

Abdós grups de hackers estaven dividits i era poc comú que algú que usara UNIX també usara ARPANET. En 1983 es va cancelar la distribució de la PDP-10, la qual anara una de les microcomputadoras favorites dels hackers i en la qual es va construir l'ITS. Despuix de la cancelació d'esta microcomputadora per part de la Digital Equipment Corporation la variant d'UNIX creada en Berkeley es va convertir en el sistema hacker per excelència,[26] i per eixa época Richard M. Stallman, inventor de l'editor Emacs, va crear la Free Software Foundation.

GNU

En 1983 Stallman buscava crear un propi sistema operatiu de tipo UNIX que estiguera disponible de forma lliure, i va fundar el proyecte GNU (acrònim de GNU No és UNIX). Stallman va substituir el copyright o tots els drets reservats, pel copyleft o tots els drets reversados, en lo que buscava que qualsevol programa publicat en la ret per la FSF poguera ser utilisat i modificat baix una llicència de la Fundació i en la condició de difondre les modificacions que s'aplegaren a fer al programa també respectant les llibertats de l'usuari. Un atre dels seus guanys va ser haver popularisat el terme "software lliure" en un intent de conseguir el seu objectiu i posar-li nom al producte de tota cultura hacker.[12]

Linux

En 1991, un estudiant de l'Universitat d'Helsinki, Linus Torvalds dissenyava el seu propi UNIX sobre la base de la fundació i va publicar el còdic font en la ret demanant ajuda per a perfeccionar-ho. En ajuda de centenars de programadors que es varen posar a la tasca d'ajudar a Torvalds en el còdic, es desenrolla el kernel Linux (erròneament li'l denomina sistema operatiu), que originalment tenia el nom de Freax. Hui en dia és promocionat per diferents governs, com el de França, i sempre està en còdic obert i sense drets de propietat sobre ell.[27]

Ètica hacker

Erro al crear miniatura:
Steven Levy, autor del lliure 'Hackers: heroes of the computer revolution'.[28]

En 1984, Steven Levy va publicar el llibre titulat "Hackers: els héroes de la revolució informàtica",[28] (en inglés: Hackers: heroes of the computer revolution) en a on es planteja per primera volta l'idea de l'ètica hacker, i a on es proclama i es promou una ètica de lliure accés a l'informació i al còdic font del software. Levy es va basar en entrevistes per a poder identificar els sis principis bàsics relacionats en les creències i les operacions dels hackers.[29]

D'acort a Levy els sis fonaments del hacker són:[28]

  1. L'accés als computadors deu ser illimitat i total;
  2. Tota informació deuria ser lliure;
  3. És necessari promoure la descentralisació i desconfiar de les autoritats;
  4. Els hackers deurien ser jujats per la seua llabor i no per coses com la seua raça, la seua edat, o la seua posició social;
  5. Es pot crear art i bellea en un computador;
  6. Les computadores poden canviar la teua vida per a millor.

No obstant, l'ètica hacker genera controvèrsia,[30] i hi ha persones, com l'estudiant de dret Patrick S. Ryan, que critiquen els principis recent enumerats de l'ètica hacker, considerant que allí "hi ha molt poca ètica", i catalogant eixos enunciats com "un crit de batalla -que- no posa llímits als hackers".[31] No obstant, per a atres persones, com per eixemple Linus Torvalds, estos principis ètics estan d'acort al treball quotidià del hacker, que és "interessant, emocionant, i alguna cosa que es goja", adjectius que en ocasions són usats pels mateixos hackers per a descriure els seus respectius treballs, lo que també llimita la restricció que es proclama sobre la llibertat d'usar l'informació.[32]

D'acort a Raymond, l'ètica social del hacker es basa en tres principis:

  1. La creència de que compartir informació és bo.
  2. Que els hackers tenen una responsabilitat ètica de compartir l'informació en la que treballen.
  3. Que els hackers deurien facilitar l'accés a computadores quan siga possible.[32]

Controvèrsia

Erro al crear miniatura:
Hacker d'Anonimus

En l'actualitat s'usa de forma corrent per a referir-se majorment als criminals informàtics (pirates informàtics ho definix la RAE en la seua primera accepció),[6][33] per l'utilisació massiva de la paraula hacker per part dels mijos de comunicació des de la década de 1980 per a referir-se als criminals informàtics (crackers).[34] Segons Helen Nissenbaum, que els hackers siguen mal vists ajuda el govern i als poders privats en dos coses: 1) a definir lo que és normal en el món computacional fent creure que un bon ciutadà és tot lo que el hacker no és; 2) a justificar la seguritat, la vigilància i el castic.[35][36]

Als criminals se li poden sumar els cridats "script kiddies", "gent que invadix computadores", usant programes escrits per uns atres, i que té molt poc coneiximent i enteniment sobre cóm funcionen. Este us incorrecte aumenta la confusió d'un gran segment de la població que no és conscient de les diferències.

Mentres que els hackers aficionats reconeixen els tres tipos de hackers i els hackers de la seguritat informàtica accepten tots els usos del terme, els hackers del software lliure consideren la referència a intrusió informàtica com un us incorrecte de la paraula, i es referixen als que trenquen els sistemes de seguritat com crackers" (analogia de safecracker, que en espanyol es traduïx com "un lladre de caixes fortes").

Ambigüitat i debat

Els térmens hacker i hack poden tindre connotacions positives i negatives. Els programadors informàtics solen usar les paraules hacking i hacker per a expressar admiració pel treball d'un desenrollador qualificat de soport llògic, pero també es pot utilisar en un sentit negatiu per a descriure una solució ràpida pero poc elegant a un problema. Els qui s'autodenominen hackers desaproven l'us del hacking com un sinònim de cracker,[37] en marcat contrast en l'us de molts mijos de comunicació de masses,[38] en el que la paraula hacker s'usa (en lloc de cracker) para

descriure a algú que s'infiltra en un sistema informàtic en la finalitat d'eludir o desactivar les mides de seguritat, furtar i chantajear.[39]

Richard Feynman, qui va treballar en el Proyecte Manhattan, és considerat per Bruce Schneier i Paul Graham com un hacker en la molt estricta definició del terme.[40][41] Schneier va molt més allà: Galileo i M. Curie també els considera com a tals. No obstant a Aristóteles no i ho ilustra d'una manera molt pragmàtica: «Aristóteles tenia alguna prova teòrica de que les dònes tenien menys dents que els hòmens. Un hacker simplement hauria contat les dents de la seua esposa. Un bon hacker hauria contat les dents de la seua esposa sense que ella ho sabera, mentres ella estava dormida. Un bon hacker mal podria eliminar alguns d'ells, solament per a demostrar un punt.»[42]

En un principi s'utilisava "hack" com a verp per a expressar "perdre el temps" (i. j. "Puc hackear en el computador"), el significat del terme ha canviat a lo llarc de décades des de que va escomençar a utilisar-se en un context informàtic. Com el seu us s'ha estés més àmpliament, el significat primari de la paraula, per part dels nous usuaris, ha passat a un que entra en conflicte en l'émfasis original.cita requerida

Notes

  1. ↑ Incorrecta la seua escritura en espanyol baix les normes d'ortografia, per lo que requerix distinció en cursiva o entrecomillado en els mijos que no es puga usar la cursiva.[16]

Referències

  1. ↑ Bruce Sterling, The Hacker Crackdown: Law and Disorder on the Electronic Frontier, editor 'Bantam', 1993, 316 pàgines, ISBN 055356370X i 9780553563702.
  2. ↑ Bruce Sterling, La caça d'hackers : llei i desorde en la frontera electrònica, Grup Editorial AJEC, 2017, 256 pàgines, ISBN 849601357X i 9788496013575.
  3. ↑ «hacker | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
  4. ↑ 4,0 4,1 Diccionario de la lengua española
  5. ↑ «jacker | Diccionari d'americanisme» (en és). «Diccionari d'americanisme». Consultat el 2024-07-14.
  6. ↑ 6,0 6,1 Diccionario de la lengua española
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 «¿Hacker? ¿Això no és alguna cosa mal?». picahack. org. Consultat el 2024-01-31.
  8. ↑ Jargon file, The Jargon File, version 4.4.8, lloc digital 'Catb'.
  9. ↑ «L'idea» (html). Glider Espanya. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2018. Consultat el 31 de decembre de 2018. «¡Ah! i per si encara queda algun despistat, un Hacker no és un pirata informàtic, un Hacker és un apassionat, un entusiasta, un expert de les noves tecnologies, una persona que tracta de trencar els llimites de la tecnologia per a crear alguna cosa superior.»
  10. ↑ (2002) L'ètica de l'hacker i l'esperit de l'era de l'informació, pp. 5-11.
  11. ↑ 11,0 11,1 Nacho Torreblanca, Cap d'opinió del Diari El País [@jitorreblanca]. «(sic)De fet, els "hackers" són els que varen iniciar el moviment del software lliure!».«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 24 de febrer de 2018. Consultat el 20 de novembre de 2018.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 (2003) The Art of Unix Programming, pp. 87-91.
  13. ↑ «In '95, these people defined tech: Gates, Bezos, Mitnick and more» (en en) (html). CNET. Archivat des d'el original, el 28 de maig de 2020. Consultat el 28 de maig de 2020. «The term "hacker" started out with a benign definition: It described computer programmers who were especially adept at solving technical problems. By the mid-1990s, however, it was widely used to refer to those who turned their skills toward breaking into computers, whether for mild mischief or criminal gain. Which brings us to Kevin Mitnick.»
  14. ↑ kevinmitnick. «Here's a blast from the past ;-)».
  15. ↑ «hacker i cracker, diferències de significat (sic)» (html). Fundació de l'Espanyol Urgent. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2017. Consultat el 13 de juny de 2019.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 ««hacker» i «cracker», diferències de significat» (en és). www. fundeu. es. Consultat el 2024-07-14.
  17. ↑ Diccionario de la lengua española
  18. ↑ «hackear | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
  19. ↑ «View Definition: hacker» (en anglés) (html). 'Hacker Dictionary'. Archivat des d'el original, el 10 d'octubre de 2004. Consultat el 10 de març de 2018. «[originally, someone who makes furniture with an axe]»
  20. ↑ «Hacker culture(s): Origins». Archivat des d'el original, el 25 de giner de 2009.
  21. ↑ «L'idea» (html). Glider Espanya. Archivat des d'el original, el 31 de decembre de 2018. Consultat el 31 de decembre de 2018. «Este símbol que sembla un tres en ralla, és ni més ni menys que un planejador (Glider en anglés), i és un planejador que representa el Joc de la Vida que el matemàtic John Horton va dissenyar allà per 1970. Este emblema està íntimament relacionat en la cultura Hacker per varis motius: un d'ells és que va aparéixer al mateix temps que les primeres CPU, per lo que este joc es podia convertir en un autentico desafiu per a programadors d'aquella época, ya que en fer us de portes llògiques (AND, OR i NOT), es podien passar jugant hores i aixina conseguir crear una “cèlula” que creixquera fins a l'infinit, ya que en cada cicle de CPU estàs cèlules evolucionarien o moririen en funció d'unes regles que explicaré més alvance. Per dir-ho aixina, açò era el “Tamagochi” de l'época: era un autómata que es podia crear o destruir en funció de la destrea que es tinguera en la programació de l'entorn.»
  22. ↑ «http://www. catb. org/~esr/writings/cathedral-bazaar/hacker-history/ar01s02. html».
  23. ↑ 23,0 23,1 «How to Become a Hacker».
  24. ↑ «La RAE afig una segona accepció a la paraula 'hacker' per a resaltar la seua condició d'expert en ciberseguridad». Europa Press. Archivat des d'el original, el 22 de decembre de 2017. Consultat el 26 de decembre de 2017. «La RAE afig una segona accepció a la paraula 'hacker' per a resaltar la seua condició d'expert en ciberseguridad.»
  25. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Michael Devitt, Dynamic Chiropractic, 2001
  26. ↑ 26,0 26,1 26,2 (2000) A Brief History of Hackerdom.
  27. ↑ «Internet, llibertat i societat: una perspectiva analítica».Polis. Revista Llatinoamericana.Consultat el 8 de febrer de 2015.
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Steven Levy, Hackers: Heroes of the Computer Revolution, editor 'Anchor Press/Doubleday', 1984, 458 pàgines, ISBN 0385191952 i 9780385191951 (text parcial en llínea de l'edició del 25 aniversari).
  29. ↑ «Transformant la biblioteca pública: de conservadors d'edicions impreses a creadors de contingut digital».Congrés Nacional de Biblioteques Públiques.Consultat el 9 de febrer de 2015.
  30. ↑ «Hacking Ètic» (en és) (pdf). SoyAdmin. Archivat des d'el original, el 11 d'agost de 2018. Consultat el 11 d'agost de 2018. «Els mijos sensacionalistes s'han encarregat en donar-li un mal significat a la paraula hacker, un significat que equipara als hackers en criminals. Un hacker pot ser bo o ser mal de la mateixa manera que un advocat, un mege, un professor o l'ofici que fòra. El terme ethical hacking o hacking ètic naix per tal motiu, era necessari aclarir que no és un hacking mal sino bo, ètic, pero en definitiva és hacking.»
  31. ↑ «War, Peace, or Stalemate: Wargames, Wardialing, Wardriving and the Emergint Market for Hacker Ethics.».Papers. ssrn. com.Consultat el 5 de febrer de 2015.
  32. ↑ 32,0 32,1 «The Hacker Ethic and Meaningful Work».Consultat el 12 de febrer de 2015.
  33. ↑ «Para RAE, un ‘hacker’ ya no és només un vulgar pirata informàtic». MuyComputer. Archivat des d'el original, el 27 de decembre de 2017. Consultat el 27 de decembre de 2017. «Esta segona definició, junt a la clàssica de “pirata informàtic” ve a fer justícia -també en el diccionari- al treball de molts d'ells»
  34. ↑ (2002) L'ètica de l'hacker i l'esperit de l'era de l'informació, pp. 5-11.
  35. ↑ «Hackers and the contested ontology of cyberspace».New Mija & Society.6(2)
    195-217.ISSN 1461-4448.doi:10.1177/1461444804041445.Consultat el 12 de febrer de 2015.
  36. ↑ «“El terme ‘hacker’ és alguna cosa digne d'admirar”».Forbes (espanyol).Consultat el 5 de setembre de 2016.
  37. ↑ Bruce Schneier. «What is a Hacker?» (en anglés) (html). Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2006. Consultat el 10 de març de 2018. «For years I have refused to play the semantic "hacker" vs. "cracker" game. There llaure good hackers and bad hackers, just as there llaure good electricians and bad electricians. "Hacker" is a mindset and a skill set; what you do with it is a different issue.»
  38. ↑ «La criminalización discursiva dels hackers en els mijos de prensa» (en castellà) (pdf). SEDICI Universitat Nacional de l'Argent. Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2014. Consultat el 10 de març de 2018. «En este context també es va ser popularisant l'existència dels hackers. No obstant la noció de qué és i qué fa un hacker ha anat canviat a mida que es popularisava. Actualment casi l'única font d'informació sobre este moviment són els mijos massius de comunicació. I lo que estos informen sobre els hackers està molt llunt del concepte original de programadors prodigiosos.»
  39. ↑ [http://sedici.unlp.edu.ar/handle/10915/5347 «La criminalización discursiva dels hackers en els mijos de prensa»].VII Jornades Nacionals d'Investigadors en Comunicació.Consultat el 19 de juny de 2014.
  40. ↑ Bruce Schneier. «What is a Hacker?» (en anglés) (html). Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2006. Consultat el 10 de març de 2018. «Richard Feynman was a hacker; read any of his books.»
  41. ↑ Paul Graham. «The Word "Hacker"» (en anglés) (html). Archivat des d'el original, el 11 de març de 2018. Consultat el 11 de març de 2018. «Hacking predates computers. When he was working on the Manhattan Project, Richard Feynman used to amuse himself by breaking into safes containing secret documents. This tradition continues today.»
  42. ↑ Bruce Schneier. «What is a Hacker?» (en anglés) (html). Archivat des d'el original, el 24 d'octubre de 2006. Consultat el 10 de març de 2018. «Hackers llaure as old as curiosity, although the term itself is modern. Galileo was a hacker. Mme. Curie was one, too. Aristotle wasn't. (Aristotle had some theoretical proof that women had fewer teeth than men. A hacker would have simply counted his wife's teeth. A good hacker would have counted his wife's teeth without her knowing about it, while she was asleep. A good bad hacker might remove some of them, just to prove a point.)»
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Hacker&oldid=1420912»