Cracker

El terme cracker o cráquer (lliteralment traduït com a rompedor, de l'anglés to crack, que significa trencar o quebrar) s'utilisa per a referir-se a les persones que trenquen o vulneren algun sistema de seguritat informàtica. Usualment de forma ilícita, els crackers poden estar motivats per una multitut de raons, incloent fins de lucre, protesta, o pel desafiu. Majorment, s'entén que els crackers es dediquen a l'edició desautorizada de software propietari. No obstant, deu entendre's que si ben els eixecutables binarios són un dels principals objectius d'estes persones, una aplicació web o qualsevol atre sistema informàtic representen atres tipos d'atacs que d'igual forma poden ser considerats actes de cracking.

Història

A partir de 1980 havia aparegut la cultura hacker, programadorés aficionats o persones destacades o en un important coneiximent d'informàtica. Estos programadors no solien estar del costat de l'illegalitat, i encara que alguns coneixien tècniques per a violar sistemes de seguritat, es mantenien dins de l'àmbit llegal. Pero en el temps varen sorgir persones que utilisant el seu coneiximent en informàtica, aprofitaven debilitats o errorés d'alguns sistemes informàtics i els crackeaban, és dir, burlaven el sistema de seguritat moltes voltes entrant en l'illegalitat i alguns considerant estes pràctiques com a negatives. A estes persones li les va continuar cridant hackers, per lo que al voltant de 1985 els hackers "originals" varen escomençar a cridar-los crackers en contraposició al terme hacker, en defensa d'estos últims per l'us incorrecte del terme.

Per això els crackers són criticats per la majoria de hackers, pel desprestigie que els supon davant l'opinió pública i les empreses ya que moltes voltes, inclusivament en els mijos de comunicació, no fan diferència entre el terme hacker i cracker creant confusió sobre la definició dels mateixos i aparentant un significat diferent.

Distints usos del terme

Se sol referir a una persona com cracker quan:

• Per mig d'ingenieria inversa realisa serial, keygens i cracks, els quals servixen per a modificar el comportament, ampliar la funcionalitat del software o hardware original al que s'apliquen, etc. Li'ls sol utilisar per a burlar restriccions com, per eixemple, que un programa deixe de funcionar en un determinat temps, o que solament funcione si és instalat des d'un CD original.
• Viola la seguritat d'un sistema informàtic i pren el control d'est, obté informació, borra senyes, etc.
• Control total en el món informàtic.

Llegalitat

Molts programes informàtics, per lo general els privatius, no permeten la modificació o estudi del còdic que compon el programa. Açò fa que el fet de realisar desensamblado o ingenieria inversa al programa siga illegal. En ocasions el cracking és l'única manera de realisar canvis sobre el software per al que el seu fabricant no presta soport, especialment quan és menester corregir defectes, o exportar senyes a noves aplicacions. En estos casos, no es considera el cracking com a activitat illegal en la majoria de llegislacions. Inclús a voltes l'empresa que va desenrollar el software ya no existix o ya no posseïx els drets sobre el producte.

A la seua volta, quan una persona penetra en un sistema alié sense la seua autorisació, es comet una violació de la propietat privada^{cita requerida}. També les tàctiques utilisades pels crackers per a violar els sistemes de seguritat solen ser utilisades per empreses de seguritat informàtica o atres persones per a testear la seguritat d'un programa o computadora, en lo que es denominen proves de penetració o pentesting. En dit cas, com es té el permís per a realisar el atac (o be és el mateix amo de la computadora el que ho realisa), ya no és una pràctica illegal. Entraria en disputa també l'us del terme cracker para dits actes.

Tipos de crackers

troians via mensageria instantànea

Este tipo de crack es basa en l'instalació d'un programa en un troià o cavall de Troya com alguns ho criden en referència a la mitologia grega, el qual servix com una ferramenta remota per a atacar. Té l'habilitat d'ocultar-se. Una volta eixecutat controla a la computadora infectada. Pot llegir, moure, borrar i eixecutar qualsevol archiu. Una particularitat del troià és que a l'hora de ser carregat en un programa de mensageria instantànea de forma remota, el hacker sabrà el moment en que l'usuari es conecta. És ací a on l'intrús podrà furtar informació. La transmissió de senyes de la computadora infectada a la de l'intrús es porta a terme gràcies a que el programa de mensageria instantànea obri un túnel de comunicació, el qual serà aprofitat per l'atacant. cal senyalar que els troians tenen una apariència inofensiva i no propaguen l'infecció a atres sistemes per sí mateixos i necessiten rebre instruccions directes d'una persona per a realisar el seu propòsit.

Eixemples: Backdoor Trojan, AIMVision i Backdoor. Sparta. C., Poison Ivy, NetBus, Back Orifice, Bifrost, Sub7.

Analisador

Analisar és la pràctica de poder llegir trames d'informació que viagen sobre la ret. Tota l'informació que viaja sobre l'Internet, i que aplega a una terminal, com lo és una computadora, és capturada i analisada per dit dispositiu. No obstant, un sniffer o analisador recapta dita informació a la qual se li crida trama, i per mig d'una tècnica anomenada injecció de paquets pot aplegar a modificar, corromper i reenviar dita informació. En açò es conseguix enganyar als servidorés que proveïxen servicis en Internet.

Força bruta

Atac de força bruta és la pràctica d'ingressar al sistema per mig de "provar" totes les combinacions possibles de contrasenya en forma sistemàtica i seqüencial. Existixen distintes variants per a este tipo d'atacs, pero tots basats en el mateix principi: agotar les combinacions possibles fins que es trobe un accés vàlit al sistema.

Refús de servici (Denial of Service, DOS)

Un atac parcial de refús de servici fa que la CPU consuma molts recursos i la computadora es torne inestable. Una atra forma d'atac és lo que es coneix com a inundació, la qual consistix en saturar a l'usuari en mensages via mensageria instantànea al punt que la computadora deixe de respondre i es bloquege. D'ahí que els atacs de refús de servici en programes de mensageria instantànea facen que el programa deixe de funcionar.

Phishing

El terme phishing es va escomençar a usar en 1996. És una variant de fishing, pero en ph de l'anglés phone que significa teléfon. Es referix a l'engany per mig de correus electrònics als usuaris que tenen contes bancaris. Segons estadístiques del Centre de Queixes de Crims per Internet en EE. UU., la pèrdua per estafes per correu va ser de 1256 millons de dólars en 2004 i segons el Grup de Treball Anti-Phishing hi ha hagut un increment del 28 % en els últims quatre mesos en les estafes per correu electrònic.

Llocs web falsos

La tècnica de crear llocs web falsos s'ha tornat molt popular hui en dia. Es tracta de pujar a la ret, per mig d'hipervínculos falsos, interfaços idèntics a pàgines web reals. D'esta forma l'usuari pensa que la pàgina és real i escomença a omplir la seua informació, normalment bancària. En la majoria dels casos demanen a l'usuari posar la seua clau o que entre al sistema en la seua informació de conte. Despuix mana una alerta de que el servidor no respon per a no alçar dubtes.

Suplantació

Un dels métodos més usats és el punchada el qual pretén recaptar informació com a contes d'usuari, claus, etc. Açò es conseguix per l'incursió dels troians en la computadora, únicament per a recaptar informació d'usuari. Una volta tenint eixa informació es pot conseguir la suplantació i se seguix en el procés fins a tindre informació de gent propenca a l'usuari infectat.

Ingenieria inversa

Ingenieria inversa es referix al procés pel que s'obté o duplica el còdic font d'un programa. Aixina mateix quan un dispositiu electrònic o de software és processat per a determinar els seus components, ya siga per a fer modificacions o còpies, estem parlant d'ingenieria inversa. És dir, est és el procés per mig del qual s'obté el còdic de programació d'un software que despuix serà modificat utilisant esta mateixa codificació. Per eixemple, açò és lo que s'utilisa en realisar un eixecutable per a evadir el còdic de registre d'un producte, de modo que en alterar el programa en el seu propi còdic esta modificació resulta compatible i no altera les seues funcionalitats. Este procés es coneix comunament com a crack o cracking i es diferencia del hack o hacking, puix la seua concepció és distinta.

PC Magazine definix i ejemplifica a l'ingenieria inversa de la següent forma: "Aïllar els components d'un sistema complet. Quan un chip és somés a l'ingenieria inversa, tots els circuits individuals són identificats. El còdic font pot ser somés a un procés d'ingenieria inversa, per a obtindre el seu disseny o especificacions. el llenguage de màquina pot ser retornat a llenguage ensamblador" (PC Magazine 2009).

No obstant, el terme ingenieria inversa actualment està lligat al frau de software, aixina com a la duplicació de programes, modificació i pirateria informàtica. Tal és el cas de OdinMS, un software realisat baix ingenieria inversa que funciona com un emulador d'un joc en llínea titulat Maple Story. L'autor de OdinMS en emular un software llicenciat per la companyia Nexon va ser demandat i el 21 de juliol de 2008, i tant el blog com el contingut en llínea pujat va ser confiscat. Actualment se seguix el procés de demanda, per part de Nexon. Est és un eixemple de les conseqüències d'usar ingenieria inversa com a mig per a hackear un sistema computacional.

Ingenieria social

Artícul principal → Ingenieria social (seguritat informàtica).

El terme ingenieria social és un terme usat per a atacar a les persones per mig de la psicologia. S'usa en sistemes en una seguritat més complexa, com a servicis derivats de protocols segurs que fan difícil el poder usar les tècniques habituals d'un hack. Esta tècnica consistix bàsicament en usar la psicologia per a obtindre informació de la víctima; mateixa informació que pot ser usada per a complementar un atac d'hackeo. Aixina mateix, l'ingenieria social pot ajudar a l'atacant a passar un programa maliciós a la víctima, que permet complementar l'atac.

En este rubro tenim a Kevin Mitnick, un afamado hacker, que ajudat de l'ingenieria social, va conseguir l'accés no autorisat als sistemes computacionals de Sun Microsystems. Despuix de complir una condena de 48 mesos en presó, és actualment un consultor de seguritat informàtica ademés de fundar la seua pròpia companyia, Mitnick Security.

Modo d'operació de seqüestre colateral

Actualment estem vivint una era en la qual l'informació es transmet per mig de distints mijos de comunicació com TV, ràdio, Internet, etc. Tots estos alvanços s'han donat gràcies a l'esforç de molts ingeniers i científics en els distints camps. El problema és que no sempre este coneiximent s'ha utilisat com a ferramenta en favor de la comunicacions, sino que s'ha utilisat com a mig per a perjudicar a atres persones. Per això s'ha posat gran émfasis en l'aspecte de la seguritat sobre l'informació que cada individu maneja a través d'Internet; el problema és que inclús aixina existixen distints métodos per a poder seguir furtant dita informació. Un eixemple molt sonat en estos últims anys és el cridat sidejacking, ya que no es necessiten grans habilitats per a poder portar-ho a terme. No obstant, el resultat obtingut és prou sorprenent. A continuació es detallaran els passos que es requerixen per a poder conseguir el robo de contes d'usuari, en lo que es podrà entendre l'algoritme d'atac.

En primera instància es necessita saber lo que és entrar en modo promiscuo, lo que és simplement el fet de poder fer que la targeta de ret inalàmbrica conectada al mòdem inalàmbric puga vore tot el tràfic que s'estiga manejant en eixa ret. Aixina es comencen a almagasenar els paquets sobre tots els usuaris que estiguen conectats al mateix mòdem, tot açò sense la necessitat de siquiera haver necessitat una contrasenya o nom d'usuari

Despuix es procedix a utilisar un editor de cookies, el qual ve integrat en molts exploradors d'Internet com Mozilla Firefox. Ací es pot vore lo que s'ha capturat de tràfic de la ret i aixina conseguir ubicar lo que són els contes d'usuari de pàgines com Facebook, Hi5, Hotmail, Gmail, etc. Açò es porta a terme sense la necessitat de tindre que dessifrar algun password o saber un nom d'usuari. Açò es deu al fet de que quan un usuari tracta d'entrar al seu correu electrònic, realisa una negociació, de tal manera que el servidor rep un nom d'usuari i una contrasenya.

D'esta manera el servidor compara en una base de senyes que té almagasenada i torna l'aprovació o negació sobre la petició que se li va realisar. Una volta que ya s'està comprovant el conte, se seguixen enviant senyes al servidor per a que es trobe actualisant els paràmetros que s'estiguen modificant en eixe moment. Mentres l'usuari seguixca conectat al conte i estiga enviant senyes, la targeta de ret en modo promiscuo continua guardant l'informació que posteriorment es clonarà per a poder tindre accés al mateix conte. Una volta que es tenen els suficients cookies almagasenats, s'entra a eixe conte, fent creure al servidor que és el mateix usuari qui seguix modificant les senyes. Pero en realitat lo que està ocorrent és que l'atacant està dins del conte sense la necessitat de tindre la contrasenya de l'usuari. Aixina l'atacant té la possibilitat de realisar lo que vullga, degut a que davant el servidor ell realment és l'usuari.

D'esta manera es pot vore que realment quan nos conectem Internet, no sabem si realment som els únics que nos trobem front al nostre monitor, ya que persones en gran coneiximent en l'àrea, poden utilisar este mig per a realisar lo que siga. Per això la nova tendència de les rets computacionals és ser lo més segures possibles, degut a que l'identitat de la gent es troba ara en el vast món d'Internet.

Eixemples de seqüestre

• Seqüestre d'IP: seqüestre d'una conexió TCP/IP.
• Seqüestre de web: modificacions sobre una pàgina web.
• Seqüestre de domini: seqüestre d'un domini.
• Seqüestre de sessió: seqüestre de sessió d'usuari.
• Seqüestre de navegador: modificacions sobre la configuració del navegador web.
• Seqüestre de mòdem: seqüestre del mòdem.

Vore també

• Trol (Internet)
• Pirata Informàtic
• Seguritat informàtica
• Hacker

• troià
• Drets d'autor

Referències

panda

Enllaços externs

• CrackZ's Reverse Engineering Page (1997-2005)
• Archivat el 14 de juny de 2005 archivat en Wayback Machine. (en anglés)
• Qué són els crackers. Diferència entre crackers i hackers