Incompatible Timesharing System

Plantilla:Noneutralidad Incompatible Timesharing System o ITS (en espanyol sistema de temps compartit incompatible) va ser un dels primers, revolucionari, i influent sistema operatiu de temps compartit desenrollat en el MIT; es va desenrollar principalment en el Laboratori d'Inteligència Artificial del MIT, en alguna ajuda del Proyecte MAC.

El desenroll d'ITS es va iniciar al final de la década de 1960 per aquells (la majoria del Laboratori d'Inteligència Artificial del MIT llavors) que no estaven d'acort en la direcció presa pel proyecte Multics del Proyecte MAC (que va escomençar a mitan de la década de 1960), particularment en decisions com l'inclusió d'un potent sistema de seguritat. El nom va ser un hack de l'anterior sistema operatiu de temps compartit del MIT, el CTSS, que data dels inicis de la década de 1960.

ITS inicialment va ser desenrollat per a l'ordenador Digital Equipment Corporation PDP-6, i despuix es migró a PDP-10 quan va estar disponible, a on va ocórrer la major part del seu desenroll i ocupació.

En el cim de les numeroses i interessants característiques d'ITS, es troba l'intérpret de comandos que era un depurador de llenguage màquina PDP-10, els comandos de la qual semblaven una llínea sorollosa als no iniciats.

El seu editor principal per molts anys, TECO, va ser programat en una gerga d'aspecte similar. L'editor EMACS és un descendent d'una colecció de macros TECO, molt més desenrollades.

Entre atres significantes i influents subsistema software que varen ser desenrollats en ITS, el sistema d'àlgebra simbòlica Macsyma és provablement el més important; el sistema d'ajuda GNU INFO utilisat en Linux, algunes versions d'Unix, i Emacs també es va iniciar en ITS.

Característiques tècniques rellevants

ITS va ser un sistema operatiu en moltes característiques revolucionàries; entre les que es troben:

• Va tindre la primera eixida a terminal gràfic independent del dispositiu; els programes generaven comandos que controlaven el contingut en la pantalla, que el sistema automàticament traduïa en les seqüències de caràcters adequades per al tipo de terminal utilisat per l'usuari.

• Un mecanisme general i potent per a implementar dispositius virtuals en software que s'eixecutava en processos d'usuari (que es dien "treballs" en ITS).

• Utilisant este mecanisme, es proporciona accés transparent al sistema d'archius entre màquines (en gran seguritat el primer sistema operatiu en conseguir-ho). Les màquines ITS estaven totes conectades a ARPAnet, i un usuari en una podia realisar qualsevol tasca en un ficher en alguna de les atres màquines com si es tractara d'un ficher local.

• Gestió sofisticada de processos; els processos d'usuari estaven organisat en una jerarquia en forma d'arbre, i un procés superior podia controlar un gran número de processos inferiors. Qualsevol procés inferior podia ser congelat en qualsevol moment i examinar el seu estat (incloent el va contendre dels registres); el procés podia ser llavors tornat a l'eixecució sense cap problema. (Esta característica es troba ara en les ferramentes GNU.)

• Un software d'interrupcions que permetia als processos d'usuari operar asíncronamente, utilisant mecanismes de maneig d'interrupcions complexos.

• PCLSRing, un potent i sotil mecanisme que proporcionava lo que semblava (als processos d'usuari) cridades al sistema no bloqueantes, interrumpibles en seguritat. Cap procés podia trobar a cap procés (inclós el mateix) en mitat de l'eixecució d'una cridada al sistema.

Entorn d'usuari

L'entorn vist pels usuaris ITS tenia una filosofia significativament diferent de la majoria dels sistemes operatius de l'época.

• Inicialment no hi havia contrasenyes, i un usuari podia treballar en ITS sense iniciar sessió. L'inici de sessió es considerava educat, ya que, d'esta manera, la gent sabia quan estaves conectat.

• Tots els usuaris podien apagar el sistema, pero un mensage difonia qui lo estava fent.

• Tots els fichers es podien editar per tots els usuaris.

• Tots els usuaris podien parlar en mensageria instantànea en atres terminals, o podien utilisar el comando (SHOUT) per a demanar ajuda a tots els usuaris actius.

• Els usuaris podien vore lo que ocorria en una atra terminal. L'usuari observat era informat, i podia tancar la sessió de l'espectador. Esta habilitat va ser posteriorment deshabilitada d'un modo interessant: semblava que la sessió es tancava, pero realment no ho feya.

• Turistes - usuaris invitats be dels terminals del MIT AI Lab, o sobre ARPAnet tenien accés. Una art. net/studios/hackers/hopkins/don/text/tourist-policy. html política va ser posteriorment publicada sobre l'accés dels turistes.

Referències

• Donald I. Eastlake, ai. mit. edu/ai-publications/pdf/AIM-161A. pdf ITS Reference Manual, Version 1.5
• ai. mit. edu/ai-publications/pdf/AIM-161A. pdf Archivat el 6 de juliol de 2017 archivat en Wayback Machine., (MIT AI Laboratory, 1969) documents a very early version of the system (Warning, very large file, scanned page images)
• Donald I. Eastlake, ^{[enllaç trencat]} (MIT AI Laboratory, 1972) documents a somewhat later, but still fairly early, version (Warning, very large file, scanned page images)
• Alan Bawden, tunes. org/tmp/emergent/pclsr. htm PCLSRing: Keeping Process State Modular