La Universitat Nacional de l'Argent (UNLP) és una universitat pública de la República Argentina. Té sèu en L'Argent, capital de la província de Buenos Aires, i és considerada una de les dos institucions educatives més prestigioses i representatives del país, junt a l'Universitat de Buenos Aires, segons el University Rànquings by Academic Performance del URAP Center, el Scimago Institutions Rànquing, el rànquing del Centrum voor Wetenschap en Technologische Studies de l'Universitat de Leiden, en Països Baixos, i el Consell Superior d'Investigacions Científiques d'Espanya (CSIC). Des de 2020, aixina mateix, lidera el Rànquing Internacional de Transparència que anualment elabora este organisme, entre les universitats nacionals argentines, sent la quarta entre les llatinoamericanes, mentres que la seua Servici de Difusió de la Creació Intelectual (SEDICI) s'ubica com el quart repositori institucional més destacat d'Amèrica Llatina.[1][2][3][4][5][6] A nivell continental, segons el Best Global Universities Rànquings de la revista O. S. News & World Report, s'ubica entre les dèsset universitats més destacades d'Amèrica Llatina; en el ORD lloc per al Center for World University Rànquings (CWUR) i també en el 17.º per al CSIC.[5][7][8][9] I entre les setze millors en el ranquin universitari d'institucions d'educació superior de Sudamérica elaborat pel CWTS.[3] Ademés, està en la posició 458.ª entre les universitats en major reconeiximent i prestigi a nivell mundial, segons l'última medició elaborada per QS World University Rànquings, i 521° en el ranquin publicat pel CSIC.[5][9][10][11]
D'acort a l'edició 2023 del ranquin de la reconeguda organisació independent AD Scientific Index, la UNLP es troba com l'universitat més influent d'Argentina i la segona més important d'Amèrica Llatina, en funció de la destacada trayectòria i els aportes de la seua comunitat científica: aporta la mitat dels científics destacats del rànquing nacional; i dos dels cinc investigadors llatinoamericans més sobreixents, per les seues publicacions científiques, són argentins i pertanyen a esta institució.[12][13] També va ser destacada, en 2024, per la revista britànicaClaves Higher Education, com la millor universitat d'Amèrica Llatina, entre una evalución regional que va contemplar a 214 institucions d'educació superior.[14]
En més d'un sigle d'història, seguix sent pionera en estudis i desenrolls culturals, artístics i científics d'alvançada. Açò li ha proporcionat el prestigi que la situa entre les principals cases d'estudis del país i una de les més reconegudes del continent i del món. La docència, l'investigació i l'extensió, configuren els pilars bàsics d'esta Universitat. De les seues aules han egresado o realisat llabors acadèmiques gran cantitat d'intelectuals, referents professionals i personalitats públiques, entre els que destaquen tres presidents de la Nació Argentina.[15]
Des de la seua primera Assamblea Universitària, desenrollada el 14 de febrer de 1897, l'escut oficial representa, com a figura central, a la deesa Pala Atenea o Minerva, de peu, armada de llança, caixco, escut i pectoral, flanquejada per dos figures femenines sedentes, alegóricas de les ciències i les lletres.[20] En l'horisó, es delinea la silueta de la ciutat de l'Argent. Elema de la UNLP, inscripto en l'escut en la seua part inferior, és Pro Scientia et Pàtria (Per la Ciència i per la Pàtria).[21]
D'acort a la mitologia grega, el roure és l'arbre de Zeus i, per lo tant, està directament relacionat en Pallas Atenea, deesa del Saber, Ciències, Arts i Indústria. El roure és també símbol de fermea, vigor, severitat i perennitat.
Entre els anys 2010 i 2014 es va abordar el redisseny per part de la Direcció de Comunicació Visual de la UNLP baix la direcció de Luciano Passarella.[23]
Si sona una clara vora en la nit de ronda anem, som cançó. Gastar vint anys és un malbarat que mai va tindre comparació.
Mes si en la nit d'una fonda calma, vibra un silenci d'eternitat, és que mediten en tota l'ànima, els estudiants de la ciutat.
¡Alta la ment! ¡Nobles els llavis! I per a tots el cor.
L'himne de l'Universitat Nacional de l'Argent va ser compost per Arturo Capdevila (lletra), en música de Carlos López Buchardo. Va ser aprovat pel Consell Superior de la casa d'estudis el 30 de novembre de 1927 i estrenat el 23 d'octubre del mateix any, en el Teatre Argentí de L'Argent, en ocasió del centenari de la mort de Ludwig van Beethoven.
Organisació
Govern
L'Universitat Nacional de l'Argent és un ent autònom: elegix les seues pròpies autoritats i administra el seu patrimoni cultural, físic i econòmic-financer. Per estatut, actualment, els òrguens de govern són: el president, l'Assamblea Universitària i el Consell Superior.
President: és el representant màxim de l'Universitat en tots els actes cívics, administratius i acadèmics. Ordena els fondos de l'unitat acadèmica, decidix sobre els pagaments que deguen verificar-se i les entregues, a les respectives dependències, de les partides que els hagen segut acordades. Planifica i organisa les Secretaries de l'Universitat i les propon davant el Consell Superior per a la seua aprovació. Pot nomenar i remoure a empleats i persones de servici de l'Universitat, el nomenament de la qual no estiga atribuït al Consell Superior o a atres autoritats universitàries.[25][26]
Assamblea Universitària: és l'orgue suprem de l'Universitat. Es reunix convocada pel president, per la majoria absoluta dels membres del Consell Superior o a requeriment d'un quarto, a lo manco, dels membres de l'Assamblea Universitària. Està integrada per professors, caps de treballs pràctics, ajudants diplomar, graduats i estudiants que integren els consells directius; dèu representants no docents i un representant docent de cada establiment del sistema de pregrado universitari. Cada gremi (ATULP - ADULP - FULP) té un representant en veu i sense vot. L'Assamblea Universitària pot modificar l'Estatut, elegir al President de l'Universitat i considerar, en caràcter extraordinari, els assunts que li siguen somesos i que interessen al funcionament de l'Universitat o al compliment dels seus fins.[25][26]
Consell Superior: ho presidix el president de l'Universitat i està constituït per quatre representants de cada una de les 17 Facultats de la UNLP: els decans, un representant del claustre dels professors, un estudiant de cada unitat acadèmica i un Cap de Treballs Pràctics o un Ajudant Diplomar o un Graduat, més dos representants no docents. Ademés, els establiments del sistema de pregrado universitari estan representats per dos directors (rotatius per any). El President de l'Universitat és el representant del Consell Superior i l'encarregat del seu govern administratiu, ademés de donar compliment a les seues resolucions.[26][28]
L'oferta acadèmica de la UNLP inclou 17 unitats acadèmiques, en 118 carreres de grau, 155 títuls i atres 166 de postgrau. El 85% estan acreditades o en tràmit per la Comissió Nacional d'Evaluació i Acreditació Universitària (CONEAU), ademés de contar en uns 500 cursos de postgrau. Conte també en 49 càtedra lliures dependents de la Presidència, que se sumen a les moltes que funcionen en les distintes unitats acadèmiques.
L'edifici de la Presidència (conegut com Rectorat de l'Universitat Nacional de l'Argent) és la sèu administrativa de la UNLP, des de la seua fundació en 1905. Està ubicat en el centre de la ciutat de l'Argent, entre l'avinguda 7 i els carrers 46 i 47, en l'immoble a on, abans de la creació d'esta universitat, funcionava el Banc Hipotecari Provincial. Sobre la seua arquitectura, l'edifici presenta llínees sòbries en característiques del renaixença francesa i les seues dependències estan dispostes quadrant dos grans patis interiors. La frontera principal és simètrica i una escalinata central conduïx a les portes principals, marcades en lo alt per un rellonge i un conjunt d'escultures. Una mansarda a la francesa corona l'històric immoble, de l'época fundacional de la ciutat, i una cúpula en agulla arremata l'entrada. Front a l'accés principal es troba l'estàtua de Joaquín V. González, primer president de la UNLP i impulsor de la seua nacionalisació, realisada en bronze pel artisteHernán Cullen, en la década de 1930. L'històric edifici estava rodejat, antigament, per jardins que comprenien la totalitat de la poma, els quals varen ser ocupats en la construcció parcial del Edifici Tres Facultats, en 1969, en forma de «L», sobre el cantó a on s'unixen els carrers 6 i 48.
Campus Universitari
Durant l'última década, s'ha desenrollat un procés de centralisació geogràfica de l'universitat, instalant les facultats, edificis i dependències acadèmiques en l'interior i en les afores del passejada del Bosc, per a conseguir un campus unificat, integrat al mig urbà i social, en epicentre en este parc recreatiu ubicat en la convergència dels tres districtes municipals de la regió: L'Argent, Berisso i Ensenar. En térmens pràctics, li'l pot dividir en dos grans campus: el «Grup Bosc» i el «Grup Centre»; no obstant, de forma oficial, està dividit en sis grups:[30]
Grup Bosc Berisso: Escola Universitària d'Oficis, Estació de Monitoreo Ambiental i Centre Regional d'Extensió Universitària, que alberga instalacions d'us comú per a totes les facultats, en laboratoris, aules i consultoris. El predio, ubicat en el barri Vila Argüello del partit de Berisso, està conformat per tres parceles: una de 5 hectàreas, a on es localisa el tambo de la Faculteu de Ciències Agràries i Forestals; una atra de 2, en un complex habitacional per a treballadors no docents de la UNLP; i, finalment, una de 47 hectàrees, entre l'avinguda 60 i el carrer 64, de carrer 127 a 143, destinades al patrimoni públic, forestal, recreatiu i l'espargiment de la comunitat. A estos se sumixca, en carrer 61 i la seua intersecció en 127, ya dins del partit de Berisso, el remodelat Alberc Universitari.
la Biblioteca Central de la UNLP va ser creada com a Biblioteca Provincial en 1887, buscant reunir un archiu bibliogràfic documental per a futures investigacions i produccions. En 1905, es va integrar a la recentment nacionalisada Universitat Nacional de l'Argent. Funciona actualment en Plaça Rocha, entre avinguda 7 i diagonal 78, en un edifici que va ser inaugurat en 1935 per a que també funcionara la per llavors Escola de Belles arts.[32]
L'espai conta en cinc sals d'accés públic («Parlante», «Llectura», «Jovenil», «L'Argent» i «Museu») per a estudiants primaris, secundaris, universitaris, terciarios, graduats i ciutadans en general, en material històric per a préstams i consultes; aixina mateix, una hemeroteca que conté un archiu històric de 3.600 publicacions periòdiques i 1.080 títuls de periòdics, entre els que es troben aquells pertanyents a valioses coleccions argentines i suramericanes d'el XIX i el XX.[33]
Archiu Històric Central
Erro al crear miniatura: Taller de conservació i processos archivístics portat a terme per l'Archiu Històric en el pati de Rectorat de l'Universitat Nacional de l'Argent.
L'Archiu Històric de l'Universitat Nacional de l'Argent va ser creat el 13 de setembre de 2013 per Resolució 808/13.[34]Funciona en dos sèus: una oficina ubicada en l'edifici de la Presidència, en avinguda 7 entre els carrers 47 i 48, i una atra en la Biblioteca Pública Central de Plaça Rocha. L'Archiu, dependent de la Secretaria d'Assunts Acadèmics, treballa de manera colaborativa en atres organismes similars d'esta casa d'estudis, assessorant i coordinant la Ret d'Archius de la UNLP.[35] Aixina mateix, forma part del Sistema Integral d'Informació, Repositoris, Biblioteques, Archius i Museus (SIIRBAM).[36]
El acervo archivístic documental que allí es resguarda és divers i supera els 600 metros llineals. Inclou fotografias en distints soports -vidre, negatiu flexible, paper, diapositivas-, expedients, organigrames institucionals, resolucions, disposicions, actes del Consell Superior i material audiovisual, entre uns atres.[34]Aixina mateix, es conserven fondos personals rellevants per a l'història institucional: Juan Carlos Rébora, Marilina Rébora, José María Rei, Francisco Marcos Anglada, Daniel de Santis, entre uns atres; i coleccions especials. Tots els registres descriptius es troben en un repositori web, desenrollat en el software AtoM.[37][38]
En concordancia en la Llei de dret d'accés a l'informació pública i en la convicció de que l'accés a l'informació i la difusió és fonamental per al seu desenroll,[39] l'Archiu Històric Central ha realisat diferents publicacions i ha participat en unes atres. Entre les seues publicacions editades poden destacar-se: «Desclasificando les chafades presents d'un passat violent: la producció documental de la UNLP des de l'organisació de l'Estat terroriste (1976-1983) fins a la normalisació de l'Universitat (1986)» i «Guia documental i bibliogràfica: de l'Universitat Provincial a la reforma Universitària en L'Argent (1890-1921)».[40]
L'Archiu Històric forma part de la comissió de reparació de legajos de víctimes del terrorisme d'Estat de la UNLP, creada per Resolució 259 de 2015. Està conformada, ademés, per un representant de la llavors Direcció general de Drets Humans de la UNLP, de la FULP, d'ADULP i d'ATULP. Dita Comissió va resoldre que la reparació dels legajos s'efectuara en etapes i que, en cada cas, es disponguera la digitalisació dels mateixos a fi de preservar una còpia en l'Archiu Històric de la UNLP.[41]
Atres Archius de la UNLP
Archiu Sergio Karakachoff: l'Archiu Sergio Karakachoff de l'Universitat Nacional de l'Argent va ser presentat el 7 de decembre de 2023. Funciona a través d'un sitie web que recupera i reconstruïx l'història del advocat i dirigent polític argentí seqüestrat, torturat i assessinat per la seua oposició a la dictadura militar argentina del periodo 1976-1983. Sergio Karakachoff va ser alumne de l'Escola Anexa, va cursar els seus estudis primaris en el Colege Nacional, es va rebre d'advocat en la UNLP i, en el seu homenage, el seu nom és l'actual denominació del Edifici Tres Facultats d'eixa casa d'estudis.[42]
Archiu de la Direcció de Deports: est és un Archiu sectorial que conserva el subfondo de la Direcció de Deports de l'Universitat, que es va crear en 1929 com a Departament de Cultura Física de l'Universitat Nacional de l'Argent.
Archiu de la Direcció d'Inclusió, Discapacitat i Accessibilitat: est és un Archiu sectorial que conservar el subfondo de la Comissió de Discapacitat, creada a partir de la preocupació per l'invisibilitat del tema “Discapacitat” en l'Universitat.[43]
Colege Nacional: el Colege Nacional Rafael Hernández és un establiment d'ensenyança secundària del Sistema de Pregrado Universitari de la UNLP, ubicat en l'intersecció de l'avinguda 1 i carrer 49, en L'Argent, capital de la província de Buenos Aires. Du el nom de qui impulsara el proyecte de llei que va derivar en la creació de l'Universitat Provincial, en 1897, després nacionalisada en 1905. Des de la seua creació, a fins d'el XIX, el Colege Nacional va funcionar en distints immobles del caixco urbà platense, fins al seu definitiu i actual emplaçament, inaugurat en setembre de 1910.[44]
Liceu Víctor Mercant: inaugurat en 1907, és un dels quatre establiments secundaris administrats per l'Universitat Nacional de l'Argent. Està ubicat en la seua històrica sèu de diagonal 77 entre 46 i 47, la qual va ser reinaugurada definitivament en 2006, després de que l'immoble fora abandonat i les seues aules es traslladaren, per més de dos décades i a raïl de distints problemes d'infraestructura, a l'edifici del Rectorat. La sèu a on funciona el Liceu Víctor Mercant va ser construïda entre 1884 i 1888, en l'etapa fundacional de L'Argent.[45]
Bachillerat de Belles arts: el Bachillerat de Belles arts «Professor Francisco A. De Sant» va ser creat per iniciativa d'un grup de professors de la per llavors Escola Superior de Belles arts (hui Facultat d'Arts), els qui varen impulsar la transformació de l'Escola de Dibuix de l'Universitat en un Bachillerat especialisat, en la década de 1940. Des de 2013, el Bachillerat té un immoble propi, d'us exclusiu, emplaçat en diagonal 78 i carrer 10 (predio del exDistrito Militar de L'Argent). L'edifici, denominat «Nit dels llàpissos» en homenage als estudiants secundaris desapareguts en 1976, comprén un cos principal de planta baixa i tres nivells, en un pati privat, que alcança els 4.820 metros quadrats coberts i 170 semi-coberts.[46]
Escola Agrària Inchausti: l'Escola Agrària «María Cruz i Manuel. Inchausti» està ubicada en la localitat de 25 de Maig, província de Buenos Aires. Va ser fundada en la década de 1930, sobre un predio de 4.700 hectàreas, i conté a més de 300 alumnes que desenrollen activitats acadèmiques, tallers, laboratoris i treballs en el camp vinculats a la producció agrícola ganadera i l'industrialisació d'alguna de les produccions.[47]
Escola Graduada Joaquín V. González: comunament coneguda com a «Escola Anexa», es troba en el carrer 50, entre 117 i 118, dins del passejada del Bosc de l'Argent. Va ser creada en 1906 com a «Escola Graduada de Varons», ampliant en 1942 l'inscripció per a dònes. En la sanció de l'actual estructura dels coleges de la UNLP, aprovada en 2005, comprén a l'Escola Graduada l'Educació Inicial (jardí d'infants: ORD, 2.º i ORD any) i l'Educació Primària (de ORD a 6.º any).[48]
Jardí Maternal: és un establiment ubicat en avinguda Iraola, entre carrer 60 i avinguda Antàrtida Argentina, per als fills i filles del personal docent de la UNLP que encara no hagen complit l'edat suficient per a ingressar al sistema educatiu obligatori argentí.cita requerida
l'Observatori Astronòmic de l'Argent va començar a ser construït en 1883, un any despuix de la fundació de la ciutat, després de que el trànsit del planetaVenus per davant del Sol (fet astronòmic d'incommensurable valor per a l'época) generara interés en astrònoms argentins i francesos, per a determinar el millor lloc d'observació en estes terres. Després de l'observació del fenomen, realisada en la localitat bonaerense de Bragado, els instruments astronòmics que la província havia encarregat i comprat a tal efecte, varen servir d'ajuda inicial per a la creació del nou edifici científic.[49]
En 1983, l'Observatori i la per llavors Escola Superior d'Astronomia i Geofísica, creada en 1935, es varen fusionar en l'unitat acadèmica designada en el nom que hui té esta Facultat.[49]
el Planetari de l'Argent, inaugurat en 2013, és part d'un proyecte conjunt entre les facultats d'Arquitectura i Astronomia. Està ubicat en el predio d'esta última unitat acadèmica, en avinguda Iraola, entre carrer 120 i avinguda Centenari. El complex d'alta tecnologia, que combina la ciència en la recreació, és el més modern de Llatinoamèrica, en 1200 metros quadrats de superfície i una pantalla HD en forma de cúpula sobre un domo de 187 metros de diàmetro.[50]
La Ret de Museus va ser creada en l'objectiu de buscar formes de cooperació entre els diferents museus de l'Universitat Nacional de l'Argent, per a dur avant mostres itinerants, exposicions colectives i atres accions que atañer a l'activitat museològica, la difusió i la preservació del patrimoni cultural, artístic i documental de l'universitat. Els museus estan estretament vinculats en l'investigació, la docència i l'extensió. I són depositaris d'un patrimoni integrat per millons de peces.[51]
Prova d'això és l'organisació, des de 2013, de Museus a la Llum de la Lluna, un event cultural nocturn que convoca a mils d'espectadors a lo llarc d'una nit de novembre, quan més de 40 museus i institucions, públiques i privades, del Gran L'Argent, òbrin les seues sals de forma gratuïta i de manera conjunta.[52]
Autoconvocados en esta ret d'investigació i preservació des de 1997, els museus treballen en funció d'objectius comuns en relación a la conformació de distintes identitats culturals i institucionals. L'objectiu és l'intercanvi i el diàlec darrere de reconéixer la diversitat de les cultures i de les memòries, dins de l'espai universitari i per fòra d'ell.[53]
La UNLP conta en una emissora de la seua propietat (Radi Universitat, en la seua freqüència de 1390 kHz en AM i 107.5 MHz en FM), inaugurada en 1924, lo que la convertix en la primera ràdio universitària del món. Va ser inspirada pels seus creadors com a element de divulgació científica i extensió universitària. Històricament es va ubicar en el segon pis de l'edifici de Plaça Rocha 133 de L'Argent, entre diagonal 78 i avinguda 7, des de 2019 va començar a funcionar en el Centre de Producció Multimedial del remodelat Edifici Sergio Karakachoff, en carrer 48 entre 6 i avinguda 7.
Conegut popularment com Edifici Tres Facultats, l'immoble va funcionar com a sèu de les facultats de Ciències Econòmiques, Ciències Jurídiques i Socials i Humanitats i Ciències de l'Educació de l'Universitat Nacional de l'Argent. Està ubicat en la ciutat de l'Argent, en la poma a on actualment funciona la Presidència de l'Universitat Nacional de l'Argent, entre els carrers 47 i 48, l'avinguda 7 i carrer 6. d'arquitectura brutalista i frontera de formigó armat, va començar a construir-se a finals de la década de 1960, en un pla d'obres que comprenia, originalment, la totalitat de la poma i el derrocament de la sèu central de la hui Presidència. No obstant, l'obra va quedar inconclusa i el «Tres Facultats» es va reduir a un immoble en forma de «L», rodejant només els costats dels carrers 6 i 48, sobre els antics jardins de l'edifici del Rectorat.[54]
L'edifici, de nou pisos, va aplegar a albergar a més de 20 mil persones cap a 2011, superant completament la seua capacitat proyectada, per lo que les autoritats de la UNLP varen decidir el trasllat de les tres facultats que allí funcionaven i va començar el proyectat procés de remodelació. Est va incloure el derrocament parcial de les primeres tres plantes per a construir un passage peatonal ampli i lluminós, entre este immoble i el Rectorat, denominat «Passage del Bicentenario».[54][55]
El nou complex, reinaugurado en 2018 com a Edifici Sergio Karakachoff en homenage al estudiant i dirigent universitari assessinat per un grup de tasques durant l'última dictadura militar argentina,[56] alberga una sèu de Postgrau en un total de 60 aules disponibles per a totes les facultats; un Centre de Convencions per a 2000 persones en simultàneu; i un Centre d'Art i Cultura. També es varen traslladar, allí, Ràdio Universitat Nacional de l'Argent, TV Universitat, l'editorial universitària (EDULP), la seua llibreria i atres dependències de la Presidència, quedant inaugurat, durant 2019, el nou Centre de Producció Multimedial de la UNLP.[55][57]
Samay Huasi (en quechua, casa de descans) és una propietat ubicada en Chilecito, La Rioja, adquirida per Joaquín V. González i transferida a l'Universitat Nacional de l'Argent en 1941. Actualment, funciona com a museu i casa de descans del personal de la UNLP, encara que també va ser adaptada per a rebre turistes i diversos contingents d'estudiants, que la visiten tots els anys. En 2015, despuix d'un conveni firmat entre les autoritats acadèmiques i el governe de la Rioja, es va ratificar la propietat de la UNLP sobre Samay Huasi, pero es va acordar la cessió d'una superfície de 24 hectàrees, distant del caixco històric, per a ser destinat pel Govern provincial per a l'explotació de l'activitat turística, religiosa, cultural, científica i d'espargiment. Ademés, va quedar sense efecte l'expropiació que havia segut decretada sobre el predio.[58]
el Menjador Universitari va començar a funcionar en la década de 1930 en l'objectiu de que els estudiants de l'Universitat Nacional de l'Argent tingueren accés a un menjar diari, beneficiats pels preus subvencionats del menú. Des de la seua obertura, va tindre diferents sèus en el caixco urbà de L'Argent i en el passejada del Bosc. I va anar un símbol ineludible de la mancomunición entre el estudiantado dels distintes carreres de la UNLP, fins que l'última dictadura militar va determinar el seu tancament definitiu. El Menjador seria reobert recent en 2004 i actualment funciona en quatre sèus, al migdia i en servici nocturn.[59][60]
L'Alberc Universitari és un edifici inaugurat en 2011 que conta en una superfície coberta de 5.683 metros quadrats i tres mòduls habitacionals per a albergar fins a 200 estudiants. En el cantó del predio i anexat als mòduls habitacionals, existix un atre edifici, de dos plantes, que funciona com a capçalera del complex. En eixe lloc es troba l'àrea administrativa i el menjador de l'alberc. L'immoble va ser adquirit per la UNLP en 2008. Està ubicat en carrer 61 i 127, en el partit de Berisso, dins del campus «Grup Bosc Este».[61][62]
Tren universitari: l'universitat conta en un tren universitari, inaugurat en 2013. El servici recorre el passejada del Bosc, comunicant l'Estació L'Argent en diferents facultats d'esta casa d'estudis. Realisa un recorregut total de 8,4 km, des del moll 5 de l'estació principal de la Llínea General Roca (LGR) de la capital bonaerense fins a l'intersecció de les avingudes 25 i 72, en l'Hospital Sant Joan de Deu. Posseïx nou parades intermiges que estan ubicades en les afores de les facultats de l'Universitat Nacional de l'Argent, en extensió, a partir de l'inauguració de la segona etapa de les obres en 2023, cap a la zona suroest de la ciutat.
Micro universitari: des de 2014 es troba en funcionament el servici del denominat micro universitari, que unix el centre de L'Argent, en avinguda 7 i carrer 49, en les facultats ubicades en la zona del passejada del Bosc, entre l'avinguda 1, els carrers 122 i 49 i l'avinguda 60. El primer servici ix a les 7:30 del matí, per a aplegar finalment al predio del exBIM 3 (exBatallón d'Infanteria de Marina 3) a les 7:45 hores. Funciona fins a les 22:30 hores, en una freqüència de quinze minuts. Ademés existix un servici adicional en hora pique, quan comencen i terminen les cursades de les assignatures acadèmiques, cada dos hores.
L'Universitat Nacional de l'Argent és un dels centres acadèmics més destacats d'Argentina i Iberoamèrica en la producció de coneiximents científics. L'investigació és concebuda com un instrument vital per esta casa d'estudis, en una creixent inversió en tecnologia, infraestructura i formació de recursos humans. En els seus 156 Laboratoris, Centres i Instituts d'Investigació i Desenroll (dèneu d'ells associats al Conicet, tres de triple dependència UNLP-Conicet-CIC/PBA -Comissió d'Investigacions Científiques de la Província de Buenos Aires-, quatre vinculats a la CIC-PBA) s'eixerciten al voltant de 6.200 investigadors i científics que contribuïxen a l'alvanç del coneiximent en general, tant en àrees bàsiques com aplicades. Açò garantisa la contínua actualisació dels continguts de l'ensenyança que impartixen, aixina com possibilita la formació de jóvens científics, tecnólogos i artistes a nivells competitius segons estàndarts internacionals. En l'actualitat, el 45% dels treballs desenrollats pels investigadors i científics de la UNLP es publica en les revistes més influents del món.[63]
Alvanços en tractaments del sistema locomotor
Professionals i alumnes de la Facultat d'Ingenieria treballen en el diagnòstic i tractament de persones en malties del sistema locomotor. El desenroll de l'investigació permetrà a centenars de pacients accedir a estudis d'alta complexitat necessaris per a orientar les teràpies i tractaments mèdics.[64]
Cogeneración energètica
Professionals de la Facultat d'Ingenieria varen impulsar, en 2009, un proyecte de cogeneración d'energia, en distintes indústries del país, per a permetre'ls generar la seua pròpia energia elèctrica i tèrmica en forma integrada, utilisant el residu d'energia produïda per a atres aplicacions. El desenroll permet aforrar fins a un 30% de combustible, optimisar els recursos energètics i analisar el procés industrial per a detectar possibles integració calòriques que aforren calor i fret.[65]
Chip d'ADN en producció vacuna
Investigadors de la Facultat de Ciències Veterinàries, conjuntament en equips del Conicet, varen desenrollar el primer microchip d'ADN del país, en l'objectiu d'optimisar la selecció genómica, diagnosticar malties d'orige genètic, realisar ensajos de paternitat i estudis de linajes en races vacunes. La seua aplicació oferix als criadors de ganado informació genómica del seu planter d'animals, lo que es traduïx en un increment quantitatiu i qualitatiu de la producció argentina.[66]
Dévora Kestel, primera directora de Salut Mental de l'OMS
Dévora Kestel, egresada de la UNLP, serà la primera dòna en ocupar el màxim càrrec en el Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l'Organisació Mundial de la Salut. la sicòloga, de destacada trayectòria internacional, serà l'encarregada de dissenyar estratègies de prevenció i intervenció en salut mental per a que els 196 països membres de l'OMS.[67][68]
Exploració i conservació de la tomba d'Amenmose
Investigadors de la Facultat d'Humanitats varen obtindre la concessió per a explorar, en Egipte, la tomba d'Amenmose, de més de 3500 anys d'antiguetat, en l'objectiu de desenrollar llínees d'investigació interdisciplinàries en base en egiptología, d'història, conservació i arqueologia.[69]
Envasos bioecològics en nanocompuestos
Especialistes de la UNLP i l'INTI varen investigar l'us de materials biodegradables, com els residus de l'indústria setrill i les proteïnes de soja, per a fabricar envasos ecològics. A partir de l'ocupació de nanocompuestos, es busca reduir la contaminació ambiental a un baix cost i apostar al desenroll de tecnologia en un major valor agregat per als recursos agroindustrials nacionals.[70]
Medicament contra l'epilèpsia
Especialistes delaboratori d'Investigació i Desenroll de Bioactius[71] de la Facultat de Ciències Exactes varen desenrollar un fàrmac en activitat anticonvulsiva, que pugues potencialment ser utilisat en tractaments contra l'epilèpsia. El descobriment va ser recentment patentat en Mèxic, a partir d'una aliança en un dels màxims organismes de ciència i tècnica d'eixe país: es va obtindre, per mig de tècniques de modelació computacional, l'activitat anticonvulsiva del propilparabeno, un compost químic que tradicionalment s'utilisa com a conservant antimicrobiano en cosmètics, medicaments i aliments.[72]
Método regeneratiu de pell
Investigadors de la Facultat de Medicina varen elaborar un nou método que regenera teixits danyats en lesions dérmicas, sense dolor. El treball va ser patentat en l'Unió Europea i permet obtindre cèlules diferenciades, a partir del cultiu de cèles mare mesenquimals, que són extretes de cordoneres umbilicals humans. La regeneració conferix la formació de nou teixit, en lloc del teixit lesionat, a diferència de la cicatrisació, que és la substitució del teixit normal per teixit conectiu, deixant la cicatriu sobre la pell.[73]
Nanoparticulas contra l'epilèpsia refractaria
Un equip interdisciplinari d'investigadors de la UNLP treballa per a revertir, en l'ajuda de la nanotecnología, la resistència als medicaments que presenten els pacients en epilèpsia refractaria. Busquen oferir una alternativa eficaç per a pacients que no responen als tractaments anticonvulsivos convencionals. Els investigadors desenrollen nanopartículas lipídicas capaços d'encapsular els fàrmacs antiepilépticos clàssics i, aixina, transportar-els per l'organisme del pacient sense que puguen ser detectats i eliminats pels mecanismes de defensa.[74]
Nanotecnología per a satèlits
Maximiliano Fischer, ingenier aeronàutic de la UNLP, va integrar el grup de professionals experts en activitats espacials que varen desenrollar un proyecte per a la fabricació de micromáquinas, que s'utilisen com a antenes de comunicacions d'última generació per a satèlits. La cridada nanotecnología permet disminuir les dimensions i abaratir costs de producció.[75]
La UNLP va desenrollar, entre 2008 i 2009, el primer prototip d'ómnibusecològic. El vehícul híbrit elèctric disminuïx els sorolls i emet un 40% menys de gasos que les unitats normals, en un aforro de combustible de fins a un 25%. Ademés, funciona en un sistema regeneratiu: cada volta que el conductor oprimix el fre, el vehícul produïx i renova la seua energia.[77]
Investigadors de la UNLP varen treballar en el desenroll d'un método per a remoure l'arsènic present en aqüífers naturals i convertir l'aigua en apta per a consum humà. La tècnica és senzilla i econòmica i es basa en l'ocupació de ferro metàlic. Només en la província de Buenos Aires, el 80% de l'aigua es troba contaminada en arsènic. El consum prolongat del contaminant pot causar des de la maltia Hidroarsenicisme Crònic General Endèmic, fins a diverses patologies oncològiques.[79]
Residus com a agents descontaminantes
Investigadors de la Facultat de Ciències Exactes varen desenrollar un proyecte per a l'eliminació de pesticidas i fàrmacs de les aigües superficials del Riera del Gat, curs d'aigua tributari del Riu de l'Argent en la conca del Riu Santiago, en el Gran L'Argent i els partits de Berisso i Ensenar. Consistix en l'aprofitament d'un dels residus de la canya de sucre (el bagazo, segons la seua denominació més coneguda) per a ser utilisat com a agent descontaminante en cursos d'aigua.[80]
Satèlits ambientals
la Facultat d'Ingenieria de la UNLP va participar de la construcció del primer satèlit argentí dedicat a estudis ambientals, llançat des d'Estats Units en maig de 2010. El satèlit va integrar el radar de la NASA, Aquarius, en l'objectiu d'observar la Terra i obtindre noves informacions sobre el fenomen del canvi climàtic, per mig de la medició mensual de la salinitat superficial de les mars, senya clau per a estudiar els vínculs entre la circulació oceànica i el cicle hídric global.[81] Els investigadors i tècnics platenses varen incorporar tecnologia d'alvançada en el satèlit, desenrollant aixina un rol clau en la construcció, funcionament i manteniment del proyecte espacial.[82]
Software per a medir altura
Investigadors de la UNLP varen crear un model informàtic capaç d'establir equivalència precises entre les medicions d'altura que tiren els GPS i el tradicional Sistema Altimétrico Nacional. A partir de la combinació d'abdós tècniques, el desenroll permet una exactitut inèdita en la medició, ya que el GPS té un marge d'error de fins a 40 m. Ademés, el sistema altimétrico, elaborat fa décades en instruments manuals de medició, demanda més temps de desenroll. És vital en el desenroll d'obres hídriques i vials.[83]
Vehícul d'ultra baix cost per a exploració espacial
Estudiants de la Faculteu d'Ingenieria varen ser distinguits en el segon lloc en una competència internacional realisada en la ciutat de Dubái, en un concurs de promoció i innovació tecnològica en l'indústria espacial, en dissenyar un proyecte de transport d'exploració espacial (missió Pulqui XXI) de chicotetes dimensions que busca conseguir un alunizaje llauger i econòmic.[84]
Satèlit SAOCOM 1B
la Faculteu d'Ingenieria de la UNLP va participar activament en el disseny i construcció de diferents components i instruments vitals del satèlit argentí SAOCOM 1B que va ser posat en òrbita des de Cap Canyaveral en agost del 2020. L'aporte del Grup d'Ensajos Mecànics Aplicats (GEMA) una de les UIDET´s de la UNLP va ser fonamental ya que va consistir en el disseny, anàlisis i control tèrmic de l'antena SAR (Radar d'obertura sintètica), ademés es va ocupar de construir models de la mateixa i realisar una gran cantitat d'anàlisis i simulacions a través de softwares específics de control tèrmic. Es va treballar en el disseny i ubicació de radiadors, mantes tèrmiques i calfadors en diferents zones de l'antena i els seus mecanismes de desplegament.[85]
Per la seua tecnologia d'observació terrestre a través de microones (radar d'obertura sintètica en Banda L) va ser considerat un dels satèlits més alvançats del món l'any del seu llançament.[86]
Producció i publicacions periòdiques
La UNLP posseïx numeroses publicacions periòdiques que a partir de 2005 han migrado, progressivament, al portal de revistes de l'universitat, entre les que es troben algunes de les següents:[87]
Revista Actes de Periodisme i Comunicació: publicació electrònica editada per la Facultat de Periodisme i Comunicació Social que centralisa els treballs presentats en congressos, trobades i jornades acadèmiques que realisa l'institució. Els volums de la revista contenen un número per cada event científic i acadèmic realisat durant el cicle lectiu.[88]
Revista Analecta Veterinària: orgue oficial de comunicació de la Facultat de Ciències Veterinàries, de regularitat semestral, que, en les seues diferents versions, s'edita des de començos d'el XX.[89]
Revista AUGM DOMUS: publicació electrònica, en llínea, en referato, que engloba temàtiques de Mig ambient, creada per a publicacions de l'equip acadèmic i científic de les universitats de l'AUGM.[90]
Revista Ciències Morfològiques: orgue oficial de la Societat de Ciències Morfològiques de L'Argent. Va començar a publicar-se en la década de 1990, en una edició actual de perioricidad semestral. L'objectiu de la revista és difondre el coneiximent d'esta disciplina en un sentit ampli, que inclou tota la diversitat dels sers vius, l'educació en l'àrea i les variacions de la morfologia normal, que ocorren durant els processos patològics.[92]
Revista Dret i Ciències Socials: publicació bianual orientada a les ciències socials i al dret. És un espai de divulgació de treballs d'investigadors i estudis en sociologia i filosofia jurídica i atres àrees afins a la crítica del dret.[93]
Revista Econo: publicació semestral de divulgacion que conté artículs d'interés acadèmic, notes d'opinió, investigacions en extensió i entrevistes a referents de la comunitat educativa relacionada en les ciències econòmiques.[94]
Revista Econòmica: publicació científica d'interés general, anual, editada des de 1954 per la Facultat de Ciències Econòmiques, en continguts seleccionats a partir d'un procés de referato anònim en àrbits externs. En l'actualitat, i des de 2007, manté una edició impresa llimitada principalment per a la seua distribució en biblioteques, universitats i atres institucions acadèmiques.[95]
Revista La Vela d'Astier: publicació de divulgació, de caràcter semestral, editada en la Facultat d'Humanitats i Ciències de l'Educació, en propostes i estudis sobre les pràctiques i ensenyances en llengua i lliteratura.[96]
Revista Estratègies (de Psicoanálisis i Salut Mental): publicació anual del Servici de Docència i Investigació de l'Hospital Interzonal General d'Aguts «Dr. Rodolfo Rossi» de L'Argent. Té com a objectiu principal'investigació en l'intersecció de dos disciplines: la Salut mental i el Psicoanálisis.[97]
Revista Investigació Jove: publicació electrònica i semestral, en llínea, editada per la Facultat de Ciències Agràries i Forestals, en referato, orientada a la publicació d'investigadors principiantes en la seua activitat, facilitant aixina l'intercanvi de coneiximent.[99]
Revista Investigacions en Tècnica Vocal: publicació editada pel Grup d'Investigacions en Tècnica Vocal (GITeV) pertanyent alaboratori per a l'Estudi de l'Experiència Musical[100] de la Facultat d'Arts. És una revista bianual, de caràcter científic, dedicada a tractar diferents tòpics, generals i específics, en relació en la veu cantada.[101]
Revista Lletres: publicació lliterària de divulgació, de freqüència semestral, editada pel Centre d'Investigació en Llectura i Escritura (CILE) de la Facultat de Periodisme i Comunicació Social, que aborda i problematiza l'interacció entre distintes temàtiques i disciplines culturals.[102]
Revista Dacsa: publicació periodística realisada i editada per la Facultat de Periodisme i Comunicació Social, que articula la cultura i la política des d'una perspectiva situada en els processos històrics i les seues tensions d'época. Es definix com un «proyecte colectiu que cristaliza el compromís en la consolidació d'un paradigma comunicacional en clau nacional, popular i llatinoamericana».[103]
Revista Plurentes (Arts i Lletres): publicació anual del Bachillerat de Belles arts sobre treballs d'investigació provinents de distints camps disciplinares, àmbits acadèmics i artístics.[104]
Revista Psicologia (Tercera Época): publicació acadèmica semestral de la Facultat de Psicologia, en continguts de totes les àrees de la psicologia i distintes perspectives epistemològiques o metodològiques d'ampli reconeiximent en la comunitat acadèmica. Pretén constituir-se en un àmbit de plantege i debat de problemàtiques en perspectiva internacional i multidisciplinario, en contribucions de professionals de disciplines afins a la psicologia, com la filosofia, antropologia, sociologia, història o comunicació.[105]
Revista Relacions Internacionals: publicació semestral de l'Institut de Relacions Internacionals de la UNLP que comprén diversos continguts de política, dret i economia internacional.[106]
Revista Trayectòries Universitàries: publicació acadèmica de la carrera d'Especialisació en Docència Universitària. És un espai de comunicació que es propon reunir reflexions, experiències i perspectives sobre les traces que assumixen els processos de formació universitaris. De periodicitat semestral, la publicació digital intenta recuperar sabers, debats i problematizaciones construïts a la calor de les experiències concretes dels docents.[107]
l'editorial de l'Universitat Nacional de l'Argent (EDULP) és l'encarregada de publicar llibres baix el sagell de l'universitat, després de que les propostes presentades han superat distintes instàncies de selecció. El sagell ha editat publicacions d'investigadors i acadèmics, com aixina també autors i escritors de ficció, història, cultura, poesia, folore, teatre, música, diaris de viages i ilustracions.
EDULP forma part de la Ret d'Editorials de les Universitats Nacionals (REUN), l'objectiu essencial de les quals consistix en generar un instrument eficaç per a favorir la promoció, transmissió i circulació del saber sorgit en els òrguens de publicació de les cases d'estudi nacionals.[108]
Cultura i patrimoni artístic
Centres culturals
L'Universitat Nacional de l'Argent conta en el recentment inaugurat Centre d'Art i Cultura, obert en les instalacions del remodelat Edifici Tres Facultats, en carrer 48 entre 6 i 7. En el mateix es desenrollen exposicions permanents d'arts audiovisuals, escèniques i visuals, disseny, lliteratura i música. I es brinden cursos sobre distintes disciplines artístiques; entre elles, cine, fotografia i danses.[109]
el Museu d'Instruments Musicals és únic en el seu tipo en Argentina. Es va fundar a partir d'una donació del Dr. Emilio Azzarini, qui posseïa una colecció d'instruments, partitures, documents i objectes, representatius de manifestacions musicals de diverses regions del món. La funció del museu és posar en valor la seua colecció, considerant als instruments en relació en l'home, la seua cultura i el seu context històric i sociocultural.[110]
Teatre de l'Universitat
El Taller de Teatre de la UNLP va ser fundat en 1986, a partir de l'iniciativa dellavors Secretari d'Extensió Universitària, Marcelo Rastelli, i del director Teatral, Norberto Barruti.[111] Es presenta com un taller experimental de teatre afí a la creació artística i a l'investigació en el camp de l'estètica.[112]
Entre atres obres, s'han presentat allí l'adaptació d'El Procés, de Franz Kafka, realisada per l'autor uruguayo Alberto Mediza en prop de cinquanta actors en escena, cinc anys consecutius en cartell i 20.000 espectadors. Actualment, es realisa la 5.ª temporada de Babilonia -una hora entre criats-, d'Armant Discépolo, obra que també es presenta per a coleges d'ensenyança mija de la regió en el Cicle «Els clàssics en cartell. Les escoles al teatre».
Cors
L'Universitat Nacional de l'Argent posseïx tres grups de cors, caracterisats per un ampli repertori i numerosos premis obtinguts en presentacions realisades en Argentina, Sudamérica i Europa. Els mateixos varen participar del concert pel 75° aniversari de la Reforma Universitària, en 1993, lo que va generar un disc homenage produït per Ràdio Universitat Nacional de l'Argent.[113]
Cor Universitari: va ser el primer elenc artístic creat en l'Universitat Nacional de l'Argent, en 1942, pioner en esta disciplina a nivell nacional i originat per estudiants baix la direcció de Rodolfo Kubik. En el seu lema «Amistat per la Música», va anar l'impulsor principal de la creació d'atres cors universitaris similars en Argentina. El seu repertori inclou obres clàssiques, música religiosa d'el XVI, música popular argentinafolòrica o contemporànea (en obres de compositors com Carlos Guastavino, Atahualpa Yupanqui, Astor Piazzolla, Eladia Blázquez, entre uns atres), música llatinoamericana i negre spirituals. Entre els seus gires internacionals, es destaquen un cicle de concerts per ciutats de la costa este d'Estats Units, durant 1965, invitat per a l'inauguració delincoln Center de Nova York; una gira per ciutats europees, en 1970, en actuacions en Roma, París, Munich, Viena i Fráncfort; la participació en el Festival Internacional de Música de Cantinogrós, en Espanya, i en el Urbino Rinascimenti, en Itàlia, en 1995; i en 2000, en el Festival Internacional de Música Coral Amèrica Cantat III, en Caracas.[114][115]
L'aparició i l'anar del Cor Universitari de l'Argent va ser desparramando pel país la llavor de l'emulació, de modo que, en no més de vint anys, totes les sèus universitàries de llavors havien fet sentir també la seua veu cantant.
Cor Jovenil: creat en setembre de 1982, està conformat per jóvens que inicien la seua activitat coral durant els seus estudis secundaris. Ha participat en reconeguts trobades i festivals, realisant gires per Brasil, Equador, Estats Units, Espanya i Itàlia. En 1994, va obtindre el Primer Premi en Música Coral en els Tornejos Jovenils Bonaerenses; i en 1995, en l'II Certamen Internacional de Cors de Trelew. El seu repertori comprén música clàssica i popular argentina.
Coro: va ser creat en 1985. Els seus objectius són la complementación en solistes o conjunts instrumentals, l'abordage de la lliteratura musical d'el XX i la preparació musical i professional de jóvens que aspiren a cantar de manera professional.
Atres centres, escoles i direccions culturals
Quintet de Vents: creat en 1979 com a Quintet de Vents de LR Ràdio Universitat, el conjunt va ser designat en 1982 com a agrupació oficial de l'Universitat Nacional de l'Argent. A partir de llavors, la seua activitat ha comprés concerts, actes acadèmics i classes didàctiques realisades en tot l'àmbit universitari. Aixina mateix, s'ha presentat en espais no freqüents per a grups de cambra, com a presons, instituts de menors, asils i llocs a on, habitualment, no existix l'accés a este tipo d'activitats artístiques. El seu repertori està integrat per obres de compositors clàssics, romàntics i contemporàneus, com aixina també per obres d'inspiració popular (tango i jazz) i folòrica.[116][117]
Quartet de cordes: va ser creat en 1953 per professors de la llavors Escola Superior de Belles arts. La UNLP ho va oficialisar com a propi en 1958. El quartet ha estrenat obres de destacats compositors argentins, com Alberto Ginastera, Astor Piazzolla, Gerardo Gandini o Eduardo Alemann. El seu repertori comprén composicions del classicisme fins a l'actualitat.
Centres Comunitaris d'Extensió: són nou centres que aborden qüestions socialment problematizades de distints barris del Gran L'Argent. Són espais construïts colectivament per a contindre i donar respostes a les problemàtiques concretes dels veïns.[118]
L'Universitat Nacional de l'Argent, en el seu més que centenària història, ha vist formar-se en les seues distintes unitats acadèmiques a importants personages: alumnes, catedràtics, decans i rectors, que han destacat en l'àmbit nacional, llatinoamericà i mundial en disciplines com cièncias, medicina, dret, humanitats, arts i política, entre unes atres, des dels inicis d'el XX. Tres han segut els presidents argentins que han egresado d'esta casa d'estudis: José María Guido,[119]Néstor Kirchner[120] i Cristina Fernández.[121]
Carlos Guido Bollini, físic argentí que es va graduar com a Llicenciat en Física i després com a Doctor en Ciències Fisicomatemáticas de la UNLP, es va eixercitar com a docent en el Departament de Física d'esta casa d'estudis. És reconegut per ser un dels impulsors del desenroll de la Física en el seu país i per dedicar-se, junt a Juan José Giambiagi, al desenroll del método de regularisació dimensional que s'utilisa fins al dia d'hui. Entre 1958 i 1960 va ser becari en l'Imperial College London, a on es va eixercitar baix la supervisió del Premi Nobel Abdús Salam.
L'historiador mendocinoEnrique Díaz Araujo va ser funcionari judicial, juge d'instrucció i camarista en lo criminal, pero la seua llabor més destacada ha segut com a docent, historiador i escritor catòlic i nacionaliste.[124]
Luis Santaló va ser un matemàticespanyol de fama internacional que es va exiliar en Argentina en 1939, en iniciar-se la Segona Guerra Mundial. Va publicar més de cent treballs d'investigació fonamental i de divulgació; i varis llibres, en especial sobre geometria integral, tema del com li'l considera un dels seus fundadors. I va ser membre de l'Acadèmia de Ciències d'Amèrica Llatina. Entre 1948 i 1955, va eixercir com a professor contractat en la Facultat de Ciències Fisicomatemáticas de l'Universitat Nacional de l'Argent.[128][129]
El doctorat honoris causa és la màxima distinció acadèmica que conferix l'Universitat Nacional de l'Argent. La casa d'estudis va començar a entregar el reconeiximent en 1914, havent-ho otorgat a més de 120 personalitats d'Argentina i el món.[131]
La UNLP pot distinguir en este títul a «aquelles personalitats eminents en acció eixemplar en el camp científic, tècnic, cultural, humanístic, artístic, social o polític mundial que a proposta fundada dels dos terços dels Consells Directius, a proposta directa del President o per iniciativa del Consell Superior, siga aprovada pels dos terços dels membres del Consell Superior». Els premiats en el Doctor honoris causa duen la distinció de per vida.[132]
Com en moltes atres institucions acadèmiques, l'Universitat Nacional de l'Argent no va estar aliena a la restricció i la intransigencia de distints governs que, de forma illegítima, varen prendre el poder d'esta casa d'estudis, per lo que, en moltes ocasions, el títul de Doctor honoris causa va ser otorgat de manera unidireccional pellavors president o interventor d'esta universitat. Aixina mateix, que a 2015 les dònes no superaren el 10% del total de les distincions del honoris causa «també dona mostra de les condicions polítiques i socioculturals que travessen l'elecció».[132]
De la totalitat de distincions otorgades, sis corresponen a personalitats acadèmiques i professionals que han segut, a la seua volta, condecorades en el premi nobel. En 2024, es va otorgar l'última distinció per a una associació civil, com ocorreguera en 2015 en les ONG: Mares de Plaça de Maig i Mares de Plaça de Maig Llínea Fundadora. En este cas, li va correspondre al Centre d'Excombatientes Illes Malvines L'Argent. Entre els considerandos de la resolució, aprovada pel Consell Superior de la UNLP, es va destacar que «el CECIM reunix una trayectòria política i acadèmica destacada i reconeguda per la seua lluita i compromís en la defensa dels drets humans, especialment en vinculació en la guerra de Malvines».[133]
Un reconeiximent múltiple es va produir en setembre de 2025, quan la casa d'estudis va reconéixer als sis magistrats que varen participar del Juí a les Juntes Militars de 1985, que va culminar en la condena per als responsables primaris de les violacions als drets humans ocorregudes durant l'última dictadura militar argentina, en el periodo 1976-1983.[134]
↑«Jorge Sahade» (en és-és). Acadèmia Nacional de Ciències. Consultat el 2022-01-02.
↑Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. www. rinconmatematico. com. Archivat des d'el original, el 17 d'agost de 2022. Consultat el 2022-01-02.
Rectorat de la UNLP
Facultat d'Astronomia
Facultat de Ciències Exactes
Facultat d'Informàtica_passage_peatonal.JPG)
Facultat d'Humanitats
Facultat d'Arquitectura i Urbanisme
Facultat de Ciències Mèdiques de la UNLP
_passage_peatonal.JPG)
Facultat de Ciències Agràries
Facultat d'Ingenieria_cantó.jpg)
Facultat de Treball Social.jpg)
Edifici Tres Facultats, previ a reformar-se_frontera.JPG)
Facultat de Psicologia
Facultat d'Odontologia
Facultat de Periodisme i Comunicació Social
Facultat de Ciències Veterinàries
_cant%C3%B3.jpg)
.jpg)
_frontera.JPG)
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Universitat Nacional de l'Argent.