Anar al contingut

SAOCOM

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

SAOCOM (Satélite Argentino de Observación Con Microondas) és un sistema de dos satèlits d'observació terrestre de l'agència espacial d'Argentina, CONAE. Estan equipats en un radar d'obertura sintètica interferométrico (SAR, per la seua acrònim en anglés) polarimétrico en banda L d'1.275 GHz i una antena desplegada de 35 m², lo que els convertix en les antenes més grans d'us civil en l'espai.[1][2][3] La missió consistix en la posada en òrbita de dos satèlits, SAOCOM 1A i SAOCOM 1B, bàsicament similars que conformaran una constelació, per la necessitat d'obtindre revisitas adequades de distints sectors de la terra.

El llançament de el SAOCOM 1A va ser realisat el 7 d'octubre de 2018 a les 23:21 HOA, mentres que el SAOCOM 1B va ser llançat el 30 d'agost de 2020 a les 20:18 hora oficial argentina, des de Cap Canyaveral.[4][5][6]

Dos d'estos satèlits en conjunt en quatre satèlits COSMO-SkyMed equipats en SAR de banda X de l'Agència espacial italiana, ASI, conformaran la constelació Sistema Ítalo Argentí per a la Gestió d'Emergències (SIASGE).[7]

Història

Erro al crear miniatura:
Lli Barañao, Agustín Campero, Conrado Varotto i Roberto Battiston firmen l'acort de renovació del sistema SIASGE en maig de 2016.

El proyecte SAOCOM va ser presentat en l'any 1998, a demanat del Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria i la Secretaria d'Agricultura de la Nació, en l'objectiu de brindar informació de sols, aigües i vegetació, aixina com prevenció i gestió de catàstrofe per mig d'observacions en el seu radar en banda L.[8][9]


Des de 1992, la CONAE i l'Agència Espacial Italiana varen colaborar junts en els proyectes SAC-B i SAC-C. Al mateix temps que la CONAE anunciava el proyecte SAOCOM, Itàlia va començar a desenrollar el proyecte Cosmo-SkyMed de similars característiques, encara que en un rol dual (civil i militar) i antena radar de banda X. Les bones relacions entre les agències va dur a una série de reunions preliminars que es varen portar a terme a fins dels 90 i inicis dels 2000, en les que es varen assentar les bases de lo que seria el SIASGE, Sistema Ítalo Argentí de Satèlits per a la Gestió d'Emergències.[10][11][12][13][14][15][16] Dit sistema, que va ser firmat en juliol de 2005, permet compartir l'informació obtinguda pels satèlits argentins i italians aixina com l'us d'estacions terrenas.[17][18][19] L'acort va ser renovat en maig de 2016.[20]

En juny de 2002, el SAOCOM 1A va superar la Revisió Preliminar de Disseny.[21] Dita revisió es va portar a terme en el Centre Espacial Teófilo Tabanera, en presència de membres de la CONAE, INVAP, NASA, AEB i la CNES.[21] En el seu moment, es prevea la data de llançament a fins de l'any 2004, alguna cosa que va anar constantment retardat per la complexitat del proyecte i restriccions presupostàries.[8]


En octubre de 2008, el SAOCOM 1A va tornar a realisar una segona Revisió Preliminar de Disseny, la qual va anar una volta més superada.[22] A la seua volta, eixe mateix any, la CONAE va rebre un crèdit del Banc Interamericà de Desenroll per a realisar el proyecte.[22]

El 16 d'abril de 2009, CONAE va firmar en SpaceX un contracte de llançament orbital per als satèlits SAOCOM 1A i 1B per mig d'una eixida Falcon 9.[23]

Les mantes tèrmiques que cobrixen el satèlit varen ser dissenyades i construïdes pel Departament d'Aeronàutica de la Facultat d'Ingenieria de l'Universitat Nacional de l'Argent.[24] Els panels solars varen ser integrats pel Laboratori Tandar de la CNEA.[25] Mentres que el disseny de l'antena radar va ser realisat pel Institut Argentí de Radioastronomía, sent calificada i integrada per VENG.[26][8] L'empresa Ascentio Technologies va desenrollar el centre d'operacions del satèlit.[27]

En l'any 2012 es varen realisar els primers ensajos de les mantes tèrmiques en les cambres de termovacío del Centre Espacial Teófilo Tabanera.[24] En 2014 es varen realisar nous ensajos de les mantes en els laboratoris d'IABG.[24]

En octubre de 2017, es va finalisar de construir la plataforma de servicis del satèlit, lo que va permetre iniciar els primers ensajos ambientals en CEATSA.[28] En decembre del mateix any, es va completar l'integració mecànica del satèlit.[29] Del 7 a l'11 de maig de 2018, es va portar a terme la Revisió de la Calificació del Segmente Terreny de la missió en el Centre Espacial Teófilo Tabanera, la qual va ser superada.[30]


El 15 de juliol de 2018 es va tancar per última volta l'antena radar d'apanys en fase de el SAOCOM 1A, tancant el cicle d'ensajos.[31]

El 30 de juliol de 2018, va aterrisar en l'Aeroport Internacional de Bariloche un Antonov An-124 de l'empresa Volga-Dnepr Airlines, per a retirar el satèlit. El dia següent per la matinada, es va iniciar el trasllat satèlit des de les instalacions de INVAP cap a l'aeroport.[32] A les dèu del matí es va iniciar el procés de carregar el satèlit en l'interior de l'aeronau.

L'1 d'agost de 2018, l'Antonov An-124 va desapegar de l'aeroport, i despuix de realisar escales en Santiago de Chile, Cancún i Los Àngeles, va arribar a la Base de la Força Aérea Vandenberg el 2 d'agost de 2018.[33][34][35][36]

El 9 d'agost de 2018, es va portar a terme la presentació i anunci de llançament de el SAOCOM 1A en el Museu del Bicentenario.[37] En el mateix acte, es va realisar un homenage[38] a Conrado Varotto, exdirector Eixecutiu i Tècnic de la CONAE.[39]

Llançament SAOCOM 1A

El llançament de el SAOCOM 1A estava planejat per al dissabte 6 d'octubre, pero per demanat de l'empresa SpaceX va ser retardat un dia per a portar a terme proves extres.[40] Finalment va ser llançat el 7 d'octubre a les 23:21 hora oficial argentina.[41]

Finalisació de el SAOCOM 1B

En maig de 2019, va finalisar l'integració de l'antena radar interferométrica de el SAOCOM 1B, mentres que en agost del mateix any va finalisar l'integració elèctrica de dita antena, i es va terminar de colocar les mantes tèrmiques que recobrixen el satèlit.[42][43] El 20 de febrer de 2020, es va iniciar el trasllat del satèlit a Cap Canyaveral, en l'arribada del Antonov An-124 a l'Aeroport de Bariloche, aterrisant dos dies despuix en Cap Canyaveral, despuix de realisar una escala en Santiago de Chile.[44][45]

Llançament SAOCOM 1B

El llançament, originalment planejat per al 30 de març, va deure ser postergat per restriccions creades per la pandèmia de malaltia per coronavirus.[46] El satèlit va permanéixer en les instalacions de Cap Canyaveral, mentres que l'equip tècnic va retornar a Argentina.[47]


La campanya de llançament es va recomençar en juliol, i el llançament va ser realisat el 30 d'agost de 2020 a les 20:18 HOA.[48][4] Un quarto de hora despuix de l'envolament, aproximadament, es va produir la separació del satèlit i va prendre contacte en la primera estació que monitorea el seu viage, ubicada en la ciutat de Lima, Perú. Despuix de verificar-se l'obertura dels panels solars, va iniciar el pas per l'Estació Terrena Terra del Fòc.

Galeria

  • Erro al crear miniatura:
    SAOCOM 1A en la sala neta d'INVAP, 31 de març de 2016.
  • Erro al crear miniatura:
    SAOCOM 1A en la sala neta de INVAP, octubre de 2017.
  • Erro al crear miniatura:
    SAOCOM 1A despuix de la finalisació de la seua integració, febrer de 2018.
  • Erro al crear miniatura:
    SAOCOM 1A sent encapsulado en el seu contenidor per al seu transport a Vandenberg, juliol de 2018.
  • Membres de INVAP junt al contenidor de el SAOCOM abans del seu viage a Vandenberg, 31 de juliol de 2018.
    Membres de INVAP junt al contenidor de el SAOCOM abans del seu viage a Vandenberg, 31 de juliol de 2018.
  • SAOCOM 1A sent carregat en l'interior de el AN-124-100, 31 de juliol de 2018.
    SAOCOM 1A sent carregat en l'interior de el AN-124-100, 31 de juliol de 2018.
  • Llançament de el SAOCOM 1A des de la Base Vandenberg, 7 d'octubre de 2018.
    Llançament de el SAOCOM 1A des de la Base Vandenberg, 7 d'octubre de 2018.
  • Erro al crear miniatura:
    Ingeniers de CONAE i VENG celebren l'exitós llançament, 7 d'octubre de 2018.
  • Erro al crear miniatura:
    Primera image presa per el SAOCOM 1A, sobre el Llac O'Higgins/Sant Martín, 25 d'octubre de 2018.
  • SAOCOM 1B sent carregat en l'interior de el AN-124-100, 21 de febrer de 2020.
    SAOCOM 1B sent carregat en l'interior de el AN-124-100, 21 de febrer de 2020.
  • Llançament de el SAOCOM 1B, 30 d'agost de 2020.
    Llançament de el SAOCOM 1B, 30 d'agost de 2020.

Vore també

Satèlits de l'Argentina

Referències

  1. ↑ «[1]». Consultat el 8 de novembre de 2018.
  2. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  3. ↑ «Característiques tècniques» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 17 de decembre de 2019.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Falcon 9 Block 5 | SAOCOM 1B» (en en). Space Launch Now. Consultat el 30 d'agost de 2020.
  5. ↑ «Es va llançar el Saocom, el nou satèlit argentí que permetrà anticipar inundacions i sequies» (en és-la). Infobae. Consultat el 8 d'octubre de 2018.
  6. ↑ «Comissió Nacional d'Activitats Espacials - CONAE en TECNOPOLIS 2017» (en en). www.conae.gov.ar. Archivat des d'el original, el 31 de juliol de 2017. Consultat el 31 de juliol de 2017.
  7. ↑ «Ya en òrbita, el satèlit Cosmo-Skymed dona els seus primers signes de vida».La Nació.Consultat el 31 d'agost de 2007.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «[2]». Consultat el 25 de juliol de 2018.
  9. ↑ «Conrado Varotto, el pare del Pla Espacial Argentí: "Veig un futur espacial molt venturoso"» (en és-la). Infobae. Consultat el 25 de novembre de 2018.
  10. ↑ «a-previndre-desastres-naturals ». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  11. ↑ «seus-ulls-en-el-espai ». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  12. ↑ «[3]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  13. ↑ «[4]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  14. ↑ «[5]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  15. ↑ «Pàgina/12 :: Ciència :: La Terra i els volcans respiren» (en és). www.pagina12.com.ar. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  16. ↑ «Pàgina/12 :: El país :: Cóm morigerar la pressió» (en és). www.pagina12.com.ar. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  17. ↑ «[6]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en it).
  18. ↑ «[7]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  19. ↑ «[8]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en it-IT).
  20. ↑ «[9]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en en-US).
  21. ↑ 21,0 21,1 «presentar-el-satelite-saocom-1 ». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en és).
  22. ↑ 22,0 22,1 «Pàgina/12 :: Societat :: El Saocom va aprovar l'examen» (en és). www.pagina12.com.ar. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  23. ↑ «[10]». Consultat el 25 de juliol de 2018 (en en).
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 «Ingeniers de la UNLP protegixen de temperatures extremes a satèlits argentins». unlp.edu.ar. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  25. ↑ «CNEA - GIyA "Laboratori Tandar" - DES: Panels SAOCOM 1A i 1B» (en és). www.tandar.cnea.gov.ar. Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2018. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  26. ↑ «SAOCOM - Veng SA» (en és). VENG. Consultat el 20 de giner de 2019.
  27. ↑ «Membres de la NASA controlaran satèlits en Còrdova». DiarioJornada. Consultat el 25 de juliol de 2018.
  28. ↑ «a-ensajar El SAOCOM 1A en el cos llest per a ensajar» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 3 d'agost de 2018.
  29. ↑ «Es va completar l'integració del satèlit SAOCOM 1A» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 3 d'agost de 2018.
  30. ↑ «Criteris d'èxit complits en les revisions de SAOCOM i SABIA-Mar» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 3 d'agost de 2018.
  31. ↑ «a-el seu-proximo-desplegament-en-el-espai SAOCOM 1A llest per al seu pròxim desplegament en l'Espai» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 3 d'agost de 2018.
  32. ↑ «[11]». Consultat el 3 d'agost de 2018 (en és-AR).
  33. ↑ «[12]». Consultat el 3 d'agost de 2018 (en és-ES).
  34. ↑ «seu-travesia-cap a-el-espai-124922 ». Consultat el 3 d'agost de 2018 (en és).
  35. ↑ «a-estats-units ». Consultat el 3 d'agost de 2018 (en en-US).
  36. ↑ «[13]». Consultat el 3 d'agost de 2018 (en és).
  37. ↑ «[14]». Consultat el 29 d'agost de 2018 (en és-és).
  38. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  39. ↑ «Presentació del Satèlit SAOCOM 1A» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 29 d'agost de 2018.
  40. ↑ «[15]». Consultat el 8 d'octubre de 2018.
  41. ↑ «[16]». Consultat el 8 d'octubre de 2018.
  42. ↑ «Va finalisar l'integració de l'antena radar de el SAOCOM 1B» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 24 de maig de 2019.
  43. ↑ «Integració Elèctrica i Mantes Tèrmiques del Satèlit SAOCOM 1B ¡Completades!» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 6 de setembre de 2019.
  44. ↑ «El satèlit argentí SAOCOM 1B partix de Bariloche a Veta Canyar: tot l'equip pesa 42 tonellades i viajarà en un Antonov» (en és). www.clarin.com. Consultat el 20 de febrer de 2020.
  45. ↑ «[17]». Consultat el 23 de febrer de 2020.
  46. ↑ «Es pospon el llançament del satèlit SAOCOM 1B» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 24 de març de 2020.
  47. ↑ «seua-gent-i-deixe-el-saocom-en-estats-units-1321328/ Invap va repatriar a la seua gent i va deixar el Saocom en Estats Units» (en és-es). Diari Riu Negre. Consultat el 13 d'abril de 2020.
  48. ↑ «El satèlit SAOCOM 1B té nova campanya de llançament» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 3 de juliol de 2020.

Enllaços externs

Commons 

Pàgina oficial de la missió SAOCOM
Pàgina oficial de l'agència espacial argentina, CONAE
Pàgina oficial [18] archivat en Wayback Machine. d'INVAP


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=SAOCOM&oldid=1450657»