Centre Nacional d'Estudis Espacials

El Centre Nacional d'Estudis Espacials (CNES; en francés: Centre national d'études spatiales) és l'agència espacial del govern francés (administrativamente, una "administració pública en fins industrials i comercials"). La seua sèu es troba en el centre de París i depén dels ministeris francesos de Defensa i Investigació.

Opera des del Centre Espacial de Toulouse i el Centre Espacial de Kourou, pero també té càrregues útils llançades des de centres espacials operats per atres països. El president de el CNES és Philippe Baptiste. El CNES és membre del Institut de l'Espai, les seues Aplicacions i Tecnologies. És la major i més important organisació nacional del seu tipo en Europa.

Història

El CNES es va crear baix el mandat del president Charres de Gaulle en 1961. És la quarta agència espacial més antiga del món, despuix del programa espacial soviètic (Rússia), la NASA (Estats Units) i la CNIE (Argentina). El CNES va ser responsable de la formació dels astronautes francesos, fins que els últims astronautes de el CNES en actiu es varen traslladar a la Agència Espacial Europea en 2001.

Des de giner de 2015, el CNES està treballant en Alemània i alguns atres governs per a iniciar un modest esforç d'investigació en l'esperança de propondre un vehícul de llançament reutilisable de LOX/metà para mediats de 2015. Si es construïx, les proves de vol no començarien provablement abans d'aproximadament 2026. L'objectiu del disseny és reduir tant el cost com la duració de la renovació del vehícul reutilisable, i està parcialment motivat per la pressió d'opcions competitives de menor cost en capacitats tecnològiques més noves que no es troben en el Ariane 6.

Programes

El CNES es concentra en les següents àrees:

Accés a l'espai
Aplicacions civils de l'espai
Desenroll sostenible
Investigació científica i tecnològica
Seguritat i defensa
Accés a l'espai

França va ser la tercera potència espacial (vore Diamant) en conseguir l'accés l'espai despuix de la URSS i Estats Units, compartint tecnologies en Europa per a desenrollar la família de llançadors Ariane. La competència comercial en l'espai és feroç, per lo que els servicis de llançament deuen adaptar-se a les necessitats dels operadors espacials. Les últimes versions del vehícul de llançament Ariane 5 poden llançar grans satèlits a la òrbita geosíncrona o realisar llançaments dobles -llançament de dos satèlits de tamany complet en una sola eixida-, mentres que els atres vehículs de llançament utilisats per a les càrregues útils europees i els satèlits comercials -el Vega europeu/italià i el Soyuz 2 rus- són llançadors de tamany chicotet i mig, respectivament.

Desenroll sostenible

El CNES i els seus socis en Europa -a través de l'iniciativa Vigilància Mundial del Mig ambient i la Seguritat (GMES)- i en tot lo món han posat en marcha satèlits dedicats a l'observació de la terra, els oceans i l'atmòsfera, aixina com a la gestió de riscs i crisis. Els més coneguts són els satèlits SPOT en l'instrument Vegetation, els satèlits oceanogràfics Topex/Poseidon, Jason-1 i Jason-2, el sistema Argos, Envisat i els satèlits Pleiades.

Aplicacions civils

El CNES participa en el programa de navegació Galileo, junt en l'Unió Europea i l'Agència Espacial Europea (ESA), i, en un context internacional més ampli, en el sistema de busca i rescat Cospas-Sarsat.

Seguritat i defensa

El mencionat programa de navegació Galileo, encara que està destinat principalment a la navegació civil, té també una finalitat militar, de la mateixa manera que els sistemes similars de navegació per satèlit nortamericà Global Positioning System i rus GLONASS.

Ademés de SPOT i els futurs satèlits Pléiades, el CNES treballa per a la comunitat de defensa com a contractiste principal dels satèlits de reconeiximent fotogràfic Heli.

Global Monitoring for Environment and Security -una iniciativa conjunta de la UE, la ESA i les agències espacials nacionals- posa en comuna els recursos espacials per a vigilar el mig ambient i protegir a la població, encara que també inclou el respal per satèlit a les forces armades en missions de patrulla fronteriça, seguritat marítima i manteniment de la pau.

Missions en curs

La contribució de França a la Estació Espacial Internacional està donant als científics francesos l'oportunitat de realisar experiments originals en microgravedad. El CNES també està estudiant el vol en formació, una tècnica per la que varis satèlits volen components d'un instrument molt més pesat i complex en una configuració propenca i estretament controlada, en satèlits que estan tan prop com a decenes de metros de distància. El CNES estudia el vol en formació en el marc del proyecte PRISMA, dirigit per Suècia, i pel seu conta en la missió del telescopi de rajos X Simbol-x.

En l'actualitat, el CNES colabora en atres agències espacials en varis proyectes, com els telescopis orbitales INTErnational Gamma-Ray Astrophysics Laboratory, XMM-Newton i COROT, i sondes espacials com Mars Express, Venus Express, Cassini-Huygens i Rosetta. El CNES ha colaborat en la NASA en missions com el satèlit d'observació de la Terra PARASOL i el satèlit migambiental i meteorològic CALIPSO.

També ha colaborat en la Agència Espacial Índia (ISRO) en la missió Megha-Tropiques, que estudia el cicle de l'aigua i el seu impacte en el canvi climàtic. El CNES eixercita un paper important en el Living Planet Programme de la ESA de satèlits d'observació de la Terra, havent construït el satèlit de Humitat del Sol i Salinitat de l'Oceà (SMOS).

Vore també

Agència Espacial Europea

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Centre Nacional d'Estudis Espacials.

Pàgina oficial CNES, en francés