Rosetta (sonda espacial)

Rosetta (sonda espacial)

Rosetta va ser una sonda espacial de l'Agència Espacial Europea (EIXA) llançada el 2 de març de 2004. La missió de la sonda va ser la de orbitar al voltant del cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko en 2014 i 2015, enviant un mòdul d'aterrisage, Philae, a la superfície del cometa. Tant el orbitador com l'aterrizador disponia de numerosos instruments científics per a analisar minuciosament el cometa i les seues característiques, un dels quals contava en una perforadora per a prendre mostres internes. Els instruments científics incloïen diversos espectrómetros especialisats en diferents aspectes, que analisaven la superfície del cometa, la menge i els gasos expulsats. Es varen fer recontes i estadístiques de les formes, colors, velocitats etc., de les partícules expulsades. També incloïa la medició del núcleu per ones de ràdio.

La necessitat d'aforro de combustible va obligar a planificar una complexa trayectòria de vol que va incloure tres sobrevuelos a la Terra i un a Mart per a obtindre sengles assistències gravitatorias en quatre regressos al Sol prop de l'òrbita terrestre, lo que li va permetre anar guanyant velocitat en cada una d'elles i aixina poder alcançar l'alluntada òrbita del cometa de destí. Rosetta va alcançar uns 108 000 km/h per al seu viage i els va mantindre entre novembre de 2009 i agost de 2014, colocant-se molt per davant de les sondes Voyager 1, New Horizons i Voyager 2 en velocitat. Encara que totes elles quedaren molt curtes en comparació a la Heli B que va alcançar uns 252 900 km/h en abril de 1976 i que la sonda Solar Parker que ya ha alcançat uns 324 000 en la seua primera aproximació a la nostra estrela (1 de novembre de 2018). S'espera que en el seu pas més propenc al Sol (en 2025) aplegue a uns 700 000 km/h. La cantitat de combustible necessària per a alcançar l'òrbita del cometa hauria fet impensable la missió, de no ser per la trayectòria i les assistències gravitatorias que al final va portar a terme la Rosetta.

Despuix de suspendre's per problemes tècnics en dos ocasions, la missió va començar el 2 de març de 2004 a les 7:17 UTC quan la sonda va ser llançada en un eixida Ariane 5 des de la base de llançament de Kourou en la Guayana Francesa. L'eixida Ariane va ubicar exitosamente en una òrbita elíptica (de 200×4000 km) l'etapa superior i la seua càrrega. Prop de dos hores despuix, a les 9:14 UTC, l'etapa superior es va encendre per a alcançar la velocitat d'escape necessària per a véncer l'atracció terrestre i entrar en una òrbita heliocéntrica. 18 minuts despuix, la sonda Rosetta va ser lliberada.

Els cometes reflectixen la forma en que era primitivamente nostre sistema solar, i han sofrit molt poques modificacions des de fa més de 4000 millons d'anys. Per això estudiar-los és una tasca prioritària per a la ciència. Fins al proyecte d'esta sonda, solament es varen realisar sobrevuelos als cometes, i esta és la primera sonda que estudia detalladament un cometa, tant orbitando al voltant d'ell, com aplegant a la superfície, lo que inclou la pren de mostres directament i fer estudis de forma coordinada entre la sonda mare i el seu mòdul. Despuix de començar a orbitar el cometa, es va desprendre un mòdul, cridat Philae, que es va posar sobre la seua superfície.

El nom de la sonda està inspirat en la pedra de Rosetta i noms egipcíacs en general, ya que també el nom del mòdul d'aterrisage Philae està inspirat en l'antiga ciutat egipcíaca del mateix nom (en l'actualitat sumergida), a on va existir un obelisc imprescindible i complementari en el dessifrat del text de la pedra Rosetta. De la mateixa manera que la Pedra de Rosetta va servir per a desvelar els misteris de l'escritura jeroglífica egipcíaca, s'espera que la sonda Rosetta desvele molts misteris del sistema solar.

El 12 de novembre del 2014, el mòdul d'aterrisage Philae es va posar exitosamente sobre el cometa 67P; pero dos dies despuix va deure passar a estat de hibernación per dispondre d'escassa energia, en raó de la reduïda cantitat de llum solar rebuda en la seua posició d'aterrisage. El 13 de juny de 2015, la sonda Philae va eixir de hibernación després d'haver acumulat energia suficient en les seues bateries.

El 30 de setembre de 2016 a les 11:19 GMT, Rosseta va portar a terme la seua última maniobra iniciant el seu trayecte per a colisionar sobre el cometa des d'una altitut de 19 km. El destí de Rosetta era un punt en el lòbul inferior de 67P/Churyumov-Gerasimenko, prop d'una zona de fosses actives en la regió de Ma’at. El descens va brindar a Rosetta l'oportunitat d'estudiar l'entorn de gas, pols i plasma més propenc a la superfície del cometa, aixina com de capturar imàgens de molt alta resolució .