Voyager 2
La sonda espacial Voyager 2 va ser llançada el 20 d'agost de 1977 des de Veta Canyar, Estats Units, en un eixida Titán-Centauro. És idèntica a la seua sonda germana, la Voyager 1. Abdós sondes havien segut concebudes inicialment com a part del programa Mariner en els noms de Mariner 11 i Mariner 12, respectivament.
En 1977, Voyager 1 i Voyager 2 varen iniciar un llarc viage des de la Terra cap als lluntans planetes exteriors. Equipades en instruments més moderns que les sondes anteriors, les sondes Voyager varen proporcionar als astrònoms visites espectaculars dels quatre planetes que varen visitar. Varen fotografiar, ademés, molts dels satèlits o llunes d'estos planetes, aixina com els anells que es troben al voltant de Júpiter, Urà i Neptú
A diferència de la seua germana, la Voyager 2 va adoptar una trayectòria diferent en la seua trobada en Saturn, sacrificant la rodalia a Titán, pero adoptant un major impuls gravitacional en el seu viage cap a Urà i Neptú. La sonda va alcançar la seua major rodalia en estos planetes en els anys 1986 i 1989, respectivament.
A pesar de que molts dels seus instruments es troben fòra de servici, encara continua inspeccionant les afores del sistema solar. Tardarà uns 40 000 anys en alcançar la estrela Ross 248, de la que passarà a una distància d'1,7 anys llum.
Situada a una distància de 125,32 UA (1,814×1010 km) el 21 de decembre de 2020,[1] s'ha convertit en un dels objectes més distants que han creat els humans. En l'actualitat l'única antena disponible per a enviar órdens a la sonda Voyager 2 és la DSS 43, l'antena australiana de l'infraestructura Ret de l'Espai Profunt. Des de març de 2020 es varen suspendre les comunicacions en la sonda puix era necessari realisar una série de millores en l'antena. L'antena i la sonda varen tornar a reprendre el contacte a principis de 2021.[2]
El 10 de decembre de 2007 va revelar que el sistema solar no té una forma esfèrica, sino ovalada, pel camp magnètic interestelar de l'espai profunt.[3]
El 5 de novembre de 2018 va eixir de la heliopausa, event registrat per un Instrument de Plasma que va medir una forta caiguda de les partícules del vent solar.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jpl.Nasa.Gov. «Where llaure the Voyagers - NASA Voyager». Voyager.jpl.nasa.gov. Consultat el 14 de setembre de 2013.
- ↑ Xataka. «La NASA restablix comunicacions en la Voyager 2: l'única antena que permet enviar-li órdens duya casi un any sense fer-ho». Consultat el 27 d'agost de 2021.
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada:0 - ↑ https://és.gizmodo.com/voyager-2-es-convertix-en-el-segon-objecte-creat-per-1830995392
- Este artícul conté una traducció derivada de «Voyager 2» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.