Heliopausa

La heliopausa és el punt en el que el vent solar s'unix al mig interestelar o al vent estelar procedent d'atres estrelas. Seria el llímit de la heliosfera.

És un llímit teòric aproximadament circular o en forma de llàgrima, que senyala el llímit d'influència del Sol. Es localisa en el punt en el que la pèrdua de pressió del vent solar, causada per la dispersió inherent a la seua difusió radial, iguala a la pressió exterior del mig interestelar. Una bona visualisació casera d'este efecte s'obté en una bàssia a on la chorrada d'aigua crea una zona de difusió laminar entorn al punt en el que toca el fondo. El tamany d'esta zona varia segons el cabal i la pressió de l'aigua encharcada.

Senyala la frontera entre el sistema solar i l'espai interestelar, i es desconeix la seua distància real del Sol, encara que se supon que esta és menor en la direcció de moviment del Sol en la galàxia, i se sap que es troba més allà de l'òrbita de Plutó. Els cometas, no obstant, travessen este llímit, ya que les seues òrbites són molt excèntriques, estenent-se fins a 50 000 UA o més.

La Voyager 1 va ser la primera nau que va explorar la Heliopausa, en decembre de 2004. La Voyager 2 va entrar en la Heliopausa el 30 d'agost de 2007, a uns 16 000 millons de quilómetros de la Voyager 1, i a més de 15 000 millons de quilómetros del Sol.

La NASA va anunciar el 12 de setembre de 2013 que la nau Voyager 1, oficialment, va deixar la heliopausa i va aplegar a l'espai interestelar el 25 d'agost de 2012.