Anar al contingut

Oxigen líquit

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Oxigen líquit
Per a atres usos d'este terme vore LOX (desambiguación).
Oxigen líquit (color blau pàlit) en un got de precipitat.
Quan l'oxigen líquit és abocat des d'un got sobre un iman fort, se suspén temporalment entre els pols, este fenomen és denominat paramagnetisme.

El oxigen líquit o dioxígeno líquit (també abreviat com LOx, LOX o Lox en l'indústria aeroespacial, submarina i del gas) és la forma líquida del dioxígeno.

Té un color blau pàlit i és fortament paramagnético. La densitat del dioxígeno líquit és d'1,141 g/cm³ (1141 kg/m³) i és criogènic. El seu punt de congelació és 50,9 K (-222,65 °C); el punt d'ebullició és 90,122 K (-182,96 °C) a 101 325 kPa (760 mm Hg).[1]

En el comerç, el dioxígeno líquit està classificat com un gas industrial i ha segut extensament usat en propòsits industrials i meges. El dioxígeno líquit s'obté del dioxígeno natural que es troba en l'aire per mig de destilació fraccionada composta. El dioxígeno líquit té una relació de compressió de 843:9, i per açò actualment s'usa en avions comercials i militars.

Propietats físiques

[editar | editar còdic]

L'oxigen líquit té un color blau pàlit i és fortament paramagnético; pot ser suspés entre els pols d'un potent iman de ferradura. L'oxigen líquit té una relació d'expansió d'1:861 baix 1 atmòsfera estàndar (100 kPa) i 20 °C (68 °F), i per açò, s'utilisa en alguns avions comercials i militars com a font d'oxigen per a respirar.[2]

Per la seua naturalea criogènica, l'oxigen líquit pot causar que els materials que toca es tornen extremadament fràgils. L'oxigen líquit és també un agent oxidant molt potent i propici per a la combustió: els materials orgànics es cremen ràpida i enèrgicament en oxigen líquit. Alguns materials com a rajoles de carbó, monòxit de carbono (fum negre), etc., poden detonar davant fonts d'ignició (calor, flames, purnes). Els productes petroleoquímicos, incloent l'asfalt, a sovint exhibixen este comportament.[3]

Història

[editar | editar còdic]

En 1845 Michael Faraday ya havia conseguit licuar la majoria dels gasos que llavors es coneixien. Sis gasos, no obstant, varen resistir tot intent de liqüefacció[4] i eren coneguts en l'época com "gasos permanents". Eren dioxígeno, dihidrógeno, dinitrógeno, monòxit de carbono, metà i òxit nítric.

En 1877, Louis Paul Cailletet (1832-1913), en França, i Raoul Pictet (1846-1929), en Suïssa, varen conseguir produir les primeres gotes d'aire líquit.

La primera cantitat líquida de dioxígeno líquit mesurable va ser produïda pels professors polacs Zygmunt Florenty Wróblewski i Karol Olszewski (Universitat Jaguelónica de Cracovia) el 5 d'abril de 1883.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (2009) Principles of Chemistry: The Molecular Science, Cengage Learning.
  2. «Cryogenic Safety». Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2008. Consultat el 6 d'abril de 2023.
  3. «LIQUID OXYGEN LOX HANDLING, RECEIPT, TRANSFER, STORAGE & DISPOSAL TRAINING FILM 23004». Consultat el 6 d'abril de 2023.
  4. donar/Cryogenics.html Cryogenics. Scienceclarified.com. Consultat el 22 de febrer de 2012.