Oxigen líquit
.jpg)
El oxigen líquit o dioxígeno líquit (també abreviat com LOx, LOX o Lox en l'indústria aeroespacial, submarina i del gas) és la forma líquida del dioxígeno.
Té un color blau pàlit i és fortament paramagnético. La densitat del dioxígeno líquit és d'1,141 g/cm³ (1141 kg/m³) i és criogènic. El seu punt de congelació és 50,9 K (-222,65 °C); el punt d'ebullició és 90,122 K (-182,96 °C) a 101 325 kPa (760 mm Hg).[1]
En el comerç, el dioxígeno líquit està classificat com un gas industrial i ha segut extensament usat en propòsits industrials i meges. El dioxígeno líquit s'obté del dioxígeno natural que es troba en l'aire per mig de destilació fraccionada composta. El dioxígeno líquit té una relació de compressió de 843:9, i per açò actualment s'usa en avions comercials i militars.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]L'oxigen líquit té un color blau pàlit i és fortament paramagnético; pot ser suspés entre els pols d'un potent iman de ferradura. L'oxigen líquit té una relació d'expansió d'1:861 baix 1 atmòsfera estàndar (100 kPa) i 20 °C (68 °F), i per açò, s'utilisa en alguns avions comercials i militars com a font d'oxigen per a respirar.[2]
Per la seua naturalea criogènica, l'oxigen líquit pot causar que els materials que toca es tornen extremadament fràgils. L'oxigen líquit és també un agent oxidant molt potent i propici per a la combustió: els materials orgànics es cremen ràpida i enèrgicament en oxigen líquit. Alguns materials com a rajoles de carbó, monòxit de carbono (fum negre), etc., poden detonar davant fonts d'ignició (calor, flames, purnes). Els productes petroleoquímicos, incloent l'asfalt, a sovint exhibixen este comportament.[3]
Història
[editar | editar còdic]En 1845 Michael Faraday ya havia conseguit licuar la majoria dels gasos que llavors es coneixien. Sis gasos, no obstant, varen resistir tot intent de liqüefacció[4] i eren coneguts en l'época com "gasos permanents". Eren dioxígeno, dihidrógeno, dinitrógeno, monòxit de carbono, metà i òxit nítric.
En 1877, Louis Paul Cailletet (1832-1913), en França, i Raoul Pictet (1846-1929), en Suïssa, varen conseguir produir les primeres gotes d'aire líquit.
La primera cantitat líquida de dioxígeno líquit mesurable va ser produïda pels professors polacs Zygmunt Florenty Wróblewski i Karol Olszewski (Universitat Jaguelónica de Cracovia) el 5 d'abril de 1883.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2009) Principles of Chemistry: The Molecular Science, Cengage Learning.
- ↑ «Cryogenic Safety». Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2008. Consultat el 6 d'abril de 2023.
- ↑ «LIQUID OXYGEN LOX HANDLING, RECEIPT, TRANSFER, STORAGE & DISPOSAL TRAINING FILM 23004». Consultat el 6 d'abril de 2023.
- ↑ donar/Cryogenics.html Cryogenics. Scienceclarified.com. Consultat el 22 de febrer de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Oxígeno líquido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.