Dinitrógeno
El nitrogen molecular o dinitrógeno (N2)[1] (generalment cridat sol nitrogen) és una molècula diatómica homonuclear formada per dos àtoms de nitrogen que s'unixen per mig d'un enllaç triple de tipo covalente[2] com pot vore's en la seua estructura del lewis del N2[3]
És un gas (a condicions normals de pressió i temperatura) que constituïx de l'orde del 78 % del aire atmosfèric.
Característiques principals
[editar | editar còdic]
És un gas inerte, no metal, incoloro, vàter i insípido que constituïx aproximadament les quatre quintes parts del aire atmosfèric, si ben no intervé en la combustió ni en la respiració. Condensa a 77 K i solidifica a 63 K amprant-se comunament en aplicacions criogèniques.
Aplicacions
[editar | editar còdic]La més important aplicació comercial del nitrogen és l'obtenció d'amoníac pel procés d'Haver. L'amoníac s'ampra en posterioritat en la fabricació de fertilisants i àcit nítric.
En la manufactura i processos de fabricació, específicament, en el ensamblado de components metàlics. La veta d'un objecte cilíndric de metal, per eixemple d'acer inoxidable, pot ser sumergit a nitrogen líquit en la finalitat de provocar la contracció de les molècules i obtindre un encolliment temporal per a ficar el component cilíndric a un clot de llaugerament menor diàmetro, i aixina conseguir que es ensamblen els objectes, ya que el component que va ser sumergit, en recuperar la seua temperatura ambiental es dilatarà i produirà interferència entre els components.
També s'usa, per la seua baixa reactivitat, com a atmòsfera inerte en tancs d'almagasenament de líquits explosius, durant la fabricació de components electrònics (transistorés, diodos, circuits integrats, etc.) i en la fabricació del acer inoxidable.
El nitrogen líquit, produït per destilació del aire líquit, s'usa en criogenia, ya que a pressió atmosfèrica es condensa a −195,8 °C; una aplicació important és també la de refrigerante, per a la congelació i el transport de menjar i la conservació de cossos i cèlules reproductives (espermatozoides i òvuls) o qualsevol atre tipo de mostres biològiques. S'utilisa ademés en l'indústria alimentícia dins de les mescles per a atmòsfera modificada, a on substituïx a l'aire de empaque, en açò es disminuïx el creiximent microbiano i s'evita l'oxidació de l'aliment, ya que el nitrogen desplaça a l'oxigen.
Les sals del àcit nítric inclouen importants composts com el nitrat de potassi (nitro o salitre amprat en la fabricació de pólvora) i el nitrat d'amoni fertilisant.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Connelly, Neil G.(2005).Nomenclature of Inorganic Chemistry.
- ↑ «▷ DIFERENCIA entre ENLACE SIMPLE, DOBLE I TRIPLE【2019】» (en és). Química Inorgànica. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2019. Consultat el 25 de juny de 2019.
- ↑ «ESTRUCTURAS DE LEWIS» (en és). Química Inorgànica. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2019. Consultat el 25 de juny de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dinitrógeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.