Anar al contingut

Dinitrógeno

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la molècula de N2. Per a atres usos d'este terme vore Nitrogen (desambiguación).
Per a l'element químic N vore Nitrogen.


El nitrogen molecular o dinitrógeno (N2)[1] (generalment cridat sol nitrogen) és una molècula diatómica homonuclear formada per dos àtoms de nitrogen que s'unixen per mig d'un enllaç triple de tipo covalente[2] com pot vore's en la seua estructura del lewis del N2[3]

És un gas (a condicions normals de pressió i temperatura) que constituïx de l'orde del 78 % del aire atmosfèric.

Característiques principals

[editar | editar còdic]
Dinitrógeno.

És un gas inerte, no metal, incoloro, vàter i insípido que constituïx aproximadament les quatre quintes parts del aire atmosfèric, si ben no intervé en la combustió ni en la respiració. Condensa a 77 K i solidifica a 63 K amprant-se comunament en aplicacions criogèniques.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

La més important aplicació comercial del nitrogen és l'obtenció d'amoníac pel procés d'Haver. L'amoníac s'ampra en posterioritat en la fabricació de fertilisants i àcit nítric.

En la manufactura i processos de fabricació, específicament, en el ensamblado de components metàlics. La veta d'un objecte cilíndric de metal, per eixemple d'acer inoxidable, pot ser sumergit a nitrogen líquit en la finalitat de provocar la contracció de les molècules i obtindre un encolliment temporal per a ficar el component cilíndric a un clot de llaugerament menor diàmetro, i aixina conseguir que es ensamblen els objectes, ya que el component que va ser sumergit, en recuperar la seua temperatura ambiental es dilatarà i produirà interferència entre els components.

També s'usa, per la seua baixa reactivitat, com a atmòsfera inerte en tancs d'almagasenament de líquits explosius, durant la fabricació de components electrònics (transistorés, diodos, circuits integrats, etc.) i en la fabricació del acer inoxidable.

El nitrogen líquit, produït per destilació del aire líquit, s'usa en criogenia, ya que a pressió atmosfèrica es condensa a −195,8 °C; una aplicació important és també la de refrigerante, per a la congelació i el transport de menjar i la conservació de cossos i cèlules reproductives (espermatozoides i òvuls) o qualsevol atre tipo de mostres biològiques. S'utilisa ademés en l'indústria alimentícia dins de les mescles per a atmòsfera modificada, a on substituïx a l'aire de empaque, en açò es disminuïx el creiximent microbiano i s'evita l'oxidació de l'aliment, ya que el nitrogen desplaça a l'oxigen.


Les sals del àcit nítric inclouen importants composts com el nitrat de potassi (nitro o salitre amprat en la fabricació de pólvora) i el nitrat d'amoni fertilisant.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Connelly, Neil G.(2005).Nomenclature of Inorganic Chemistry.
  2. «▷ DIFERENCIA entre ENLACE SIMPLE, DOBLE I TRIPLE【2019】» (en és). Química Inorgànica. Archivat des d'el original, el 26 de juliol de 2019. Consultat el 25 de juny de 2019.
  3. «ESTRUCTURAS DE LEWIS» (en és). Química Inorgànica. Archivat des d'el original, el 3 d'agost de 2019. Consultat el 25 de juny de 2019.