Criogenia
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
La criogenia (del grec κρύος [kryos], ‘fret’, i γενεια [geneia], ‘generació’) és la producció i el comportament de materials a baixes temperatures. L'Institut Internacional de Refrigeració (IIR) va establir com a estàndar per a la criogenia un llindar de 120 K (-153 °C) per a diferenciar-la de la refrigeració comuna. [1][2][3][4] Este llindar es va triar basant-se en que baix d'esta temperatura es troba el punt d'ebullició dels gasos permanents (i.i. que no es poden licuar a temperatura ambiente), com el nitrogen (77.36 K) i el heli (4.2 K); mentres que refrigerantes comuns com el Freón i atres hidrocarburs ebullen dalt de 120 K. [5][6]
Tota esta història es depara durant el XIX, per mig del procés de conversió d'oxigen i nitrogen gaseós a líquit, reduint-los a temperatures molt baixes. A principis de el XX, despuix de licuar en èxit, Lamerlingh Onnes començaria en les investigacions per a descobrir les propietats dels materials a baixes temperatures. Açò va escomençar en l'estudi dels metals a extremes temperatures. Gràcies a açò, Onnes va descobrir que la seua resistència baixava immediatament a temperatures superiors a zero. Esta investigació va donar un desenroll notable en la criogenia, pujant la demanda d'investigacions científiques i els gasos industrials. Estes investigacions a dia de hui estan en temes com la superconductividad, la criopreservación humana i la computació quàntica.[7][8]
Per mig de l'us de tècniques com refrigeradores de dilució i desimanación adiabàtica és possible alcançar temperatures encara més propenques al zero absolut (de l'orde de la milèsima de kelvin). A temperatures suficientment baixes els efectes de la mecànica quàntica es fan notar en cossos macroscòpics.
Aplicacions
[editar | editar còdic]
La criogenia és àmpliament utilisada en tecnologies que depenen de la superconductividad, puix tots els superconductores coneguts, ho són solament a baixes temperatures (la temperatura crítica superconductora més alta registrada fins a la data, a pressió ambiente, està entorn als 135 K (−138,15 °C), pero generalment són molt més baixes). Per eixemple, els aparats de resonància magnètica nuclear utilisats en medicina depenen de tècniques criogèniques per a mantindre la temperatura dels imans superconductores que alberguen.
Els refrigerantes criogènics són utilisats en biotecnología per a congelar "instantàneament" productes com a vacunes i teixits, ya que a major velocitat de refredat es reduïx el tamany dels cristals de gèl, reduint aixina el dany a les cèlules . [9]
Els gasos criogènics s'utilisen per al transport i almagasenament de grans cantitats d'aliments congelats. Quan es deuen transportar grans cantitats d'aliments a regions com a zones de guerra, regions afectades per terremots, etc., es deuen almagasenar durant temps estesos, per lo que s'utilisa la congelació criogènica d'aliments. La congelació criogènica d'aliments també és útil per al processament industrial d'aliments a gran escala.
Criónica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Criónica.
En freqüència es denomina erròneament criogenia a la criónica o criopreservación, que és el conjunt de tècniques utilisades per a preservar, utilisant molt baixes temperatures, persones llegalment mortes, o animals, per a una possible reanimació, quan la ciència i la tecnologia futura puguen remediar tota malaltia i revertir el dany pel procés de criopreservación.
En els Estats Units existixen companyies, com l'Alcor, que es dediquen a la criopreservación de cossos o caps humans per les que han pagat els seus amos o familiars, optant per la conservació de la base biològica, per a després, en temps a on el coneiximent científic siga l'adequat, els encarregats d'estes companyies els facen "tornar a funcionar" per métodos mecànics o cibernètics. Els encarregats d'estes companyies dedicades a la criónica es comprometen davant la llei i els propis consumidors a complir els requisits dels acorts inicials.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ International Dictionary of Refrigeration, http://dictionary.iifiir.org/search.php, [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ ASHRAE Terminology, https://www.ashrae.org/technical-resources/free-resources/ashrae-terminology.
- ↑ "Cryogenics is usually defined as the science and technology dealing with temperatures less than about 120 K [4, 5], although this review does not adhere to a strict 120 K definition." K. D. Timmerhaus, R. Reed. Cryogenic Engineering: Fifty Years of Progress. Springer Science+Business Mija LLC (2007), chapter: 1.2, The Beginning of Cryogenics, p. 7.
- ↑ «About Cryogenics». «In terms of the Kelvin scale the cryogenic region is often considered to be that below approximately 120 K (−153 C).»
- ↑ «DICHLORODIFLUOROMETHANE at Pubchem».
- ↑ «PROPANE at Pubchem».
- ↑ «Ingenieria Criogènica: La Ciència de la Fredor Extrema» (en és). Sol ingenieria. Consultat el 2025-08-12.
- ↑ «Cryo Chilling and Its Cool Applications» (en en-us). North Slope Chillers. Consultat el 2025-08-12.
- ↑ «Freezing of fruits and vegetables».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criogenia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.