Criobiología

Categoría:Wikipedia:Traducciones para mejorar La criobiología és la branca de la biologia que estudia els efectes de baixa temperaturas en sers vius. La paraula criobiología és derivada de la paraula grega κρῧος [kryos], "fret", βίος [bios], "vida", i λόγος [logos], "paraula". En la pràctica, criobiología és l'estudi de material o sistemes biològics a temperatures més baixes que les normals. Els materials o sistemes estudiats poden incloure proteïnas, cèlulas, teixits, òrguens, o organismes complets. Les temperatures poden oscilar des de condicions d'hipotèrmia moderada fins a temperatures criogèniques.

Existixen situacions en les que interessa preservar el material biològic fins a un posterior us tant en clínica com en investigació. En eixes situacions es fa us de tècniques de criobiología.

En la naturalea existixen organismes capaços de portar a terme mecanismes naturals per a conservar el seu material biològic durant llarc temps o en situacions extremes. En este sentit existixen organismes que en estadi d'espora o de forma espontànea poden mantindre's a 4 °C o inclús a temperatura ambiente. Uns atres es poden conservar despuix d'una liofilización, que és un procés utilisat per a l'eliminació de l'aigua per mig de dessecació al buit i a molt baixes temperatures, en el que l'aigua se separa per sublimació.

Definicions/Distincions

Criobiología

És l'estudi de la vida a baixes temperatures.

Criogenia

És la branca de la física i ingenieria que estudia la producció i us de temperatures molt baixes. La criogenia no és la criónica, encara que la gent freqüentment sol confondre-les.

Criónica

És la preservació d'humans i mamífers a baixes temperatures en l'intenció de reviure-ho en un futur. La criónica no és part de la criobiología corrent. La criónica encara depén en gran mida de la tecnologia futura que pugues o no pot ser desenrollada.

Criopreservación

És una tecnologia en la qual cèlules, teixits o embrions són preservats per congelamiento a temperatures més baixes que el punt de fusió del aigua. Generalment entre −80 °C i −196 °C (punt d'ebullició del nitrogen líquit). A eixes temperatures, qualsevol activitat biològica, incloses les reaccions bioquímiques que produirien la mort d'una cèlula, queden efectivament detingudes.

Principals àrees d'estudi en criobiología

Les principals àrees d'estudi en criobiología poden ser identificades com:

1. Estudie de l'adaptació a la fredor de microorganismes, plantas (resistència a la fredor), i animalés invertebrats o vertebrats (hibernación).
2. Criopreservación de cèlules, teixits, gamets, i embrions d'orige animal o humà en fins (meges) d'almagasenament a llarc determini. Açò usualment requerix de l'adició de substàncies que protegixen les cèlules durant el congelamiento i descongelamiento (crioprotectorés).
3. Preservació d'òrguens baix condicions d'hipotèrmia (transplant d'òrguens).
4. Liofilización (secat per fret) de drogues o medicaments.
5. Criocirugía, tècniques (mínimament) invasivas per a la destrucció de teixits no saludables a través de gasos o líquits criogènics.
6. Física de la sobrefusión, la nucleación i creiximent del gèl i aspectes ingenieriles de la transferència de calor durant el refredat i el calfament.