Punt d'ebullició
El punt d'ebullició d'una substància és la temperatura a la qual la pressió de vapor del líquit és igual a la pressió que rodeja al líquit, permetent que es transforme en vapor. En este punt, es formen bombetes de vapor en l'interior del líquit, distinguint-se de la evaporament, que ocorre solament en la superfície.[1][2]
El punt d'ebullició d'un líquit varia segons la pressió ambiental que ho rodeja. Un líquit en un buit parcial té un punt d'ebullició més baix que quan eixe líquit està a la pressió atmosfèrica. Un líquit a alta pressió té un punt d'ebullició més alt que quan eixe líquit està a la pressió atmosfèrica. Per eixemple, l'aigua hervir a 100 °C (212 °F) a nivell de la mar, pero a 93.4 °C (200.1 °F) a 1,905 metros (6,250 peus) d'altitut. Per a una pressió donada, diferents líquits hervir a diferents temperatures.[3]
Definicions fonamentals
[editar | editar còdic]El punt d'ebullició normal (també cridat punt d'ebullició atmosfèric) d'un líquit és el cas especial en el que la pressió de vapor del líquit és igual a la pressió atmosfèrica definida a nivell de la mar: 1 atmòsfera (101.325 kPa).[4] A eixa temperatura, la pressió de vapor del líquit és suficient per a superar la pressió atmosfèrica i permetre la formació de bombetes de vapor en l'interior del líquit.[5]
El punt d'ebullició estàndar ha segut definit per la IUPAC des de 1982 com la temperatura a la qual ocorre l'ebullició baixe una pressió d'1 bar (100 kPa).[6]
La calor de vaporisació (o entalpia de vaporisació) és l'energia requerida per a transformar una cantitat donada (un mol, quilogram, etc.) d'una substància de líquit a gas a una pressió donada (generalment a pressió atmosfèrica). Esta energia és necessària per a véncer les forces intermoleculars que mantenen unides les molècules en la fase líquida.
Mecanisme físic
[editar | editar còdic]La temperatura d'una substància està relacionada en la energia cinètica mija de les seues molèculas. A temperatures inferiors al punt d'ebullició, solament una menuda fracció de les molècules en la superfície té energia suficient per a trencar la tensió superficial i escapar (evaporament). Quan la temperatura alcança el punt d'ebullició, la pressió de vapor iguala la pressió externa, permetent que es formen bombetes de vapor en l'interior del líquit. Este procés implica una absorció de calor que aumenta la entropía del sistema (tendència al desorde molecular).[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Goldberg, David E. (1988). «section 17.43, p. 321», 3,000 Solved Problems in Chemistry, 1st edició (en en), McGraw-Hill. ISBN 0-07-023684-4.
- ↑ (1999) «section 27, p. 15», Theodore, Louis (ed.). Pollution Prevention: The Waste Management Approach to the 21st Century (en en), CRC Press. ISBN 1-56670-495-2.
- ↑ «Boiling Point of Water at Various Altituts» (en en). engineeringtoolbox.com. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ «General Chemistry Glossary - Normal Boiling Point» (en en). Purdue University. Consultat el 2026-04-23.
- ↑ (2006) AP Chemistry (REA) – The Best Test Prep for the Advanced Placement Exam, 9th edició (en en), Research & Education Association. ISBN 0-7386-0221-3.
- ↑ Cox, J. D.. “Notation for states and processes, significance of the word standard in chemical thermodynamics, and remarks on commonly tabulated forms of thermodynamic functions”. Pure and Applied Chemistry 54 (6): 1239. doi:.
- ↑ Atkins, Peter (2010). Physical Chemistry, 9th edició (en en), Oxford University Press. ISBN 978-0199543373.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punto de ebullición» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.