Anar al contingut

Alcor Life Extension Foundation

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Alcor Life Extension Foundation és una companyia sense ànim de lucre de Scottsdale (Arizona) que investiga, advoca i practica la criónica, és dir, la preservació de cadàvers en nitrogen líquit, en esperança de restaurar-los en salut completa quan s'hagen desenrollat noves tecnologies en el futur. Dins de la comunitat científica, estes pràctiques han segut caracterisades com pseudociencia.[1][2]

Alcor va ser fundada com la Alcor Society for Solid State Hypothermia en 1972 per Fred i Lindo Chamberlain. En 1976 Alcor va portar a terme el seu primer intent de criopreservación humana. El nom de la fundació es va canviar a Alcor Life Extension Foundation en 1977. Es va traslladar a Arizona en 1994. En agost de 2005, Alcor tenia 773 membres que havien completat els processos financers i llegals necessaris per a la criopreservación, i 69 cossos de clients en suspensió criónica.

Alcor accepta donacions anatòmiques baixe el Uniform Anatomical Gift Act i Arizona Anatomical Gift Act en propòsit d'investigació.

Polèmica

[editar | editar còdic]

Ans que la companyia es traslladara des de Riverside (Califòrnia) a Scottsdale (Arizona) en 1994, es va convertir en el centre de les crítiques quan un mèdic forense del comtat va declarar que un client havia segut assessinat en barbitúricos ans que el personal de la companyia li llevara el cap. Alcor va alegar que el medicament havia segut administrat despuix de la seua mort. El cas va quedar archivat. cita requerida

En 2002, Alcor va aumentar la seua popularitat quan l'estrela del béisbol Ted Williams va ser posada en suspensió criónica. Açò va conduir a una disputa familiar sobre cóm volia reposar Williams despuix de la seua mort. En 2003, Sports Illustrated va publicar les més importants alegacions per part d'un empleat de Alcor dient que la companyia havia tractat mal el cap de Williams realisant perforació i trencant-la accidentalment.[3] També s'informava de que s'havia perdut part de el ADN de Williams, possiblement en conexió en el desig del seu fill de vendre una miqueta més de ADN. Alcor va negar les declaracions, i va explicar que un trencament microscòpic podia haver segut resultat del procés de congelació del cap.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «The False Science of Cryonics» (en en). MIT Technology Review. Consultat el 2024-09-08.
  2. «'We don't yet have the know-how to properly maintain a corpse brain': Why cryonics is a senar-starter in our quest for immortality» (en en). livescience.com. Consultat el 2024-09-08.
  3. «[1]». Consultat el 19 d'abril de 2018 (en en).


Referències

[editar | editar còdic]