Criptobiosis
La criptobiosis és un estat que consistix en la suspensió dels processos metabòlics, en la que alguns sers vius entren quan les condicions ambientals apleguen a ser extremes. Un organisme en estat criptobiótico pot viure indefinidament fins que les condicions tornen a ser de nou tolerables.
Els criptobiontes han segut classificats en a) aquells en els que l'estat criptobiótico pot aparéixer solament en un específic estadi de desenroll ontogenético i b) aquells que poden entrar en criptobiosis en qualsevol estadi del seu cicle de vida. La primera categoria inclou espècies d'artròpodes, crustacis, braquiópodos, insectes, espores de certs foncs i bactèries, aixina com polen i llavors d'algunes plantes; mentres que la segona categoria principalment inclou espècies de protozoarios, rotíferos, nematodos, tardígrados, ortòpters i vàries espècies de verdets, líquenes i algues, aixina com també algunes plantes superiors.[1]
L'eixemple més conegut de sers que entren en este estat són els tardígrados (del llatí tardígradus, que significa moviments llents), coneguts com ositos d'aigua; són animals invertebrats capaços de viure en qualsevol part del món, des de les profunditats abissals de la mar fins als llocs terrestres més inhòspits. Existixen des de fa 600 millons d'anys en més de 1000 espècies identificades.
Classificació
Existixen varis tipos de criptobiosis:
- L'anhidrobiosis es dona per a poder sobreviure a llarcs periodos sense aigua, és un estat reversible i en el qual ocorre casi una pèrdua total d'aigua en el cos per a la formació de la capa protectora que li permet sobreviure, cridada “tun” (Schill, 2005).
- L'anoxibiosis ocorre quan hi ha una deficiència d'oxigen en l'ambient, encara que no és considerada un tipo de criptobiosis com tal ya que no presenta la formació d'un “tun” i es basa en una captació major d'aigua que la normal. apareix en casos de reducció severa del oxigen.
- La criobiosis este estat permet tolerar descensos de temperatura que causen ràpits congelamientos.
- L'osmobiosis és un estat que es realisa quan se somet a un estrés osmótico (este es produïx quan hi ha un aument en la concentració salina) per mig d'este procés es genera un “tun” (Bjørn-Mortensen, 2006).[2]
- La quimiobiosis es dona quan hi ha alts nivells de toxines en l'ambient
Processe
Durant la criptobiosis s'activen potents mecanismes de reparació del ADN, aixina com la producció de membranes biològiques en fosfolípits específics, enzimes antioxidants, carbohidrats i proteïnes que protegixen a les cèlules i els teixits. Estos carbohidrats i proteïnes es coneixen com bioprotectores i interactuen directament en el ADN, membranes celulars i atres proteïnes.
S'ha observat que durant la deshidratació, els tardígrados acumulen un disacárido cridat trehalosa. Este actua com a estabilisador molecular en formar ponts de hidrogen en les membranes, reemplaçant a l'aigua i preservant les estructures. També forma “cristals”, un estat en el que la movilitat de les macromolécula es reduïx enormement. Hi ha ademés atres organismes que també entren en estat criptobiótico, com les artemias salines que utilisen fins a cinc voltes més trehalosa que la trobada en els orsos d'aigua; molts bacils tenen la capacitat de formar espores, separant la seua nucleoide del restant del citoplasma i formant a la seua entorn una doble membrana que inclou paret celular i que constituïx la coberta externa de l'espora. Les espores poden conservar la seua viabilitat durant molt temps.[3]
També es creu que l'entrada i eixida de la criptobiosis depén de la síntesis de les proteïnes de choc tèrmic, unes molècules que responen a diferents tipos d'estrés extern. Estes ajuden a que les noves proteïnes que s'estan sintetisant es pleguen de forma apropiada, les protegixen del desdoblament i les duen al lloc dins de la cèlula a on compliran la seua funció. Actuen per lo tant com a estabilisadors bioquímics en condicions ambientals adverses, i en el procés de recuperació i reparació quan estos organismes retornen a l'estat actiu.[4]
Referències
- ↑ Wright, J. C, et al (1992) pag. 3
- ↑ Bjorn-Mortensen, M. (2006). «15», Osmoregulation and osmobiosis in the eutardigrade Richtersius coronifer, Univ Roskilde, p. 37-39.
- ↑ Biologia, 2o bachillerat. Editorial ECIR. VVAA. ISBN 84-7065-820-4
- ↑ Zenteno, Silvia(1 d'abril de 2014).«chicotets pero invencibles».CIENCIORAMA.Consultat el 17 de novembre de 2016.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Criptobiosis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.