Aire líquit

L'aire líquit està compost d'aire licuado per mig d'aplicació d'alta compressió en pistones i posteriorment gelat a molt baixes temperatures. L'aire líquit deu conservar-se en un got Dewar a temperatura ambiente, l'aire líquit absorbix ràpidament la calor i és esta la raó per la que es convertix ràpidament al seu estat gaseós. S'ampra generalment en la refrigeració d'atres substàncies, aixina com font de nitrogen, oxigen, argón, i uns atres gasos inertes.

Propietats

L'aire líquit té una densitat d'aproximadament 870 kg/m³, encara que esta densitat nominal pot ser diferent en molts casos depenent de la composició elemental de l'aire. Ya que l'aire gaseós té un 78% de volum de nitrogen i un 21% d'oxigen, la densitat de l'aire líquit en composició estàndar és calculada tenint en conte la composició decimal de les densitat en estat líquit dels respectius components de l'aire líquit.

Punt de fusió: -216.2 °C Punt d'ebullició: -194.35 °C

Producció de l'aire líquit

Existixen diversos processos per a la destilació de l'aire líquit, pero un dels més comuns i empleats en major freqüència per l'indústria és el cicle de dos columnes de Carl von Linde que ampra l'efecte de Joule-Thomson. En este método l'aire és injectat a alta pressió >60 psig (520 kPa) en la columna inferior, i és separat en nitrogen pur i una alta concentració d'oxigen, abdós en estat líquit. El líquit a temperatura molt baixa i obtingut en la columna inferior és injectat a la columna superior que opera a una pressió baixa <10 psig (170 kPa), en ella ocorre la separació final entre el nitrogen pur i l'oxigen pur. Se sol llevar el gas argón del mig de la segona columna per a posteriors purificació. S'obtenen aixina l'aire líquit en els denominats cicles de Linde (isentálpico) i de Claude (isentrópico).

Vore també

• Nitrogen líquit
• Oxigen líquit.
• Criogenia

Referències

• Senyes criogèniques de l'Aire líquit (Format PDF)
• Senyes de Seguritat (En castellà i format PDF)