Anar al contingut

Procés isentálpico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Un procés isentálpico o isoentálpico és un procés que procedix sense cap canvi en l'entalpia, H; o entalpia específica, h.[1]

Generalitats

[editar | editar còdic]

Si s'analisa un procés de fluix constant i en estat estacionario utilisant un volum de control, tot lo que es trobe fora del volum de control es considerarà el entorn.[2] Tal procés serà isentálpico si no hi ha transferència de calor cap a o des de l'entorn, no es realisa treball sobre o per l'entorn, i no hi ha canvis en l'energia cinètica del decorregut.[2] Esta és una condició suficient pero no necessària per a la isoentalpia. La condició necessària per a que un procés siga isoentálpico és que la suma de cada u dels térmens del balanç energètic distints de l'entalpia (treball, calor, canvis en l'energia cinètica, etc.) es cancelen entre sí, de modo que l'entalpia es mantinga sense canvis. Per a un procés en el que els efectes magnètics i elèctrics (entre uns atres) donen contribucions insignificants, el balanç d'energia associat es pot escriure com

dK+du=Q+W

du=d(hPV)=dhd(PV)

dK+dhd(PV)=Q+W

dKd(PV)=Q+W

El processe de estrangulamiento és un bon eixemple d'un procés isoentálpico en el que poden produir-se canvis significatius en la pressió i la temperatura del decorregut i, no obstant, la suma neta dels térmens associats en el balanç energètic és nula, lo que fa que la transformació siga isoentálpica. L'alçament d'una vàlvula de consol (o seguritat) en un recipient a pressió és un eixemple de procés de estrangulamiento. L'entalpia específica del decorregut dins del recipient a pressió és la mateixa que l'entalpia específica del decorregut quan escapa a través de la vàlvula.[2] En el coneiximent de l'entalpia específica del decorregut i la pressió fòra del recipient de pressió, és possible determinar la temperatura i la velocitat del decorregut que escapa.

En un procés isentálpico:

  • h1=h2
  • dh=0

Els processos isentálpicos en un gas ideal seguixen isotermes, ya que dh=0=cpdT.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Atkins, P. W. (Peter William), 1940- (2006). Atkins' Physical chemistry, 8th ed edició, Oxford University Press, p. 64. OCLC 62307289. ISBN 978-0-19-870072-2.
  2. 2,0 2,1 2,2 Van Wylen, Gordon J. (Gordon John), 1920- (1985). Fundamentals of classical thermodynamics, 3rd ed., SI version edició, Wiley. OCLC 11812180. ISBN 0-471-80014-7.