Pistón
En els motors de combustió, el pistón és la part mòvil dins del cilindre, per lo que constituïx la paret mòvil de la cámara. La funció principal del pistón és transmetre l'energia dels gasos de la combustió al cigonyal per mig d'un moviment alternatiu dins del cilindre. Dit moviment es copia en el peu de biela, pero es transforma a lo llarc de la biela fins a aplegar al seu cap al muñón del cigonyal, en a on dita energia es veu utilisada en movilisar dit cigonyal. D'esta forma el pistón fa de guia al peu de biela en el seu moviment alternatiu.
Etimologia
[editar | editar còdic]El terme pistón procedix del francés piston que a la seua volta procedix de l'italià pistone / pestone que significa "mà de morter". El terme italià procedix d'un verp pestare en la forma en dialecte meridional pistare, que significa "martafallar". Este verp procedix del llatí vulgar "pistare", forma frecuentativa del verp llatí pinsere ("colpejar", "martafallar").[2][3] pistón hermètics en diferents refrigerantes en la referència.
Nomenclatura de les parts del pistón
[editar | editar còdic]Cap: Part superior del pistón la cara superior del qual (cel) està en contacte permanent en totes les fases del decorregut: Admissió, compressió, combustió i conseqüent expansió i escape. Per a permetre les dilatació produïdes per l'aument de temperatura el cap és de menor tamany, alcançant el seu menor diàmetro en el cel. Segons siguen les necessitats del motor, la part superior pot adoptar diverses formes
Cel: Superfície superior del cap contra la qual eixercixen pressió els gasos de la combustió. Pot ser plana, cóncava, convexa, tindre llaurats conductes toroidales, deflectors per a crear turbulència, etc. Generalment posseïx menor diàmetro que l'extrem inferior del pistón degut a que es té que prevore que en estar en contacte en les temperatures més altes de tot el motor va a existir una certa dilatació en el pistón, consistent en una certa eixamplada en el seu sector superior -és dir, en el seu cap- i per esta raó el pistón adopta una forma tronc cònica en el seu menor diàmetro en la seua superfície superior.
Estage porta-rogles: Són canals assignats a lo llarc de la circumferència del pistón, destinats a estajar els anells. Els canals per als anells rasca-oli posseïxen orificis en el fondo per a permetre el pas de l'oli lubrificant.
Parets entre canaletas: les parts de la regió dels anells que separen dos canals entre sí.
Falda o pollera: Part del pistón compresa entre el centre de l'orifici del perno i l'extrem inferior del pistón. Forma una superfície d'esmonyida i guia al pistón dins del cilindre. Les faldes són de ferro fos, i li l'unix a la corona per mig de soldadures o per embotamiento. En motors diésel les faldes poden formar una sola peça en el cap, i en motors grans se solen usar faldes no integrals. Les faldes del pistón solen ser de tipo planes o planes, acanaladas o partides o també del tipo arrugat. Açò servix per a contrarrestar la dilatació o per a millorar la lubricación. Les faldes o recalats permeten l'expansió del metal sense aument de diàmetro. Una particularitat interessant de les faldes arrugades és que tenen micro fissures en les quals es transporta oli, la qual cosa millora considerablement la lubricación i per això allarga el temps de vida útil del pistón. El joc entre la falda i la superfície del cilindre deu ser els més reduït possible per a evitar el cabotege del pistón. Per a facilitar l'esmonyida i agarrotamiento del pistón en moltes faldes es coloca una protecció que consta d'una capa de metals antifricción tals com a plom, cadmi, zinc o estany.
Orifici per a perno del pistón: és l'orifici situat en la falda que estaja al perno, els pernos del pistón són peces cilíndriques d'acer al carbono, tractades tèrmicament que servixen d'articulació entre el pistón i la biela. Quan el perno està lliure tant en el pistón com en la biela, es deu evitar el desplaçament axial (És dir, cap als costats) del mateix, per ad açò es realisen uns recalats en la vora de cada orifici i en dites recalats es monten anells elàstics que constituïxen un top al moviment axial del perno.
- Perno del pistón: És un passador tubular construït en acer al 4% de carbono. Té tres formes possibles de fixació entre el pistón i la biela:
Fix a la biela i loco en el pistón: En este tipo de anclaje el passador del pistón queda fix (Sense moviment radial respecte del peu de biela) en la biela i lliure en el pistón. Este tipo de anclaje permet al pistón bascular sobre el passador, per a que puga adoptar en el seu desplaçament les posicions adequades sobre la biela.
Loco en la biela i fix en el pistón: En este anclaje el perno queda fix al pistón per mig d'una chaveta o tornell passador, per mig de la biela bascula lliurement sobre el perno. L'unió biela-perno es realisa per mig d'un cojinete antifricción.
Loco tant en la biela com en el pistón: En este tipo de anclaje el perno queda lliure tant respecte del pistón com de la biela, en la qual cosa abdós elements bascular lliurement tenint ademés la ventaja adicional de repartir les càrregues i disminuir el desgast per rozamiento. El perno es monta en el pistón en fredor en una llaugera pressió de modo que en dilatar-se queda lliure.
Rogles o segments: Són peces circulares que s'adapten a la circumferència del émbolo o pistón a un recalat practicat en el cos del mateix i complixen determinades funcions, entre les quals es conten assegurar la hermeticidad de la cámara, transmetre calor a les parets del cilindre, i controlar la lubricación de les parets internes de dit cilindre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (2011) Kolben-Gestaltungsrichtlinien, Vieweg+Teubner, pp. 25–36. ISBN 978-3-8348-1452-4.
- ↑ J. Corominas i J.A. Pascual "Diccionari crític etimològic castellà i hispànic" s.v. "pistar"
- ↑ Universitat Politecnica de Valéncia.Consultat el 2022-10-07.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pistón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.